Parròquia de Sant Cristòfol Màrtir - PICASSENT (L'HORTA SUD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Maria dels Àngels (1)

(Referència 1705)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 60
Altura del bronze 52
Vora 6
Pes aproximat 125
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc, compta amb la següent inscripció al terç: "# MARIA DE LOS ANGELES #". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, en aquest cas a la Mare de Déu baix l'advocació dels Àngels. Al cordó inferior indica el nom del rector que en eixe any estava al front de la parròquia: "# SIENDO CURA DOR. D. VICETE BAUSET #". Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / Pvcia VALENCIA". Finalment al mig peu trobem la següent inscripció: "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #". El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (sanefa de triangles decorats)
(cordó)
(06) "# MARIA DE LOS ANGELES #"
(cordó)
(06) "# SIENDO CURA DOR. D. VICETE BAUSET #"
(cordó)
(sanefa de triangles decorats)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Custòdia)
(06) (imatge de la Mare de Déu)
(09) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / Pvcia VALENCIA"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat original Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana.
Estat anterior Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La creu mira cap a fora, com és tradicional.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria que Juan Bautista Roses tenia oberta a Atzeneta d'Albaida. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals.
Notes

Autors

  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana restaurada] (03-09-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (03-07-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-08-2016
25 Fotos

Maria del Rosari (2)

(Referència 3472)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 80
Altura del bronze 72
Vora 2
Pes aproximat 296
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció Compta amb la següent inscripció al terç: "# AÑO DE LA VICTORIA 1939 # Mª ROSARIO RUEGA POR NOSTROS". En ella trobem una referència al final de la Guerra Civil, que va ser el mateix any en que es va fondre la campana. Seguidament indica l'advocació a la que està dedicada, així com una súplica a la Mare de Déu. Aquesta deriva de les Lletanies i és molt comú a la religiositat popular. Al mig compta amb la marca de fàbrica, tot i que aquesta no és la del fonedor de la campana: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA". Al mig peu trobem aquesta inscripció, que indica el mecenes de la campana: "# # # A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO PICASENT # #".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# AÑO DE LA VICTORIA 1939 # Mª ROSARIO RUEGA POR NOSTROS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (ramet)
(06) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# # # A EXPENSAS DEL AYUNTAMIENTO PICASENT # #"
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat original Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior La campana tenia una truja de ferro Roses en mal estat, un motor de vol continu i dos electromalls (un en funcionament i l'altre trencat). La campana no voltejava des de feia temps (respecte a la baixada de les campanes) pel mal estat de la seua truja.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1939. Tot i que presenta la marca de la foneria Juan Bautista Roses, la campana va ser fosa per la dels Hermanos Roses. Els segons eren nebots de Juan Bautista i durant l'any 1939 varen fondre diverses campanes que presenten la marca de l'oncle. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals.
Notes La truja és més xata de l'habitual per motius d'espai, ja que si fora més gran tropessaria amb la de la gran.

Autors

  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana restaurada] (03-09-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (03-07-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-08-2016
24 Fotos

Cristòfol (3)

(Referència 1704)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 90
Altura del bronze 73
Vora 9
Pes aproximat 422
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa 1940
Descripció Compta amb la següent inscripció al terç, repartida entre dos nivells: "# CRISTOBAL # A EXPENSAS DE VICENTE TARAZONA LOZA Y PRIMITIVA SANCHIZ / AGUADO # SIENDO CURA DOR. D. VICENTE BAUSET". En ella indica en primer lloc el seu nom i seguidament el dels donants. També inclou el del rector del moment en que es va fondre. Al mig trobem la marca de fàbrica envoltant l'Escut Nacional: "JUAN BTA ROSES FUNDICIONS CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA". Finalment al mig peu està la següent data, possiblement la de la benedicció, i el nom del poble: "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #".

El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Espatlla (H) (sanefa de triangles decorats)
Terç (T) (cordó)
"# CRISTOBAL * A EXPENSAS DE VICENTE TARAZONA LOZA Y PRIMITIVA SANCHIZ *"
(cordó)
"AGUADO * SIENDO CURA DOR. D. VICENTE BAUSET"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu amb estrel·les i àngels)
(03) (creu amb volutes)
(06) (escut d'Espanya envoltat per la marca de fàbrica) "JUAN BTA ROSES FUNDICIONS CAMPANAS / ADZANETA / PVCIA VALENCIA"
(09) (Salvador Eucarístic)
Mig peu (MP) (02) (04) (08) (10) (Arma Christi amb angelets)
(2 cordons)
"# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #"
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat original Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior La campana tenia una truja ferro Roses desproporcionadament xicoteta, un motor de vol continu i un electromall. L'electromall era posterior a la mecanització dels anys 60, ja que es va instal·lar un trifàsic en eixe moment.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) Motor de vol per impuls i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria que Juan Bautista Roses tenia oberta a Atzeneta d'Albaida. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals.
Notes

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (02-12-2006)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana restaurada] (03-09-2012)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-08-2016
37 Fotos

Sant Cristòfol Màrtir (4)

(Referència 3473)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 114
Altura del bronze 90
Vora 13
Pes aproximat 858
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1939
Descripció La campana compta amb un conjunt d'inscripcions esborrades tant al terç com al mig peu. Al terç trobem un "6" fet de forma incisa. Al mig compta amb aquestes inscripcions incises: "SAN CRISTOBAL MARTIR / CRISTO / REY / SIENDO CURA EL DR. D. / VICENTE BAUSET / PICASENT". Aquesta inscripció es va afegir incidint amb un objecte a la superfície del bronze quan ja estava fosa la campana. Al mig compta amb la marca de fàbrica, tot i que aquesta no és la del fonedor de la campana: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA".

El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
(inscripció esborrada)
(2 cordons)
(00) (03) (06) (09) (querubí)
Mig (M) (00) "SAN CRISTOBAL MARTIR / CRISTO / SIENDO CURA EL DR. D." / (Creu) / "REY / VICENTE BAUSET / PICASENT"
(03) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA ALBAIDA / AÑO DE LA VICTORIA"
(06) (bust femení)
(09) (Escut Nacional)
Mig peu (MP) (02) (04) (08) (10) (ramet floral)
(2 cordons)
(09) (flor) (inscripcions esborrades)
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Segurament es repicaria des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA.
Estat original Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. Comptaria, a més, amb una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Motor de vol per impulsos i electromall.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1939. Tot i que presenta la marca de la foneria Juan Bautista Roses, la campana va ser fosa per la dels Hermanos Roses. Els segons eren nebots de Juan Bautista i durant l'any 1939 varen fondre diverses campanes que presenten la marca de l'oncle. Comptava amb un conjunt d'inscripcions que esborraren de forma deliberada els mateixos fonedors. Aquest fet es pot deure a un penediment dels primers mecenes o que la campana es va fondre per a altra destinació distinta a Picassent. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic.

Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals.
Notes La campana és desproporcionadament gran respecte al tamany del campanar, per això la seua finestra és bastant més gran que la de les altres. Per aquesta raó també, i per tal de que no tropessara amb les altres campanes, la truja de fusta s'ha hagut de fet més xata de l'habitual.

Autors

  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la baixada de la campana] (19-07-2012)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana restaurada] (03-09-2012)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana] (03-07-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-08-2016
27 Fotos

Campanó del rellotge (A)

(Referència 10551)

Localització Terrassa
Diàmetre 110
Pes aproximat 504
Any fosa 1920ca
Descripció Possiblement anepígraf i de ferro
Estat actual Fora d'ús
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Notes Mesures aproximades.
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 21-08-2011
2 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 19-10-2019
    Convertir a PDF