| Localització | Sala de les Campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 60 |
| Altura del bronze | 52 |
| Vora | 6 |
| Pes aproximat (en quilos) | 125 |
| Fonedor | ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA |
| Any fosa | 1940 |
| Descripció | En primer lloc, compta amb la següent inscripció al terç: "# MARIA DE LOS ANGELES #". En ella indica l'advocació a la que està dedicada, en aquest cas a la Mare de Déu baix l'advocació dels Àngels. Al cordó inferior indica el nom del rector que en eixe any estava al front de la parròquia: "# SIENDO CURA DOR. D. VICETE BAUSET #". Seguidament al mig està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / Pvcia VALENCIA". Finalment al mig peu trobem la següent inscripció: "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #". El conjunt de les inscripcions es habitual del moment en que va ser fosa la campana. El fet més significatiu es el d'indicar el nom del poble. El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació. |
| Terç (T) |
(sanefa de triangles decorats) (cordó) (06) "# MARIA DE LOS ANGELES #" (cordó) (06) "# SIENDO CURA DOR. D. VICETE BAUSET #" (cordó) (sanefa de triangles decorats) |
| Mig (M) |
(00) (Creu amb pedestal) (03) (Custòdia) (06) (imatge de la Mare de Déu) (09) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / Pvcia VALENCIA" |
| Mig peu (MP) |
(2 cordons) (06) "# 8 DE SEPTIEMBRE 1940 PICASENT #" (2 cordons) |
| Peu | (2 cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. |
| Tocs actuals de campanes | Volteja i repica automàticament. |
| Truja | Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. |
| Estat original | Disposava de truja de fusta, de perfil semblant al de les campanes de l'Ermita de Vallivana i instal·lada quan va ser fosa la campana. |
| Estat anterior | Estava en regular estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses d'Atzeneta a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic. |
| Estat actual | Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Compta amb truja de fusta i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. A més disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La creu mira cap a fora, com és tradicional. |
| Mecanismes de toc | (03) motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Intervencions | La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria que Juan Bautista Roses tenia oberta a Atzeneta d'Albaida. Després de ser beneïda es va pujar al campanar, quedant ubicada a la mateixa finestra que ocupa actualment. Germán Roses, fill del fonedor, la va mecanitzar a la dècada dels anys 60 del segle XX, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i possiblement també un electromall trifàsic, que abans de la restauració ja havia estat canviat per altre monofàsic. Va ser restaurada entre el 19 de juliol i el 3 de setembre de 2012, per 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA. El bronze va ser netejat per dins i fora, canviant la truja de ferro de la campana per altra nova de fusta de perfil tradicional valencià. A més es va renovar la mecanització amb un motor d'impuls i electromall monofàsic. |
| Protecció | Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. |
| Valoració | Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i ha de ser conservada, per mantenir els valors acústics i tècnics de l'instrument. Qualsevol mecanització ha de reproduir els tocs tradicionals i no impedir els tocs manuals. |
| Notes | |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | ALEPUZ CHELET, Joan |
| Actualització | 21-08-2016 |
| 25 Fotos | |
