Parròquia de Santa Maria Magdalena de Benifaraig - VALÈNCIA (VALÈNCIA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Santa Maria Magdalena (1)

(Referència 9913)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 58
Altura del bronze 45
Vora 5,5
Pes aproximat 113
Any fosa 1721
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció al terç, en llatí i espanyol i amb algunes errades: "S # MARIA # MADALENA # ORA # PRONOBIS # AÑO # I # 7 # Z # I". Aquesta correctament escrita seria: "SANTA # MARIA # MAGDALENA # ORA # PRO # NOBIS # AÑO # 1721". En ella es sol·licita la protecció de la titular del temple parroquial i és una aclamació molt habitual entre la religiositat popular per implorar la protecció dels sants. Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església.
Terç (T) (cordó) /
"S # MARIA # MADALENA # ORA # PRONOBIS # AÑO # I # 7 # Z I" /
(cordó)
Mig (M) (00) (Crist Baró de Dolors) Creu patriarcal amb pedestal) (Mare de Déu amb xiquet)
(06) (Creu d'estreles) / (Mare de Déu sedent amb Nen, flanquejada de dos pinacles gòtics)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Nova.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Tindria una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Possiblement comptara amb una ballesta.
Estat actual La campana es troba instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic, comptant a més amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, així com soquet. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment els mecanismes de toc renovar per un motor d'impulsos i electromall trifàsic, que permeten tocar manualment la campana i imiten l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1721, com indiquen les inscripcions. Aquestes no compten amb el nom del fonedor i sembla que es tracta d'una campana refosa a partir una gòtica, datable dels segles XV-XVI. Als anys 80 la casa Manclús va mecanitzar-la amb motor de vol continu i electromall trifàsic, canviant a més la truja de fusta per altra de ferro.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un edifici protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant, i degut a l'interès extraordinari de la seua decoració i epigrafia hauria de ser incoat expedient de Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (17-02-2009)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-04-2015
32 Fotos

Sants Isidre i Magdalena (2)

(Referència 9914)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 72
Altura del bronze 60
Vora 7
Pes aproximat 216
FonedorQUILES, MANUEL
Any fosa 1878
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç en llatí: "# S ISIDRI ET MARIA MAGDALENA ORATE PRO NOBIS". Aquesta completa seria: "SANCTI ISIDRI ET MARIA MAGDALENA ORATE PRO NOBIS"; i es pot traduir com: "SANTS ISIDRE I MARIA MAGDALENA PREGEU PER NOSALTRES". En ella es sol·licita la protecció de Santa Maria Magdalena i Sant Isidre Llaurador i és una aclamació molt habitual entre la religiositat popular per implorar la protecció dels sants, en aquest cas de la titular del temple parroquial i un sant tradicionalment implorat per buscar la protecció dels cultius agrícoles. Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església. Finalment al mig peu trobem el nom del fonedor i la data de fosa: "MANUEL QUILES / ME FUNDI AÑO I878". La paraula "fundió" està incompleta, ja quan es va soldar s'esborrà l'ultima lletra.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Terç (T) (Cordó) /
"# S ISIDRI ET MARIA MAGDALENA ORATE PRO NOBIS" /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal i deus escales als costats)
(06) (Immaculada)
Mig peu (MP) (06) (marca de fàbrica) "MANUEL QUILES / ME FUNDIO AÑO I878" /
(5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Manclús.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Tindria una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Possiblement comptara amb una ballesta.
Estat anterior Fins la restauració de 2009 estava en regular estat de conservació, instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic per tocar automàticament.
Estat actual La campana es troba en bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic per tocar-la. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, a més de una ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor d'impulsos i eletromall.
Intervencions En l'any 1878 va ser fosa per Manuel Quiles, mestre campaner de la ciutat de València, possiblement a partir d'una campana més antiga que es va trencar. Després de fosa es va beneir i finalment va ser pujada al campanar. Entorn als anys 70 o 80 la casa Manclús va mecanitzar-la amb motor de vol continu i electromall trifàsic, canviant a més la truja de fusta per altra de ferro. En gener de 2009 es va badar i va ser baixada el 17-02-2009 per soldar-la i reposar la truja de fusta. Finalment va quedar de nou instal·lada a la seua finestra de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall. La restauració va ser pagada amb fons de la Parròquia i subvenció de la Generalitat Valenciana.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un edifici protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant, i degut a l'interès extraordinari de la seua decoració i epigrafia hauria de ser incoat expedient de Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració Campana interessant. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (17-02-2009)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2015
34 Fotos

La Gran (3)

(Referència 9915)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 84
Altura del bronze 70
Vora 9
Pes aproximat 343
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1946
Descripció La campana comta amb un conjunt d'inscripcions en llatí. En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "# BENIFARAIG VI AUGUSTI MCMXLIV". Aquesta es pot traduir com: "# BENIFARAIG 6 D'AGOST DE 1946". En ella indica el lloc per al que va ser fosa i la data de la seua benedicció. El element més significatiu és que indica el nom del lloc per al que va ser fosa, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant aquesta es retiraren dels campanars centenars de bronzes, sense cap control ni inventari, fet que no va permetre recuperar-les a partir de 1939 al no indicar-ho les inscripcions. Per aquest motiu es va convertir en molt habitual el fet d'indicar el nom del poble.

Seguidament trobem aquesta inscripció: "CHRISTO JESU / VERO DEO VERO HOMINI"; que es pot traduir com: "JESUS CRIST / VERTADER DEU I VERTADER HOME". Aquesta segurament fa referència al patró de Benifaraig, el Santíssim Crist Vertader. Al mig, baix de la creu trobem un nom, que possiblement es tracte del rector: "PETRUS RUIZ TOMAS". Seguidament està la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". Finalment al mig peu té aquesta inscripció: "IN DILECTAE DEVOTIONIS MONUMENTUM HOC AES SACRUM OFFERT". La seua traducció podria ser: "OFERIM AQUEST SAGRAT BRONZE EN SENYAL DE PREDILECTA DEVOCIÓ". Aquesta es una nova referència al Crist.
Terç (T) (2 cordons) /
"# BENIFARAIG VI AUGUSTI MCMXLIV"
(2 cordons) /
(06) "CHRISTO JESU / VERO DEO VERO HOMINI"
(02) (04) (08) (10) (garlanda)
Mig (M) (00) (monograma de Maria)
(03) (Escut Franquista)
(06) (Creu) "PETRUS RUIZ TOMAS"
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)"
Mig peu (MP) (2 cordons) /
"IN DILECTAE DEVOTIONIS MONUMENTUM HOC AES SACRUM OFFERT" /
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i possiblement es repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Tocava les hores de dia i de nit.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca les Hores.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta de perfil tradicional valencià, així com una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar. En el mig peu presenta marques de desgast, possiblement per causa d'un martell que era accionat pel rellotge i servia per tocar les hores.
Estat anterior Des de la mecanització als anys 70 o 80 comptaria amb un electromall trifàsic, de lenta resposta i que ha estat canviat per un monofàsic.
Estat actual La campana es troba instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic, comptant a més amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat, així com soquet. L'estat actual de la campana no afavoreix la correcta conservació de la peça ni té cap vinculació amb la tradició local. Per tant, es deuria promoure la restauració de la mateixa, baixant-la del campanar per netejar-la per dins i fora. La truja actual es deu canviar per altra de fusta de perfil valencià i finalment el motor de vol continu per un d'impulsos, que permeten el toc manual de la campana i imiten l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) Electromall monofàsic, (09) motor de vol continu.
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1946, desconeixem si a partir d'una campana més antiga que es va badar. La foneria dels Hnos Roses de Silla (València) es va encarregar del procés. La seua benedicció deuria ser el dia 6 d'agost del mateix any, dia en que Benifaraig celebra la festa del Santíssim Crist Vertader, el seu patró. La campana quedaria finalment instal·lada amb truja de fusta. Entorn als anys 70 o 80 la casa Manclús va mecanitzar-la amb motor de vol continu i electromall trifàsic, canviant a més la truja de fusta per altra de ferro.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un edifici protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant, i degut a l'interès extraordinari de la seua decoració i epigrafia hauria de ser incoat expedient de Bé Moble d'Interés Cultural.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (17-02-2009)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (31-01-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-04-2015
31 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 13-08-2020
    Convertir a PDF