Parròquia de Sant Pere Apòstol - SEMPERE (LA VALL D'ALBAIDA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Sant Pere Apòstol, Xicoteta (1)

(Referència 5377)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 64
Pes aproximat 99
FonedorMETAL FONT
Any fosa 1908
Descripció La campana té una inscripció incisa amb l'advocació a la qual està dedicada al terç: "SANT PERE APOSTOL". Al mig té la marca de fàbrica i l'any de fosa: "METAL FONT / JUAN BOU MADRID / 1908".
Terç (T) (06) "SANT PERE APOSTOL" (incís) /
(6 cordons, els de les puntes mes gruixuts)
Mig (M) (09) "METAL FONT / JUAN BOU MADRID / 1908"
Mig peu (MP) (cordó gruix)
(8 cordons)
(cordó gruix)
(8 cordons)
(cordó gruix)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta ELECTRORECAMP
Estat actual Campana de ferro, possiblement dels quarts del rellotge. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1908 per Metal Font de Madrid. La restauraren per ELECTRORECAMP S.L. en febrer de 2013. Es va dotar amb una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià així com ferratges i un batall. Finalment la mecanitzaren amb electromall i motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut reconstruïda i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Segons les ultimes informacions que s'han tingut sobre la campana (posteriors a la seua restauració), degut a que aquesta no tenia nom fins el moment ha sigut en la benedicció de la restauració dedicada a Sant Pere Apòstol, titular de la parròquia i el qual no tenia fins el moment cap campana baix la seua advocació.

Autors

  • MONTELL, Isaac (19-10-2014)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (08-06-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-04-2020
17 Fotos

Mater Dolorosa, la Gran (2)

(Referència 5378)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 75
Pes aproximat 244
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1851
Descripció La campana té unes anses decorades que semblen caps d'animals. Al terç té una garlanda amb triangles decorats i aquesta inscripció: "MATER DOLOROSA ORA PRONOBIS ANO I85I ✱". Aquesta es tradueix com: "MARE DOLOROSA PREGA PER NOSALTRES ANY 1851". És una senzilla súplica dirigida a la Mare de Déu dels Dolors que deriva de les diverses lletanies. Al mig té una creu amb pedestal, un querubí i una custòdia amb àngels.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (garlanda de triangles decorats) /
(2 cordons) /
"MATER DOLOROSA ORA PRONOBIS ANO I85I # " /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (querubí)
(05) (Custodia amb dos àngels rodejada per una sanefa de punts)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta nova.
Estat anterior Fins a l'any 2013 tenia una truja de fusta antiga i conservava la instal·lació tradicional amb una corda al batall. L'estat de conservació era regular i no es podia voltejar.
Estat actual L'estat de conservació és bo i està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil semblant al tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor d'impuls
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1851. A les inscripcions no figura el nom del seu autor, però es podria atribuir a Jaime Rosas per la cronologia, els triangles decorats, tipus de lletra, la distribució de cordons o forma de la creu. Aquest fonedor residia a Atzeneta d'Albaida. Ha sigut restaurada per ELECTRORECAMP S.L. en febrer de 2013. Es va netejar i dotar amb una truja nova de fusta de perfil tradicional valencià així com ferratges i un batall. Finalment la mecanitzaren amb electromall i motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut reconstruïda i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Fonedor atribuit, ja que te els dibuixos identics a la campana Emmanuel Maria de l'Olleria (nota de MONTELL TORMO, Isaac)

La campana s'hi havia atribuït al fonedor Manuel Rosas, que en 1816 fon la campana gran dea l'església parroquial de l'Olleria. Això no obstant, la documentació fotogràfica de la campana planteja nombrosos dubtes al voltant d'aquesta atribució. És més, tampoc la campana horària de l'Olleria (que serveix per a plantejar l'atribució al fonedor) guarda cap relació amb la campana gran de la mateixa torre, a excepció d'uns triangles decorats que diversos Roses fan servir de forma massiva entre finals del segle XVIII i el XIX. Per tant a parer nostre no és una campana de Manuel Rosas, sinó de Jaime Rosas, segurament el pare (nota de ALEPUZ CHELET, Joan).

Autors

  • MONTELL, Isaac (19-10-2014)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (08-06-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-04-2020
27 Fotos

Campanó del rellotge (A)

(Referència 12263)

Localització Terrassa
Diàmetre 50
Pes aproximat 47
Descripció Segurament anepígrafa.
Tocs tradicionals de campanes Exclusivament horaris.
Tocs actuals de campanes Toca les hores.
Estat actual Està situada al terrat del campanar i és inaccessible. Té una maça horària exterior que acciona un motor.
Mecanismes de toc Motor que tira per a deixar caure una maça per gravetat
Intervencions Restaurada per ELECTRORECAMP S.L. en febrer de 2013. El funcionament està mecanitzat amb un motor.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Mesures aproximades. Campana inaccessible, es deuria de construir una escala per a accedir a aquesta.

Autors

  • MONTELL TORMO, Isaac (19-10-2014)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (08-06-2016)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-04-2020
4 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 01-06-2020
    Convertir a PDF