Parròquia de Sant Pere Apòstol - NOVELDA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Maria Magdalena (Refosa)

Sant Josep (refosa)

Campanes actuals

El Jesuset, la Menuda (1)

(Referència 11660)

Localització Sala Alta de les Campanes Diàmetre (en cm) 35 Altura del bronze 29 Vora 4 Pes real (en quilos) 27 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1956 Descripció La campana sols compta al mig amb la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / (VALENCIA); element característic de les foneries industrials. Espatlla (H) (cordó) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) Terç (T) (3 cordons) Mig (M) (00) (Custòdia) (03) (Monograma de Maria) (06) (Creu amb pedestal) (09) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / (VALENCIA)" (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) Mig peu (MP) (2 cordons) (2 cordons) (00) (03) (06) (09) (decoració vegetal) Peu (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes Possiblement era la campana encarregada de senyalar als campaners quan tenien que tocar en coordinació amb els actes celebrats al temple. Tocs actuals de campanes Volteja automàticament. Truja Ferro Roses Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Alta de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i emule l'estil tradicional de tocar. Mecanismes de toc (03) motor de vol continu Intervencions En l'any 1956 va ser fosa als tallers de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigits per Germán Roses. Aquesta va ser feta amb dos campanes més destinades al temple parroquial. Després de la seua benedicció es pujà al campanar i quedà instal·lada al tercer cos del campanar. En 1964 no va ser mecanitzada amb les campanes grans, possiblement es portara a terme en 1977 amb la refosa de la campana gran. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIÁ, Sandra (17-10-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 12-01-2015 16 Fotos

Mare de Déu dels Dolors (2)

(Referència 12278)

Localització Sala Alta de les Campanes Diàmetre (en cm) 47 Altura del bronze 41 Vora 5 Pes aproximat (en quilos) 60 Fonedor ROSES, JAIME Any fosa 1866 Descripció La campana compta amb aquesta inscripció, que escomença al terç i acaba al mig: "SE HIZO SIENDO CURA DE NOVELDA DON JUAN FRANCISCO / MARTINES VIRGEN DE LOS DOLORES AÑO 1866". En ella trobem en primer lloc el nom del rector que estava al front de la Parròquia de Sant Pere quan es va fondre la campana i que segurament encarregaria la seua fosa. Curiosament indica el nom del poble, fet constant des dels anys quaranta del segle XX, però poc habitual al segle XIX. Seguidament trobem l'advocació a la que està dedica la campana, la Mare de Déu dels Dolors, i finalment l'any en que es va fer. Al mig hi ha una imatge de la Mare de Déu que sembla estar rodejada d'una inscripció. No obstant per errades de fosa sols es pot llegir: "ROG"; per tant es possible que es tracte d'alguna oració mariana o aclamació a la Puríssima. Anses Anses amb decoracions antropomòrfiques. Espatlla (H) (2 cordons) (cenefa de triangles) Terç (T) (2 cordons) "SE HIZO SIENDO CURA DE NOVELDA DON JUAN FRANCISCO" (2 cordons) Mig (M) "MARTINES VIRGEN DE LOS DOLORES AÑO 1866" (02) (Mare de Déu amb atributs marians) (06) (Creu amb pedestal) Mig peu (MP) (3 cordons) Peu (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes Possiblement seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall per repicar-la sense haver de pujar al campanar. Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes. Tocs actuals de campanes Volteja automàticament. Truja Ferro Roses Estat original Suposem que comptaria amb la corresponent truja de fusta i algun mecanisme per tocar-la, com una llarga corda unida al batall per repicar. Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Alta de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i emule l'estil tradicional de tocar. Mecanismes de toc (03) motor de vol continu Intervencions Segons indiquen les inscripcions la campana va ser fosa en l'any 1866 sent rector de la parròquia Mn. Juan Francisco Martínez. Tot i que no indica el seu fonedor, possiblement es tracte de Jaime ROSES VILA, del qual hi han diverses campanes repartides per la província d'Alacant. La creu amb pedestal, el tipus de lletra i els triangles decorats són característics d'aquest fonedor. La truja original es va canviar per altra de ferro a càrrec de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida possiblement durant l'any 1956, quan aquesta foneria va fer tres campanes. En 1964 no va ser mecanitzada amb les campanes grans, possiblement es portara a terme en 1977 amb la refosa de la campana gran. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIÁ, Sandra (17-10-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 12-01-2015 16 Fotos

Maria (3)

(Referència 11195)

Localització Sala Alta de les Campanes Diàmetre (en cm) 63 Altura del bronze 59 Vora 7 Pes real (en quilos) 141 Fonedor ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA Any fosa 1940 Descripció La campana compta amb aquesta inscripció al terç: "# OH MARIA SIN PECADO CONCEBIDA ROGAD POR NOSOTROS #". Aquesta és una invocació a la Mare de Déu molt arrelada entre la religiositat popular, que resalta el Dogma de la Concepció Inmaculada. Al mig trobem la marca de fàbrica: "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA"; element significatiu de les foneries industrials. Finalment al mig peu indica el nom del poble i la data de fosa: "# NOVELDA AÑO 1940 #". La costum de que les inscripcions indiquen el nom del poble es va generalitzar a partir de 1939, després que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Espatlla (H) (2 cordons) (garlanda de triangles) Terç (T) (cordó) "# OH MARIA SIN PECADO CONCEBIDA ROGAD POR NOSOTROS #" (cordó) (cordó) (garlanda de triangles) Mig (M) (00) (Creu amb pedestal) (03) (Escut franquista) (06) (medalló amb Creu i àngels) (09) (marca de fàbrica) "JUAN Bta ROSES / FUNDICION / CAMPANAS / ADZANETA / Pvcia VALENCIA" Mig peu (MP) (2 cordons) (06) "# NOVELDA AÑO 1940 #" (2 cordons) Peu (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes Possiblement seria repicada des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall per repicar-la sense haver de pujar al campanar. Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes. Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Truja Ferro Roses Estat original Quan va ser pujada al campanar en l'any 1940 la campana comptava comptaria amb truja de fusta, possiblement amb algunes peces en formigó com era habitual en l'època. Per tocar-la tindria una corda al batall que arribaria fins als peus del campanar per fer-la sonar sense ser necessari pujar a la torre. Estat anterior A la part exterior de la boca de la campana hi ha marques de colp d'un martell trifàsic, mecanisme que seria instal·lat en el moment de mecanitzar la campana. Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Alta de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i imite l'estil tradicional de tocar. Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall Intervencions En l'any 1940 Juan Bautista Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida va fondre tres campanes noves destinades al campanar de la parròquia, sent aquesta la menor d'elles. Després de la seua benedicció es va pujar al campanar, quedant instal·lada per tocar. La truja original es va canviar per altra de ferro a càrrec de la casa Roses d'Atzeneta d'Albaida, dirigida pel fill del anterior fonedor, possiblement durant l'any 1956 quan aquesta foneria va refondre dos campanes a més d'una nova. En l'any 1964 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i martell trifàsic, treball que va fer la casa de Salvador Manclús del Grau de València per encàrrec del rector D. Felipe Bernabeu. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIÁ, Sandra (17-10-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-01-2015 19 Fotos

Santa Maria Magdalena (4)

(Referència 11659)

Localització Sala Baixa de les Campanes Diàmetre (en cm) 73 Altura del bronze 59 Vora 7 Pes real (en quilos) 202 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1956 Descripció La campana compta amb aquesta inscripció al terç: "SANT(A) M. MAGDALENA". La A de la primera paraula està mig esborrada, però es veu clarament. En ella ens indica l'advocació a la que està dedicada la campana, Santa Maria Magdalena, que és la patrona de la població. Finalment al mig peu trobem la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Espatlla (H) (2 cordons) (cenefa vegetal) (2 cordons) Terç (T) (cordó) (06) "SANT(A) M. MAGDALENA" (cordó) (garlanda de ramets de flors i estreles) Mig (M) (00) (Creu) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA" (06) (Mare de Déu) (09) (monograma de Maria) Mig peu (MP) (cenefa vegetal) (2 cordons) (2 cordons) (cenefa vegetal amb querubins) Peu (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment els repics es realitzaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides al batall, que evitaven pujar a la Sala de les Campanes cada volta. Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes. Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Truja Ferro Roses Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat durant la mecanització de la campana, i del que queden restes en el mur i marques de desgast en la propia campana. Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Baixa de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i imite l'estil tradicional de tocar. Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall Intervencions La campana es el resultat de la refosa d'una anterior, fosa per Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida en l'any 1940 0 1941. Aquesta es va badar entorn a 1956 i junt a altra campana, la foneria Roses, la baixà del campanar per procedir a la refosa en els tallers d'Atzeneta d'Albaida. El resultat d'aquest treball és la present campana, que segurament manté en part les inscripcions de l'antiga, i es va portar al poble per la seua benedicció. En l'any 1964 va ser mecanitzada amb motor de vol continu, treball que va fer la casa de Salvador Manclús del Grau de València per encàrrec del rector D. Felipe Bernabeu. En un primer moment es va pensar instal·lar un martell trifàsic, opció que es va canviar finalment. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIÁ, Sandra (17-10-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-01-2015 18 Fotos

Sant Pere (5)

(Referència 11680)

Localització Sala Baixa de les Campanes Diàmetre (en cm) 87 Altura del bronze 68 Vora 8 Pes real (en quilos) 397 Fonedor ROSES ATZENETA Any fosa 1956 Descripció La campana compta amb aquesta inscripció al terç: "# # # SAN PEDRO APOSTOL RUEGA POR NOSOTROS. # # / FUNDIDA EN EL AÑO 1747 Y REFUNDIDA EN EL AÑO 1956.". En ella trobem en primer lloc l'advocació a la que es dedica la campana, que és Sant Pere Apóstol, titular del temple parroquial. L'advocació està acompanyada per la súplica: "prega per nosaltres"; que és una aclamació molt habitual en la religiositat popular i deriva de les Letanies dels Sants. Aquesta és una de les súpliques més solemnes de l'Església Catòlica, cantada en importants celebracions litúrgiques i moments concrets en que es demana l'especial protecció dels sants. Al mig trobem la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"; element característic de les foneries industrials. Finalment al mig peu indica el nom del poble i la província: "# # # NOVELDA (ALICANTE) # # #". La costum de que les inscripcions indiquen el nom del poble es va generalitzar a partir de 1939, després que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Més inusual es que indique la província, com és aquest el cas. Espatlla (H) (cordó) Terç (T) (cordó) "# # # SAN PEDRO APOSTOL RUEGA POR NOSOTROS. # #" (cordó) "FUNDIDA EN EL AÑO 1747 Y REFUNDIDA EN EL AÑO 1956." (cordó) (garlanda vegetal i amb motius eucarístics) Mig (M) (00) (Creu amb pedestal) (03) (Monograma de Maria) (06) (motiu eucarístic) (09) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA" Mig peu (MP) (2 cordons) "# # # NOVELDA (ALICANTE) # # #" (2 cordons) (garlanda vegetal) Peu (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment els repics es realitzaven des dels peus del campanar amb llargues cordes unides al batall, que evitaven pujar a la Sala de les Campanes cada volta. Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes. Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament. Truja Ferro Roses Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat durant la mecanització de la campana, i del que queden restes en el mur i marques de desgast en la propia campana. Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Baixa de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i imite l'estil tradicional de tocar. Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall. Intervencions Segons indiquen les inscripcions la campana és el resultat de la refosa d'una anterior, datada de l'any 1747. Junt a altra campana, la foneria Roses, la baixà del campanar per procedir a la refosa en els tallers d'Atzeneta d'Albaida. El resultat d'aquest treball és la present campana, que segurament manté en part les inscripcions de l'antiga, i es va portar al poble per la seua benedicció. En l'any 1964 va ser mecanitzada amb motor de vol continu i martell trifàsic, treball que va fer la casa de Salvador Manclús del Grau de València per encàrrec del rector D. Felipe Bernabeu. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIÁ, Sandra (17-10-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-01-2015 21 Fotos

Sant Josep (6)

(Referència 12277)

Localització Sala Baixa de les Campanes Diàmetre (en cm) 107 Altura del bronze 92 Vora 10 Pes aproximat (en quilos) 709 Fonedor MANCLÚS, SALVADOR Any fosa 1977 Descripció En primer lloc trobem al terç l'advocació a la que està dedicada la campana: "SAN JOSE". Seguidament al mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C, INDUSTRIA. 27 / VALENCIA", element molt habitual en les campanes industrials. Finalment al mig peu trobem el nom del poble i la data de fosa: "NOVELDA. AÑO 1.977". La costum de que les inscripcions indiquen el nom del poble es va generalitzar a partir de 1939, després que centenars de campanes es retiraren de les seues torres sense un inventari o control, no podent retornar moltes a las llocs originals per no indicar les incripcions quins eren. Espatlla (H) (cordó) Terç (T) (2 cordons) (06) "SAN JOSE" (5 cordons) (garlanda amb motius catòlics) Mig (M) (00) (Crucifix) (03) (Custòdia) (06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C, INDUSTRIA. 27 / VALENCIA" (06) "NOVELDA. AÑO 1.977" Mig peu (MP) (7 cordons) Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament. Truja Ferro Roses Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic per repicar automàticament. Desconeixem si es va instal·lar en 1977 o era de l'anterior campana. Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada a la Sala Baixa de les Campanes, que es correspon al tercer cos del campanar. Compta amb truja de ferro, molt oxidada per estar la campana exposada als agents atmosfèrics. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mentre que el batall està lligat i reforçat amb cable de seguretat. Vist l'estat en que es troba seria recomanable iniciar els treballs de restauració de la mateixa, baixant la campana de la torre per netejar-la per dins i fora i canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. Finalment deuria ser mecanitzada amb motor d'impulsos, que facilite el seu toc manual i imite l'estil tradicional de tocar. Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall. Intervencions La campana es el resultat de la refosa d'una anterior, fosa per Juan Bautista Roses d'Atzeneta d'Albaida en l'any 1940 0 1941. Aquesta es va badar en 1977 i la casa Manclús del Grau de València la va baixar per refondre-la als seus tallers. Finalment quedà instal·lada en el segon cos del campanar amb la mateixa truja de ferro que l'anterior campana i els mecanismes per al seu toc automàtic (motor de vol continu i martell trifàsic). El batall amb que comptava ha estat canviat posteriorment per ELECTRORECAMP. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs. Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIÁ, Sandra (17-10-2014) Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan Actualització 13-01-2015 14 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 20-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 82 Visitants: 82 Usuaris: 0