Torre de la Vetlla i rellotge de Calendura - ELX COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campana dels quarts (A)

(Referència 4713)

Localització Campanar (sala alta)
Diàmetre (en cm) 47
Altura del bronze 40
Vora 5,5
Pes aproximat (en quilos) 60
FonedorBALLE, JOAQUIM
Any fosa 1572
Descripció La campana presenta una breu epigrafia gòtica: "+ ihs maria tedeum laudumus fedomi"
L'inici correspon a l'abreviatura del nom de Jesús en grec, mentre que la resta està en llatí. L'expressió "Jesús Maria i Josep" apareix en el segle XVI i és molt habitual en el XVIII, formant en moltes campanes l'inici obligat de la frase. La fórmula "Jesús Maria" és la primera vegada que apareix en terres valencianes.
Continua amb les primeres estrofes del Te Deum "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR", amb diversos errors: per una part posen juntes les dues primeres paraules i les dues últimes; confonen la "t" per la "f" (relativament semblants, sobre tot per al qui no sap llegir) i no acaben la paraula, per manca d'espai. Igualment la "a" de "laudamus" està feta amb una "u" invertida, que a primera ullada sembla una "a". L'expressió vol dir A VÓS DÉU LLOEM, US RECONEIXEM SENYOR (US CONFESSEM COM A SENYOR) i forma part de Te Deum anomenant també Himne Ambrosià perquè el seu autor tradicional era Sant Ambròs. També fou atribuit a Sant Agustí o Sant Hilari, però sembla segur que el seu autor fora Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). És un himne utilitzat durant l'any fora de Quaresma, en les Octaves de Pasqua i de Nadal, en les Solemnitats i en les Festivitats.
Per baix hi ha una Mare de Déu erecta amb Nen, de factura renaixentista. Està acompanyada de dos escuts municipals: un castell amb dos torres, la més alta probablement amb una campana damunt, i rodejat de la inscripció, en majúscula gòtica " .+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # "
Espatlla (H) (2 cordons) /
(3 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"+ ihs maria tedeum laudumus fedomi"
(00) (Mare de Déu erecta amb Nen, de factura renaixentista)
(04) (08) (segell municipal: un castell amb dos torres, la més alta probablement amb una campana damunt, i rodejat de la inscripció, en majúscula gòtica " .+. SAGELL # DELA # BILA # DE # ELG # "
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Quarts del rellotge - Amb l'ajuda d'un ninot, tradicionalment anomenat "Calendureta"
Tocs actuals de campanes Quarts del rellotge - Amb l'ajuda d'un ninot, tradicionalment anomenat "Calendureta"
Truja Tronc de fusta reforçat amb tira de ferro
Estat actual La campana presenta desgast en tres parts, per toc de martell exterior.
El motiu de la restauració en 2008 és per que des de fa anys s'ha desplaçat la ballesta que frena la caiguda del mall, i per tant aquest pega més baix que la boca. El suport estava fixat a la fusta i els dos cargols havien cedit.
El ninot mesura 95 cm d'alçada, i té els peus clavats dins la torre, de manera que no duu sabates.
Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Codi anotació preventiva 000000145375
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (27-10-2008)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-12-2020
58 Fotos

Campana de les hores (B)

(Referència 4714)

Localització Campanar (sala baixa)
Diàmetre (en cm) 103
Altura del bronze 85
Vora 11
Pes aproximat (en quilos) 633
FonedorBALLE, JOAQUIM
Any fosa 1572
Descripció La campana duu una complexa epigrafia, en minúscula gòtica i dues línies: "xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" / "pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #".
La primera part de la frase és bastant habitual i hauria d'haver-se escrit com "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" que pot traduir-se com a CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGA DE TOT MAL. Pareix que aquesta expressió procedix de les anomenades aclamacions Carolines, emprades en el segle VIII a França, i posteriorment utilitzades com l’himne oficial de ràdio Vaticà en el segle XX. La mateixa línia continua amb el començament de la coneguda expressió
"ECCE CRUCEM DOMINI. FUGITE PARTES ADVERSAS. VICIT LEO DE TRIBU JUDA, RADIX DAVID. ALELUYA" Pot traduir-se com ESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. VA VÉNCER EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÀ, DE L’ESTIRP DE DAVID. AL·LELUIA. És l’antífona de laudes de l’Exaltació de la Santíssima Creu, i també s’utilitza en el responsori de la Invenció de la Santíssima Creu. No obstant la tradició popular diu que Sant Antoni va donar una oració a una pobra dona que buscava ajuda contra les temptacions del dimoni. Sixt V, papa franciscà, va fer esculpir l’oració anomenada també lema de Sant Antoni en la base de l’obelisc que va manar erigir en la Plaça Sant Pere a Roma. En qualsevol cas en l’Apocalipsi (Ap 5:5) diu segons la versió de la nova Vulgata ET UNUS DE SENIORIBUS DICIT MIHI: “ NE FLEVERIS; ECCE VICIT LEO DE TRIBU IUDAE, RADIX DAVID, APERIRE LIBRUM ET SEPTEM SIGNACULA EIUS ” que traduïxen com PERÒ UN DELS ANCIANS EM VA DIR: «NO PLORES; MIRA, HA TRIOMFAT EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÁ, EL REBROT DE DAVID; ELL PODRÀ OBRIR EL LLIBRE I ELS SEUS SET SEGELLS.»
La segon expressió apareix per primera vegada en una campana, i es part, incompleta, de una antífona llatina utilitzada en les vespres de Quaresma: "Media vita in morte sumus ; quem quaerimus adjutorem, nisi te Domine, qui pro peccatis nostris juste irasceris? Sancte Deus, sancte fortis, sancte et misericors Salvator, amarae morti ne tradas nos." i que pot traduir-se com "En la plenitud de la vida som morts. A qui busquem com la nostra ajuda sinó a tu Senyor? Qui per causa dels nostres pecats justament està irat. Sant Déu, Sant fort, Sant misericordiós, Salvador: no ens entregues a l’amarga mort.". La frase llatina no sols no està completa sinó que té una abreviatura "mice" que no sabem interpretar.
Per baix està expressat l'any alternat amb diversos símbols: (Mare de Déu) (Escut municipal) "any" (Mare de Déu) "m" (escut municipal) "d" (Mare de Déu) "lxx" (Escut municipal) "ii" (Crucifixió).
En el mig hi ha l'habitual beta amb sivella i un altra beta penjant on posa "aue maria".
La campana, per tant, té una complexa i al mateix temps clara lectura: observa que la vida és breu, demana la protecció i recorda que la campana és municipal i dedicada a mesurar la brevetat del temps que passa.
Terç (T) (2 cordons) /
"xps uincit xps regnat xps imperat xps ab omni malo nos defendat ecce + dni fugite #" /
(2 cordons) /
"pater sancte deus sancte fortis sancte misericordis saluator noster mice #" /
(2 cordons) /
(Mare de Déu) (Escut municipal) "any" (Mare de Déu) "m" (escut municipal) "d" (Mare de Déu) "lxx" (Escut municipal) "ii" (Crucifixió) /
(2 cordons) /
(beta amb sivella i un altra beta penjant on posa "aue maria") /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal - en els tres braços superiors posa "aue maria")
Tocs tradicionals de campanes Està documentat que la campana, a més de tocar les hores, sonava "el seny del lladre", és a dir el toc de tancament de muralles cada nit.
Tocs actuals de campanes Toc de les hores
Truja Troncs de fusta i cadena antiga
Estat actual La campana està extremadament bruta, de manera que no es pot documentar la seua epigrafia amb certesa.
La campana té desgast interior d'un batall. El desgast és paral·lel a l'ansa batallera i no perpendicular com seria habitual.
El ninot mesura 185 cm d'alçada i està articulat per la cintura, de manera que quan va a tocar es mou junt amb el mall per gravetat.
Mecanismes de toc Mall extern per gravetat, accionat per Calendura
Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Codi anotació preventiva 000000145376
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (27-10-2008)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-12-2020
91 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 72 Visitants: 72 Usuaris: 0