Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - ALBERIC (COMUNITAT VALENCIANA)

Parròquia de Sant Llorenç Màrtir - ALBERIC COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Tiple, Jesús (1)

(Referència 4749)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	64
Altura del bronze	63
Vora	6
Pes real (en quilos)	215
Fonedor	ROSES, PASCUAL
Any fosa	1796
Descripció	La campana presenta nombrosos errors epigràfics, que suposem fruit del desconeixement del fonedor. Diu en la part alta "ET UOCABIS NOUMEN EIVS JESVMDVCE CAP 2: AÑO I796 # " En primer lloc és curiosa la confusió entre les "U" i les "V": habitualment encara escrivien el llatí amb totes les dues lletres com "V" però ací confonen la una per l'altra. El text del que sembla procedir la frase seria Lc 1:31 "et vocabis nomen eius Iesum", que forma part de la salutació de l'àngel a Maria i li indica que "li posaràs de nom Jesús". Possiblement també confongueren el nom de l'evangelista, posant "DVCE" per LUCE (o LUCAM, segons on estiga escrit). Tampoc es tracta del capítol 2 sinó de l'1. En el mig hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i a la part de dins posa "RECTOR EL DOCTOR / MARIANO CAMPOS / CLAVARIO JOSEF / ORTIS I ORTISA" L'autor és desconegut però té característiques semblants a la campaneta de senyals (de 1784). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)
Terç (T)	(2 cordons) / "ET UOCABIS NOUMEN EIVS JESVMDVCE CAP 2: AÑO I796 # " / (2 cordons)
Mig (M)	(07) (creu amb pedestal) (06) "RECTOR EL DOCTOR / MARIANO CAMPOS / CLAVARIO JOSEF / ORTIS I ORTISA"
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Peu	(2 cordons)
Estat anterior	La campana tenia una truja de ferro de MANCLÚS vella. Mecanitzada: vol continu (09), electromall (03)
Estat actual	La campana és de perfil gros, i per tant pesa prou més del que correspon per diàmetre (pes teòric: 152 quilos; pes real 215 quilos). En conseqüència és també més aguda i més sonora del que li correspondria. Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "JESÚS / (Tiple) / Fosa l'any 1796 / Pes bronze: 215 kg. Pes total 380 kg."
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008) LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	05-05-2011
	30 Fotos

Tercera o de Missa, Maria de la Concepció (2)

(Referència 4748)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	89
Altura del bronze	76
Vora	7
Pes real (en quilos)	416
Fonedor	ROSES, PASCUAL
Any fosa	1817
Descripció	Del mateix autor que les altres campanes (senyals i de la sala). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)
Anses	Anses antropomorfes
Terç (T)	(2 cordons) "# MARIA DE LA # COИCEPCIOИ # A`И`O # I8I7 # " / (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu amb pedestas) (06) (cartela) "HECHA SIE / NDO CURA / EL D. D. ANT / ONIO GRAU / Y CLAVARI / O JOSEF / ORTIZ"
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Peu	(2 cordons)
Estat anterior	Es conservava, en una de les dependències del temple, el braç i el tros central de la truja de la campana, pintat de blau. En una primera impressió semblava que les truges d'Alberic havien sigut decorades d'aquell color, però les marques blaves no cobrien les parts dels ferratges, que conservaven restes d'almangra. També ha aparegut el capçal de fusta amb una anella de ferro, per alçar la campana o tocar-la a mig vol. La campana fou mecanitzada amb una truja de ferro ROSES amb motor de vol continu (09) i electromall (03)
Estat actual	Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "MARIA DE LA CONCEPCIÓ / (Tercera o de Missa) / Fosa l'any 1817 / Pes bronze: 416 kg. Pes total: 732 kg." La restauració ha integrat el braç i la peça intermitja original de fusta de la truja vella. També es pensa integrar el capçal superior.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	13-02-2010
	41 Fotos

Segona o de foc, Sant Llorenç (3)

(Referència 4747)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	99
Altura del bronze	85
Vora	9
Pes real (en quilos)	594
Fonedor	MANCLÚS, SALVADOR
Any fosa	1980
Terç (T)	(3 cordons) / "SAN LORENZO AÑO 1.788" / (3 cordons) / (garlanda amb símbols al mig)
Mig (M)	(00) (Crucifix) (marca de fàbrica) (06) "REFUNDIDA EN 1.980 / SIENDO CURA PARROCO / D. JOSE MUÑOZ GARCIA"
Mig peu (MP)	(4 cordons)
Truja	Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA
Estat actual	Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "SANT LLORENÇ / (Segona o de foc) / Fosa l'any 1989, substituïnt una campana de 1788 / Pes bronze: 594 kg. Pes total: 1.095 kg."
Mecanismes de toc	Mecanitzada, motor de vol continu (09), electromall (03)
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008) LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	12-08-2009
	32 Fotos

Major, Sant Josep (4)

(Referència 4746)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	129
Altura del bronze	106
Vora	10
Pes real (en quilos)	1233
Fonedor	ROSES ATZENETA
Any fosa	1956
Anses	Anses deformes - amb forma de carasses
Espatlla (H)	(Garlanda de fulles soltes)
Terç (T)	(Cordó) / "LLORA LAS PENAS + CANTO LAS FIESTAS + LLAMO A LOS FIELES + A LA MAYOR GLORIA DE DIOS. " / (cordó) / "IN HONOREM SANCTI IOSEPH AMEN # # # # # " / (cordó) / (garlanda amb motius eucarístics, de mala qualitat)
Mig (M)	(00) (creu sobre núvol) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA" (06) (Mare de Déu dels Desemparats) (09) (escut d'Alberic)
Mig peu (MP)	(garlanda de caps d'àngels) / (2 cordons) / "DONATIVO POPULAR ALBERIQUE AÑO 1956." / (2 cordons) / (garlanda)
Peu	(3 cordons)
Truja	Fusta 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA
Estat anterior	Mecanitzada amb truja de ferro ROSES, motor de vol continu (09), electromall (03)
Estat actual	Després de la restauració han posat una artística placa junt a la campana amb la inscripció "SANT JOSEP / (Major) / Fosa l'any 1956 / Pes bronze: 1.233 kg. Pes total: 2.121 kg."
Valoració	Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Autors de la documentació MONTOLÍO TORÁN, David (25-08-2001) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008) LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	12-08-2009
	51 Fotos

Campana de senyals (0)

(Referència 4750)

Localització	Terrassa
Diàmetre (en cm)	45
Pes aproximat (en quilos)	53
Fonedor	ROSES, PASCUAL
Any fosa	1784
Descripció	L'autor és desconegut però té característiques semblants a la campaneta de senyals (de 1784). Podria tractar-se de Pasqual ROSES, ja que les creus són molt singulars, i característiques d'aquest fonedor, amb el pal llarg que arriba fins al peu del pedestal (i no a la part superior com fan tots els altres)
Espatlla (H)	(4 cordons)
Terç (T)	(2 cordons) / " # DEL ROSARIO # A`И`O I784 # # " / (2 cordons) / (garlanda de petites creus fetes amb quadrats decoratius)
Mig (M)	(01) (creu amb pedestal)
Mig peu (MP)	(5 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	Senyalera. Posteriorment els quarts del rellotge
Tocs actuals de campanes	Senyalera.
Truja	Penjada d'una biga de ferro
Estat original	Antiga campaneta de senyals, ubicada en una espadanya, actualment desapareguda.
Estat anterior	Campana dels quarts del rellotge
Estat actual	L'ansa presenta nombrosos defectes de fosa, probalbment per un excés d'escòria. Igualment els textos són d'escassa llegibilitat.
Mecanismes de toc	Motor ECAT de vol d'impulsos - Electromall ECAT - Ballesta per al toc manual
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Autors de la documentació 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (27-03-2006) 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (22-05-2008) LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	13-02-2010
	21 Fotos

Campanó dels quarts (A)

(Referència 5768)

Localització	Terrassa
Diàmetre (en cm)	60
Pes real (en quilos)	80
Fonedor	PORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa	2010
Terç (T)	(2 cordons) / (03) (creueta de cinc estreles) (09) (clavell) / (2 cordons)
Mig (M)	(00) (creu amb pedestal i dos com a palmeres als peus) (06) (escut de dos lleons rampants envoltant un castell) / (2 cordons)
Peu	(Cordó) / "(creu) LA CREU ES PER A MI SALUT # A LA CREU ADORE RENDIT # LA CREU ES EL MEU REFUGI # GUARDE'M DEU PER SA VIRTUT # ANY MMX (creu) # (beta decorada) # (beta decorada) # " / (cordó)
Autors de la documentació LLOP i BAYO, Francesc (12-02-2010)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	15-03-2010
	14 Fotos

Campanó de les Hores (B)

(Referència 6187)

Localització	Terrassa
Diàmetre (en cm)	85
Pes aproximat (en quilos)	233
Any fosa	1742
Descripció	La campana porta una coneguda oració de protecció: " # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # " La frase forma part de l'anomenada Benedicció de Sant Benet: "Crux Sancti Patris Benedicti. Crux Sancta Sit Mihi Lux Non Draco Sit Mihi Dux Vade Retro Satana Numquam Suade Mihi Vana Sunt Mala Quae Libas Ipse Venena Bibas" que podem traduir com "Creu del Sant Pare Benet. La Santa Creu siga la meua llum, no siga el dimoni mon guia. Aparta't, Satanàs! No suggerisques coses vanes, maldat és el que brindes, beu tu mateix el verí." La seua difusió va començar probablement en la regió de Baviera cap a l'any 1647. En aquella època, durant el procés judicial seguit a unes fetilleres, aquestes van declarar que no havien pogut danyar a la pròxima Abadia de Metten, perquè estava protegida pel signe de la Santa Creu. En el dit monestir es van trobar pintures amb representacions de la Creu junt amb les inicials que acompanyen hui a la Medalla. Però les misterioses lletres no van poder ser interpretades fins que en un manuscrit de la biblioteca es va trobar la imatge de Sant Benet i l'oració composta per les inicials. En realitat, un manuscrit anterior (segle XIV), que encara es conserva, procedent d'Àustria, pareix haver sigut l'origen de la imatge i de l'oració. En el segle XVII un important autor la va tindre per supersticiosa, degut justament als enigmàtics caràcters que acompanyen a la imatge. Però, l'any 1742 el papa Benet XIV va decidir aprovar l'ús de la Creu-Medalla de Sant Benet, i va manar que l'oració usada per a beneir-la s'incorporara al Ritual Romà. La Medalla de San Benito Justament el campanó està datat aquest mateix any. Està ornat per una sèrie de cordons així com per una creu flanquejada de dos xiprers, en un monotip, trobada en altres campanes que pressumim d'un mateix fonedor encara anònim.
Espatlla (H)	(2 cordons)
Terç (T)	(2 cordons)
Mig (M)	(2 cordons)
Mig peu (MP)	(creu flanquejada per dos xiprers - monotip) / (cordó) / " # VADE RETRO SATANA # NVMQVAM SVADEAS MIHI # VANA SVNT # MALA # QVE LIBAS # IPSE VENENVM BIBAS # ANNO # I742 # " (completat amb tires de decoració i estels alternats) / (cordó)
Tocs tradicionals de campanes	Toc de les hores
Tocs actuals de campanes	Toc de les hores
Estat anterior	La biga inferior tocava el bronze quan vibrava
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Autors de la documentació 2001 TÉCNICA Y ARTESANÍA S. L. (27-03-2006) LLOP i BAYO, Francesc (22-05-2008) LLOP i BAYO, Francesc (30-12-2008)
Editor de la fitxa	LLOP i BAYO, Francesc
Actualització	03-01-2009
	50 Fotos