Catedral de Mallorca - PALMA (BALEARS)

Campanes desaparegudes

Na Tèrcia, (desapareguda)

(Referència 4392)
Diàmetre 90
Pes aproximat 422
Any fosa 1312
Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que data del pontificat del bisbe Villanova i que l'epigrafia és "ANNO DOMINI 1312. JESUS NAZARENUS REX JUDEORUM".
No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana.
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Estat anterior En 1992 la campana ja havia sigut substituïda.
Estat actual La campana esquerdada fou substituïda per una campana nova en 1991.
Propostes Cal recuperar la campana, ubicada segons sembla en el magatzem d'un fonedor de campanes, i ha de ser soldada per recuperar la sonoritat original.
La campana ha de ser igualment soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
En el cas que fos impossible la seva recuperació, cal encarregar a l'empresa EIJSBOUTS d'Holanda, l'única amb tecnologia, coneixements i experiència per fer-la, per que realitzi una campana del mateix perfil que les altres quatre gòtiques i harmonitzada amb elles, per recuperar la sonoritat de la campana desapareguda.
En tot cas aquesta campana, tant si és l'antiga restaurada com la rèplica acústica, substituirà a la fosa en 1991, que no forma part del conjunt.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-01-2008

Campanes actuals

Campana de senyals (1)

(Referència 9921)

Localització Espadanya
Diàmetre 33
Altura del bronze 23
Vora 4,5
Pes aproximat 21
Any fosa 1800ca
Descripció Anepígrafa
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (Cordó)
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Brandada per diverses senyals al campanar
Truja Fusta
Estat actual Els cargols dels tirants de ferro tenen forma exagonal; per tant són del segle XX.
Una espessa capa de brutícia ompli la campana, de manera que no es pot documentar en certesa el nombre de cordons, tot i que és utilitzada cada dia.
Mecanismes de toc Palanca, amb corda de plàstic a l'extrem

Autors

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2009)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-03-2009
13 Fotos

Campana de senyals (2)

(Referència 9922)

Localització Espadanya
Diàmetre 42
Altura del bronze 42
Vora 4,5
Pes aproximat 43
Any fosa 1315ca
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
(Crucifixió) "UEBM CARO FAC EST ET HABITABIT INNOB ET UIDI" (Quatre campanes: marca del fonedor?) /
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es tocava per anunciar la sortida d'una petita processó solemne per dur la Comunió a un agonitzant.
Tocs actuals de campanes No es toca
Truja Fusta
Estat actual Els cargols dels tirants de ferro tenen forma exagonal; per tant són del segle XIX.
Té una esquerda en el medi sense extensió ni cap a dalt ni cap a baix, que afecta una mica la seva sonoritat. De les set anses originals en falten dues, des de fa molt de temps.
La campana està extremadament bruta.
Mecanismes de toc Palanca, amb un filferrro curt a l'extrem

Autors

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2009)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 14-03-2009
28 Fotos

Tintinnabulum (0)

(Referència 10094)

Localització Sagristia
Diàmetre 15
Altura del bronze 30
Pes aproximat 2
Any fosa 1910ca
Descripció Tintinnabulum dissenyat per GAUDI

Autors

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (11-03-2009)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 16-01-2011
2 Fotos

Na Prima (1)

(Referència 466)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 75
Altura del bronze 70
Vora 8
Pes aproximat 244
Any fosa 1312
Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que data del pontificat del bisbe Villanova i que l'epigrafia és "ANNO DOMINI 1312. JESUS NAZARENUS REX JUDEORUM".
No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana. També haurien escrit la frase llatina com "IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM", que pot traduir-se com JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS.
No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
Terç (T) (2 cordons) /
(text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
(cordó) /
(text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
(2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(cordó) /
(2 cordons)
Prima Reb 5 -18
Hum Mi 4 +12
Tercera Sol 5 -28
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estat actual En el jou posa "PRIMA".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
25 Fotos

Na Picarol (2)

(Referència 467)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 76
Altura del bronze 65
Vora 8
Pes aproximat 254
Any fosa 1312
Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seves característiques.
No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
Terç (T) (2 cordons) /
(text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
(cordó) /
(text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
(2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(cordó) /
(2 cordons)
Prima Mib 5 -17
Hum Mi 4 +09
Tercera Sol 5 -26
Octava Mi 6 -17
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estat actual En el jou posa "PICAROL".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
25 Fotos

Na Tèrcia (3)

(Referència 669)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 90
Altura del bronze 70
Pes aproximat 422
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1991
Descripció La campana, de factura industrial, porta diverses decoracions i textos en el mig. En la part exterior una creu. A la dreta està la marca de fàbrica, ovalada "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA" on "C." és l'abreviatura de "CALLE".
En la part interior posa "ANNO DOMINI 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM / ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO" que suposadament reprodueix la inscripció de la campana anterior, tot i que en 1312 no indicaven la data amb xifres sinó amb la numeració romana, probablement "MCCCXII" o millor "Mº CCCº Xº IIº" per indicar el numeral. A continuació inclouen una inscripció que segons M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA estaria escrita en la campana, però que és també poc habitual en les epigrafies del segle XIV, afegint després la data i els impulsors de la refosa. Es podria traduir com L'ANY DEL SENYOR 1312. JESÚS EL NATZARÈ EL REI DELS JUEUS. RESSORGEIXO RENOVADA I REFOSA L'ANY 1991 PER LA DEVOCIÓ I A CÀRREC DE CAPÍTOL
A l'esquerra hi ha un Cor de Jesús.
La campana està també decorada amb anses en forma de carasses.
Anses Anses amb carasses
Terç (T) (2 cordons) /
(cordó) /
(2 cordons) /
(garlanda de motius vegetals)
Mig (M) (00) (creu)
(03) (marca de fàbrica ovalada 9 x 6) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "ANNO DOMINI 1312 / IESUS NAZARENUS REX IUDAEORUM / ANNO DOMINI 1991 / CAPITULI CURA ET PIETATE FUNDITUS RENOVATA DESURGO" [CH1.8]
(09) (Cor de Jesús)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Prima La 4 -05
Hum La 3 +19
Tercera Reb 5 -32
Octava Sib 5 -19
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat anterior En 1992 la campana estava acabada d'instal·lar.
Estat actual En el jou posa "TERCIA".
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
Intervencions Substitució de la campana "Tèrcia" esquerdada per aquesta nova en 1991.
Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Propostes Aquesta campana és, dins les produccions de SALVADOR MANCLÚS, una de les millor foses. No obstant no reprodueix ni la sonoritat de la campana substituïda, ni les decoracions, ni l'epigrafia. En conseqüència caldria donar-li tot un altre ús, fora del conjunt original de les campanes de la Seu.
Potser la millor manera d'usar la campana fora utilitzar-la com campana del rellotge, per al toc dels quarts, o fins i tot de les hores, i fent servir de campana de quarts la petita dipositada a la sala intermèdia. Com es tracta de campanes relativament menors, el so produït no hauria de causar molèsties.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
31 Fotos

Na Matines (4)

(Referència 465)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 93
Altura del bronze 85
Vora 9
Pes aproximat 466
Any fosa 1312
Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou deixada als dominics en 1823. segurament degut als aldarulls que provoca el Trienni Lliberal i que porta la inscripció "AVE MARIA, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM ANNO DOMINI 1312"
No sembla massa probable que la data sigui escrita en números, ja que en aquell moment haurien d'escriure en numeració romana. L'oració pot traduir-se com ET SALUDO MARIA, LA PLENA DE GRÀCIA, EL SENYOR ÉS AMB TU que és una variant de la salutació angèlica a Maria en Lc 1:28, on escriuen "AVE, GRATIA PLENA, DOMINUS TECUM"
La inclusió del nom de Maria, que en el relat evangèlic figura en el versicle anterior, és habitual en aquests textos.
No obstant, el text, escrit en dues línies, és impossible de documentar per la brutícia que cobreix la campana.
Terç (T) (2 cordons) /
(text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
(cordó) /
(text impossible de documentar per la brutícia de la campana - capital gòtica 2.5 cm) /
(2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons) /
(cordó) /
(2 cordons)
Prima Lab 4 +11
Hum Do 4 -14
Tercera Reb 5 +39
Quinta Sol 5 +39
Octava Sib 5 +46
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estat actual En el jou posa "MATINES".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
17 Fotos

Na Mitja (5)

(Referència 464)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 100
Altura del bronze 90
Vora 1
Pes aproximat 579
Any fosa 1312
Descripció M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA no citen aquesta campana més que en una relació genèrica, sense descriure les seues característiques.
No obstant això, el text, escrit en dues línies, és quasi impossible de documentar, per la brutícia que cobreix la campana.
Les úniques paraules que pareixen identificar-se són " ... METE SCM" que correspondria al conegut text "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM".
L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEVA PÀTRIA. Es diu que durant l'enterrament de Santa Àgata, va aparèixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb aquesta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detenir la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a prevenir els danys del foc, llamps i volcans. Aquesta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S'utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Àgata. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria".
Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Aquest paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbara, encara que aquesta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.
Terç (T) (2 cordons) /
(epigrafia majúscula gòtica, impossible de documentar per la brutícia) /
(2 cordons) /
" ... METE SCM... " /
(2 cordons)
Prima Lab 4 -41
Hum Lab 3 -01
Tercera Si 4 +33
Octava Lab 5 +09
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estat actual En el jou posa "MITJA".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana, superant en alguns llocs com les anses els 2 mil·límetres. La brutícia no sols impedeix la documentació de l'epigrafia, pràcticament il·legible, sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismes de toc (03) Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior.
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Actuacions urgents La campana no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
Propostes La campana ha de ser soldada per reomplir el buit produït pel toc del batall en el bronze al llarg dels segles. Aquesta operació ha de ser duta a termini per una empresa especialitzada en soldadura, com LACHENMEYER d'Alemanya.
Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
42 Fotos

Sa Nova, Maria Concepció o En Pizà (6)

(Referència 566)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 105
Altura del bronze 88
Vora 12
Pes aproximat 670
FonedorCARDELL, JOAN
Any fosa 1769
Descripció La campana té les anses decorades amb carasses.
Hi ha una inscripció en llatí en la part superior: "TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE # " que haurien d'haver escrit TOTA PULCHRA ES MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE. La frase s'utilitza com a antífona en les segones vespres de la Immaculada Concepció i està presa del Càntic dels Càntics (4, 7): TOTA PULCHRA ES AMICA MEA, ET MACULA NON EST IN TE que es tradueix com "Ets tota bella, estimada meva, en tu no hi ha cap defecte."
Baix hi ha quatre imatges: a la part de fora una Immaculada; a la dreta Sant Francesc d'Assís en el Mont Alverna, rebent els estigmes de la Passió de Jesús tot i que el serafí en forma de creu ha estat substituït per una creu. A la part interior hi ha una imatge que sembla baixar del cel, amb unes possibles taules: Déu Pare donant les Taules de la Llei? És difícil de documentar per la brutícia. A l'esquerra hi ha un bisbe que semblaria Sant Nicolau.
En el mig peu hi posa en llatí "DIE I5 AVGVSTI I769" és a dir DIA 15 D'AGOST DE 1769a la part de fora i el nom del fonedor "IOAИИES CARDEL ME FECIT" és a dir JOAN CARDELL EM VA FER a la part de dins. La data es justifica per la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, tot i que habitualment sols s'escriu l'any, ja que les dates de fosa, d'extracció de la campana i posterior benedicció estan subjectes a múltiples variables.
Anses Anses amb carasses
Terç (T) (Cordó) /
"TOTA PVLCRA EST MARIA ET MACVLA ORIGIИALIS ИOИ EST IИ CE # " /
(cordó)
(00) (Immaculada)
(03) (Sant Francesc d'Assís en el Mont Alverna, rebent els estigmes de la Passió de Jesús - el serafí en forma de creu ha estat substituït per una creu)
(06) (Imatge que sembla baixar del cel, amb unes possibles taules: Déu Pare donant les Taules de la Llei? - difícil de documentar per la brutícia)
(09) (Bisbe: Sant Nicolau?)
Mig (M) (00) "DIE I5 AVGVSTI I769"
(06) "IOAИИES CARDEL ME FECIT" [CH2] /
(2 cordons)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Prima Fa 4 -28
Hum Sol 3 +04
Tercera Sib 4 -13
Quinta Re 5 -17
Octava Sol 5 +20
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou fosa l'any 1312 i el dia 7 d'abril de 1619 s'ordenà arreglar-la. Es refongué a la seva casa per part de mestre Joan Cardell a 1769. Es beneí el 13 de setembre del mateix any, oficiant la cerimònia el bisbe D. Francisco Garrido de la Vega. Actuaren com a padrins D. Joan Despuig, canonge-degà, D. Francesc GüelI, D. Miquel Barceló i D. Pere Orlandis. Abans de la refosa pesava 16 quintars i 3 lliures, fou augmentada fins a 17 quintars 40 lliures -732 kg.-. El cost total de la feina, una vegada col·locada al campanar, fou de 290 L.
També indiquen que la inscripció de la campana és TOTA PULCHRA ES MARIA ET MACULA ORIGINALIS NON EST IN TE, la qual cosa no correspon als textos documentats.
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.
Estat actual En el jou posa "NOVA".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El batall, massa llarg, pica en la part alta de la bola, amb perill de trencament de la campana. Sols resta un dels cables de seguretat, tot solt, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció.
Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana.
En (09) la part alta de la campana està molt tacada amb oli, procedent de la campana superior.
En l'interior de la campana hi ha un grafit contemporani: "PEPE / 7-6-2004"
Mecanismes de toc Motor continu de ventar i voltejar, mall exterior
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Actuacions urgents L'electromall no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, adequat al mall antic existent, però regulat per picar al punt correcte.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure la campana, la instal·lació i la maça de toc en l'Inventari General de Béns Mobles.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
84 Fotos

N'Antònia (7)

(Referència 463)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 129
Altura del bronze 110
Vora 13
Pes aproximat 1243
FonedorGENER, RAFEL
Any fosa 1642
Descripció En la part superior posa "EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " utilitzada entre altres ocasions, en l'Introit de la missa de sexagèsima que es pot traduir com DESPERTEU, CRIST, AJUDEU-NOS I ALLIBEREU-NOS, PEL NOM VOSTRE.
És una variant del Salm 44 (43):26 "EXSURGE, DOMINE, ADIUVA NOS ET REDIME NOS PROPTER MISERICORDIAM TUAM" que té una traducció una mica més poètica: AIXEQUEU-VOS, SENYOR, AJUDEU-NOS I SALVEU-NOS, MOGUT PEL VOSTRE AMOR.
Baix hi ha una llarga dedicatòria, en la qual s'omet el nom de l'autor: " # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # # TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # # CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # # ANNO 1642 # " que pensem haurien d'haver escrit "SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRÆSULIS EN POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO CAPITULI LARGUAQUE SIMUL PIETATE JOANNIS" i que proposem traduir com VAIG NÉIXER A CÀRREC DEL PRELAT GUILLEM PERÒ DESPRÉS DE TRES-CENTS TRENTA ANYS TORNE A RESSORGIR RENOVADA A EXPENSES TANT DEL CAPÍTOL COM DE LA PIETAT I GENEROSITAT DE JOAN. Hem de suposar, al menys de moment, que tant Guillem, en 1312, com Joan, en 1642, eren els "presidents", és a dir els bisbes corresponents.
Té el mateix any i factura que la campaneta dels quarts, la qual cosa permet assignar l'autor.
Anses Anses possiblement trencades i reforçades amb altres de ferro superposades.
Terç (T) (2 cordons) /
"EXVRGE : CHRISTE : ADIVVANOS : ET : LIBERA : NOS PROPTER : NOMEN : TVVM # " /
(2 cordons)
Mig (M) () (querubí)
() (creu 10 x 10)
() (querubí)
() (sant - no identificat per la brutícia)
() (querubí)
() (creu)
" # SVM : NATA : EXPENSIS : GVILLERMI : PRESVLIS : EN : POST # /
# TERSENTVM : TRIGINTA : ANNOS : RENOVATA : RESVRGO # /
# CAPITULI : LARGVA : QVE : SIMVL : PIETATE : IOANNIS # /
# ANNO 1642 # "[CH2.5] /
(2 cordons) /
(garlanda) /
(2 cordons)
Mig peu (MP) (5 cordons junts)
Peu (2 cordons separats)
Prima La 4 +33
Hum Sol 3 +17
Tercera Re 5 -30
Quinta Fa# 5 +30
Octava La 5 +05
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada i també tocada a cops lents amb un martell exterior, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners.
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada. L'electromall sembla fora d'ús.
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que fou la segona campana fins la col·locació de Na Bàrbara. Es va comprar per ordre del bisbe Villanova i 330 anys després fou refosa a instàncies del bisbe Santander i del capítol.
En 1594 s'ordenà que fos substituïda en alguns tocs per Na Bàrbara, però en 1621 se seguia utilitzant per a la vigília “tercia dominicarum quando extraendum erit Sm. Sacramentum”
En 1642 estava totalment fragmentada. El 8 d'abril, el Monestir de La Real donà el metall per a refer-la. S'encarregà l'obra a mestre Gener que feu tirar tots els trossos davant la porta de l'Almoina. El 24 de juliol, després de la missa matinal, el domer i alguns capellans es dirigiren en processó a la Casa de la Foneria on resaren lletanies, una salve, l'oració de la Verge i la de Sant Antoni. A continuació, començà la fosa de la campana. Quan els assistents veren que el metall corria molt be entonaren un “Te Deum” en acció de gràcies. El diumenge, 10 d'agost, després de completes, el canonge-sagristà, Joan Baptista Zaforteza, beneïa la nova campana. El dia següent, sol tombant, la pujaren. El treball durà una hora i, quan la tengueren a dalt, repicaren les altres mentre es disparaven trets d'arcabús. No se sumà a tal festa N'Eloi, perquè havia de tocar el darrer tret de vint-i-cinc tirades per l'enterrament del jutge del Reial Consell Antoni Mesquida.
Sofrí la ruptura d'una ansa l'any 1725 i s'ordenà que mentre estàs així tocàs Na Bàrbara l'extremunció dels canonges. L'any 1769 ja estava totalment inservible i es donà ordre que fos Na Bàrbara qui tocàs l'extremunció de Dª Benita Barco, viuda del tinent general D. Gregorio Geral, però insistint que el fet no servís de precedent. A 1770 s'ordenà una visura per si necessitava arreglar-se, i el mateix any s'encarregaren tres batalls nous per N'Eloi, N'Antònia i En Pizà.
Un nou reconeixement de la campana es va fer a 1779. Aquest de mostrà que totes les anses estaven en perill. El dia 1 de desembre de l'any següent s'ordenà que es fongués de bell nou, encarregant-se l'obra a mestre Joan Matz. En ella hi ha la següent inscripció: EXURGE CRISTE, ADJUVA NOS ET LIBERANOS NOS PROPTER NOMEN TUUM. SUM NATA EXPENSIS GUILLERMI PRAESULIS ET POST TRECENTUM TRIGINTA ANNOS RENOVATA RESURGO. CAPITULI LARGAQUE MANU ET PIETATI IOANNIS. ANNO 1642.
No obstant allò indicat creiem que la campana és fosa per Rafel GENER, i que no fou refosa, encara que hagué de ser reparada diverses vegades, per defectes de les anses, com queda documentat. Probablement el Mestre MATZ sigui el ferrer que va fer la reparació i no pas el fonedor.
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
També es va modificar l'antic mall extern, segurament tocat amb una corda des de la sala dels campaners, afegint-hi una bobina trifàsica per tocar externament la campana, sense adaptar-lo a la nova ubicació més alta del bronze.
Estat actual En el jou posa "ANTONIA".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
Les anses estan incompletes i reforçades amb tires de ferro.
El batall sols conserva un cable de seguretat, que marca la campana, deformant el so, i no aportant cap protecció.
Hi ha un mall extern antic, que permetia tocar la campana, i també ventar-la, sense descordar el batall. El mall està ara connectat a un electromall trifàsic. Com la campana està més alta, el mall pica molt baix, amb perill imminent de trencament de la campana.
Mecanismes de toc (09) motor impulsos MOVOTRON (09) martell extern amb bobina trifàsica que queda desplaçat
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
En 2009 el jou de ferro ha sigut pintat de nou, havent desaparegut el nom de la campana, i amb taques de pintura a les anses.
Actuacions urgents L'electromall no ha de tocar amb la instal·lació actual, degut al risc imminent de trencament.
Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
En allò que sigui possible cal mantenir les anses reforçades actuals, ja que formen part de la història de la campana.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana serà dotada d'electromall extern, adequat al mall antic existent, però regulat per picar al punt correcte.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana, la instal·lació i la maça de toc com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i ha de ser reconstruïda per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
39 Fotos

Na Bàrbara (8)

(Referència 462)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 145
Altura del bronze 119
Vora 15
Pes aproximat 1765
FonedorMESTRE, MIQUEL
Any fosa 1673
Descripció La campana té unes anses amb carasses de faccions molt deformades. Igualment porta una complexa inscripció, en llatí. En la part superior diu "CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # "
La primera part és habitual en campanes tot i que la inclusió de la paraula ET TEMPESTATE és menys normal. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
La segon part correspon a l'evangeli de Sant Joan (Jn 1:14) i pot traduir-se com EL VERB ES VA ENCARNAR; tampoc és habitual en campanes.
Per baix d'aquest text hi ha diverses imatges: una Crucifixió a la part exterior, i una Mare de Déu a la part interior. Per baix d'aquestes hi ha una creu amb pedestal a la part de fora i una Santa Bàrbara a la part de dins. Baix de la creu posa el nom del fonedor "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673" que pot traduir-se com MIQUEL MESTRE DE PETRA EM VA FER L'ANY 1673. En aquell moment no és habitual posar la població del fonedor, que solien desplaçar-se d'un lloc a altre. Per altra part no es tracta del "mestre" Miquel, ja que MESTRE (o MESTRES) és un cognom de fonedors habitual en els segles XVII i XVIII.
Baix de la imatge de Santa Bàrbara posa en llatí "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS" que té una fàcil traducció: SANTA BÀRBARA INTERCEDIU PER NOSALTRES.
Anses Anses amb carasses
Terç (T) (2 cordons) /
"CHRISTVS # VINCIT # CHRISTVS # REGNAT # CHRISTVS # IMPERAT # CHRISTVS # AB # OMNI # MALO # " /
(cordó) /
"ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # ET # VERBVM # CARO # FACTVM # EST # # # # " /
(2 cordons)
(00) (Crucifixió)
(06) (Mare de Déu) /
(2 cordons) /
(garlanda) /
(2 cordons) /
(00) (creu amb pedestal) / (dues sargantanes)
(06) (Santa Bàrbara)
Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gruix)
(00) "MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT ANNO I673"
(06) "SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS"
Peu (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Prima Re 4 +16
Hum Reb 3 +17
Tercera Fa# 4 -35
Quinta Lab 4 +41
Octava Mib 5 +29
Tocs tradicionals de campanes Campana ventada
Tocs actuals de campanes Campana voltejada i també ventada
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA indiquen que "és una campana relativament nova, ja que segons consta per una acta capitular de 3 de febrer de 1546, fou comprada a uns mariners que la portaven des d'Alger. A 1594 s'ordenà que fos aquesta que tocàs les terceres dominiques de cada mes per l'ofici del Sant Sagrament, en substitució de N'Antònia, que passà a ésser la tercera campana del conjunt. A més a més, el toc servi per a reunir els eloiers des de la seva instal·lació. El dia 11 d'agost de 1619, quan tocava la segona batallada del Sanctus, es rompé. Fou refosa el 6 d'octubre de 1624 per Cosme Janer. La beneí el bisbe Borja el 28 de juny de l'any 1626, la vigília de Sant Pere, després de resar vespres, “davall lo llantoner gran” presents el virrei, D. Jeroni Agustín, els jurats i el poble.
L'encarregat de fer l'obra per a hissar-la fou el patró Carles. Es va pujar el dia 17 d'octubre, malgrat la pluja. Cavalcava sobre ella el mestre d'obra Miquel Ferrer, ajudant-li alguns francesos que treballaven a la Seu. Quan la campana dels jesuïtes tocà migdia, fou col·locada sobre una finestra del campanar. Es va celebrar amb repics I salves d'arcabusseria des de la mateixa torre. Un dels francesos fou el primer que la tocà.
El dia 25, en el moment d'entrar la processó pel portal major de la Seu, amb la relíquia de la Llet, tocà després de N'Eloi i abans que totes les demés.
La nova campana no degué durar gaire, tota vegada que a 1673 s'hagué de refer, després d'anys d'estar esquerdada. El Prevere Joan Palou oferí 500 L. per ajudar a l'obra, fet que permeté que s'encarregàs a Miquel Mestre el treball de fer-ho. El dia 17 de març de 1673 es signaren les condicions de la feina:
1. Se pagaria al mestre a raó del 8% de l'evaporació i pèrdues de metall.
2. S'havia d'entregar la campana al peu de la torre.
3. Tot el metall que s'afegís a la nova campana se pagaria a raó de 5 s. per lliure.
4. El preu total seria de 400 L.
El 5 de juliol del mateix any es compraren les cordes per a pujar-la. Fou beneïda el 7 o 8 següent i hissada el 14. El preu total d'aquest treball fou de 75 L.
Abans de refer-la pesava 42 quintars, fou augmentada fins a 46 quintars i 25 lliures, és a dir 1.882 Kg. Amida 1'10 m. d'altura i 1'40 m. de diàmetre. Té la inscripció següent: CRISTUS VINCIT, CRISTUS REGNAT, CRISTUS IMPERAT AB OMNE MALO ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT. AMEN. ET VERBUM CARO FACTUM EST.
Davall d'aquesta hi ha una “Deesis”, a més de diverses imatges: Santa Bàrbara, Sant Miquel, la Mare de Déu asseguda, la Verge amb Jesús infant i que fa una carícia a Sant Joan Baptista, un drac i una sargantana. Davall de Sant Miquel hi ha una creu i es llegeix: SANCTA BARBARA INTERCEDE PRO NOBIS. AI mateix nivell, però a l'altre costat: MICHAEL MESTRE DE PETRA ME FECIT. ANNO 1673.
Essent la segona campana de la Seu, substituïa a N'Eloi quan es trobava inservible, provocant els mateixos problemes que aquella."
No compartim la interpretació de la Crucifixió com una Déesi, ja que tot i que es tracti dels mateixos personatges, Jesús al centre, Maria a la seva dreta i Joan a la seva esquerra, en la primera representació, aquella de la campana, Jesús està clavat en la creu, mentre que en la segona és el Jutge etern, assegut, qui rep els consells (i la intercessió) sobre tot de Sa Mare.
Estat anterior En 1992 la campana acabava de ser mecanitzada, substituint el jou de fusta per un metàl·lic, i la palanca per un motor de volteig continu, modificat per voltejar la campana i per ventar-la.
Estat actual En el jou posa "BARBARA".
Una espessa capa de tosca cobreix la campana. La brutícia no sols dificulta la documentació de l'epigrafia sinó que modifica i ofega la sonoritat original, canviant la nota i la ressonància.
El desgast degut al batall és notable, augmentat en temps recents per la modificació del sistema de toc, per la utilització més prologada de la campana (degut a l'absència d'esforç que significa tocar-la) així com per un defectuós lligat del batall, que percudeix en una ampla zona de la boca.
Igualment, el batall pica massa alt, amb perill de trencament de la campana.
El batall porta dos cables de seguretat, absolutament innecessaris en una torre tancada com aquesta. A més, en cas de trencament, la part solta pegaria cops per la campana, amb perill de trencar-la, degut a l'absència de retencions al llarg de la canya.
Mecanismes de toc (03) motor impulsos MOVOTRON
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana serà dotada de motor d'impulsos per ventar-la, fins i tot arribant a parar-la entre toc i toc, sens que arribi a voltejar completament. La campana no serà dotada d'electromall extern.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Igualment cal reposar la palanca per ventar manualment, des de la sala inferior, la campana.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
66 Fotos

N'Aloi (9)

(Referència 461)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes
Diàmetre 200
Altura del bronze 136
Pes aproximat 4632
FonedorALOMAR, MIQUEL; BONNIN, JOAN BENET
Any fosa 1592
Descripció La campana té les anses decorades. Degut a les seves mesures extraordinàries (és la campana en moviment més gran de l'Estat), té una llarga inscripció, en grec i llatí (excepte les dues o tres últimes paraules, en català). Diu en la línia superior " + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " que haurien d'haver escrit "XPISTOΣ VINCIT XPISTOΣ REGNAT XPISTOΣ IMPERAT XPISTOΣ AB OMNI MALO NOS DEFENDAT". Com s'ha indicat en la descripció de Na Bàrbara, la inclusió de ET TEMPESTATE no és gens habitual. Pot traduir-se com CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENGUI DE TOT MAL I TEMPESTA. AMÉN. Sembla que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions carolines, utilitzades en el segle VIII a França, i que posteriorment han format part de l'himne oficial de Ràdio Vaticà en el segle XX.
Tampoc és normal la inclusió de la invocació a la Santíssima Trinitat que haurien d'haver escrit "IN NOMINE PATRIS ET FILII ET SPIRITUS SANCTI" i que pot traduir-se com EN EL NOM DEL PARE I DEL FILL I DE L'ESPERIT SANT.
En la línia següent està el principi de l'Evangeli de Joan (Jn 1 1-3) que es talla de sobte, segurament per haver-hi omplert tot l'espai que tenien, afegint, en català, l'any. " + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " Aquesta citació evangèlica no sembla tenir errors, i hauria de seguir, per completar la frase "OMNIA PER IPSUM FACTA SUNT". Es pot traduir com AL PRINCIPI EXISTIA EL QUI ÉS LA PARAULA. LA PARAULA ESTAVA AMB DÉU I LA PARAULA ERA DÉU. ELL ESTAVA AMB DÉU AL PRINCIPI. PER ELL TOT (HA VINGUT A L'EXISTÈNCIA) ANY 1592. La utilització de xifres per posar l'any és encara molt moderna en el moment de la fabricació de la campana, per la qual cosa en compte de posar números, hi utilitzen lletres, de forma semblant. El signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús.
Anses Anses decorades
Espatlla (H) (Cordó) /
(garlanda) /
(cordó)
Terç (T) (2 cordons) /
" + # XPS # VINCIT # XPS # REGNAT # XPS # IN # PERAT # XPS # AP # OMNIMALO # ET # TEMPESTATE # NOS # DEFENDAT # AMEN # IN # NOMINE # PATRIS # ET # FILIO # ET # SPIRITVI # STO # " /
(cordó) /
" + # IN # PRINCIPIO # ERAT # VERBVM # ET # VERBVM # ERAT # APVD # DEVM # ET # DEVS # ERAT # VERBVM # HOC # ERAT # IN # PRINCIPIO # APVD # DEVM # OMNIA # PER # ANY # IS9Z # " (el signe de separació, difícil d'interpretar per la brutícia, sembla ser dues persones agenollades davant una forma menor: podria ser la Nativitat de Jesús. /
(cordó) /
(garlanda) /
(2 cordons) /
(diverses decoracions, difícils d'interpretar per la brutícia)
Mig (M) (2 cordons) /
(corda amb nus) /
(2 cordons) /
(00) (crucifixió)
(03) (Sant Eloi?)
(06) (Mare de Déu amb Nen)
(09 (Sant Eloi?)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (Cordó) /
(garlanda - l'extrema brutícia de la campana impedeix detectar si aquesta garlanda conté cap text) /
(cordó)
Prima Mib 4 -28
Hum La 3 +35
Tercera Sol 4 +08
Quinta La 4 +17
Octava Re 5 +01
Tocs tradicionals de campanes La campana era ventada en ocasions molt especials, per una dotzena de campaners, que tiraven d'una sola corda, dividida en altres molt més fines, des de la sala de baix. El campaner parava la campana amb la boca cap amunt, entre toc i toc, mitjançant un pal de fusta recolzat en la boca de la campana, pal i elements de parada encara existents.
Igualment la campana sonava els senyals diaris, probablement els tocs d'oració entre altres, amb una corda lligada amb un ganxo al batall, també conservada, i tocada igualment des de la planta de baix.
Tocs actuals de campanes Campana ventada. No toca cap dels senyals diaris.
Truja Ferro MANCLÚS nova
Estat original M. BERNAT, E. GONZÁLEZ y J. SERRA indiquen que en 1389 ja existia una campana d'aquest nom, també considerada com la més gran, i que havia de menester nou homes per a tocar-la. Des de començament del s. XVI es feu sonar, encara que es trobava esquerdada. A 1530 es trameté una carta al Capítol de València demanant les capitulacions fetes allà per a fondre el "Micalet". A 1551 continuava en mal estat, oferint-se Joaquim Batle per fer-la de bell nou. No fou fins a 1574 que es va emprendre la feina per part del mestres Joan Salorsena i Pere Bonafós. La nova campana sortí dolenta, ja que a 1590 la tornaren trobar clivellada. Per tal de trobar doblers per a refer-la, s'acudí a la Universitat i a una sèrie de sermons que s'avisaven amb el só de la campana curullada. L'obra s'encarregà a Miquel Alomar i a Joan Benet Bonnin, reberen pel treball 100 L. i una prima de 40 L. per haver sortida bona. El bisbe Vich i Manrique la beneí el 31 de gener de 1593 i fou pujada el 10 de març.
Estat anterior En 1992 acabaven de substituir el jou de fusta per un metàl·lic tot i mantenint la palanca i la corda per ventar-la manualment. L'antiga corda al batall (encara existent) per tocar els senyals diaris des de la sala dels campaners fou substituïda per un electromall.
Estat actual Coberta per una espessa capa de tosca, que no sols impedeix la documentació de l'epigrafia i de les decoracions, sinó que segurament ofega el seu so.
El batall ha sigut fixat amb un nou sistema, soldant peces de ferro, i rigiditzant-lo, que no impedeix que la seva percussió sigui molt ampla. Probablement per un batall massa llarg o afluixat, falta un tros del llavi, que no hauria d'afectar al so.
En la part superior interior de la campana hi ha diverses taques d'oli, difícils d'interpretar.
Mecanismes de toc Ballesta per al balanceig manual, mall exterior - corda amb ganxo per lligar al batall i tocar des de la planta inferior
Intervencions Substitució en 1991 del jou de fusta original per un metàl·lic per Salvador MANCLÚS de València.
Substitució, en temps recents, del sistema tradicional de fixació del batall per un conjunt de ferros soldats, d'escassa fiabilitat i que modifiquen la sonoritat del conjunt.
Propostes Cal netejar la campana, per fora i per dins, per recuperar la sonoritat original. En cas de tenir alguna decoració (lletres o motius pintats o altres), aquesta ha de ser consolidada i conservada.
Cal restaurar el jou original de la campana, conservat en la sala intermèdia del campanar, mantenint totes les peces originals que sigui possible, i substituint sols les necessàries per seguretat, tot i guardant la forma d'allò substituït.
La campana no serà dotada de cap motor per ventar-la, i serà dotada d'un mecanisme que arrossegui del batall, preferentment per mitjà hidràulic, per als senyals diaris.
Cal reposar, en allò que sigui possible, el batall original, mantenint les fixacions antigues, per preservar la sonoritat d'origen.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la instal·lació com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • BERNAT i ROCA, Margalida; GONZÁLEZ GOZALO, Elvira; SERRA i BARCELÓ, Jaume [Els graffiti del Campanar de la Seu de Mallorca] (1986)
  • AÑÓN PASCUAL, Gerardo (29-09-1992)
  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
119 Fotos

Campaneta de quarts (0)

(Referència 4719)
Arxiu sonor de la campana

Localització Sala intermèdia de la torre
Diàmetre 33
Altura del bronze 28
Vora 4
Pes aproximat 21
FonedorGENER, RAFEL
Any fosa 1642
Descripció La campana porta una breu inscripció en llatí: "GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX # " que segons algunes versions de la Vulgata és el càntic dels àngels en Betlem (Lc 2, 14). La nova Vulgata diu "... ET SUPER TERRAM...", però en tot cas es tradueix com GLÒRIA A DÉU EN LES ALTURES I EN LA TERRA PAU. El text s'acaba, per la manca d'espai, i està escrit tot seguit, sense separacions, probablement per les petites dimensions de la campana.
En el mig posa l'any, en xifres "I642" i baix una cartel·la amb el nom de l'autor "RAFEL GENER". Justament per tenir la mateixa data i semblants decoracions que N'Antònia, permet atribuir-lo a aquella (que no està signada).
Terç (T) (2 cordons) /
"GLORIA IN ALTISSIMIS DEO ET IN TERRA PAX # " (el text original està escrit sense separacions, que afegim per una major comprensió) /
(2 cordons)
Mig (M) (3 cordons) /
(00) (03) (09) " # "
(06) "I642"
Mig peu (MP) (3 cordons) /
(02) (05) (08) (11) " # "
(06) (marca de fàbrica, en cartell) "RAFEL / GENER"
Peu (Cordó)
Prima Re 6 +44
Hum Do 5 +49
Tercera Fa 6 -19
Octava Re 7 +09
Tocs tradicionals de campanes Campaneta de senyals? Campaneta del rellotge?
Tocs actuals de campanes No utilitzada.
Estat original Probablement, campana de quarts o de les hores del rellotge en l'interior de la Catedral. També podria ser la successora d'aquella "esquella davant del cor per fer senyal" indicada per M. BERNAT, E. GONZÁLEZ i J. SERRA, és a dir una petita campana ubicada en la teulada i connectada per una llarga corda al cor per avisar als campaners. No obstant aquests autors no l'esmenten de manera específica.
Estat anterior En 1992 no fou documentada.
Estat actual Capa de tosca interior, que segurament desfigura la seva sonoritat.
Desgast en el peu (06) per mall exterior.
Dipositada en terra en la sala intermèdia del campanar.
Habitada per una colònia d'aranyes.
Propostes La campana podria utilitzar-se per a tocar els quarts del rellotge en el campanar, no obstant les seves petites dimensions (que produiria un soroll poc estrident, i per tant acceptable).
Igualment podria exposar-se en les sales de la Seu obertes al públic.
En tot cas ha de romandre en un lloc de millor conservació i protecció de tan important peça.
La campana hauria de ser netejada, per dintre i per fora, en el cas que fos sonada, mentre que per a exposar-la (sense tocar-la) semblaria suficient una neteja a fons.
Protecció Protecció genèrica en trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana com Bé Moble d'Interès Cultural.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc (17-12-2001)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (13-09-2007)
Editor ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 25-10-2016
31 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 24-07-2019
    Convertir a PDF