Parròquia de la Sagrada Família - LA VILAVELLA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Maria, la Senyalera (0)

(Referència 5920)

Localització Presbiteri
Diàmetre (en cm) 32
Altura del bronze 27
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 19
FonedorTRAVER, JUAN (ARTANA)
Any fosa 1858
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció, referent al nom de la campana i l'any en que es va fer: "# MARIA # AÑO # M D CCC L VIII ###". Curiosament l'any de fundició es va indicar amb números romans, costum molt estranya al segle XIX, però si habitual en algunes campanes aquest fonedor. Al mig trobem el nom del autor: "#JVAN# / #DEARTAAN# / #MEHIZO#", que correctament escrita seria: "JUAN DE ARTANA ME HIZO", segurament per motius d'espai no va incloure el cognom, que sens dubte es Traver.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (cordó)
(00) (cenefa de triangles)
(cordó)
"# MARIA # AÑO # M D CCC L VIII ###"
(cordó)
(00) (cenefa de triangles)
(cordó)
Mig (M) (00) "#JVAN# / #DEARTAAN# / #MEHIZO#"
(06) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Com hem indicat, era la campana senyalera, encarregada de coordinar els tocs de campanes amb els actes litúrgics celebrats al temple. Principalment avisaria als campaners per a que tocaren en moments determinats com l'Alçar a Déu.
Tocs actuals de campanes Toca per al inici de la missa, accionant la ballesta.
Truja Fusta original
Estat original Sembla que la campana va estar ubicada al tercer cos del campanar des de la seua fundició, complint les funcions de senyalera. Per tant comptaria amb una llarga corda que des de la ballesta arribaria fins als peus del campanar.
Estat anterior Es trobava en un estat regular, principalment estava deteriorada la truja de fusta pel pas del temps i la exposició del conjunt als agents climàtics.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, ubicada en un lateral del presbiteri i preparada per a balancejar. Compta amb la truja de fusta original, així com els ferratges, el batall i la ballesta completament restaurats.
Mecanismes de toc (03) ballesta
Intervencions Com indiquen les seues inscripcions, l'any 1858 va ser fosa per Juan Traver, veí de la propera localitat d'Artana i fonedor de campanes actiu entre 1840 i la dècada dels 80 del segle XIX. Segurament la va fondre al seu poble i seria portava posteriorment a La Vilavella per beneir-la i pujar-la al campanar. Quan la casa Manclús va mecanitzar el conjunt, aquesta es va quedar sense fer-ho, fet que va permetre conservar la instal·lació tradicional de la campana. Durant la restauració de les campanes en 2010 va ser baixada del campanar, netejada i montada de nou amb la seua truja, que també es va restaurar. Com que les campanes toquen automàticament i no podia complir la seua funció original va ser ubicada al presbiteri per tocar al inici de la missa.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ERACSON S. L. (17-05-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose María; TRAVER BADENES, Inma (29-08-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 30-08-2014
13 Fotos

La xicoteta (1)

(Referència 12096)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 54
Altura del bronze 44
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 91
Any fosa 1783
Descripció Compta la campana al terç amb inscripcions, repartides entre tres cordos, que resulten quasi il·legibles per defectes en la confecció del motle o la fundició de la campana. No obstant amb regular claredat es pot vore la data de fundició: "ANO 1783".
Terç (T) (cordó)
(inscripcions il·legibles)
(cordó)
(04) "AÑO 1783"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(cordó)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (cordó)
Tocs tradicionals de campanes Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta EMERC
Estat original Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos, electromall
Intervencions L'any 1783 es va fondre un conjunt de campanes amb destí al nou campanar, acabat d'edificar poc abans. Aquesta era la menor d'elles, fosa segurament al poble i d'autor anònim, que seria beneïda i pujada al campanar poc després. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic.

Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Compta al braç de la truja amb dos plaques conmemoratives. La primera: "ADORACIÓN / NOCTURNA / PARROQUIA" i la segona: "Calle San Roque, Asociación Clavarios Barrio San Joaquín / Congregación Hijas de Maria y Sta. Teresa de Jesús / Joan Casino Caballer, Jorge Casino Caballer, Antonio Peixó Casino / Cofradía Sagrado Corazón de Jesús"

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose María; TRAVER BADENES, Inma (29-08-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 02-10-2014
11 Fotos

Santa Bàrbera (2)

(Referència 5917)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 65
Altura del bronze 49
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 159
FonedorCORRAL, PEDRO DEL (ARNUERO)
Any fosa 1803
Descripció Compta la campana amb aquesta inscripció al terç: "# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #"; indicant l'advocació a la que está dedicada, en aquest cas a la patrona dels campaners i protectora contra les tronades, i l'any en que va ser fosa. Finalment al mig trobem el nom del fonedor: "PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO".
Terç (T) (2 cordons)
"# SANTA # # BAR # # BARA # # ANO # # DE # # 1803 #"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu decorada i amb pedestal)
(06) (Querubí) "PEDRO / DEL / CORRAL / MEHIZO"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. A més toca els quarts.
Truja Fusta EMERC
Estat original Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos, electromall
Intervencions Va ser fosa l'any 1803 per Pedro del Corral, campaner natural de Isla, que pertany a la població càntabra d'Arnuero, ubicada a la comarca de La Trasmiera. Aquesta és una zona famosa per ser cuna de desenes de fonedors de campanes que treballaven de manera ambulant per tota Castella, arribant alguns d'ells a la zona valenciana. En aquest cas Pedro del Corral va estar actiu per Castelló entre 1799 i 1803. Rastre de la seua activitat són les campanes conservades a les localitats de La Llécua (Morella), Cortes de Arenoso, Toga i Almassora; a més aquestes dos poblacions hi ha campanes del mateix any que aquesta, com a resultat del seu pas itinerant. Suposem que la campana es va fondre en algún corral del poble, com era habitual, sent beneïda i pujada al campanar.

Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Compta amb una plaqueta conmemorativa: "LOS FELIGRESES / DE LA PARROQUIA / SAGRADA FAMILIA"

Autors de la documentació

  • ERACSON S. L. (17-05-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose María; TRAVER BADENES, Inma (29-08-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-09-2018
14 Fotos

Sants de la Pedra i Sant Sebastià (3)

(Referència 5918)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 79
Altura del bronze 58
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 285
FonedorROSES SOLER, VICENTE DOMINGO (VALÈNCIA)
Any fosa 1920
Descripció Compta al terç amb aquesta incripció: "# SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN LA CAMPANA VIEJA SE FUNDIO EN EL AÑO 1783 / Y LA REFUNDIERON EN EL AÑO 1920". En primer lloc trobem la triple advocació de la campana, dedicada a tres importants sants de la devoció local (Sant Sebastià a més és el patró). En segon lloc és poc habitual que indique la data de la campana anterior, limitant-se normalment a indicar la de la nova. Aquest fet permet saber que la present campana és el resultat de la refosa d'una anterior de 1783. Finalment al mig trobem la marca de fàbrica: "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C.an TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID".
Terç (T) (2 cordons)
"# SAN ABDON Y SENEN Y SAN SEBASTIAN LA CAMPANA VIEJA SE FUNDIO EN EL AÑO 1783"
(cordó) (cenefa de flors) "Y LA REFUNDIERON EN EL AÑO 1920"
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i querubí)
(03) (anagrama de Jesús i querubí)
(06) (monograma de Maria i ramet)
(09) (marca de fàbrica) "VALENCIA / FUNDICION DE CAMPANAS DE VICENTE DOMINGO ROSES / C.an TRANSITOS JUNTO Ctra. MADRID".
Mig peu (MP) (2 cordons)
(cenefa de flors)
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta EMERC
Estat original Comptava amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos, electromall
Intervencions Entorn a 1920 es deuria trencar la primitiva campana, que com indiquen les incripcions de l'actual era una de les campanes fetes en 1783 quan es va fondre un nou conjunt de campanes per al campanar. Per tal de refondre-la va ser traslladada en 1920 als tallers de Vicente Domingo Roses, fonedor natural d'Atzeneta d'Albaida, que havia obert una fundició a València uns pocs anys abans. Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. Aquesta instal·lació va ser retirada a principis de 2010, dins dels treballs de restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes A la truja trobem dos plaques, una amb el logotip de la Caixa Rural de La Vilavella i altra amb el de l'Ajuntament.

Autors de la documentació

  • ERACSON S. L. (17-05-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose María; TRAVER BADENES, Inma (29-08-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 02-10-2014
16 Fotos

Jesús, Maria i Josep (4)

(Referència 5919)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre (en cm) 92
Altura del bronze 72
Vora 9
Pes aproximat (en quilos) 451
Any fosa 1783
Descripció Compta al terç amb aquesta inscripció en llatí: "# IESUS#MARIA#IOSEHP# # # #", que correctament escrita seria: "IESUS MARIA IOSEPH" i que es pot traduir com: "JESUS MARIA JOSEP". Aquesta inscripció va ser molt habitual en les campanes des del segle XVIII, bé seguida d'altres inscripcions o com en aquest cas sense elles. A més fa al·lusió al titular del temple, la Sagrada Família. Baix trobem la data de fundició: "### ### ANO 1783 # # # # # #". El 7 està invertit i per un altra banda "ANO"pot ser tant "AÑO" (en espanyol) o abreviatura de "ANNO" (en llatí).
Terç (T) (2 cordons)
"# IESUS#MARIA#IOSEHP# # # #"
(cordó)
"### ### ANO 1783 # # # # # #"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Amb la llarga corda unida al batall era repicada des dels peus del campanar per a les senyals més simples i tocs que no requerien del seu volteig. Aquest es realitzava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca les Hores,
Truja Fusta EMERC
Estat original A les fotografies antigues s'aprecia la truja de fusta amb la que comptava, de perfil tradicional valencià i segurament algún mecanisme per al seu toc manual, com una ballesta. Comptaria també amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Comptaria també amb alguna maça per al toc de les hores, ja que s'aprecia marca de desgast en un lateral (a les 04)
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la finestra actual, però amb truja de ferro i mecanitzada amb motor de vol continu.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo, ubicada en una finestra de la Sala de les Campanes. Està instal·lada amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià, i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall.
Mecanismes de toc (03) motor d'impulsos, electromall
Intervencions L'any 1783 es va fondre un conjunt de campanes amb destí al nou campanar, acabat d'edificar poc abans. Aquesta era la major d'elles, fosa segurament al poble i d'autor anònim, que seria beneïda i pujada al campanar poc després.

Salvada de la destrucció en 1936, la casa Manclús la mecanitzà en l'any 1964, substituïnt la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. El seu batall va caure el dia de Reis de 2010, sense causar cap dany personal. Un any després es va procedir a la restauració de la campana per EMERC. Va ser baixada del campanar i netejada per dins i per fora, reposant la truja de fusta. Amb les altres campanes tornà al poble per ser beneïda el diumenge 30 de maig del mateix any i la pujaren al campanar el dia següent. Va quedar mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Compta amb una plaqueta conmemorativa: "LOS FELIGRESES / DE LA PARROQUIA / SAGRADA FAMILIA"

Autors de la documentació

  • ERACSON S. L. (17-05-2005)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; NOTARI LLORENS, Jose María; TRAVER BADENES, Inma (29-08-2014)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 02-10-2014
12 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 23-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 62 Visitants: 62 Usuaris: 0