Arxiprestal de Santa Maria - MORELLA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campaneta del cor (0)

(Referència 10841)

Localització Cor
Diàmetre (en cm) 20
Pes aproximat (en quilos) 5
Descripció Sembla antiga
Truja Fusta
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 04-04-2012
3 Fotos

El Piu, Àngel Custodi (1)

(Referència 1602)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 55
Altura del bronze 45
Pes aproximat (en quilos) 96
FonedorGUILLEM, ANTONIO BELTRÁN
Any fosa 1804
Descripció La campana té una inscripció al terç en espanyol de difícil lectura perquè té nombrosos defectes de fosa. Sols es llegeix amb claredat la paraula "ANGEL" i part de la data de fosa. No obstant això, s'entreveuen algunes lletres de la resta del text i la data de fosa, de manera que sembla que la inscripció és la següent: "✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ANGEL CUSTODIO ✱ ANO I804". Al mig hi ha una cartel·la amb el nom del fonedor, novament incomplet pels nombrosos defectes de fosa: "ANTONIO / GUILLEN / ME FECIT". La part en llatí es tradueix com "EM VA FER".
Terç (T) (cordó)
"✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ✱ ANGEL CUSTODIO ✱ ANO I804"
(cordó)
(garlanda amb triangles decorats)
Mig (M) (00) (Custòdia)
(06) (marca del fonedor) "ANTONIO / GUILLEN / ME FECIT"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Si era l'antiga campana de senyals, el seu us estaria limitat al toc de diversos senyals per coordinar els tocs de les campanes de l'antic campanar amb els actes de culte celebrats a l'interior de l'església.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta Paccard
Estat original Possiblement estava instal·lada a l'espadanya que hi havia a meitat de la nau de l'església amb truja de fusta i diversos accessoris per tocar-la manualment a distància.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
Mecanismes de toc motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1804 per Antonio Guillem. Aquest fonedor itinerant va fondre el mateix any una campana per a l'església parroquial del proper municipi de Cinctorres. Sembla que històricament la campana va estar ubicada a l'espadanya que segons les imatges fotogràfiques antigues hi havia a la nau de l'església. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-05-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-08-2018
8 Fotos

Santa Bàrbara i Sant Vicent (2)

(Referència 1603)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 95
Altura del bronze 80
Pes aproximat (en quilos) 496
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1986
Descripció La campana té en primer lloc la següent inscripció al terç, segurament copiada d'una campana més antiga: "SANTA BARBARA Y SAN VICENTE 1.910". Aquesta indica les advocacions a les quals està dedicada i la data de fosa de l'antiga campana. Seguidament disposa de la següent inscripció commemorativa al mig: "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA". Aquesta inscripció està copiada d'una campana més antiga, segurament alguna de les descrites per Teodoro Llorente a Valencia, Tomo I, p.308:

"armó después compañias de guerra para combatir á los agermanados; y al mando del bayle don Berenguer de Ciurana, capitán valerosísimo, hicieron heroicidades en aquella campaña. Como trofeo de victoria, concediéronse á Morella tres cañones, que sus tropas tomaron á las huestes populares en la batalla de Almenara. Estos cañones tenían los escudos de los gremios de Pelayres, carpinteros y panaderos, á quienes pertenecían. En 1701 fundióse uno de ellos para hacer una campana (que ahora se llama la de los cuartos), y en ella se grabó esta inscripción:

Gran honra pera Morella
posar en esta campana
la pesa de artilleria
als agermanats guanyada.

En 1750 se fundieron los otros dos cañones, y se hizo otra campana (la Cantonera), que tiene una inscripción muy parecida."

Al mig trobem la marca de fàbrica de la foneria Manclús, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA".
Terç (T) (3 cordons)
"SANTA BARBARA Y SAN VICENTE 1.910"
(2 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(06) "GRAN HONOR PERA MORELLA POSAR EN ESTA CAMPANA / LA PESA DE ARTILLERIA ALS AGERMANATS GUAÑADA / REFUNDIDA EN JUNIO DE 1986" / (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic
Truja Fusta Paccard
Estat anterior Estava ubicada a l'antic campanar i posteriorment es va traslladar a l'espadanya. Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
Mecanismes de toc (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell
Intervencions La campana va ser refosa l'any 1986 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València pel trencament d'una campana més antiga, datada de l'any 1910. Sembla que part de les inscripcions d'aquesta es copiaren a la nova. La mateixa foneria la va dotar amb truja de ferro i mecanitzar. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes El batall es deu renovar per altre lligat amb el sistema tradicional que amb manteniment ofereix més garanties de seguretat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-05-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-08-2018
9 Fotos

Sants Julià, Fructuós i Teodor (3)

(Referència 1604)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 105
Altura del bronze 90
Pes aproximat (en quilos) 670
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té en primer lloc una inscripció en espanyol al terç amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de fosa: "SAN JULIAN FRUCTUOSO Y TEODORO / 1940". Seguidament disposa de la següent inscripció commemorativa al mig: "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA". Aquesta inscripció està copiada d'una campana més antiga, segurament alguna de les descrites per Teodoro Llorente a Valencia, Tomo I, p.308:

"armó después compañias de guerra para combatir á los agermanados; y al mando del bayle don Berenguer de Ciurana, capitán valerosísimo, hicieron heroicidades en aquella campaña. Como trofeo de victoria, concediéronse á Morella tres cañones, que sus tropas tomaron á las huestes populares en la batalla de Almenara. Estos cañones tenían los escudos de los gremios de Pelayres, carpinteros y panaderos, á quienes pertenecían. En 1701 fundióse uno de ellos para hacer una campana (que ahora se llama la de los cuartos), y en ella se grabó esta inscripción:

Gran honra pera Morella
posar en esta campana
la pesa de artilleria
als agermanats guanyada.

En 1750 se fundieron los otros dos cañones, y se hizo otra campana (la Cantonera), que tiene una inscripción muy parecida."

Al mig peu trobem la marca de fàbrica de la foneria Manclús, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".
Espatlla (H) (sanefa amb triangles decorats)
(4 cordons, els dels extrems més gruixuts)
Terç (T) (2 cordons)
(garlanda amb motius vegetals)
(cordó)
(06) "SAN JULIAN FRUCTUOSO Y TEODORO / 1940"
Mig (M) (00) (creu)
(06) "AL HONOR DE DEU / DEDICA MORELLA / EN ESTA CAMPANA / LA PESA DE ARTI / LLERIA ALS AGER / MANATS GUAÑADA"
(5 cordons)
Mig peu (MP) (4 cordons)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (3 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es tocava tant al repic com al vol.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta Ermec.
Estat original La campana estava ubicada a la Sala de les Campanes, edificació que ocupava l'absis de l'església i que va desaparèixer a finals del segle XX. Estava dotada amb una truja de perfil tradicional local i diversos accessoris per tocar-la manualment.
Estat anterior Estava ubicada a l'antic campanar i posteriorment es va traslladar a l'espadanya. Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
Mecanismes de toc (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria de Manuel Roses Vidal del Grau de València, segurament al mateix temps que es va adquirir la campana gran del Santuari de la Mare de Déu de Vallivana. Es va instal·lar a l'antic campanar amb truja de fusta de perfil tradicional local. Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes El batall es deu renovar per altre lligat amb el sistema tradicional que amb manteniment ofereix més garanties de seguretat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-08-2018
9 Fotos

Sant Pere (5)

(Referència 1606)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 110
Altura del bronze 90
Pes aproximat (en quilos) 771
FonedorPACCARD
Any fosa 1997
Descripció La campana té al terç aquesta inscripció amb el nom de la campana, el municipi i la data de fosa: "SAN PEDRO / MORELLA 1997". Al mig peu està la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "1796 PACCARD ANNECY FRANCE 1997". També al mig peu està la marca del instal·lador: "ERMEC".
Espatlla (H) (06) "534"
Terç (T) (cordó)
(sanefa amb motius eucarístics)
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu)
(06) (Sant Pere) "SAN PEDRO / MORELLA 1997"
Mig peu (MP) (cordó)
(03) "1796 PACCARD ANNECY FRANCE 1997"
(06) "ERMEC"
Tocs actuals de campanes Toca els quarts amb la C.2. Repic i volteig automàtic.
Truja Fusta Ermec
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta de perfil tradicional local i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir i atornillat.
Mecanismes de toc (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell monofàsic
Intervencions Va ser fosa l'any 1997 als tallers de la foneria Paccard d'Annecy (France) al mateix temps que es restauraven cuatre campanes de l'església parroquial. Ermec va confeccionar la truja de fusta i la va mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes El batall es deu renovar per altre lligat amb el sistema tradicional que amb un major manteniment ofereix més garanties de seguretat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-05-2018
7 Fotos

Sant Miquel (5)

(Referència 1605)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 112
Altura del bronze 100
Pes aproximat (en quilos) 813
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1959
Descripció La campana té una simple inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de refosa: "SAN MIGUEL / REFUNDIDA EN 1959". Seguidament disposa de la següent inscripció commemorativa al mig: "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA". Aquesta inscripció està copiada d'una campana més antiga, segurament alguna de les descrites per Teodoro Llorente a Valencia, Tomo I, p.308:

"armó después compañias de guerra para combatir á los agermanados; y al mando del bayle don Berenguer de Ciurana, capitán valerosísimo, hicieron heroicidades en aquella campaña. Como trofeo de victoria, concediéronse á Morella tres cañones, que sus tropas tomaron á las huestes populares en la batalla de Almenara. Estos cañones tenían los escudos de los gremios de Pelayres, carpinteros y panaderos, á quienes pertenecían. En 1701 fundióse uno de ellos para hacer una campana (que ahora se llama la de los cuartos), y en ella se grabó esta inscripción:

Gran honra pera Morella
posar en esta campana
la pesa de artilleria
als agermanats guanyada.

En 1750 se fundieron los otros dos cañones, y se hizo otra campana (la Cantonera), que tiene una inscripción muy parecida."

Al mig trobem la marca de fàbrica de la foneria Manclús, element habitual a les campanes industrials i a les foses per aquesta indústria: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 / VALENCIA)".
Terç (T) (3 cordons)
(06) "SAN MIGUEL / REFUNDIDA EN 1959"
(4 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(03) (Imatge de Sant Miquel)
(06) "LA PESA DE ARTILLERIA / ALS AGERMANATS GUANYADA / AL HONOR DE DEU DEDICA / MORELLA ESTA CAMPANA"
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA 27 / VALENCIA)"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(cordó gruix)
(garlanda vegetal)
Tocs tradicionals de campanes Repic i volteig manual.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic Toca les hores amb repetició.
Truja Fusta Ermec
Estat anterior Estava ubicada a l'antic campanar i posteriorment es va traslladar a l'espadanya. Estava instal·lada amb truja de ferro de la foneria Manclús i mecanitzada.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a l'espadanya. Disposa de truja de fusta amb perfil típic d'Ermec i està mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està fixat amb cuir.
Mecanismes de toc (03) motor impulsos Clock-O-Matic Movotron - roda amb corretja pegada per que la cadena agarre millor, (09) electromartell monofàsic.
Intervencions La campana va ser refosa l'any 1959 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Possiblement es tracta de la refosa d'una de les campanes citades per Teodoro Llorente o d'una campana que copiava les inscripcions d'aquestes. Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar a l'espadanya. L'any 1997, Ermec la va dotar amb truja de fusta i mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Propostes El batall es deu renovar per altre lligat amb el sistema tradicional que amb cert manteniment ofereix més garanties de seguretat.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (24-04-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-08-2018
7 Fotos

Campana Grossa, Sant Julià (6)

(Referència 1030)

Localització Terrassa de l'absis
Diàmetre (en cm) 138
Altura del bronze 107
Vora 16
Pes aproximat (en quilos) 1522
FonedorMESTRES, ADJUTORI; MESTRES, JAUME
Any fosa 1756
Descripció La campana té un conjunt complex d'inscripcions, repartides entre dos cordons del terç i el mig. La major part estan en llatí. Així, al terç trobem un conjunt d'inscripcions molt comunes a les campanes des del segle XIV repartides entre dos cordons: "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱ VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST ✱ XPS ✱ DE ✱ VIRGINE ✱ NATVS ✱ EST ✱ XPS ✱ MORTVS ✱ EST✱ XPS RESURREXIT / + XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ AB ✱ OMNI ✱ EVLGVRE ✱ TEMPESTATE ✱ & ✱ TERREMOTVS ✱ NOS ✱ DEFENDAT ✱ AMEN ✱ SANCTE ✱ JVLIANE ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS". El text abrevia totes les voltes el nom de Crist, que està en grec i complet seria: "XPISTOΣ". La inscripció es pot traduir al valencià així: "CRIST REI VA VA VINDRE AMB PAU, DÉU ES VA FER HOME EL QUI ÉS LA PARAULA S'HA FET HOME CRIST NAT DE (MARIA) VERGE VA NÀIXER CRIST VA MORIR I VA RESSUSITAR CRIST VENÇ CRIST REGNA CRIST IMPERA CRIST ENS DEFENSE DE TOT LLAMP, TEMPESTAT I DELS TERRATRÉMOLS ENS DEFENSE AMEN SANT JULIÀ PREGA PER NOSALTRES".

Com hem comentat, és un recull de diverses inscripcions molt comunes a les campanes i a alguns breviaris recullen aquestes inscripcions dins d'una oració per implorar la protecció divina durant les tempestes. En primer lloc l'oració "✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱" és habitual als llocs elevats que ejercien cert domini del territori. Seguidament les paraules "VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST" formen part de l'inici de l'Evangeli de Sant Joan (Joan 1. 14), text que fins la reforma litúrgica dels anys 70 del segle XX era llegit al final de les misses, i a més forma part de l'oració de l'Angelus. La resta del text està copiat d'aquestes oracions per protegir de les males tronades, fet que queda especialment remarcat quan especifica que "CRIST ENS DEFENSE DE TOT LLAMP TEMPESTAT I TERRATRÉMOLS AMÉN". A més les aclamacions + XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱" tenen origen a les aclamacions carolíngies, utilitzades a França al segle VIII i posteriorment com a himne oficial de la Ràdio Vaticana. Aquest conjunt d'oracions es completa amb una súplica a Sant Julià, patró de Morella: "SANT JULIÀ PREGA PER NOSALTRES". Aquesta senzilla oració deriva de les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església Catòlica i que es canta en determinades celebracions litúrgiques (Vetlla Pasqual i ordenacions sagrades) i també durant les rogatives i altres actes penitencials. Igualment és un text molt comú a la pietat popular.


El conjunt de textos d'aquesta campana es completa amb una rica iconografia, ubicada al mig, amb advocacions clarament protectores: Santa Bàrbera (de les tronades), Sant Miquel (del dimoni, ja que es creia que els dimonis estaven darrere de les tronades) o la Mare de Déu de Vallivana (cal recordar el vot de la ciutat de Morella l'Any 1672 que va motivar la celebració dels Sexenis després d'una epidèmia). A cada costat de la imatge de Santa Bàrbera està l'escut de Morella i tot i els defectes de fosa sembla que té aquesta inscripció: "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA". També al mig hi ha una gran custòdia amb aquesta inscripció als costats: "SANCTISSIMVM / SACRAMENTVM / MISERERE / NOBIS". Aquesta inscripció reprodueix una de les Lletanies al Santíssim Sacrament i es tradueix així: "SANTÍSSIM SACRAMENT TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES". Finalment hi ha una cartel·la rodejada d'una sanefa amb els noms dels autors de la campana: "ADJVTORI Y JAUME / MESTRES DE CALAF / ME FEREN LO ANY / 1756". És poca habitual el fet que figure en valencià un text al segle XVIII i possiblement és per l'origen català dels fonedors (de Calaf, Barcelona).
Espatlla (H) (cordó)
(3 cordons)
(00) (sargantana i creu)
Terç (T) (2 cordons)
"✱ XPS ✱ REX ✱ VENIT ✱ IN ✱ PACE & ✱ DEVS ✱ HOMO ✱ FACTVS ✱ EST ✱ VERBVM ✱ CARO ✱ FACTVM ✱ EST ✱ XPS ✱ DE ✱ VIRGINE ✱ NATVS ✱ EST ✱ XPS ✱ MORTVS ✱ EST✱ XPS RESURREXIT ✱"
(cordó)
"+ XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ AB ✱ OMNI ✱ FVLGVRE ✱ TEMPESTATE ✱ & ✱ TERREMOTVS ✱ NOS ✱ DEFENDAT ✱ AMEN ✱ SANCTE ✱ JVLIANE ✱ ORA ✱ PRO ✱ NOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Custòdia) "SANCTISSIMVM / SACRAMENTVM / MISERERE / NOBIS"
(06) (imatge de Sant Pere) (imatge de la Mare de Déu de Vallivana) (imatge de Sant Miquel) / (Segell del Consell de Morella) "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA" (imatge de Santa Bàrbera) (Segell del Consell de Morella) "SEGELL DEL CONSELL MUNICIPAL DE MORELLA"
(2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
(2 cordons)
(06) (cartela rodejada d'una sanefa vegetal) "ADJVTORI Y JAUME / MESTRES DE CALAF / ME FEREN LO ANY / 1756"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Toc horari per mitjà d'una maça exterior conectada a la maquinària del rellotge. Es tocava tant al repic com al vol.
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Ferro Manclús nova
Estat original La campana estava ubicada a la Sala de les Campanes, edificació que ocupava l'absis de l'església i que va desaparèixer a finals del segle XX. Estava dotada amb una truja de perfil tradicional local i diversos accessoris per tocar-la manualment. A més disposava d'una maça exterior per tocar les hores que era accionada per la maquinària del rellotge.
Estat actual Es troba en regular estat de conservació, instal·lada al centre del terrat de l'absis de l'església i penjada d'una estructura de ferro. Té al mig peu un badat amb forma circular que no afecta cap element decoratiu ni a les inscripcions. Disposa de truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús amb alguns elements ornamentals soldats al capçal i està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.

La campana està fixada perquè no es faça sonar i evitar així que el badat es faça més gran i acabe trencant una part important del llavi.
Mecanismes de toc (03) electromall trifàsic, (09) Motor de vol continu Manclús.
Intervencions La campana fa ser fosa l'any 1756 per Adjutori Mestres i Jaume Mestres que eren fonedors de campanes de Calaf (Barcelona, malgrat que Jaume a algunes campanes apareix com a campaner de Reus). Les inscripcions de la campana ens fan pensar que es tracta de la refosa d'altra més antiga, teoria que reforça la presència d'una sargantana, animal que dins del context campaner acostuma a significar que es tracta d'una campana refosa.

Als anys 80 del segle XX la foneria de Salvador Manclús va mecanitzar la campana. La truja de fusta es va canviar per altra de ferro i es mecanitzà el conjunt amb un motor de vol continu i electromall monofàsic. Amb la construcció de l'espadanya la campana va deixar d'estar situada a una de les finestres de la Sala i es va reubicar al centre de la nova terrassa.
Propostes Vist l'estat de conservació de la campana considerem necessari procedir a una restauració que permeta recuperar tant el seu toc com la instal·lació tradicional. El bronze es deu baixar de la terrassa i ser netejat. Atès el valor històric i cultural de la peça descartem la seua refosa, per tant es deu soldar als tallers d'una empresa especialitzada.

La campana es deu dotar amb truja de fusta de perfil tradicional local, conegut per fotografies antigues o truges semblants dels Ports, i mecanitzar-la amb motor d'impuls i electromall monofàsic, mecanismes que permeten el seu toc manual. Es deuen programar tocs que imiten els tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Notes CAL RESTAURAR-LA

Autors de la documentació

  • LLOP i ÁLVARO, Francesc; LLOP i BAYO, Francesc [Primera documentació] (15-03-1996)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (07-05-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 19-08-2018
27 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 112 Visitants: 111 Usuaris: 1 - francesc