Parròquia de la Mare de Déu de Sales - SUECA (LA RIBERA BAIXA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Sant Bonaventura (2)

(Referència 12227)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 52
Altura del bronze 41
Vora 5
Pes aproximat 81
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1803
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció en llatí al terç: "# SANCTE BONA VENTURA ORA PRO NOBIS". Correctament escrita seria amb el nom del sant seria: "BONAVENTURA". La traducció d'aquesta invocació seria: "SANT BONAVENTURA PREGA PER NOSALTRES". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. A més és molt habitual entre la religiositat popular. Al mig, baix de la imatge del sant trobem la data de fosa: "ANNO 1803".
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"# SANCTE BONA VENTURA ORA PRO NOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge de Sant Bonaventura rodejada d'una cenefa vegetal) "ANNO 1803".
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estat anterior Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall.
Intervencions En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la segon del conjunt, dedicada a Sant Bonaventura, un dels principals sants franciscans que eren l'ordre religiosa que habitava al convent. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner de la Ciutat de València, Josep Lleonart. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar.

La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-02-2015
19 Fotos

Sant Josep (3)

(Referència 12228)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 66
Altura del bronze 56
Vora 7
Pes aproximat 166
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1803
Descripció Al terç trobem aquesta inscripció en llatí: "+ # SANCTE JOSEF ORA PRO NOBIS # ANNO 1803 #". Aquesta correctament escrita seria: "SANCTE IOSEPH ORA PRO NOBIS ANNO 1803". La seua traducció al valencià seria: "SANT JOSEP PREGA PER NOSALTRES ANY 1803". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. A més és molt habitual entre la religiositat popular. Al mig la imatge de Sant Josep compta amb un peu amb la següent inscripció: "S. IOSEPH ORA PRO NOBIS". El seu significat i sentit és igual que el de la inscripció del terç.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"+ # SANCTE JOSEF ORA PRO NOBIS # ANNO 1803 #"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge de Sant Josep) "S. IOSEPH ORA PRO NOBIS"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (cordó)
(cenefa vegetal)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estat anterior Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall
Intervencions En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la tercera del conjunt, dedicada a Sant Josep, possiblement per ser l'onomàstica del Guardià del Convent. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner de la Ciutat de València, Josep Lleonart. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar.

La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-02-2015
25 Fotos

Mare de Déu de Sales (4)

(Referència 12229)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 80
Altura del bronze 64
Vora 8
Pes aproximat 296
FonedorFERRER (VALÈNCIA)
Any fosa 1890
Descripció La campana compta amb aquesta inscripció en llatí al terç: "# SANCTA MARIA DE SALES CONSOLATRIX AFFLICTORUM ORA PRO NOBIS ET LIBERANOS A PESTE FAME ET BELLO AMEN". La seua traducció al valencià seria: "SANTA MARIA DE SALES CONSOLADORA DELS AFLIGITS PREGA PER NOSALTRES I LLIUREU-NOS DE LA PESTA LA FAM I LA GUERRA AMEN". Es tracta d'una invocació a la patrona de Sueca composada a partir de la combinació de les Lletanies dels Sants i la Mare de Déu, ja que en les dos està present el nom del sant i la resposta "pregueu per nosaltres". La segona pertany pròpiament a la dels Sants, adaptada en aquest cas per dirigir-la a la Mare de Déu. Al mig reafirma de nou l'advocació de la campana: "MARIA". Per últim trobem de nou aquesta inscripció: "PARA LA IGLESIA / DEL COMVENTO / DE SUECA / AÑO 1803 / REFUNDIDA 1890". En ella indica el lloc del destí, la data fosa de l'anterior campana i la de refosa de l'actual. Cal recordar que l'actual Parròquia de la Mare de Déu de Sales va ser església conventual dels Franciscans.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H) (cordó gruix)
(3 cordons)
(garlanda vegetal)
Terç (T) (2 cordons)
"# SANCTA MARIA DE SALES CONSOLATRIX AFFLICTORUM ORA PRO NOBIS ET LIBERANOS A PESTE FAME ET BELLO AMEN"
(2 cordons)
(garlanda vegetal i d'àngels)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i àngels)
(03) "MARIA"
(06) "PARA LA IGLESIA / DEL COMVENTO / DE SUECA / AÑO 1803 / REFUNDIDA 1890"
Mig peu (MP) (3 cordons)
(3 cordons)
Peu (cordó)
(cenefa floral)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.

Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Roses
Estat original Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estat anterior Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (03) motor vol continu i electromall
Intervencions Com indiquen les inscripcions la primitiva campana es va fondre en 1803, segurament obra del campaner de la Ciutat de València Josep Lleonart, a qui es pot atribuir el conjunt. Aquesta es va badar entorn a 1890 quan va ser baixada per refondre. La nova campana tampoc està signada, no obstant en la seua factura i iconografia és igual a la Mitjana d'Albal, obra de Ferrer de València.

La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-02-2015
25 Fotos

Sant Francesc (5)

(Referència 12230)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 84
Altura del bronze 70
Vora 9
Pes aproximat 343
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1803
Descripció Al terç compta amb la següent inscripció, repartida entre dos franges, en llatí i espanyol: "A FULGURE TE TEMPESTATE # P S FRANCISCE LIBERA # / NOS # SE HIZO SIENDO GUARDIAN # JOSEF CVZMAN # ANO 1803 #". Aquesta correctament escrita seria: "A FULGURE ET TEMPESTATE PATER SANCTE FRANCISCE LIBERA / NOS SE HIZO SIENDO GUARDIAN JOSE GUZMAN ANNO 1803". La seua traducció seria: "DEL LLAMP I LA TEMPESTAT LLIUREU-NOS PARE SANT FRANCESC / ES FEU SENT GUARDIÀ JOSEP GUZMÁN ANY 1803". En la primera part trobem una combinació d'una aclamació pròpia de les Lletanies dels Sants, que s'adapta a la campana per dirigir-la a Sant Francesc d'Assís, patró i fundador dels Franciscans (que habitaven al convent). Seguidament indica el frare que estava al front del mateix i com que es tracta dels menorets en lloc de prior utilitzen la terminologia característica de l'ordre religiosa: el guardià. Finalment al mig la imatge de Santa Bàrbera compta al peu amb aquesta inscripció: "S. BARBARA ORA PRO NOBIS". La seua traducció seria: "SANTA BÀRBERA PREGUEU PER NOSALTRES". També té origen en les Lletanies dels Sants, amb un clar sentit protector.
Espatlla (H) (cordó gruix)
(2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"A FULGURE TE TEMPESTATE # P S FRANCISCE LIBERA #"
(2 cordons)
"NOS # SE HIZO SIENDO GUARDIAN # JOSEF CVZMAN # ANO 1803 #"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (imatge de Sant Antoni de Pàdua)
(06) (imatge de Sant Francesc d'Assís)
(09) (imatge de Santa Bàrbera) "S. BARBARA ORA PRO NOBIS"
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (cordó)
(cenefa vegetal)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejaria des de la mateixa Sala de les Campanes, possiblement amb corda i ballesta. Per repicar-la comptaria amb una corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar, evitant pujar cada volta al campanar.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament
Truja Ferro Roses
Estat original Comptava amb truja de fusta, de perfil tradicional valencià. Tindria a més elements per al seu toc manual, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de campanar.
Estat anterior Des de la mecanització efectuada per la casa Roses comptava amb un martell exterior, instal·lat a les 09 i que s'ha retirat pel seu trencament. D'aquest queden marques al mur.
Estat actual La campana es troba en un regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de ferro. Compta amb batallera postissa, atornillada i amb el batall reforçat per un cable de seguretat. La truja està oxidada per la continuada exposició als agents atmosfèrics. La instal·lació actual no té vinculació amb la tradicional ni imita l'estil tradicional de tocar, per tant seria recomanable restaurar la campana. Aquesta es deuria baixar del campanar per netejar-la per dins i fora, canviant la truja actual per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment el motor de vol continu es deuria canviar per un d'impulsos, que permeta tocar manualment i imite l'estil tradicional de tocar.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall.
Intervencions En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la major del conjunt, dedicada a Sant Francesc d'Assís, fundador dels l'Ordre dels Franciscans. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner de la Ciutat de València, Josep Lleonart. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar.

La casa Roses d'Atzeneta d'Albaida va canviar la batallera original per una postissa en 1958, així com el batall per altre nou. La mateixa casa es va encarregar en 1963 de la mecanització de la campana, canviant la truja de fusta original per altra de ferro i instal·lant un motor de vol continu i martell trifàsic per tocar-la automàticament. En la primera dècada del segle XXI s'ha canviat el martell per un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-02-2015
27 Fotos

Santa Bàrbera (1)

(Referència 12226)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 47
Altura del bronze 35
Vora 4
Pes aproximat 60
FonedorLLEONART, JOSEP (VALÈNCIA)
Any fosa 1803
Descripció La campana compta al terç amb aquesta inscripció: "# SANTA BARBARA # AÑO # 1803 #". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada i el any de la fosa. Al mig, baix de la imatge de Santa Bàrbera esta la següent inscripció en llatí: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS". Aquesta té origen en les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més de l'Església, en la que es sol·licita la intercessió d'aquells reconeguts com a models de conducta cristiana. La seua traducció al valencià seria: "SANTA BARBERA PREGA PER NOSALTRES".
Terç (T) (cordó)
"# SANTA BARBARA # AÑO # 1803 #"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge de Santa Bàrbera) "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Possiblement sols fora utilitzada com a campana senyalera o per tocar a missa. Es tocaria amb un cigonyal des dels peus del campanar per mitjà d'una corda.
Tocs actuals de campanes Volteja automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat original Comptaria amb truja de fusta, datada del moment en que va ser fosa la campana. Tindria a més un cigonyal per voltejar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en un bon estat, ubicada al tercer cos del campanar, entre dos bigues de fusta. Té una truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos.
Intervencions En l'any 1803 es va fondre un nou conjunt de campanes amb destí al campanar del en eixe moment Convent de la Mare de Déu del Sales de Sueca. Aquesta és la menor del conjunt, dedicada a Santa Bàrbera. La campana va ser fosa prop del seu destí i tot i no estar signada es pot atribuir al campaner de la Ciutat de València, Josep Lleonart. Després de fosa es va beneir i pujar al campanar. No consta que es mecanitzada amb les altres campanes en 1963, per tant segurament quedaria amb la instal·lació original fins ser restaurada poc després de l'any 2000. La truja original es canvià per una nova de perfil tradicional valencià i mecanitzà amb motor d'impulsos. Aquest treball va ser realitzat per ELECTRORECAMP S.L.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (21-11-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-02-2015
14 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 23-07-2019
    Convertir a PDF