Santuari de la Mare de Déu del Lluch - ALZIRA (LA RIBERA ALTA) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

El Salvador (1)

(Referència 6599)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 55
Altura del bronze 37
Vora 5
Pes aproximat 96
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1966
Descripció En primer lloc trobem al mig aquesta inscripció: "EL SALVADOR / AÑO 1966". En ella està l'advocació a la que es dedica la campana, que és el Salvador, l'antic titular de l'ermitori existent abans del actual Santuari i que dóna nom a la lloc on s'ubica. A més indica el any en que es va fondre la campana, en aquest cas l'any 1966. Seguidament trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA". Finalment i també al mig està aquesta inscripció conmemorativa: "EN MEMORIA DEL JOVEN / D. RAFAEL RUIZ BELTRAN / + 9 ENERO 1.961".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) "EL SALVADOR / AÑO 1.966"
(03) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "EN MEMORIA DEL JOVEN / D. RAFAEL RUIZ BELTRAN / + 9 ENERO 1961"
Mig peu (MP) (3 cordons)
(cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.
Estat anterior La campana estava instal·lada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. L'estat regular en que es trobava va motivar la seua restauració.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta, de prefil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos
Intervencions L'any 1966 va ser acabat el campanar del Santuari i amb motiu de la Coronació Canónica de la Mare de Déu es van fondre les quatre campanes als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les quatre campanes es portaren a l'explanada del Santuari per la seua benedicció, sent pujades després al campanar i mecanitzades amb motor de vol continu. Aquesta és la Tercera de les quatre, dedicada a la Mare de Déu dels Desamparats i regalada per la família San Francisco-Agulló.

En 2010 la mateixa empresa la va baixar del campanar, per netejar-la als seus tallers i canviar la truja per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Va tornar al Santuari i el dia de l'Ascensió d'eixe any es va beneir aquesta restauració pel Degà de la Catedral de València, D. Emilio Aliaga. Finalment es pujà al campanar, quedant mecanitzada amb electromall i motor d'impulsos. Aquests treballs es financiaren amb subvenció de la Diputació de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (29-06-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-10-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-11-2014
8 Fotos

Mare de Déu dels Desamparats (2)

(Referència 6600)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 62
Altura del bronze 49
Vora 5
Pes aproximat 138
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1966
Descripció Primerament trobem al mig aquesta incripció: "VIRGEN DE LOS DESAMPARADOS / PATRONA DE LA REGION VALENCIANA / AÑO 1.966". En ella indica l'advocació a la que está dedicada la campana, en aquest cas la Mare de Déu dels Desamparats, acompanyada de la inscripció que recorda que Sant Joan XXIII la va declarar patrona canónica de l'entonces denominada Regió Valenciana en l'any 1961. Finalment indica l'any de fosa de la campana (1966). Seguitament està aquesta inscripció, que segurament fa referència als donants de la campana: "FAMILIA SAN FRANCISCO - AHULLO". Finalment i també al mig trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLÚS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA".
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
(3 cordons)
Mig (M) (00) "VIRGEN DE LOS DESAMPARADOS / PATRONA DE LA REGION VALENCIANA / AÑO 1.966"
(06) "FAMILIA SAN FRANCISCO - AHULLO"
(09) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLÚS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA".
Mig peu (MP) (3 cordons)
(cordó gruix)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S.L.
Estat anterior La campana estava instal·lada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. L'estat regular en que es trobava va motivar la seua restauració.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta, de prefil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos, electromall
Intervencions L'any 1966 va ser acabat el campanar del Santuari i amb motiu de la Coronació Canónica de la Mare de Déu es van fondre les quatre campanes als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les quatre campanes es portaren a l'explanada del Santuari per la seua benedicció, sent pujades després al campanar i mecanitzades amb motor de vol continu. Aquesta és la Tercera de les quatre, dedicada a la Mare de Déu dels Desamparats i regalada per la família San Francisco-Agulló.

En 2010 la mateixa empresa la va baixar del campanar, per netejar-la als seus tallers i canviar la truja per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Va tornar al Santuari i el dia de l'Ascensió d'eixe any es va beneir aquesta restauració pel Degà de la Catedral de València, D. Emilio Aliaga. Finalment es pujà al campanar, quedant mecanitzada amb electromall i motor d'impulsos. Aquests treballs es financiaren amb subvenció de la Diputació de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (29-06-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-10-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-11-2014
13 Fotos

Sants Bernat, Maria i Gràcia (3)

(Referència 6601)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 81
Altura del bronze 63
Vora 8
Pes aproximat 308
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1966
Descripció Primerament trobem aquesta inscripció al mig: "SANTOS BERNARDO MARIA Y GRACIA / PATRONOS DE ALCIRA / AÑO 1.966". En ella està el nom de la campana, que es dedica als patrons de la ciutat, a més de la data de fosa. Seguidament trobem, a l'altre costat del mig una inscripció referent als donants: "ASOCIACION RELIGIOSA / DE LA COLONIA ALCIREÑA / EN VALENCIA". Per últim està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA".
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) "SANTOS BERNARDO MARIA Y GRACIA / PATRONOS DE ALCIRA / AÑO 1.966"
(06) "ASOCIACION RELIGIOSA / DE LA COLONIA ALCIREÑA / EN VALENCIA"
(09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA".
Mig peu (MP) (3 cordons)
(cordó gruix)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Truja nova de fusta que substitueix a una de ferro de Manclús
Estat anterior La campana estava instal·lada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. L'estat regular en que es trobava va motivar la seua restauració.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta, de prefil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos, electromall
Intervencions L'any 1966 va ser acabat el campanar del Santuari i amb motiu de la Coronació Canónica de la Mare de Déu es van fondre les quatre campanes als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les quatre campanes es portaren a l'explanada del Santuari per la seua benedicció, sent pujades després al campanar i mecanitzades amb motor de vol continu. Aquesta és la Mitjana de les quatre, dedicada als Patrons i regalada per la Colònia Alzirenya de València.

El 29 de juny de 2007 Electrorecamp S.L. li posa una fusta nova entre la truja i la campana, a més d'un nou batall. Aquests treballs es van dur a terme en la sala de campanes del Santuari. En 2010 la mateixa empresa la va baixar del campanar, per netejar-la als seus tallers i canviar la truja per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Va tornar al Santuari i el dia de l'Ascensió d'eixe any es va beneir aquesta restauració pel Degà de la Catedral de València, D. Emilio Aliaga. Finalment es pujà al campanar, quedant mecanitzada amb electromall i motor d'impulsos. Aquests treballs es financiaren amb subvenció de la Diputació de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (29-06-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-10-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-11-2014
30 Fotos

Mare de Déu del Lluch (4)

(Referència 6602)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 97
Altura del bronze 78
Vora 10
Pes aproximat 528
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1966
Descripció Primerament trobem aquesta inscripció: "VIRGEN DE LLUCH / AÑO SANTO MARIANO ALZIREÑO / 1.965 - 1.966". En ella indica l'advocació a la que está dedicada la campana, la Mare de Déu del Lluch, que és la patrona d'Alzira. Seguidament la inscripció fa al·lusió al Any Sant que es va celebrar amb motiu de la Coronació Canónica de la Mare de Déu el 22 de maig de 1966. A l'altre costat trobem: "EN MEMORIA DEL JOVEN D. LUIS SUÑER PICO / DIRECTOR GENERAL DE AVIDESA / + 15-ENERO-1.964". Finalment i també al mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA".
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (cenefa de cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) "VIRGEN DE LLUCH / AÑO SANTO MARIANO ALZIREÑO / 1.965 - 1.966"
(06) "EN MEMORIA DEL JOVEN D. LUIS SUÑER PICO / DIRECTOR GENERAL DE AVIDESA / + 15 DE ENERO 1964"
(09) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(cordó)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca les Hores.
Truja Fusta ELECTRORECAMP
Estat anterior La campana estava instal·lada a la Sala de les Campanes, amb truja de ferro de la casa Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu. L'estat regular en que es trobava va motivar la seua restauració.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en la Sala de les Campanes amb truja de fusta, de prefil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall, a més compta amb batall ben lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Motor d'impulsos i electromall.
Intervencions L'any 1966 va ser acabat el campanar del Santuari i amb motiu de la Coronació Canónica de la Mare de Déu es van fondre les quatre campanes als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València. Les quatre campanes es portaren a l'explanada del Santuari per la seua benedicció, sent pujades després al campanar i mecanitzades amb motor de vol continu. Aquesta és la més gran de les quatre, dedicada a la patrona.

El 29 de juny de 2007 Electrorecamp S.L. li posa una fusta nova entre la truja i la campana, a més d'un nou batall. Aquests treballs es van dur a terme en la sala de campanes del Santuari. En 2010 la mateixa empresa la va baixar del campanar, per netejar-la als seus tallers i canviar la truja per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Va tornar al Santuari i el dia de l'Ascensió d'eixe any es va beneir aquesta restauració pel Degà de la Catedral de València, D. Emilio Aliaga. Finalment es pujà al campanar, quedant mecanitzada amb electromall i motor d'impulsos. Aquests treballs es financiaren amb subvenció de la Diputació de València.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana sense cap valor i que pot refondre´s després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • CORRESA I MARÍN, Ignasi (29-06-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (05-10-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 25-11-2014
28 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, inscripcions, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 08-07-2020
    Convertir a PDF