Parròquia de l'Arcàngel Sant Rafael - ONTINYENT COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Sant Vicent Ferrer (1)

(Referència 1707)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 37
Altura del bronze 33
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 29
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 1996
Descripció La campana compta amb la següent inscripció al terç: "# SAN VICENTE FERRER #". En ella indica la dedicació de la mateixa a Sant Vicent Ferrer. Al mig trobem la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials: Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA " / " # Abel Portilla # / me Fecit 96 / Nº 57". El nom del fonedor és incís i es va fer incidint al motle de la campana. Finalment al mig peu està en nom del lloc per al que es va fondre i una data: "# ONTENIENTE # AÑO 1953 #". La data que figura no és la de la campana, si no que sembla de d'una anterior, possiblement refosa.
Terç (T) (2 cordons)
(06) "# SAN VICENTE FERRER #"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Anagrama de Sant Bernardí)
(06) (Custòdia)
(09) (marca de fàbrica) "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA " / " # Abel Portilla # / me Fecit 96 / Nº 57"
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "# ONTENIENTE # AÑO 1953 #"
(2 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat anterior La campana estava instal·lada a l'espadanya en un regular estat de conservació. Comptava amb truja de ferro que imitava el perfil de la fusta, tot i que acústicament no optimitzava el so de la campana. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, ubicada a l'espadanya amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, que permeten tocar-la manualment i imiten els tocs tradicionals. Finalment té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana presenta a les 03 un gran desgast pel martell anterior.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Intervencions Tot i que no indica la data de fosa, aquesta es va fondre en 1996 amb l'altra campana als tallers de la foneria Hnos. Portilla de Gajano (Cantabria). Al bronze figura la data de 1953, possiblement es tracte de la data d'una anterior campana. Sembla que Industrias Manclús es va encarregar d'instal·lar-la i de la mecanització. En l'any 2015 amb motiu del 50 aniversari del temple parroquial es va procedir a la restauració, baixant-la del campanar per ser netejada als tallers d'Electrorecamp S.L. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil valencià, tornant en febrer a la parròquia. Aquest treballs es realitzaren amb subvenció de la Diputació de València, concedida en 2014.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • BALLESTER I GANDIA, Rafael (06-09-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la restauració de la campana] (06-02-2015)
  • MONTELL TORMO, Isaac (12-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-05-2015
34 Fotos

Sant Rafel (2)

(Referència 1735)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 47
Altura del bronze 42
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 60
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 1996
Descripció En primer lloc trobem al terç la següent inscripció: "+ LLUMENERS DE SANT RAFEL +". Aquesta fa al·lusió als donants de la campana, els encarregats de celebrar la festa del sant titular del temple parroquial. Al mig està la marca de fàbrica, element característic de les foneries industrials: "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA / # Abel Portilla # / me Fecit 96 / Nº 53". El nom del fonedor és incís i es va fer incidint al motle de la campana. Finalment al mig peu està el nom del lloc per al que es va fondre i la data de la campana: "# ONTINYENT # ANY 1996 #".
Terç (T) 2 cordons /
"+ LLUMENERS DE SANT RAFEL +" /
2 cordons /
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (Antic escut de Castella)
(06) (Crist Varó de Dolors)
(09) (marca de fàbrica) "Hnos / Portilla / GAJANO / CANTABRIA " /
" # Abel Portilla # / me Fecit 96 / Nº 53"
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# ONTINYENT # ANY 1996 #" /
(2 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta ELECTRORECAMP S. L.
Estat anterior La campana estava instal·lada a l'espadanya en un regular estat de conservació. Comptava amb truja de ferro que imitava el perfil de la fusta, tot i que acústicament no optimitzava el so de la campana. Estava mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en un bon estat de conservació, ubicada a l'espadanya amb truja de fusta de perfil valencià. Compta amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, que permeten tocar-la manualment i imiten els tocs tradicionals. Finalment té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana presenta a les 03 un gran desgast pel martell anterior.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa en l'any 1996 a expenses dels Llumeners de Sant Rafel, dedicada al sant titular del temple parroquial. Sembla que Industrias Manclús es va encarregar d'instal·lar-la i de la mecanització. En l'any 2015 amb motiu del 50 aniversari del temple parroquial es va procedir a la restauració, baixant-la del campanar per ser netejada als tallers d'Electrorecamp S.L. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil valencià, tornant en febrer a la parròquia. Aquest treballs es realitzaren amb subvenció de la Diputació de València, concedida en 2014.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instalación ha sido sustituida y debe ser reconstruida para restaurar los valores sonoros y culturales del instrumento, así como los toques tradicionales

Autors de la documentació

  • BALLESTER I GANDIA, Rafel (06-09-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
  • ALEPUZ CHELET, Joan; RUIZ i ENGRA, Toni; SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la restauració de la campana] (06-02-2015)
  • MONTELL TORMO, Isaac (12-02-2015)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-05-2015
25 Fotos

Santa Àgata

(Referència 5767)

Localització Museu Parroquial
Diàmetre (en cm) 17.5
Altura del bronze 17
Vora 2
Pes aproximat (en quilos) 3
Any fosa 1380
Descripció La campana duu la següent inscripció en minúscula gòtica " + ihs + mentem santam + espotanam " (totes minúscules, la a boca per a baix, a no ser que siga l'abreviatura de "ea")
La frase completa és "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM" L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEUA PÀTRIA. Es diu que durant l’enterrament de Santa Àgata, va aparéixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb esta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detindre la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a prevenir els danys del foc, llamps i volcans. Aqusta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S’utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Àgata. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria". Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors.Aquest paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbara, encara que esta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.
Anses Anses trencades
Terç (T) + ihs + mentem santam + espotanam
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (1 cordo)
Mecanismes de toc Corda al batall
Protecció Bé Moble d'Interès Cultural (Decret 217/2018) de 30 de novembre (DOGV núm. 8439 07-12-2018) (BOE núm 16 18-01-2019).
Codi anotació preventiva 000000145327
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Notes Extraordinària campana, en delicat estat de conservació.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (04-10-2004)
  • Colla de Campaners d'Ontinyent (10-11-2014)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 12-12-2020
28 Fotos

De Missa (0)

(Referència 12328)

Localització Sagristia
Descripció [Anepígrafa]
Tocs actuals de campanes Repica per al inici de la missa
Truja Soport de ferro
Mecanismes de toc Corda al batall

Autors de la documentació

  • MONTELL TORMO, Isaac (12-02-2015)
Editor de la fitxa MONTELL TORMO, Isaac
Actualització 03-07-2015
1 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 18-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 46 Visitants: 45 Usuaris: 1 - francesc