Real Monestir de l'Assumpció o de Santa Clara - XÀTIVA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Campana de la porteria (0)

(Referència 17430)

Localització Antiga porteria del convent
Diàmetre (en cm) 17
Altura del bronze 17
Vora 2
Pes aproximat (en quilos) 3
Any fosa 1450ca
Descripció La campana té aquesta inscripció al terç, situada entre cordons, amb lletra minúscula gòtica: "audam⋮te⋮deumlaudamus". Les primeres lletres són un fragment de la paraula "laudamus". El fragment és l'inici del Te Deum, tradicionalment utilitzat a la litúrgia catòlica com a himne d'acció de gràcies i que forma part de l'Ofici de Matines alguns dies. Tradicionalment era atribuït a Sant Ambròs de Milà i Sant Agustí, però segurament és obra de Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). Es tradueix així: "ET LLOEM OH DÉU". Al terç també té una representació d'un animal i s'entreveuen algunes lletres. No obstant això, la capa de pintura que cobreix la campana impedeix una documentació més en detall.
Terç (T) (cordó)
"audam⋮te⋮deumlaudamus" (representació d'un animal)
(cordó)
Mig (M) (cordó)
Mig peu (MP) (cordó)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es tocava des de la porteria per avisar a les monges que habitaven el convent que alguna persona de l'exterior requeria la seua atenció o bé accedir a la clausura.
Truja Fusta
Estat actual La campana està instal·lada a l'interior de la porteria, dins de l'antic espai de la clausura, i situada a certa altura en una senzilla estructura de ferro. Té una truja de fusta i un cable que permetia accionar el seu toc des de la porteria del convent. La campana està pintada de negre i té un batall pessigat.
Mecanismes de toc (03) cable i palanca
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar la campana i la truja de fusta Bé Moble d'Interés Cultural.
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (03-12-2020)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 11-12-2020
12 Fotos

Campana (1)

(Referència 9828)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 26
Altura del bronze 23
Vora 2
Pes aproximat (en quilos) 10
FonedorFENOLLERA, VICENTE
Any fosa 1755
Descripció La campana té quatre cordons al terç, agrupats de dos en dos. Entre aquests hi ha la següent inscripció en llatí: "✱ANNO ✱I755✱FEИOLLERA✱ME✱F✱ ✱ ✱". La lletra F segurament correspon amb "FECIT". En valencià i completa seria: "ANY 1755 FENOLLERA EM VA FER". Esta indica l'any de fosa i el cognom del campaner, possiblement Vicente FENOLLERA. Al mig té una creu i l'anagrama de Jesús. La campana segueix una distribució de cordons (2+2 al terç, 2 al mig, 4 al mig peu i 2 al mig) semblant als de la major (2+1+2 al terç, 2 al mig, 4 al mig peu i dos al mig), del mateix fonedor.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ANNO ✱I755✱FEИOLLERA✱ME✱F✱ ✱ ✱"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig manual amb una corda al cigonyal per al culte conventual.
Tocs actuals de campanes No es toca
Truja Fusta antiga
Estat anterior Comptava amb una truja de fusta més antiga i un cigonyal amb corda per a voltejar-la manualment des de les dependències conventuals.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és regular. Té una truja de fusta, possiblement fabricada durant la dècada dels anys 40 del segle XX i que està pintada amb pintura plàstica. Té un cigonyal que antigament servia per facilitar el seu volteig manual. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mecanismes que no estan en funcionament. Té batall pessigat.
Mecanismes de toc (03) motor vol continu, (09) electromall
Intervencions Durant la segona meitat del segle XX la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall. També instal·laren uns eixos nous amb suport exterior al del mur.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • CEBRIAN i MOLINA , Josep Lluís (2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (03-12-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 18-09-2021
12 Fotos

Josefa Maria Bárbara de Jesús (2)

(Referència 9829)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 44
Altura del bronze 40
Vora 4
Pes aproximat (en quilos) 49
FonedorFENOLLERA, VICENTE
Any fosa 1756
Descripció La campana té diversos cordons al terç que serveixen de marc per a les inscripcions, repartides entre dos nivells i composades en espanyol: "✱IOSEPHA✱MARIA✱BARBARA✱DE✱JESVS✱SE✱FVNDIOELAÑOI756 / ✱SIENDO✱ABSA✱SOR✱M.A✱BERBARDA✱ALONSO✱F✱FENOLLERA". La lletra F podria correspondre amb la paraula "FECIT". Correctament seria: "JOSEFA MARÍA BÁRBARA DE JESÚS SE FUNDIO EL AÑO 1756 SIENDO ABADESA SOR MARIA BERNARDA ALONSO ME HIZO FENOLLERA". El text indica els noms de la campana, l'any de fosa, el nom de l'abadessa del convent i el cognom del campaner, possiblement Vicente FENOLLERA. Al mig té una creu de calvari entre dos sargantanes i l'escut de l'ordre franciscana.
Terç (T) (2 cordons)
"✱IOSEPHA✱MARIA✱BARBARA✱DE✱JESVS✱SE✱FVNDIOELAÑOI756"
(cordó)
"✱SIENDO✱AB,SA✱SOR✱M.A✱BERBARDA✱ALONSO✱F✱FENOLLERA"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (escut de l'Ordre Franciscana)
(06) (sargantana) (creu de calvari) (sargantana)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Volteig manual amb una corda al cigonyal per al culte conventual.
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Fusta antiga
Estat original Comptava amb una truja de fusta més antiga i un cigonyal amb corda per a voltejar-la manualment des de les dependències conventuals.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és regular. Té una truja de fusta, possiblement fabricada durant la dècada dels anys 40 del segle XX i que està pintada amb pintura plàstica. Al capçal hi ha diversos pesos, excessius en proporció a la campana, que es servien per facilitar el seu volteig manual. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall, mecanismes que no estan en funcionament. Té batall lligat.
Mecanismes de toc (03) electromall, (09) motor de vol
Intervencions Possiblement durant la dècada dels anys 40 del segle XX canviaren la truja de fusta anterior per una nova amb ferratges de rosca. Posteriorment, durant la segona meitat del segle la mecanitzaren amb motor de vol continu i electromall. També instal·laren uns eixos nous amb suport exterior al del mur.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient d'inclusió de la campana en l'Inventari General de Béns Mobles, a causa del seu interès.
En conseqüència els projectes d'intervenció en la campana i les seues instal·lacions han de ser presentats a la Direcció General de Patrimoni Cultural i Museus per a la seua aprovació, prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • CEBRIAN i MOLINA , Josep Lluís (2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (03-12-2020)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 18-09-2021
15 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 71 Visitants: 71 Usuaris: 0