Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí

Catedral de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Agustí - SOLSONA CATALUNYA

Campanes actuals

Sant Pau; la Catrinoia xica (1)

(Referència 499)

Localització	sala de campanes
Diàmetre (en cm)	53
Altura del bronze	47
Vora	5
Pes aproximat (en quilos)	86
Fonedor	PINTOR, PERE MARIA (SOLSONA)
Any fosa	1733
Descripció	La campana té una inscripció senzilla que combina el llatí i el català, però no massa fàcil d'interpretar: " + S + PAVLE ORA PRO NOBIS. FETA EN SOLSONA CASA P E . M . / PINTOR / PER TERRA SOLA ANY 1733". La part llatina s'hauria d'haver escrit "SANCTE PAULE ORA PRO NOBIS" i vol dir en català SANT PAU PREGUEU PER NOSALTRES. De la segona part de la frase és fàcil de comprendre FETA EN SOLSONA PER TERRA SOLA ANY 1733, ja que Terrassola era el llogaret on estava destinada aquesta i l'altra campana petita (anomenades "Catrinoies"). No sabem interpretar la resta, formada per una paraula de caràcters solts (com la resta de l'epigrafia usual en campanes), "CASA" i un monotip, amb les lletres imbricades, en dues línies, que segurament es refereix al nom del fabricant de la campana, autor desconegut fins ara: "P E . M . / PINTOR". En la part exterior hi ha un bisbe, en la part interior una creu amb pedestal, i a l'esquerra una santa.
Anses	3 anses de ferro, probablement substituïnt a les originals per trencament.
Espatlla (H)	2 cordons /
Terç (T)	cordó / " + S + PAVLE ORA PRO NOBIS. FETA EN SOLSONA CASA" (monotip, anagrama: marca de fàbrica?) "P E . M . / PINTOR" (la I con la N, la O con la R) / cordó / "PER TERRA SOLA ANY 1733" [Versalitas Humanista: les capitals 2.5; les lletres del text 1.5 i les abreviatures 1]
Mig (M)	2 cordons / (01) (Bisbe 9x6) (06) (creu amb pedestal, en el qual hi han dos peveters amb sengles flames) (10) (Santa màrtir 9x6)
Mig peu (MP)	Cordó / 2 cordons
Peu	Cordó / cordó
Prima	Mi 5 +29
Hum	Fa 4 -13
Tercera	Lab 5 +08
Quinta	Si 5 -18
Octava	Fa 6 +20
Tocs tradicionals de campanes	La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda, cosa poc usual en campanes catalanes petites (que sols solien ser brandades). També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall.
Tocs actuals de campanes	La campana es branda, principalment, fins i tot des de baix del campanar, ja que la corda arriba des del braç fins al peu de la torre.
Truja	fusta decorada - eix molt llarg, que travesa l´ansa central
Estat original	El braç de fusta, molt curt, indica que la finestra a la qual anava destinada la campana era molt més petita.
Estat anterior	En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta.
Estat actual	La campana està una mica fluixa. El batall pica una mica baix. Les anses de bronze, possiblement trencades, han sigut substituïdes per unes de ferro, atornillades per sis cargols al cap de la campana. Hi ha un petit trencat recent en el llavi en (01) que no sembla afectar al so.
Mecanismes de toc	corda a la palanca per tocar desde baix - topall en el mur per dur-la a seure entre toc i toc
Intervencions	Probablement l'única actuació dels últims temps fou el trasllat, després de guerra, des del campanar original de Terrassola fins a la Catedral. No obstant sembla que el bronze ha estat netejat, per fora, en temps recent.
Propostes	En el moment de restaurar el conjunt per manteniment, caldria plantejar-se fer el jou de fusta amb l'ample de la finestra, de manera que els eixos no fóssin tan llargs. Igualment caldria orientar la campana de manera que la creu estiguès cap al costat extern, com és habitual. Finalment cal plantejar-se el futur dels tocs de la campana, amb una possible mecanització alternativa al campaner quotidià, amb un motor d'impulsos que pugi brandar la campana i dur-la a seure entre toc i toc, i que no impedeixi el toc manual. En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació és original i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	27 Fotos

Sant Pere i Sant Pau; la Catrinoia grossa (2)

(Referència 498)

Arxiu sonor de la campana

Localització	sala de campanes
Diàmetre (en cm)	57
Altura del bronze	50
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	107
Any fosa	1660
Descripció	La campana té una inscripció, estesa en tres línies, que utilitza el llatí i el català: " + IN # NOMINE # IESV # OMNE # GENV FLECTATVR # # S # PERE # Y # S # PAV # ORATE # PRONOBIS # ESENT # # R # PAV # CAMPS # DE # SOLSON # I 6 6A0 # # # # # ". Caldria haver-la escrit com "IN NOMINE JESV OMNE GENV FLECTATVR. SANT PERE I SANT PAV ORATE PRO NOBIS ESSENT RECTOR PAV CAMPS DE SOLSONA 1660, que cal interpretar al català com AL NOM DE JESÚS DOBLEGUIN EL GENOLL TOTS. SANT PERE I SANT PAU PREGUEU PER NOSALTRES. ESSENT RECTOR PAU CAMPS DE SOLSONA ANY 1660. La primera línia procedeix de l'epístola als Filipencs (2,10), mentre que interpretem la R com "rector" i la A que es troba entre les xifres com prart de "Solsona", desplassada probablement per ser el fonedor il•letrat. Hi ha una creu amb pedestal a la part de fòra, així com
Terç (T)	cordó / " + IN # NOMINE # IESV # OMNE # GENV FLECTATVR # # / cordó / S # PERE # Y # S # PAV # ORATE # PRONOBIS # ESENT # # / cordó / R # PAV # CAMPS # DE # SOLSON # I 6 6A0 # # # # # "[CH3] / cordó
Mig (M)	(00) (creu 23 x 8) - (01) (Ecce Homo 6 x 5) (06) (Bisbe 7 x 5) (09) (Mare de Déu erecta amb Nen 7 x 6) / (garlanda floral)
Mig peu (MP)	3 cordons
Peu	2 cordons
Prima	Re 5 -06
Hum	Reb 4 +45
Tercera	Fa# 5 -47
Quinta	Sib 5 +15
Octava	Re 6 +37
Tocs tradicionals de campanes	La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda, cosa poc usual en campanes catalanes petites (que sols solien ser brandades). També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall.
Tocs actuals de campanes	La campana es branda, principalment, fins i tot des de baix del campanar, ja que la corda arriba des del braç fins al peu de la torre.
Truja	fusta decorada - eix molt llarg, que travesa l´ansa central
Estat original	El braç de fusta, molt curt, indica que la finestra a la qual anava destinada la campana era molt més petita.
Estat anterior	En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta.
Estat actual	La campana està una mica fluixa. El batall pica una mica baix. Campana amb defectes de fosa.
Mecanismes de toc	corda a la palanca per tocar desde baix - topall en el mur per dur-la a seure entre toc i toc
Intervencions	Probablement l'única actuació dels últims temps fou el trasllat, després de guerra, des del campanar original de Terrassola fins a la Catedral. No obstant sembla que el bronze ha estat netejat, per fora, en temps recent.
Propostes	En el moment de restaurar el conjunt per manteniment, caldria plantejar-se fer el jou de fusta amb l'ample de la finestra, de manera que els eixos no fóssin tan llargs. Finalment cal plantejar-se el futur dels tocs de la campana, amb una possible mecanització alternativa al campaner quotidià, amb un motor d'impulsos que pugi brandar la campana i dur-la a seure entre toc i toc, i que no impedeixi el toc manual.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual com a Bé d'Interès Cultural de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	48 Fotos

Sant Pere Claver; a Tèrcia petita (3)

(Referència 783)

Arxiu sonor de la campana

Localització	sala de campanes
Diàmetre (en cm)	93
Altura del bronze	80
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	466
Fonedor	ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa	1941
Descripció	La campana té una breu inscripció en llatí "S. PETRUS CLAVER SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" que calia haver escrit "SANCTE PETRUS CLAVER SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" i que es pot traduir al català com SANT PERE CLAVER ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I SANTAMARIA. Baix hi ha una garlanda amb caps d'àngel. Al mig hi ha, a la part de fora, una creu; a la dreta un Cor de Jesús; al centre la marca de fàbrica formada per un escut d'España i rodejant-lo "JUAN B^TA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / P^VCIA VALENCIA", és a dir "JUAN BAUTISTA ROSES FUNDICION CAMPANAS ADZANETA PROVINCIA VALENCIA". A l'esquerra hi ha una petita creu coronada, amb dos àngels i flors als seus peus. Al mig peu interior hi posa "SOLSONA AÑO 1941"
Anses	7
Terç (T)	"S. PETRUS CLAVER SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" [CH3] / garlanda àngels
Mig (M)	(00) (creu 32 x 16) (03) (Cor de Jesús erecte 20 x10) (06) (marca de fàbrica) (Escut España 20 x 15) / "JUAN B^TA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / P^VCIA VALENCIA" [CH1] (09) (Decoració amb creu, àngels i flors)
Mig peu (MP)	2 cordons / (06) " # SOLSONA AÑO 1941 # " [CH2.5] / 2 cordons
Peu	3 cordons
Prima	Fa 4 +03
Hum	Sol 3 -04
Tercera	Sib 4 +28
Quinta	Re 5 +00
Octava	Lab 5 -14
Tocs tradicionals de campanes	La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall.
Tocs actuals de campanes	La campana es branda, duent-la a seure. També participa en alguns repics. No té cap corda per tocar-la de baix. Tots els tocs són exclusivament manuals.
Truja	Fusta amb un capçal de pedra
Estat original	La campana fou feta nova en 1941; no obstant el jou de fusta i pedra és de tradició local i potser anterior.
Estat anterior	En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta.
Estat actual	La campana està una mica fluixa. El braç, fet d'una biga de ferro, està una mica doblegat. La corda està unida, curiosament, a la manera valenciana, és a dir passant-la per dins d'ella mateixa, de manera que quan es tira fa pressió i no es solta. Fora de València és l'únic lloc que utilitza aquesta tècnica.
Mecanismes de toc	braç amb corda per tocar-la a la catalana
Propostes	En el moment de restaurar el conjunt per manteniment, caldria fixar millor la campana al jou. Cal plantejar-se el futur dels tocs de la campana, amb una possible mecanització alternativa al campaner quotidià, amb un motor d'impulsos que pugi brandar la campana i dur-la a seure entre toc i toc, i que no impedeixi el toc manual. En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	29 Fotos

Sant Ramon Nonat; a Tèrcia gran (4)

(Referència 784)

Arxiu sonor de la campana

Localització	sala de campanes
Diàmetre (en cm)	114
Altura del bronze	95
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	858
Fonedor	ROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any fosa	1941
Descripció	La campana té una breu inscripció en llatí "S. RAYMUNDUS NONNATUS SUB, EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" que calia haver escrit "SANCTE RAYMUNDUS NONNATUS SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" i que es pot traduir al català com SANT RAMON NONAT ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I SANTAMARIA. Baix hi ha una garlanda, en la qual es repeteix la Mare de Déu del Pilar, amb dos àngels. Al mig hi ha, a la part de fora, una creu; a la dreta la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València; al centre la marca de fàbrica formada per un escut d'España i rodenjant-lo "JUAN B^TA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / P^VCIA VALENCIA", és a dir "JUAN BAUTISTA ROSES FUNDICION CAMPANAS ADZANETA PROVINCIA VALENCIA". A l'esquerra hi ha una petita creu coronada, amb dos àngels i flors als seus peus. Al mig peu exterior hi posa "SOLSONA AÑO 1941"
Anses	7
Terç (T)	"S. RAYMUNDUS NONNATUS SUB, EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET SANTAMARIA" [CH3] / garlanda amb la Mare de Déu del Pilar amb dos àngels
Mig (M)	(00) (creu 30 x 20) (03) (Mare de Déu dels Desemparats 19 x 14) (06) (marca de fàbrica) (Escut España 20 x 15) / "JUAN B^TA ROSES FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA / P^VCIA VALENCIA" [CH1] (09) (Decoració amb creu, àngels i flors)
Mig peu (MP)	2 cordons / (00) " # SOLSONA AÑO 1941 # " [CH2.5] / 2 cordons
Peu	3 cordons
Prima	Mib 4 +40
Hum	Do 3 -44
Tercera	Reb 5 -31
Octava	Fa# 5 -43
Tocs tradicionals de campanes	La campana s'ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall.
Tocs actuals de campanes	La campana es branda, duent-la a seure. També participa en alguns repics. No té cap corda per tocar-la de baix. Tots els tocs són exclusivament manuals.
Truja	Fusta amb un capçal de pedra
Estat original	La campana fou feta nova en 1941; no obstant el jou de fusta i pedra és de tradició local i potser anterior.
Estat anterior	En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta.
Estat actual	La campana està una mica fluixa. El braç, fet d'una biga de ferro, està una mica doblegat. La corda està unida, curiosament, a la manera valenciana, és a dir passant-la per dins d'ella mateixa, de manera que quan es tira fa pressió i no es solta. Fora de València és l'únic lloc que utilitza aquesta tècnica.
Mecanismes de toc	braç amb corda per tocar-la a la catalana
Propostes	En el moment de restaurar el conjunt per manteniment, caldria fixar millor la campana al jou. Cal plantejar-se el futur dels tocs de la campana, amb una possible mecanització alternativa al campaner quotidià, amb un motor d'impulsos que pugi brandar la campana i dur-la a seure entre toc i toc, i que no impedeixi el toc manual. En qualsevol cas, la campana s'ha de netejar, utilitzant un sistema de sorra humida a baixa pressió. Els motius de neteja són essencialment acústics (millora del so de la campana) i documentals (millor lectura de les inscripcions i decoracions).
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu jou de fusta i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal.lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	26 Fotos

La Mangranera (5)

(Referència 622)

Arxiu sonor de la campana

Localització	sala de campanes
Diàmetre (en cm)	151
Altura del bronze	125
Vora	14
Pes aproximat (en quilos)	1305
Fonedor	ERICE, VIDAL
Any fosa	1940
Descripció	La campana, de forma romana, porta diverses inscripcions, en español i en llatí. En la part superior interior posa: "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" en la qual falten les titlles. En el mig hi ha, a la part de fora, una gran creu amb pedestal, i a la part de dins una Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona. Baix d´aquesta hi posa "ACUDE AL TEMPLO PUNTUAL CADA VEZ QUE YO TE LLAMO QUE ES COMO SI TE LLAMARA EL MISMO DIOS SOBERANO" i per baix la marca de fàbrica, en monotip: "VIDAL ERICE PAMPLONA". En el mig peu hi posa en llatí, a la part interior "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" que es pot traduir per ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I ALCALDE DE LA CIUTAT JOSEP SERRA. La inscripció en español és la mateixa que hi ha a la campana mitjana de Vic, tot i que aquesta té una forma normal i no de campana romana, i que fou descrita per carta del Capítol com "Traen inscripciones, muy poco lúcidas, en castellano. No vale la pena de transcribirlas." Aquesta campana Mangranera es caracteritza no sols per la inscripció compartida, sinó per posar explícitament que fou fosa per a Solsona, indicant-hi, a més, el nom del bisbe i de l´alcalde. El fet que l´any següent es féssin dues campanés més per un altre fonedor pot ser indici d´un cert descontent davant unes campanes tant alienes a la cultura local.
Anses	7 Reforçades amb tires de ferro.
Terç (T)	Cordó / cordó / (06) "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" [CH2.5] / (garlanda neogòtica)
Mig (M)	(00) (creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona) / "ACUDE AL TEMPLO PUNTUAL / CADA VEZ QUE YO TE LLAMO / QUE ES COMO SI TE LLAMARA / EL MISMO DIOS SOBERANO" [CH2.5] / (marca de fàbrica, monotip) "VIDAL ERICE / PAMPLONA" [CH1]
Mig peu (MP)	garlanda / (06) "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS" / cordó / "ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" [CH2.5] / cordó
Prima	Si 3 +03
Hum	Do 3 +22
Tercera	Mib 4 -25
Octava	Si 4 +09
Tocs tradicionals de campanes	La campana s´ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall.
Tocs actuals de campanes	La campana es toca exclusivament a batallades. Hi ha una corda que arriba del batall fins al peu de la torre per als tocs diaris i els senyals de mort.
Truja	Biga de ferro - la mateixa campana fa de contrapès
Estat original	La campana fou feta nova en 1940, així com un peculiar jou de ferro que utilitza la mateixa campana com a contrapès.
Estat anterior	En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. Sembla que en aquell moment encara es podia brandar.
Estat actual	La campana està immobilitzada, i només es toca a batallades, tot i que anava molt fina per voltejar-la a la manera catalana. El batall està mal lligat i pica una mica baix. Per altra banda es tracta d´una campana de forma "romana", característica de Castilla i Euskadi, de les quals hi ha escassísims models en tota la Corona d´Aragó. En conseqüència es tracta d´una campana amb una sonoritat diferent, i poc habitual en aquestes terres.
Mecanismes de toc	Corda al batall per tocar des de baix
Propostes	Tot i que la campana ja forma part, des de fa 65 anys, del paisatge sonor de la Catedral, seria més coherent refondre-la i fer una campana gran, harmonitzada amb les quatre existents, i dotada de jou de fusta i pedra. Vist l´escàs interès, tant de la campana, com del seu so i de la seva epigrafia, sembla suficient documentar-la bé, i fer una nova campana, amb sonoritat i inscripcions adequades a les necessitats actuals. Cal plantejar-se el futur dels tocs de la campana, amb una possible mecanització alternativa al campaner quotidià, amb un motor d´impulsos que pugui brandar la campana i dur-la a seure entre toc i toc, i que no impedeixi el toc manual.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Ni la campana ni la seva instal•lació tenen cap element digne de ser protegit.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes	Tot i que sembla una enorme campana, el seu perfil peculiar implica que tindrà un 30% menys de pes, com a mínim.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	18 Fotos

La Major (6)

(Referència 623)

Arxiu sonor de la campana

Localització	sala de campanes
Diàmetre (en cm)	179
Altura del bronze	135
Vora	14
Pes aproximat (en quilos)	2174
Fonedor	ERICE, VIDAL
Any fosa	1940
Descripció	La campana, de forma romana, porta diverses inscripcions, en español i en llatí. En la part superior interior posa: "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" en la qual falten les titlles. En el mig hi ha, a la part de fora, una gran creu amb pedestal, i a la part de dins una Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona. Baix d´aquesta hi posa "AL TEMPLO TE LLAMO YO DEL ANGELUS YO TE AVISO LAS FUNCIONES DE LA IGLESIA YO ENGRANDEZCO Y SOLEMNIZO POR DIFUNTOS Y POR VIVOS POR TODOS TU ORACION TE PIDO" i per baix la marca de fàbrica, en monotip: "VIDAL ERICE PAMPLONA". En el mig peu hi posa en llatí, a la part interior "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" que es pot traduir per ESSENT BISBE VALENTÍ COMELLAS I ALCALDE DE LA CIUTAT JOSEP SERRA. La inscripció en español és la mateixa que hi ha a la campana major de Vic, tot i que aquesta té una forma normal i no de campana romana, i que fou descrita per carta del Capítol com "Traen inscripciones, muy poco lúcidas, en castellano. No vale la pena de transcribirlas." Aquesta campana Major es caracteritza no sols per la inscripció compartida, sinó per posar explícitament que fou fosa per a Solsona, indicant-hi, a més, el nom del bisbe i de l´alcalde. El fet que l´any següent es féssin dues campanés més per un altre fonedor pot ser indici d´un cert descontent davant unes campanes tant alienes a la cultura local.
Anses	7
Terç (T)	Cordó / cordó / (06) "SE REFUNDIO EL ANO 1940 PARA LA CATEDRAL DE SOLSONA" [CH2.5] / (garlanda neogòtica)
Mig (M)	(00) (creu amb pedestal) (06) (Mare de Déu del Claustre, Patrona de Solsona) / "AL TEMPLO TE LLAMO YO / DEL ANGELUS YO TE AVISO / LAS FUNCIONES DE LA IGLESIA / YO ENGRANDEZCO Y SOLEMNIZO / POR DIFUNTOS Y POR VIVOS / POR TODOS TU ORACION TE PIDO" [CH2.5] / (marca de fàbrica, monotip) "VIDAL ERICE / PAMPLONA" [CH1]
Mig peu (MP)	Garlanda / (06) "SUB EPISCOPO VALENTINO COMELLAS" / cordó / "ET PRAETORE CIVITATIS JOSEPHO SERRA" [CH2.5] / cordó
Prima	Si 3 +35
Hum	Si 2 +28
Tercera	Reb 4 +01
Quinta	Fa# 4 +48
Octava	Si 4 -24
Tocs tradicionals de campanes	La campana s´ha tocat, de manera principal, duent-la a seure, comptant fins i tot amb topall en el mur per deixar-la asseguda. També és probable que la campana participès en repics, mitjançant corda i gantxo lligat al batall.
Tocs actuals de campanes	La campana es toca exclusivament a batallades. Hi ha una corda que arriba del batall fins al peu de la torre per als tocs diaris i els senyals de mort.
Truja	Biga de ferro - la mateixa campana fa de contrapès
Estat original	La campana fou feta nova en 1940, així com un peculiar jou de ferro que utilitza la mateixa campana com a contrapès.
Estat anterior	En 1989 la campana estava igual que en 2004, tot i que potser una mica més bruta. Sembla que en aquell moment encara es podia brandar.
Estat actual	La campana està immobilitzada, i només es toca a batallades, tot i que anava molt fina per voltejar-la a la manera catalana. El batall està mal lligat i pica una mica baix. Per altra banda es tracta d´una campana de forma "romana", característica de Castilla i Euskadi, de les quals hi ha escassísims models en tota la Corona d´Aragó. En conseqüència es tracta d´una campana amb una sonoritat diferent, i poc habitual en aquestes terres.
Mecanismes de toc	Corda al batall per tocar des de baix
Propostes	Tot i que la campana ja forma part, des de fa 65 anys, del paisatge sonor de la Catedral, seria més coherent refondre-la i fer una campana gran, harmonitzada amb les quatre existents, i dotada de jou de fusta i pedra. Vist l´escàs interès, tant de la campana, com del seu so i de la seva epigrafia, sembla suficient documentar-la bé, i fer una nova campana, amb sonoritat i inscripcions adequades a les necessitats actuals. Cal plantejar-se el futur dels tocs de la campana, amb una possible mecanització alternativa al campaner quotidià, amb un motor d´impulsos que pugui brandar la campana i dur-la a seure entre toc i toc, i que no impedeixi el toc manual.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. Ni la campana ni la seva instal•lació tenen cap element digne de ser protegit.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes	Tot i que sembla una enorme campana, el seu perfil peculiar implica que tindrà un 30% menys de pes, com a mínim.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	17 Fotos

Campana dels quarts petita (A)

(Referència 495)

Arxiu sonor de la campana

Localització	terrassa
Diàmetre (en cm)	46
Altura del bronze	37
Vora	5
Pes aproximat (en quilos)	56
Any fosa	1450ca
Descripció	La campana té una breu inscripció en minúscula gòtica, difícil de transcriure per defectes de fosa, i aparentment sense sentit: " ses + eeas`u` s". També té en el mig una cara.
Anses	7 decorades.
Terç (T)	2 cordons / (Inscripció il•legible per defectes de fosa - minúscula gótica) " ses + eeas`u` s" [mG4] / 2 cordons
Mig (M)	(Cara) / 2 cordons
Prima	Do 6 -45
Hum	La 4 +07
Tercera	Re 6 +34
Octava	La 6 +06
Tocs tradicionals de campanes	Toc dels quarts del rellotge.
Tocs actuals de campanes	Toc dels quarts del rellotge.
Truja	estructura de ferro
Estat anterior	En 1989 es trobava en la part alta d'una estructura, aparentement gòtica, que va dificultar un estudi acurat.
Estat actual	La campana presenta nombrosos defectes de fosa, que dificulten la seva lectura, tot i que està molt neta, al menys per la part exterior.
Mecanismes de toc	electromall
Intervencions	Amb motiu de la restauració del campanar s'ha instal•lat de nou l'estructura metàl•lica (aparentment medieval) d'on penja la campana i s'ha posat un electromall intern, tot i mantenint i deixant fora d'us l'antic mall extern per gravetat.
Actuacions urgents	La instal•lació elèctrica està desprotegida (caixeta de connexions sense coberta)
Propostes	Caldria valorar la possibilitat de reubicar les tres campanes dintre l'estructura metàl•lica, de manera que quedàssin una damunt de l'altra, donant així una imatge molt més neta del campanar. Igualment cal restaurar el mall històric, i dotar-lo d'un motor que tire per fer-la sonar, recuperant així la sonoritat històrica del conjunt.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual com a Bé d'Interès Cultural de la campana, el seu suport i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	21 Fotos

Campana dels quarts gran (B)

(Referència 572)

Arxiu sonor de la campana

Localització	terrassa
Diàmetre (en cm)	70
Altura del bronze	53
Vora	6
Pes aproximat (en quilos)	199
Fonedor	CLARIS, BONAVENTURA
Any fosa	1807
Descripció	La campana porta una inscripció, bastant malmesa per defectes de fosa: "VEИIT SIИE MORA VLTIMA HORA BOИAVEИTVRA CLARIS BERGEИSIS FVDIT # AИИO DOMIИI MDCCCVII". La primera part, usual en els rellotges de sol, i associada al pas del temps, diu SENSE RETRÀS ARRIBA L'HORA FINAL. El nom del fonedor està en català, BONAVENTURA CLARIS, mentre que de nou en llatí han escrit DE BERGA EM VA FONDRE L'ANY DEL SENYOR 1807.
Terç (T)	"VEИIT SIИE MORA VLTIMA HORA BOИAVEИTVRA CLARIS BERGEИSIS FVDIT # / AИИO DOMIИI MDCCCVII" [CH1.2]
Mig (M)	(creu de calvari)
Prima	Lab 4 +11
Hum	Do 4 -27
Tercera	Mib 5 +29
Quinta	Mi 5 +38
Octava	La 5 -29
Tocs tradicionals de campanes	Toc dels quarts del rellotge.
Tocs actuals de campanes	Toc dels quarts del rellotge.
Truja	estructura de ferro
Estat anterior	En 1989 es trobava en la part baixa d'una estructura, aparentement gòtica, que va dificultar un estudi acurat.
Estat actual	La campana presenta nombrosos defectes de fosa, especialment en aquella part on està escrit el nom de l'autor i "ME FVDIT" (em va fondre) i en les anses.
Mecanismes de toc	electromall
Intervencions	Amb motiu de la restauració del campanar s'ha instal•lat de nou l'estructura metàl•lica (aparentment medieval) d'on penja la campana i s'ha posat un electromall intern, tot i mantenint i deixant fora d'us l'antic mall extern per gravetat.
Propostes	Caldria valorar la possibilitat de reubicar les tres campanes dintre l'estructura metàl•lica, de manera que quedàssin una damunt de l'altra, donant així una imatge molt més neta del campanar. Igualment cal restaurar el mall històric, i dotar-lo d'un motor que tire per fer-la sonar, recuperant així la sonoritat històrica del conjunt.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu suport i la forma original de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignaci0 (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	19 Fotos

Campana de les hores (C)

(Referència 698)

Arxiu sonor de la campana

Localització	terrassa
Diàmetre (en cm)	81
Altura del bronze	66
Vora	8
Pes aproximat (en quilos)	308
Fonedor	MESTRES, JOSEP
Any fosa	1820
Descripció	En la part alta figura la següent inscripció llatina i catalana "AFVLGVRE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE. M FEV I.PH MESTRES DE CALAF. A.N I820" que vol dir ALLIBEREU-NOS SENYOR DELS LLAMPS I DE LES TEMPESTES. EM FEU JOSEP MESTRES DE CALAF ANY 1820. Per baix hi ha a la part exterior una Mare de Déu amb Nen damunt dels quals està escrit "IESVS # MARIA", a la dreta Santa Bàrbara, per dins una custòdia i a l'esquerra Sant Pere com a Papa.
Anses	7
Espatlla (H)	cordó
Terç (T)	(garlanda) / cordó / "AFVLGVRE ET TEMPESTATE LIBERANOS DOMINE. M FEV I.PH MESTRES DE CALAF. A.N I820" / cordó / cordó
Mig (M)	(00) (Mare de Déu amb Nen damunt dels quals hi posa "IESVS # MARIA") (03) (Santa Bàrbera) (06) (custòdia) (09) (Sant Pere com a Papa) / (garlanda vegetal)
Mig peu (MP)	cordó / 3 cordons / cordó
Peu	2 cordons
Prima	Do 4 -27
Hum	Fa 3 -36
Tercera	Sib 4 -36
Quinta	Do 5 -44
Octava	Reb 5 +08
Tocs tradicionals de campanes	Toc de les hores del rellotge.
Tocs actuals de campanes	Toc de les hores del rellotge.
Truja	Biga de ferro
Estat anterior	En 1989 es trobava penjada d'unes barres de ferro recolzades sobre l'estructura metàl•lica de les campanes dels quarts i un pilar de rajoles.
Estat actual	La campana es troba penjada d'una barra de ferro recolzada sobre l'estructura metàl•lica de les campanes dels quarts i una biga vertical també de metall. Mal orientada: la custòdia (que fa de creu) cap a dins.
Mecanismes de toc	electromall
Intervencions	Canvi d'estructura metàl•lica durant les obres de restauració del campanar, reubicant el conjunt sobre una nova terrassa, que substitueix a l'anterior teulada. Les campanes han sigut dotades de sengles electromalls, deixant fora d'us els malls externs per gravetat, encara existents.
Propostes	Caldria valorar la possibilitat de reubicar les tres campanes dintre l'estructura metàl•lica, de manera que quedàssin una damunt de l'altra, donant així una imatge molt més neta del campanar. Igualment cal restaurar el mall històric, i dotar-lo d'un motor que tire per fer-la sonar, recuperant així la sonoritat històrica del conjunt.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. No obstant seria convenient incoar un expedient individual d'inclusió en l'Inventari General de Béns Mobles de la campana, el seu suport i la forma de tocar-la, degut a l'interès del conjunt.
Valoració	Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació	La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació ESPAÑA i LAVEDA, Vicent; GONZALO ÁLVARO, Juan Ignacio [Documentació de la campana.] (13-07-1989) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Documentació de la campana.] (21-05-2005)
Editor de la fitxa	CIURANA I ABELLÍ, Blai
Actualització	01-12-2023
	24 Fotos