Parròquia de la Immaculada Concepció - ALCÀNTERA DE XÚQUER COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Sant Francesc Xavier (1)

(Referència 358)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 46
Altura del bronze 39
Vora 5
Pes aproximat (en quilos) 56
FonedorROSES, JAIME
Any fosa 1848
Descripció La campana té anses simples aquesta inscripció al terç, disposada entre dos grups de cordons: "JRANSISCO JAVIER ANO I848". La O de "ANO" es llig amb dificultat per defecte de fosa. La inscripció correctament seria: "FRANCISCO JAVIER AÑO 1848". En ella indica el nom de la campana i la data en què va ser fosa. Seguidament, en el mig hi ha una creu de calvari. Finalment, presenta tres cordons en el mig peu i dos més en el peu. Tot i que les inscripcions no indiquen el seu fonedor, creiem que va ser fosa per Jaime Roses, campaner d'Atzeneta d'Albaida. La creu és característica del fonedor, autor possiblement també d'una de les campanes de la veïna localitat d'Alcàntera de Xúquer i altra per a Cotes; totes tres foses el mateix any.
Espatlla (H) (2 cordons)
Terç (T) (2 cordons) /
"JRANSISCO JAVIER AN (O borrada) I848" (garlanda fins completar el buit) /
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes, comptava amb una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Tocava els quarts per mitjà d'un martell exterior.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca el quarts.
Truja Fusta nova Campanas y Relojes Monumentales
Estat original En 1995 la campana estava mal orientada (amb la creu cap a dins). La campana conservava l'antic electromall dels quarts, desplaçat. El toc encara era exclusivament manual i disposava d'una llarga corda al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior L'estat de conservació de la campana l'any 2016 era delicat, ja que l'electromall colpejava el bronze excessivament baix i havia trencat una part important del llavi, podent haver-hi causat en un futur el trencament de la campana. L'estat de la truja i ferratges era adequat i tan sols presenten l'habitual desgast a cara exterior on és més accentuada l'acció dels agents climàtics. Estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic, que colpejava excessivament baix. Disposava de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està instal·lada amb truja nova de fusta, que té un perfil semblant al de l'antiga, en una de les finestres de la sala de campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) electromall monofàsic i motor d'impuls.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1848, no indica el nom del fonedor, no obstant ens sembla factible atribuir-la a Jaime Roses. Aquest era fonedor ambulant, viatjant per pobles i ciutats per oferir els seus servicis. Campanes del mateix any, segurament seues també, en trobem a les veïnes poblacions de Beneixida, Cotes i Càrcer. La campana, una volta fosa, seria beneïda i pujada al campanar. La truja que té actualment possiblement fora feta el mateix any en que va ser fosa. Posteriorment s'han efectuat alguns reforços als ferratges, ja que presenta soldadures i afegits.

Posteriorment a la documentació de l'any 1995, Vicent Tomàs Calatayud (oncle) la va mecanitzar. Per portar a terme aquest procés es canviaren els rodaments de la campana, incorporant un motor d'impuls i electromall monofàsic. Afortunadament la mecanització no va modificar la instal·lació de la campana. A més es va canviar l'orientació de la campana, que en 1995 estava amb la creu cap a dins i durant la documentació de 2016 estava orientada a l'exterior la creu.

En 2020 ha estat restaurada per Campanas y Relojes Monumentales, que l'ha baixat del campanar per a netejar-la per dins i per fora i canviar la truja de fusta per altra nova. En agost de 2020 ha tornat restaurada a la parròquia i s'ha exposat a l'interior del temple.
Actuacions urgents L'electromall deuria ser paralitzat immediatament ja que pot causar el trencament de la campana.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes La truja antiga era molt interessant.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (04-08-1995)
  • ASPAS PERIS, Pep (19-08-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (28-10-2016)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (13-11-2022)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-12-2022
17 Fotos

Ave Maria (2)

(Referència 359)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 55
Altura del bronze 44
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 96
Any fosa 1653
Descripció Les anses són simples i en l'espatlla té tres cordons. Seguidament, en el terç compta amb dos grups de dos cordons i aquesta inscripció llatina: "AVE MARIA ✱ GRACIA ✱ PLENA ✱ ANO I 6 5 3". Té algunes errades, ja que "GRACIA" correctament en llatí seria "GRATIA" i "ANO" seria "ANNO". Traduïda al valencià és: "ET SALUDE MARIA PLENA DE GRÀCIA ANY 1 6 5 3". Ens trobem amb una inscripció molt comú a les campanes de l'època. Aquesta es correspon amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu. És una variant del text narrat per l'evangelista Lluc (Llc, 1:28), que inclou el nom de Maria (no present al relat evangèlic, però si a l'oració). Presenta també l'habitual confusió de "GRACIA" en lloc de "GRATIA", ja que a poc a poc es va fer més habitual la presència de les llengües vulgars que del llatí. En el mig té una creu de calvari i les imatges de Sant Josep i Sant Antoni de Pàdua. Finalment, té cinc cordons en el mig peu i dos més en el peu.
Terç (T) (2 cordons junts) /
"AVE MARIA ✱ GRACIA ✱ PLENA ✱ ANO I 6 5 3" (5 invertit) /
(2 cordons junts)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (04) (Sant Josep)
(09) (Sant Antoni de Pàdua)
(5 cordons junts)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Als murs hi han restes de mecanismes que possiblement servien per accionar un martell exterior horari.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca els quarts.
Truja Fusta nova Campanas y Relojes Monumentales
Estat original En 1995 la campana tenia corda al batall per tocar de baix. No estava mecanitzada.
Estat anterior L'any 2016 estava instal·lada a la mateixa finestra que ocupa actualment i conservava la truja de fusta antiga. Estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall. Disposava de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està instal·lada amb truja nova de fusta, que té un perfil semblant al de l'antiga, en una de les finestres de la sala de campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Motor d'impuls i electromall monofàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1653 per un fonedor anònim. Presenta unes decoracions semblants a les de la campana Sant Miguel o "Juana" de la Parròquia de l'Assumpció d'Ayora, així com un Sant Josep i un Sant Antoni de Pàdua idèntics als d'aquesta campana. Per tant, possiblement el fonedor de les dos campanes és la mateixa persona. Ens trobem davant d'una campana de gran valor històric i patrimonial, un dels bens mobles més antics del poble i la parròquia. La truja sembla posterior, per les semblances amb la campana menor, la podem datar de mitjans del segle XIX.

Posteriorment a la documentació de l'any 1995, Vicent Tomàs Calatayud (oncle) la va mecanitzar. Per portar a terme aquest procés es canviaren els rodaments de la campana, incorporant un motor d'impuls i electromall monofàsic. Afortunadament la mecanització no va modificar la instal·lació de la campana.

En 2020 ha estat restaurada per Campanas y Relojes Monumentales, que l'ha baixat del campanar per a netejar-la per dins i per fora i canviar la truja de fusta per altra nova de perfil semblant a l'antiga. En agost de 2020 ha tornat restaurada a la parròquia i s'ha exposat a l'interior del temple.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes La truja antiga era molt interessant - la campana importantíssima.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (04-08-1995)
  • ASPAS PERIS, Pep (19-08-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (28-10-2016)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (13-11-2022)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-12-2022
30 Fotos

Sants de la Pedra (3)

(Referència 360)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 70
Altura del bronze 58
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 199
FonedorROSES, VICENTE
Any fosa 1770
Descripció La campana té sis de les anses amb decoracions antropomorfes i tres cordons en el terç. Entre els dos superiors té en un lateral aquesta: "S ✱ ABDON ✱ Y ✱ S ✱ SENEN". Aquesta completa seria: "SAN ABDON Y SAN SENEN". En ella indica l'advocació a la qual està dedicada, els Sants Abdó i Senent, coneguts popularment com els Sants de la Pedra. En el costat oposat compta amb aquesta inscripció: "AVE MARIA ✱". Esta es correspon amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu, que podem traduir com: "ET SALUDE MARIA". És una variant del text narrat per l'evangelista Lluc (Llc., 1:28), que inclou el nom de Maria (no present al relat evangèlic, però si a l'oració). A continuació, presenta en el mig una creu de calvari, un Sant Miquel i l'any de fosa baix d'aquesta imatge: "AÑO ✱ I770 ✱". No indica el nom del fonedor, no obstant l'anàlisi dels elements decoratius i la lletra utilitzada, ens remeten a les campanes foses per Vicent Roses, fonedor de Benissoda. La campana, una volta fosa, seria beneïda i pujada al campanar. La truja que tenia antigament possiblement fora feta el mateix any en què va ser fosa.
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Terç (T) (cordó) /
(00) "AVE MARIA ✱" /
(cordó) /
(06) "S ✱ ABDON ✱ Y ✱ S ✱ SENEN"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu de calvari)
(06) (Sant Miquel) / "AÑO ✱ I770 ✱"
(2 cordons)
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes i repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Tocava les hores.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament. Toca les hores.
Truja Fusta nova Campanas y Relojes Monumentales
Estat original En 1995, abans de la mecanització, la campana estava perfectament orientada, amb la creu cap a fora. Tenia corda al batall per tocar de baix.
Estat anterior L'estat de conservació de la campana era regular i la instal·lació presentava un desgast habitual pel pas del temps i l'acció dels agents climàtics. La truja estava en regular estat i presentava alguns clavills. Estava mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Per altra banda, el bronze estava prou tacat de pintura. La creu estava orientada cap a l'interior, contra el que resulta habitual, ja que es considerava un signe de protecció i per tant sempre estava orientat cap a l'exterior. Es conservava el martell exterior que accionava el toc de les hores, tot i que ja no accionava el toc.
Estat actual L'estat de conservació del conjunt és bo. La campana està instal·lada amb truja nova de fusta, que té un perfil semblant al de l'antiga, en una de les finestres de la sala de campanes i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall està lligat i dotat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic i motor d'impuls
Intervencions Després de la documentació de l'any 1995, Vicent Tomàs Calatayud (oncle) la va mecanitzar. Per portar a terme aquest procés es canviaren els rodaments de la campana, incorporant un motor d'impuls i electromall monofàsic. Afortunadament, la mecanització no va modificar excessivament la instal·lació de la campana. A més es va canviar l'orientació del bronze, que en 1995 estava amb la creu cap a fora. En 2020 ha estat restaurada per Campanas y Relojes Monumentales, que l'ha baixat del campanar per a netejar-la per dins i per fora i canviar la truja de fusta per altra nova. En agost de 2020 ha tornat restaurada a la parròquia i s'ha exposat a l'interior del temple.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes La truja original era molt interessant - la campana important.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (04-08-1995)
  • ASPAS PERIS, Pep (19-08-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (28-10-2016)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la restauració de la campana] (13-11-2022)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 23-12-2022
39 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 79 Visitants: 78 Usuaris: 1 - servidor