Facultat de Teologia - VALÈNCIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

La menuda (1)

(Referència 1430)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 56
Altura del bronze 54
Pes aproximat (en quilos) 102
FonedorQUILES, MANUEL
Any fosa 1879
Descripció La campana, que té una truja antiga en pèssim estat de conservació, té la següent inscripció, en dues línies, en la part superior: "A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ AÑO I879 ✱ " / "SIENDO R. D. E. S. D. BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ " que avui escriuríem com A EXPENSAS DE DON JOSÉ MARÍA MOLES ✱ AÑO 1879 ✱ SIENDO RECTOR DE ESTE SEMINARIO DON BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ "
En el mig exterior hi ha una creu de calvari, de tres grades, i en la part interior un sant, identificat com Sant Bonaventura. Baix d'aquest sant està la marca de fàbrica: "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. "
En el text cal destacar, a més de posar ESPENSAS en compte d'EXPENSAS, la utilització del signe I (I majúscula) per al miler de l'any, un tret molt antic i gens usual en el final del XIX. Pel contrari utilitza punts i accents, relativament habituals en l'època, però gens utilitzats en les inscripcions de campanes.
La indicació en la primera línia del donant (línia habitualment reservada a l'oració de protecció o de dedicació) indica un canvi de mentalitat propi del seu temps; a més de la creu i del sant, no figura cap altre element religiós en una campana destinada a un Seminari de formació de sacerdots.
El fonedor Manuel QUILES té unes quantes campanes documentades en la Comunitat Valenciana i una en la Catedral de Teruel entre 1865 i 1893.
Anses Set anses (tres en línia, dos a cada costat de la central) poc habituals per a campanes d'aquestes dimensions.
Terç (T) (Cordó)
"A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ AÑO I879 ✱ "
(cordó)
"SIENDO R. D. E. S. D. BALTASAR PALMERO ✱ ✱ ✱ "
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu de calvari)
(06) (Sant Bonaventura)
Mig peu (MP) (06) "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. "
(3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es solia tocar al vol a la finalització del curs de Teologia pels alumnes de 5º.
Tocs actuals de campanes Fins a la restauració de l'immoble, hi havia una corda llarga per tocar la campana a batallades des de la terrassa del nivell inferior. Com ja no era possible voltejar-la, els alumnes tocaven el darrer dia de curs imitant vols.
Truja Truja de fusta antiga
Estat original La truja actual (2022) en pèssimes condicions de conservació, és molt probablement d'una campana anterior, amb tots els cargols amb orelletes, propis del XVIII.
Estat actual Truja de fusta de carrasca, pràcticament desfeta. Pintada d'almangra per a la seua protecció.
Coixinets de selleta de bronze, encastat en una biga de fusta. Mesures de la truja: alçada 56; ample braç 12; ample truja 20.
Batall de ferro forjat, amb soquet, el lligat és relativament recent (cinta d'embalatge a l'extrem).
Canals laterals en la fàbrica per entrar directament la campana al seu lloc.
Hi ha una estructura metàl·lica per la part exterior per tocar a batallades des de la terrassa de la galeria inferior.
Mecanismes de toc Toc manual

Autors de la documentació

  • LLOP LLUCH, Francisco José (01-12-1989)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-01-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (20-01-2022)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 21-01-2022
26 Fotos

La gran (2)

(Referència 1431)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 70
Pes aproximat (en quilos) 199
FonedorQUILES, MANUEL
Any fosa 1879
Descripció La campana, que té una truja antiga en pèssim estat de conservació, té la següent inscripció, en dues línies, en la part superior: "A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ ✱ AÑO I879 ✱ ✱ " / "SIENDO ARZOBISPO DE VALENCIA D. ANTOLIN MONESCILLO ✱ "que avui escriuríem com A EXPENSAS DE DON JOSÉ MARÍA MOLES ✱ AÑO 1879 ✱ SIENDO ARZOBISPO DE VALENCIA DON ANTOLIN MONESCILLO.
En el mig exterior hi ha una creu de calvari, de tres grades, i en la part interior la Puríssima Concepció, patrona del Seminari. Baix d'aquesta imatge està la marca de fàbrica: "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. "
En el text cal destacar, a més de posar ESPENSAS en compte d'EXPENSAS, la utilització del signe I (I majúscula) per al miler de l'any, un tret molt antic i gens usual en el final del XIX. Pel contrari utilitza punts i accents, relativament habituals en l'època, però gens utilitzats en les inscripcions de campanes.
La indicació en la primera línia del donant (línia habitualment reservada a l'oració de protecció o de dedicació) indica un canvi de mentalitat propi del seu temps; a més de la creu i del sant, no figura cap altre element religiós en una campana destinada a un Seminari de formació de sacerdots.
El fonedor Manuel QUILES té unes quantes campanes documentades en la Comunitat Valenciana i una en la Catedral de Teruel entre 1865 i 1893.
Anses Set anses (tres en línia, dos a cada costat de la central) amb carasses.
Terç (T) (Cordó)
"A ESPENSAS DE D. JOSE M. MOLES ✱ ✱ AÑO I879 ✱ ✱ "
(cordó)
"SIENDO ARZOBISPO DE VALENCIA D. ANTOLIN MONESCILLO ✱ "
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu de calvari de tres grades)
(06) (Immaculada)
Mig peu (MP) (06) "MANUEL QUILES ME CONSTRUYÓ. "
(5 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es solia tocar al vol a la finalització del curs de Teologia pels alumnes de 5º.
Tocs actuals de campanes Fins a la restauració de l'immoble, hi havia una corda llarga per tocar la campana a batallades des de la terrassa del nivell inferior. Com ja no era possible voltejar-la, els alumnes tocaven el darrer dia de curs imitant vols.
Truja Truja de fusta antiga
Estat original La truja actual (2022) en pèssimes condicions de conservació, és molt probablement d'una campana anterior, amb tots els cargols amb orelletes, propis del XVIII.
Estat actual Truja de fusta de carrasca, pràcticament desfeta. Pintada d'almangra per a la seua protecció. Mesures de la truja: alçada 75; ample braç 16; ample truja 30.
Coixinets de selleta de bronze, encastat en una biga de fusta.
Batall de ferro forjat, amb soquet, el lligat és relativament recent (cinta d'embalatge a l'extrem).
Canals laterals en la fàbrica per entrar directament la campana al seu lloc.
Hi ha una estructura metàl·lica per la part exterior per tocar a batallades des de la terrassa de la galeria inferior.
Mecanismes de toc Toc manual

Autors de la documentació

  • LLOP LLUCH, Francisco José (01-12-1989)
  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (28-01-2000)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (20-01-2022)
  • LLOP i BAYO, Francesc; LLOP PÉREZ, Júlia [Documentació de les campanes] (04-07-2023)
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 21-01-2022
28 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 28-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 76 Visitants: 76 Usuaris: 0