Parròquia de la Mare de Déu del Rosari del Canyamelar - VALÈNCIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Carmen (1)

(Referència 1419)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 58
Altura del bronze 48
Vora 6,5
Pes aproximat (en quilos) 113
FonedorALEACIONES LIG (VALÈNCIA)
Any fosa 1939
Descripció La campana té cinc anses i quatre elements decoratius en l'espatlla. Seguidament, en el terç té dos grups de dos cordons i entre ells trobem aquesta inscripció: "IGLESIA DEL ROSARIO DEL CAÑAMELAR - AÑO DE LA VICTORIA 26-11-1939". En ella trobem el lloc al qual està destinada la campana, que és la Parròquia de la Mare de Déu del Rosari del Canyamelar, a més de la data de benedicció. Al mig hi ha una creu incisa, la donant de campana i el nom del rector: "A EXPENSAS DE Mª DELCARMEN IBAÑEZ Mn JOSE Mª PINAZO-PARROCO". Al costat d'aquesta trobem la marca de fàbrica: "FUNDICION / ALEACIONES / LIG / VALENCIA". Finalment, està incís el nom de la campana: "= CARMEN =". En el mig peu hi ha tres cordons i en el peu un.

Les inscripcions són característiques del moment en què es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom del donant i el del lloc al qual estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que aquesta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per una altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part de les inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per aquest motiu és constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Espatlla (H) (00) (03) (06) (09) (decoració vegetal)
Terç (T) (2 cordons)
"IGLESIA DEL ROSARIO DEL CAÑAMELAR - AÑO DE LA VICTORIA 26-11-1939"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu incisa)
(03) "Dr. JOSE Mª PINAZO-PARROCO"
(09) "A EXPENSAS DEDEL CARMEN IBAÑEZ / = CARMEN ="
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (cordó)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment, seria voltejada des de la mateixa sala de campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat durant la mecanització i retirat per trencament d'aquest. Amb anterioritat a la restauració de 2018 es trobava en mal estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro fortament oxidada per la contínua acció dels agents climàtics. Estava mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactors de mig vol, estant aquests últims en desús des de feia temps. Finalment, comptava amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la sala de campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i molt semblant a la que tenia antigament. Es troba mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, mecanismes que permeten el seu toc manual i imiten els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc (09) motor d'impuls i electromall monofàsic
Intervencions Aquesta va ser la primera campana amb què va comptar la parròquia en acabar la Guerra Civil (1936-1939), donada per la mateixa dona que un any després sufragaria amb la resta de la seua família la fosa de les altres tres campanes. És obra de Aleaciones Lig i la casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituint la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment. L'any 2018 es va restaurar el conjunt. La baixaren de la torre per procedir als treballs fets per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (14-09-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2001)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-01-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 18-04-2024
46 Fotos

Sant Vicent Ferrer (2)

(Referència 1420)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 67
Altura del bronze 55
Vora 6
Pes aproximat (en quilos) 174
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció Disposa de set anses i un cordó en l'espatlla. Seguidament, en el terç presenta un grup de tres cordons i altre de dos. En el mig hi ha una creu de calvar i també compta amb aquesta inscripció, tota ella incisa: "SAN VICENTE FERRER / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada la campana, el nom dels padrins i benefactors de la campana, el del lloc per al que es va destinar i la data de benedicció. Finalment al mig peu trobem cinc cordons i aquestes inicials: "L + D". A més, baix d'aquesta la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".Les lletres amb la creu: "L + D"; possiblement són les sigles de: "LAUS DEO". Aquest es pot traduir com: "LLOAT SIGA DEU". Totes les inscripcions, menys la marca de fàbrica són incises, per tant s'afegiren a la campana després de ser fosa.

Les inscripcions són característiques del moment en què es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom dels padrins i el del lloc al qual estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que esta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per una altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant esta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part de les inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per este motiu és constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (3 cordons)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) "SAN VICENTE FERRER / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) "L + D" (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment, seria voltejada des de la mateixa sala de campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Comptava amb un martell trifàsic, instal·lat durant la mecanització i retirat per trencament d'aquest. Amb anterioritat a la restauració de 2018 es trobava en mal estat de conservació, instal·lada amb truja de ferro fortament oxidada per la contínua acció dels agents climàtics. Estava mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactors de mig vol, estant aquests últims en desús des de feia temps. Finalment, comptava amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. La campana tan sols es repicava pel perill que caigués.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, instal·lada a la sala de campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i molt semblant a la que tenia antigament. Es troba mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, mecanismes que permeten el seu toc manual i imiten els tocs tradicionals.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall.
Intervencions En l'any 1940 va ser encarregat un nou conjunt de campanes, destinat a suplir el perdut en 1936. La seua fosa va ser encarregada a la foneria de Manuel Roses Vidal, acabada d'instal·lar al Grau de València eixe any, i sufragada per D. Vicente Ibañez i Encarnación Navarro, que a més actuaren de padrins en la seua benedicció. Aquesta es va efectuar el dimarts 1 d'octubre d'eixe any a la plaça de davant del temple a la vesprada. Es tracta d'una campana de fabricació seriada, és a dir, fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Quan es va encomanar per a la Parròquia del Canyamelar, s'afegiren aquestes. La casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituint la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment. L'any 2018 es va restaurar el conjunt. La baixaren de la torre per procedir als treballs fets per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2014)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-01-2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (17-04-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 18-04-2024
30 Fotos

Santíssim Crist dels Afligits, la mitjana (3)

(Referència 1421)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 80
Altura del bronze 68
Vora 8
Pes aproximat (en quilos) 296
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té set anses i tres grups de dos cordons en el terç. Del grup inferior penja una garlanda amb triangles decorats solts. Seguidament, en el mig disposa d'una creu de calvari i esta inscripció incisa: "Smo CRISTO de los AFLIGIDOS / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada la campana (el patró del Canyamelar), el nom dels padrins i benefactors de la campana, el del lloc per al que es va destinar i la data de benedicció. En el mig peu trobem tres cordons i aquestes inicials: "L + D"; i baix d'esta la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA".Les lletres amb la creu: "L + D"; possiblement són les sigles de: "LAUS DEO". Per acabar, també en el peu està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". Totes les inscripcions, menys la marca de fàbrica són incises, per tant, s'afegiren a la campana després de ser fosa.

Les inscripcions són característiques del moment en què es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom dels padrins i el del lloc al qual estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que esta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per una altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant esta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part de les inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per este motiu és constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda de triangles)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
(06) "Smo CRISTO de los AFLIGIDOS / A EXPENSAS DE LA FAMILIA / IBAÑEZ NAVARRO / APADRINADA POR SUS HIJOS / Dª MARIA DE LA ENCARNACION Y D. VICENTE / CAÑAMELAR I - X - MCMXL"
Mig peu (MP) (4 cordons)
(06) "L + D" (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (cordó)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment, seria voltejada des de la mateixa sala de campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Desconeixem si es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes La campana toca automàticament, voltejant i repicant.
Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la sala de campanes amb truja de ferro . Estava mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactors per al mig vol, tot i que sembla que aquests últims no funcionen. A més compta amb el batall original lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc motor d'impuls i electromall monofàsic (09)
Intervencions En l'any 1940 va ser encarregat un nou conjunt de campanes, destinat a suplir el perdut en 1936. La seua fosa va ser encarregada a la foneria de Manuel Roses Vidal, acabada d'instal·lar al Grau de València eixe any, i sufragada per D. Vicente Ibañez i Encarnación Navarro, que a més actuaren de padrins en la seua benedicció. Aquesta es va efectuar el dimarts 1 d'octubre d'eixe any a la plaça de davant del temple a la vesprada. Es tracta d'una campana de fabricació seriada, és a dir, fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Quan es va encomanar per a la Parròquia del Canyamelar, s'afegiren aquestes. La casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituint la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment. L'any 2018 es va restaurar el conjunt. La baixaren de la torre per procedir als treballs fets per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (23-09-2014)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-01-2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (17-04-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 18-04-2024
34 Fotos

Mare de Déu del Rosari, la gran (4)

(Referència 1422)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 103
Altura del bronze 82
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 633
FonedorROSES VIDAL, MANUEL (VALÈNCIA)
Any fosa 1940
Descripció La campana té set anses i una garlanda de triangles decorats en l'espatlla. Seguidament, en el terç cinc cordons, una sanefa amb motius vegetals, un cordó i un grup de dos cordons. Compta en el mig amb una creu de calvari i amb aquesta inscripció, tota ella incisa: "NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO / A EXPENSAS DE SUS PADRINOS / D. VICENTE IBAÑEZ ARAGONES / Dª MARIA de la ENCARNACION NAVARRO ANDRES / CAÑAMELAR I - X - MCMXL / L + D". En ella trobem l'advocació a la qual està dedicada la campana (La Mare de Déu del Rosari, titular del temple i patrona del Canyamelar), el nom dels padrins i benefactors de la campana, el del lloc per al qual es va destinar i la data de benedicció. Les lletres amb la creu: "L + D"; possiblement són les sigles de: "LAUS DEO". Aquest es pot traduir com: "LLOAT SIGA DEU". En el mig peu trobem cinc cordons i la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA". Totes les inscripcions, menys la marca de fàbrica són incises, per tant, s'afegiren a la campana després de ser fosa. A més, en el mig peu presenta tres cordons.


Les inscripcions són característiques del moment en què es va fondre la campana, com ara el fet d'indicar nom dels padrins i el del lloc al qual estava destinada. El primer es deu al fet de voler deixar constància de qui va sufragar la seua fosa, entenent que esta acció tenia cert prestigi social en eixe moment. Per una altra banda, ens indica que es va donar per a la parròquia de Canyamelar, fet vinculat a la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939). Durant esta centenars de campanes es baixaren de les respectives torres sense cap control ni inventari i com que la major part de les inscripcions no indicaven el lloc de destí, moltes no es recuperaren. Per este motiu és constant la presència del nom del poble entre les inscripcions.
Espatlla (H) (sanefa de triangles decorats)
Terç (T) (5 cordons)
(sanefa vegetal)
(cordó)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) "NUESTRA SEÑORA DEL ROSARIO / A EXPENSAS DE SUS PADRINOS / D. VICENTE IBAÑEZ ARAGONES / Dª MARIA de la ENCARNACION NAVARRO ANDRES / CAÑAMELAR I - X - MCMXL / L + D"
Mig peu (MP) (5 cordons)
(06) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / MANUEL ROSES VIDAL / HIJO DE M. ROSES SANTOS / VALENCIA"
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment, seria voltejada des de la mateixa sala de campanes, mentre que repicaria des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. Desconeixem si es tocava al mig vol per als difunts.
Tocs actuals de campanes La campana toca automàticament, voltejant i repicant.
Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía
Estat original Comptaria amb truja de fusta instal·lada per la casa fonedora i pintada de roig. Suposem que tindria algun mecanisme per tocar-la manualment, com una ballesta i una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La campana es trobava en un regular estat de conservació, instal·lada en la sala de campanes amb truja de ferro . Estava mecanitzada amb motor de vol continu, electromall i contactors per al mig vol, tot i que sembla que aquests últims no funcionen. A més compta amb el batall original lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Estat actual L'estat de conservació de la campana és bo. Està situada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. També disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc motor d'impuls i electromall monofàsic (03)
Intervencions En l'any 1940 va ser encarregat un nou conjunt de campanes, destinat a suplir el perdut en 1936. La seua fosa va ser encarregada a la foneria de Manuel Roses Vidal, acabada d'instal·lar al Grau de València eixe any, i sufragada per D. Vicente Ibañez i Encarnación Navarro, que a més actuaren de padrins en la seua benedicció. Aquesta es va efectuar el dimarts 1 d'octubre d'eixe any a la plaça de davant del temple a la vesprada. Es tracta d'una campana de fabricació seriada, és a dir, fosa abans de ser encarregada per a cap lloc, motiu pel qual les inscripcions són incises. Quan es va encomanar per a la Parròquia del Canyamelar, s'afegiren aquestes. La casa Manclús va mecanitzar-la als anys 60, substituint la truja de fusta per altra de ferro i instal·lant un martell, motor de vol continu i contactors de mig vol. El martell ha estat canviat posteriorment per trencament del mateix posteriorment. L'any 2018 es va restaurar el conjunt. La baixaren de la torre per procedir als treballs fets per 2001 Técnica y Artesanía. La campana es netejà per fins i per fora i la truja la canviaren per altra de fusta de perfil tradicional valencià. Finalment, va tornar al campanar i la mecanitzaren amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • LLOP i BAYO, Francesc (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (19-09-2014)
  • LLOP i BAYO, Francesc (24-01-2018)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (17-04-2024)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 18-04-2024
39 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 25-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 79 Visitants: 79 Usuaris: 0