Parròquia de la Mare de Déu de Betlem - CREVILLENT (EL BAIX VINALOPÓ) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Sant Isidre (1)

(Referència 11469)

Localització Sala alta de les Campanes
Diàmetre 34
Altura del bronze 29
Vora 4
Pes real 26
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any de fosa 1951
Descripció Al terç compta amb la següent inscripció: "# SAN YSIDRO #". En el mig trovem la marca de fàbrica, inscrita dins de un triangle: "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA". Finalment al peu: "# MADRID 1951 # # COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES".
Terç (T) (cordó)
(06) "# SAN YSIDRO #"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Inmaculada Concepció)
(06) (marca de fàbrica) "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# MADRID 1951 # # COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Vols automàtics
Truja Fusta Valverde
Estat original En el moment de la seua fosa la campana seria dotada amb una truja de fusta i altres mecanismes per al toc manual.
Estat anterior Abanç de la restauració comptava amb una truja de fusta model ROSES d'Atzeneta i segurament un motor de vol continu.
Estat actual La campana ha estat restaurada recentment, substituïnt la truja de ferro per un altra de fusta, amb la roda per al vol soldada al eix. El mecanisme de toc continua sent un motor de vol continu, que deuria ser substituït per un altre d'impulsos. Per un altra banda el batall té un sistema de fixació rígid, un sistema extremadament perillós, ja que arranca la campana sense cap avís, amb el perill de caiguda del mateix.
Mecanismes de toc (09) Motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa en 1951 per Juan Bta ROSES, donada per els crevillentins residents a Madrid, com a regal a la seua parròquia. En 1972 va ser mecanitzada, sent restaurada recentment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interesante. Puede refundirse en caso de rotura tras su documentación.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-09-2013
13 Fotos

Santa María de la Cabeza (2)

(Referència 11470)

Localització Sala alta de les Campanes
Diàmetre 45
Altura del bronze 38
Vora 5
Pes real 53
FonedorROSES SOLER, JUAN BAUTISTA
Any de fosa 1951
Descripció Al terç trovem la següent inscripció: "# STA Ma DE LA CABEZA / # COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES - MADRID 1951". Al mig trovem la marca de fàbrica: "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA / VALENCIA".
Espatlla (H) (02) (04) (08) (10) (triangles decorats)
Terç (T) (cordó)
(06) "# STA Ma DE LA CABEZA"
(cordó)
# COFRADIA DE CREVILLENTINOS AUSENTES - MADRID 1951"
(cordó)
Mig (M) (00) (Creu de Sant Jaume)
(03) (Mare de Déu)
(06) (marca de fàbrica) "JUANbta ROSES / FUNDICION CAMPANAS / ADZANETA DE ALBAIDA / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
(02) (04) (08) (10) (decoració geométrica)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Vols automàtics
Truja Fusta Valverde
Estat original En el moment de la seua fosa la campana seria dotada amb una truja de fusta i altres mecanismes per al toc manual.
Estat anterior Abanç de la restauració comptava amb una truja de fusta model ROSES d'Atzeneta i segurament un motor de vol continu.
Estat actual La campana ha estat restaurada recentment, substituïnt la truja de ferro per un altra de fusta, amb la roda per al vol soldada al eix. El mecanisme de toc continua sent un motor de vol continu, que deuria ser substituït per un altre d'impulsos.
Mecanismes de toc (06) motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa en 1951 per Juan Bta ROSES, donada per els crevillentins residents a Madrid, com a regal a la seua parròquia. En 1972 va ser mecanitzada, sent restaurada recentment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-09-2013
13 Fotos

Santa Bàrbera (3)

(Referència 11835)

Localització Sala alta de les Campanes
Diàmetre 46
Altura del bronze 45
Vora 5
Pes aproximat 56
Any de fosa 1744
Descripció La campana compta al terç amb la següent inscripció: "#S#BARBARA#ORA PRONOBIS##ANO 1744", que correctament escrita seria: "SANCTA BARBARA ORA PRO NOBIS ANNO 1744" i que podem traduir com: "SANTA BÀRBERA PREGUEU PER NOSALTRES ANY 1744".

Aquesta és una senzilla advocació derivada de la denominada Litanie Sanctorum o Letanies dels Sants, emprada en algunes celebracions litúrgiques per tal de demanar la intercesió dels sants. En aquest cas es sol·licita la especial protecció de Santa Bàrbera, que tradicionalment ha estat considerada protectora contra les tempestes i totes aquelles activitats vinculades amb el foc, ja que segons la tradició després que la santa fora decapitada per el seu propi pare un llamp el va fulminar.
Terç (T) (cordó)
"#S#BARBARA#ORA PRONOBIS##ANO 1744"
(cordó)
Mig (M) (2 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
(06) (medalló amb la Sagrada Família)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada, a més al terra, baix de la campana encara es conserva el forat des del que passaven la corda per tocar la campana des de baix de la torre.
Tocs actuals de campanes Vols automàtics
Truja Fusta VALVERDE
Estat original La campana comptaria amb una truja de fusta, que com passava en altres pobles del voltant seria de perfil diferent al tradicional valencià, dotada amb mecanismes per el toc manual.
Estat anterior Amb la mecanització de 1972 la truja de fusta va ser substituïda per un altra de ferro, model de la Casa Roses d'Atzeneta d'Albaida i mecanitzada amb un motor de vol continu.
Estat actual La campana es trova en un bon estat de conservació. Ha estat restaurada recentment, reposant la truja de fusta per Relojería VALVERDE, no obstant s'ha mecanitzat amb un motor de vol continu, quan deuria ser d'impulsos.
Mecanismes de toc (03) Motor de vol continu
Intervencions És una de les tres campanes foses en 1744, de autor per ara anònim, ubicada en la torre de l'antic temple parroquial. Amb el trasllat del temple parroquial al nou en 1829 va passar al nou campanar. Salvada de la destrucció de 1936, en 1971 els Roses d'Atzeneta d'Albaida van mecanitzar la campana i restaurada per Relojería VALVERDE recentment.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-09-2013
13 Fotos

La tercera (4)

(Referència 11836)

Localització Sala baixa de les Campanes
Diàmetre 70
Altura del bronze 53
Vora 7
Pes aproximat 199
Any de fosa 1744
Descripció La campana porta al terç i mig la següent inscripció: "# SANTVS#DEVS#SANTVS#FORTIS#SANTVS#INMORTALIS / MISERE / RENOBIS # / ANO 1744", que correctament escrita seria: "SANCTUS DEUS SANCTUS FORTIS SANTUS INMORTALIS MISERERE NOBIS ANNO 1744" i que es pot traduir com: "SANT DÉU SANT FORT SANT INMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES ANY 1744".

Aquest text forma part de les Lletanies Majors, cantades tradicionalment el dia de Sant Marc (25 d'abril) per la benedicció dels camps i del Solemne Trisagi, cant més solemne dedicat a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada, prenent com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant unes rogatives celebrades a Constantinopla en motiu de una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel, escoltant en tot moment als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant cesant en eixe moment la calamitat. El Concili de Calcedonia va aprovar aquest cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# SANTVS#DEUS#SANTUS#FORTIS#SANTUS#INMORTALIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(06) (Mare de Déu sedent amb infant)
(cordó)
(00) "MISERE / RENOBIS"
(06) "ANO 1744"
(cordó)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana voltejava i era repicada des del peu de la torre, conservant encara el forat per on passaven les cordes per tocar.
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics
Truja Ferro ROSES
Estat original La campana comptaria amb una truja de fusta, que com passava en altres pobles del voltant seria de perfil diferent al tradicional valencià, dotada amb mecanismes per el toc manual.
Estat actual La campana es troba en un bon estat de conservació, mecanitzada amb un motor de vol continu i electromall, que sembla substituir a un anterior. No obstant seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta, seguint aquesta els perfils tradicionals de la localitat i mecanitzant la campana amb un motor d'impulsos, més respectuosos amb la tradició i que permeten els vols manuals.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall.
Intervencions És una de les tres campanes foses en 1744, de autor per ara anònim, ubicada en la torre de l'antic temple parroquial. Amb el trasllat del temple parroquial al nou en 1829 va passar al nou campanar. Salvada de la destrucció de 1936, en 1971 els Roses d'Atzeneta d'Albaida van mecanitzar la campana
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 06-12-2015
19 Fotos

Maria, la mitjana (5)

(Referència 11837)

Localització Sala baixa de les Campanes
Diàmetre 85
Altura del bronze 68
Vora 8
Pes aproximat 356
Any de fosa 1744
Descripció La campana compta amb un conjunt notable d'inscripcions repartides entre el terç i el mig, en llatí i amb nombroses abreviatures. Al terç trovem la següent: ""#S#MARIA#ORA PRONOBIS#S#MICHAEL#ET#S#FRANCISCE#ORATE PRONOBIS", que correctament escrita seria: "SANCTA MARIA ORA PRO NOBIS SANCTE MICHAEL ET SANCTE FRANCISCE ORATE PRO NOBIS" i que podem traduir com "SANTA MARIA PREGA PER NOSATRES SANT MIQUEL I SANT FRANCESC PREGUEU PER NOSALTRES". Aquesta senzilla oració té origen en la Litaniae Sanctorum o Letanies dels Sants, una de les oracions més solemnes de l'Església i que es canta en les celebracions més importants com la Vigilia Pasqual o les ordenacions.

Al mig continua amb aquesta inscripció: ""IHS / MARIA#ET#IOSEPH#ANNO#1744#GLORIA IN EXCELSIS#DEO", que es pot traduir com: "JHS MARIA I JOSEP ANY 1744 GLORIA A DÉU EN EL CEL. La primera part fa referència a la Sagrada Familia i és molt comú al segle XVIII, emprada com a signe de protecció. Per un altra banda l'expressió "GLORIA IN EXCELSIS DEO" té orige en l'evangeli, al passatge de Lluc 2, 1-14, on conta com després del naixement de Crist un àngel comunica la bona nova a uns pastors que estaven prop i al finalitzar junt a ell apareixen una multitud d'àngels clamant: "Glòria a Déu al cel i en la terra pau als homes de bona voluntat". Posteriorment l'Església el va incorporar a la litúrgia com un dels himnes més importants en les celebracions.

Finalment baix de l'anterior indica: ""TOTAPUL / CRAESMA / RIA", es a dir: "TOTA PULCRA ES MARIA". Aquesta és una oració composta al segle IV i que correspon a una de les cinca antifones cantades a les vespres de la Inmaculada Concepció i es pot traduir com: "TOTA BELLA ERES MARIA", procedent del Cantar dels Cantars (Ct 4, 7) on diu: "TOTA PULCHRA ES AMICA MEA ET MACULA NON EST IN TE" i que es va incorporar a la litúrgia de la Mare de Déu en al·lusió a la seua concepció virginal.
Terç (T) (2 cordons)
"#S#MARIA#ORA PRONOBIS#S#MICHAEL#ET#S#FRANCISCE#ORATE PRONOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu patriarcal amb pedestal)
(cordó)
"IHS / MARIA#ET#IOSEPH#ANNO#1744#GLORIA IN EXCELSIS#DEO"
(cordó)
(06) (Mare de Déu sedent) "TOTAPUL / CRAESMA / RIA"
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tradicionalment seria voltejada des de la mateixa sala de les campanes a més de repicar.
Tocs actuals de campanes Tant els vols com els repics són automàtics.
Truja Ferro ROSES
Estat original La campana comptaria amb una truja de fusta, que com passava en altres pobles del voltant seria de perfil diferent al tradicional valencià, dotada amb mecanismes per el toc manual.
Estat actual La campana es trova en un bon estat de conservació. Compta amb una truja de ferro de la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida, mecanitzada amb un motor de vol continu i electromall. No obstant seria recomanable la restauració del conjunt per tal de reposar la truja de fusta i mecanitzar la campana amb un motor d'impulsos, més tractant-se d'aquesta important campana barroca.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall.
Intervencions En 1744 va ser fosa amb destinació al antic temple parroquial junt a les altres dos campanes conservades d'aquest any al campanar. Amb el trasllat de la parròquia al nou edifici va ser ubicada en la nova torre.

En 1971 va ser sustituïda la truja original per un altra de ferro i mecanitzada.
Protecció La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 01-01-2014
19 Fotos

Santíssim Sacrament (6)

(Referència 11838)

Localització Sala baixa de les Campanes
Diàmetre 94
Altura del bronze 74
Vora 10
Pes aproximat 481
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any de fosa 2000
Descripció En primer lloc trovem al mig la marca del instal·lador: "Valverde", ja que realment la campana és obra de Hnos. Portilla. Junt a la marca continua amb la següent inscripció: "SANTISIMO SACRAMENTO / OFRENDA DE CREVILLENTE / AÑO 1929 PRIMER CENTENARIO / DEL TEMPLO PARROQUIAL / REFUNDIDA EN EL AÑO 2000". En part segurament copia les inscripcions de la campana anterior, afegint la data de refosa. Finalment trovem el logotip del any Jubilar del 2000, convocat per Joan Pau II amb motiu del segon mil·lenari del naixement de Crist, i que compta amb les inscripcions: "IUBILAEUM / A. D. 2000 / CHRISTUS / HERI / HODIE / SEMPER" i que es pot traduir com "JUBILEU ANY DEL SENYOR 2000 CRIST AHIR AVUI I SEMPRE".
Terç (T) (2 cordons)
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca del instal·lador) "Valverde"
(06) "SANTISIMO SACRAMENTO / OFRENDA DE CREVILLENTE / AÑO 1929 PRIMER CENTENARIO / DEL TEMPLO PARROQUIAL / REFUNDIDA EN EL AÑO 2000"
(09) (logotip del any Jubilar 2000) "IUBILAEUM / A. D. 2000 / CHRISTUS / HERI / HODIE / SEMPER"
Mig peu (MP) (2 cordons)
Peu (cordó)
Tocs actuals de campanes Repics i vols automàtics
Truja Fusta VALVERDE
Estat actual La campana es trova en un bon estat de conservació, dotada de truja de fusta i mecanitzada amb electromall i motor de vol continu, que seria recomanable substituïr per un altre d'impulsos, més respectuosos amb els valors tradicionals de l'instrument. Per un altra banda el batall està lligat amb cuir i té el soquet.
Mecanismes de toc (09) electromall, motor de vol continu
Intervencions Refosa en el any 2000 per Hnos. Portilla i instal·lada per Relojeria VALVERDE eixe mateix any.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan; ESPADAS MACIA, Sandra (06-09-2013)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 22-09-2013
12 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2017
    Convertir a PDF