Parròquia de l'Assumpció de la Mare de Déu - BIAR (L'ALT VINALOPÓ) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Jesús, Maria i Josep (5)

(Referència 2345)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 75
Altura del bronze 67
Vora 6
Pes aproximat 244
Any de fosa 1767
Descripció Compta amb la següent inscripció al terç que combina llatí i espanyol: "# # # IESVS # MARIA # Y # JOSEPH # ANO # DE # 1767#". Aquesta correctament escrita seria: "IESUS MARIA ET IOSEPH AÑO DE 1767". La traducció d'aquesta seria: "JESÚS MARIA I JOSEP ANY DE 1767". Ens trobem amb una inscripció molt característica del segle XVIII amb la invocació a la Sagrada Família, habitual a les campanes fins entrat el segle XX. Seguidament indica la data en que va ser fosa.
Terç (T) (3 cordons)
"# # # IESVS # MARIA # Y # JOSEPH # ANO # DE # 1767#"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
(Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Valverde.
Estat original Abans de la mecanització comptava amb truja de fusta, possiblement més antiga que la pròpia campana. Comptava amb una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Presenta una ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls, (09) electromall monofàsic i ballesta
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1767 per un mestre campaner anònim i després de beneïda es va pujar al campanar. En 1972 aprofitant la refosa de la campana gran es va dotar de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2001 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Les anses presentaven defectes de fosa, segurament per falta de metall durant la fosa, motiu pel qual es varen reforçar amb una estructura metàl·lica que les envoltava. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou. La restauració es va finançar amb subvenció de la Generalitat Valenciana i la parròquia.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier [Documentació de l'estat de la campana] (01-12-1998)
  • VALVERDE [Restauració de la campana] (2003)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016

La Tercera (6)

(Referència 2346)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 96
Altura del bronze 82
Vora 8
Pes aproximat 512
Any de fosa 1420ca
Descripció Presenta en el terç epigrafía en caraters gótics. Malgrat l'apresurada documentació, per causes externes, es pot transcriure la inscripció que diu, amb gran aproximació, i amb nombroses abreviatures " ✚ ihs autem ✱ transiespr mediu ✱ iLLoru ibat ✚ mente ✱ sancta ✱ spontanea ✱ honore ✱ deo ✱ et ✱ patri ✱ Liberatione " La primera part s'hauria d'haver escrit "ipse autem transiens per medium illorum ibat" (Lc 4:30, amb l'habitual substitució de "ipse" (el mateix) pel nom grec de Jesús, escrit a la manera llatina: "ihs". Es tradueix per "però el mateix Jesús, passant entre ells, es va anar", probablement amb un sentit diferent de l’evangèlic: no es tracta de que Jesús fuja, sense que li facen mal (perquè no ha arribat la seua hora) sinó que la campana amb el seu so porta la veu, la presència de Jesús, enmig de la gent. Aquesta inscripció apareix en nombroses campanes gòtiques de les catedrals, algunes datades com la de Roda de Isábena (Aragó) de 1401, Santiago de la Catedral de Sevilla, de 1438 o Calderona de la Primada de Toledo de 1479. No obstant apareix també en campanes més tardanes com una de la Colegiata de Santa María de Medinaceli (Castilla y León) o l'Andreu de la Catedral de València (1605), totes elles amb epigrafia gòtica.
La segon inscripció s'escriu habitualment “MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIA LIBERATIONEM" L'expressió es troba en les campanes més antigues utilitzant-se des del segle XIII fins a principis del XVI, i té un significat fosc. Podria traduir-se com DE MANERA PIADOSA, I VOLUNTÀRIAMENT, SONE EN HONOR DE DÉU I PER A ALLIBERAR LA MEUA PÀTRIA. Es diu que durant l’enterrament de Santa Àgata, va aparéixer un jove desconegut, vestit amb robes de seda, que va deixar junt amb la tomba una placa de marbre amb esta inscripció, que es mostra junt amb el bust de la santa, en la catedral de Catània. Segons conten el volcà Etna va fer erupció un any després de la mort de la Santa en el 250 i els pobladors de Catània van demanar la seua intervenció aconseguint detindre la lava a les portes de la ciutat. Des de llavors és patrona de Catània i de tota Sicília i de la contornada del volcà i invocada per a previndre els danys del foc, rajos i volcans. Esta protecció podria justificar la "alliberament de la pàtria", que alguns han volgut interpretar, sense cap motiu, com una campana associada als alçaments contra les invasions. S’utilitza com a antífona en les segones vespres de Santa Águeda. VORÀGINE, en la Llegenda Daurada, li dóna una traducció més poètica, referint-se a la santa: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la seua pàtria". Una possible justificació de la popularitat del text es deuria, precisament, a la consideració de Santa Àgata, en molts llocs, com la protectora contra les tempestats, els volcans i altres fenòmens meteorològics devastadors. Este paper de protecció en altres llocs es deu a Sant Miquel Arcàngel o a Santa Bàrbera, encara que esta pareix una protectora més tardana. En conseqüència la campana, dedicada a Santa Àgata, protegiria, com la Santa, al territori de tot mal, i lloaria Déu.
La campana té només dos elements simbòlics: una imatge plantada amb una figura agenollada a la dreta, que es podria interpretar com una Mare de Déu i un oferent, i l'escut municipal de vila reial, amb tres pals i coronat.
Per baix es repeteix varies voltes també en caracters gótics "te deum laudamus". La frase completa seria "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats.
Les inscripcions de la campana són clares: per una part la campana significa la presència de Jesús en el mig del seu poble, per tant la campana seria la veu de Déu, però per altra la campana indica una voluntat de protecció de la comunitat, representada pel seu escut municipal.
En la documentació actual, parcialment incompleta però que recull gran part dels textos i de la iconografia de la campana, no apareix ni l'any ni l'autor de la mateixa.
No obstant, per les inscripcions i la escassa (i original) iconografia, podríem apuntar al primer terç del segle XV, a l'espera d'altres dades.
Terç (T) (2 cordons)
" ✚ ihs autem ✱ transiespr mediu ✱ iLLoru ibat ✚ mente ✱ sancta ✱ spontanea ✱ honore ✱ deo ✱ et ✱ patri ✱ Liberatione "
(2 cordons)
(07) (Mare de Déu i un personaje agenollat a la dreta)
(11) (escut municipal amb tres barres verticals i corona de vila real)
(2 cordons)
("te deum laudamus" repetit fins omplir tota la campana)
(2 cordons)
Mig (M) (Cinta amb decoració vegetal)
Truja Truja nova de fusta que substitueix a una de ferro de Manclús.
Estat actual Bona, restaurada per Relojería Valverde. S'ha canviat l´ansa batallera antiga, que estava per a caure.
Mecanismes de toc Motor de vol de impulsos en (03) i electromall en (09)
Intervencions Restauració finançada per la parròquia i la Generalitat Valenciana SUBVENCIONS 2000.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (01-12-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (15-03-2015)
Actualització 07-01-2017
25 Fotos

Dolorosa (7)

(Referència 2347)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 107
Altura del bronze 93
Vora 8
Pes aproximat 709
FonedorLINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO)
Any de fosa 1919
Descripció Compta al terç amb la següent inscripció en llatí: "STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA". Aquest text correspon amb els dos primers versicles de la seqüència Stabat Mater, utilitzada per l'Església Catòlica des del segle XIII, com a meditació del patiment de la Mare de Déu al peu de la creu. El seu nom deriva de l'abreviació del primer vers i la composició ha estat atribuïda a Jacopone da Todi. Al mig té aquesta inscripció: "REFUNDIDA POR SUSCRIPCION / POPULAR BIAR AÑO 1919 / FUNDICION DE / CONSTANTINO LINARES / CARABANCHEL BAJO / MADRID". En ella indica que es va refondre per suscripció popular en l'any 1919 a més del nom de la casa fonedora.
Espatlla (H) (sanefa vegetal)
Terç (T) (2 cordons)
"# STABAT MATER DOLOROSA IUXTA CRUCEM LACRIMOSA #"
(2 cordons)
(sanefa vegetal)
Mig (M) (3 cordons)
(00) (Creu amb pedestal)
(06) "REFUNDIDA POR SUSCRIPCION / POPULAR BIAR AÑO 1919 / FUNDICION DE / CONSTANTINO LINARES / CARABANCHEL BAJO / MADRID".
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava manualment des de la mateixa Sala de les Campanes. Repicava des dels peus de la torre per mitjà d'una llarga corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Fusta Valverde.
Estat original Abans de la mecanització comptava amb truja de fusta, possiblement més antiga que la pròpia campana. Comptava amb una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat amb soquet i reforçat amb cable de seguretat. El batall era l'antic.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat. Les anses presenten un reforç per evitar-ne el trencament. Compta amb ballesta per al toc manual.
Mecanismes de toc (03) motor d'impuls i electromall, (09) ballesta.
Intervencions La campana va ser refosa l'any 1919 als tallers de la foneria de Constantino de Linares Ortiz de Carabanchel (Madrid) a causa del trencament d'una més antiga. En 1972 aprofitant la refosa de la campana gran es va dotar de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2008 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Les anses presentaven defectes de fosa, segurament per falta de metall durant la fosa, motiu pel qual es varen reforçar amb una estructura metàl·lica que les envoltava. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier [Documentació de l'estat de la campana] (01-12-1998)
  • VALVERDE [Restauració de la campana] (2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016
8 Fotos

Mare de Déu de l'Assumpció (8)

(Referència 2348)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 134
Altura del bronze 105
Vora 10
Pes aproximat 1393
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any de fosa 1972
Descripció Compta en primer lloc amb la següent inscripció al terç, indicant l'advocació a la que està dedicada: "NTRA. SRA. DE LA ASUNCION". Seguidament al mig té la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA". Seguidament, també al mig, està aquesta inscripció: "PARROQUIA DE BIAR/ SE REFUNDIO EN EL AÑO 1.972 / SIENDO CURA PARROCO / D. MANUEL ABAD CERDAN". En ella indica el lloc per al qual estava destinada, la data en que es va refondre i el rector que estava eixe any al front de la parròquia.
Terç (T) (3 cordons)
(06) "NTRA. SRA. DE LA ASUNCION"
(3 cordons)
(garlanda amb motius catòlics)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA".
(06) "PARROQUIA DE BIAR/ SE REFUNDIO EN EL AÑO 1.972 / SIENDO CURA PARROCO / D. MANUEL ABAD CERDAN"
(09) (imatge de la Mare de Déu de l'Assumpció)
Mig peu (MP) (5 cordons)
(cordó gruix)
Peu (3 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Valverde.
Estat anterior La documentació efectuada el 01-12-1998 va documentar l'estat de la campana previ a la restauració. Aquesta estava instal·lada amb truja de ferro de Manclús a una de les finestres de la Sala de les Campanes i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposava de batall lligat.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació. Està ubicada a una de les finestres de la Sala de les Campanes amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa de batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (09) motor d'impulsos i electromall monofàsic, (03) ballesta)
Intervencions La campana va ser refosa l'any 1972 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València a causa del trencament d'una més antiga. Aprofitant la refosa es va dotar la campana de truja de ferro i es mecanitzà amb motor de vol continu i electromall trifàsic. L'any 2008 Valverde va baixar la campana per procedir a la restauració. La truja es va canviar per altra de fusta de perfil tradicional valencià i es va netejar el bronze per dins i per fora. Finalment la mecanització es va renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic. El batall també es va canviar per altre nou.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier [Documentació de l'estat de la campana] (01-12-1998)
  • VALVERDE [Restauración de la campana] (2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016
10 Fotos

Tiple Segon (2)

(Referència 2366)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 39
Altura del bronze 34
Vora 4
Pes aproximat 34
Any de fosa 1871
Terç (T) T: cenefa vegetal, M: (06) relleu d´una corona de llorer, baix 1871 .
Truja Truja de fusta antiga restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual Bon estat, batall antic
Mecanismes de toc Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03)
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016

Tiple Tercer (3)

(Referència 2343)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 45
Altura del bronze 38
Vora 4
Pes aproximat 53
Any de fosa 1871ca
Terç (T) T: cenefa vegetal, M: (00) relleu d´una corona de llorer, baix falten uns signes 1871 ?
Truja Truja antiga de fusta original, restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual Bon estat, batall antic.
Mecanismes de toc Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03)
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (01-12-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016

Campanó de les hores, Vicent Ferrer (A)

(Referència 2349)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 128
Pes aproximat 795
FonedorLINARES ORTIZ, CONSTANTINO DE (CARABANCHEL BAJO)
Any de fosa 1919
Terç (T) T: SANCTUS VINCENTIUS TIMETE DEUM ET DATE ILLI HONOREM QUIA VENIT ORA IUDICI EJUS ; M: (00) creu, ; M.P.: SE CONSTRUYO POR SUSCRIPCION POPULAR DEL PUEBLO DE BIAR AÑO 1919 CONSTANTINO DE LINARES Y ORTIZ ME CONSTRUYO .
Truja penjada d´uns tirants de ferro
Mecanismes de toc presenta una maça mecànica en ús, só regular molt greu
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (01-12-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016

Tiple Primer (1)

(Referència 2365)

Localització Tercer cos del campanar.
Diàmetre 36
Altura del bronze 30
Vora 3,5
Pes aproximat 27
Any de fosa 1871
Terç (T) T: cenefa vegetal ; M: (04) 1871
Truja Truja antiga de fusta, restaurada per Valverde, subsistuïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual Esta campana es trobava badada en (06), Soldada en Alemanya.Batall antic
Mecanismes de toc Campana mecanitzada, motor de vol impulsos(03)
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (01-12-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016

Mare de Déu de Gràcia (4)

(Referència 2344)

Localització Tercer cos del campanar.
Diàmetre 51
Altura del bronze 40
Vora 5
Pes aproximat 77
Any de fosa 1876
Terç (T) T: cenefa vegetal , M : relleu de Sta. Maria, baix NUESTRA SEÑORA DE LA GRACIA 1876
Truja Truja antiga de fusta original, restaurada per Valverde, substituïx a una de ferro de Manclús.
Estat actual Bon estat, batall antic.
Mecanismes de toc Campana mecanitzada, motor de vol impulsos (03)
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un BIC declarat. En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes RESTAURADA PER SUBVENCIONS 99 DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Autors

  • MARTÍN NOGUERA, F. Xavier (01-12-1998)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (14-03-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 20-08-2016
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 24-10-2017
    Convertir a PDF