Parròquia del Salvador - COCENTAINA (EL COMTAT) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Beat Joan de Ribera (1)

(Referència 11223)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 57
Altura del bronze 48
Vora 5
Pes real 106
FonedorROSES ATZENETA
Any de fosa 1954
Descripció La campana té, en primer lloc, aquesta inscripció al terç: "BEATO JUAN DE RIBERA". En ella indica l'advocació a la que està dedicada la campana, que en aquest cas és l'arquebisbe de València Sant Joan de Ribera. Cal recordar que quan va ser fosa la campana, Sant Joan de Ribera encara era beat (ja que va ser canonitzat en 1960) . Un cordó baix de l'anterior inscripció trobem aquesta: "✱ PADRINOS: D. FRANCISCO PASTOR BELDA DÑA. MARIA MOMPO GISBERT. ✱". Indica el nom dels padrí i podrien ser a més els donants del bronze.

Al mig presenta la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Seguidament al mig peu té aquesta inscripció: "✱ RVDO. SR. CURA D. RAFAEL RIERA PUCHOL AÑO SANTO MARIANO 1954. ✱". En ella indica el nom del rector que estava al front de la parròquia quan va ser fosa la campana i la data de fosa. La inscripció, a més, resalta la celebració de l'Any Jubilar Marià de 1954. Aquest es va celebrar amb motiu del I Centenari de la definició del Dogma de la Immaculada Concepció (definit per Pius IX en 1854).
Espatlla (H) (garlanda vegetal)
Terç (T) (cordó)
"BEATO JUAN DE RIBERA"
(cordó)
"✱ PADRINOS: D. FRANCISCO PASTOR BELDA DÑA. MARIA MOMPO GISBERT."
(cordó)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (pensament)
(06) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(09) (Monograma de Maria)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ RVDO. SR. CURA D. RAFAEL RIERA PUCHOL AÑO SANTO MARIANO 1954. ✱
(2 cordons)
(sanefa vegetal)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que es va tocar manualment entre 1954 i la mecanització, ja als anys 70 o posterior.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Roses.
Estat anterior Als anys 70 es va dotar d'electromall trifàsic. En la documentació de febrer de 2017 queden restes s'aquest al mur.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està dotada de truja de ferro Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, motor de vol continu.
Intervencions En l'any 1954 es va encarregar a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida la fosa de tres campanes per a la Parròquia del Salvador, de forma que quedava complet el conjunt. Aquesta és la menor de les foses en 1954i del conjunt. Als anys 70 la foneria Manclús la va mecanitzar dotant la campana amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Propostes Vist l'estat en que es troba, proposem la restauració del conjunt. El bronze es deu baixar del campanar per netejar-lo per dins i per fora i la truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. La mecanització actual es deu renovar per un motor d'impuls, que permeta el toc manual i imite els tocs tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (28-02-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 24-05-2017
18 Fotos

Sant Hipòlit (2)

(Referència 11224)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 68
Altura del bronze 57
Vora 6
Pes real 175
FonedorROSES ATZENETA
Any de fosa 1954
Descripció La campana té, en primer lloc, aquesta inscripció al terç: "SAN HIPOLITO". En ella indica l'advocació a la que està dedicada la campana, que en aquest cas és al patró de Cocentaina. Un cordó baix de l'anterior inscripció trobem aquesta: "PADRINOS: D. FRANCISCO BROTONS VALLS DÑA. MILAGRO BROTONS VALLS". Indica el nom dels padrins, que a més podrien ser els donants del bronze (o familiars dels donants).

Al mig presenta la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Seguidament al mig peu té aquesta inscripció: "RVDO SR CURA D. RAFAEL RIERA PUCHOL AÑO SANTO MARIANO 1954.". En ella indica el nom del rector que estava al front de la parròquia quan va ser fosa la campana i la data de fosa. La inscripció, a més, resalta la celebració de l'Any Jubilar Marià de 1954. Aquest es va celebrar amb motiu del I Centenari de la definició del Dogma de la Immaculada Concepció (definit per Pius IX en 1854).
Espatlla (H) (02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Terç (T) (cordó)
(06) "SAN HIPOLITO"
(cordó)
(06) "PADRINOS: D. FRANCISCO BROTONS VALLS DÑA. MILAGRO BROTONS VALLS"
(cordó)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (flor)
(06) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (sanefa vegetal)
(2 cordons)
(06) "RVDO SR CURA D. RAFAEL RIERA PUCHOL COCENTAINA AÑO SANTO MARIANO 1954."
(2 cordons)
(sanefa vegetal)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que es va tocar manualment entre 1954 i la mecanització, ja als anys 70 o posterior.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Roses.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està dotada de truja de ferro Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions En l'any 1954 es va encarregar a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida la fosa de tres campanes per a la Parròquia del Salvador, de forma que quedava complet el conjunt. Aquesta és la segona de les foses en 1954 (la tercera de la torre) i va ser apadrinada per Francisco i Milagro Brotons Valls. Als anys 70 la foneria Manclús la va mecanitzar dotant la campana amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Propostes Vist l'estat en que es troba, proposem la restauració del conjunt. El bronze es deu baixar del campanar per netejar-lo per dins i per fora i la truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. La mecanització actual es deu renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic, que permeten el toc manual i imiten els tocs tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (28-02-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-05-2017
19 Fotos

Maria del Miracle (3)

(Referència 11225)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 82
Altura del bronze 66
Vora 8
Pes real 323
FonedorROSES ATZENETA
Any de fosa 1954
Descripció La campana té, en primer lloc, aquesta inscripció al terç: "VIRGEN DEL MILAGRO". En ella indica l'advocació a la que està dedicada la campana, que en aquest cas és a la patrona de Cocentaina. Un cordó baix de l'anterior inscripció trobem aquesta: "PADRINOS: MUY ILUSTRE AYUNTAMIENTO DE COCENTAINA". Indica el nom dels padrí i per tractar-se de l'Ajuntament, podria ser a més el del donant del bronze.

Al mig presenta la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA". Seguidament al mig peu té aquesta inscripció: "RVDO SR CURA D. RAFAEL RIERA PUCHOL AÑO SANTO MARIANO 1954.". En ella indica el nom del rector que estava al front de la parròquia quan va ser fosa la campana i la data de fosa. La inscripció, a més, resalta la celebració de l'Any Jubilar Marià de 1954. Aquest es va celebrar amb motiu del I Centenari de la definició del Dogma de la Immaculada Concepció (definit per Pius IX en 1854).
Espatlla (H) (sanefa vegetal)
Terç (T) (cordó)
(06) "VIRGEN DEL MILAGRO"
(cordó)
(06) "PADRINOS: MUY ILUSTRE AYUNTAMIENTO DE COCENTAINA"
(cordó)
(garlanda vegetal>)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA"
(06) (imatge de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa)
(09) (Escut Nacional)
Mig peu (MP) (sanefa de flors)
(2 cordons)
(06) "RVDO SR CURA D. RAFAEL RIERA PUCHOL AÑO SANTO MARIANO 1954."
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que es va tocar manualment entre 1954 i la mecanització, ja als anys 70 o posterior.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Ferro Roses.
Estat anterior Als anys 70 es va dotar d'electromall trifàsic. En la documentació de febrer de 2017 queden restes s'aquest al mur.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està dotada de truja de ferro Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, motor de vol continu.
Intervencions En l'any 1954 es va encarregar a la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida la fosa de tres campanes per a la Parròquia del Salvador, de forma que quedava complet el conjunt. Aquesta és la major de les foses en 1954 (la segona de la torre) i va ser apadrinada per l'Ajuntament. Als anys 70 la foneria Manclús la va mecanitzar dotant la campana amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Propostes Vist l'estat en que es troba, proposem la restauració del conjunt. El bronze es deu baixar del campanar per netejar-lo per dins i per fora i la truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. La mecanització actual es deu renovar per un motor d'impuls, que permeta el toc manual i imite els tocs tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (28-02-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-05-2017
18 Fotos

La Gran (4)

(Referència 11650)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 103
Altura del bronze 83
Vora 10
Pes aproximat 633
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any de fosa 1940
Descripció La campana té en primer lloc aquesta inscripció: "✱ ✱ MILAGRO DE SAN ANTONIO DE PADUA ✱". Aquesta uneix l'advocació de la Mare de Déu del Miracle (sant de la madrina) i la de Sant Antoni de Pàdua, sant franciscà de gran devoció popular. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". Finalment té aquesta inscripció al mig peu: "✱ APADRINADA POR D. SALVADOR PEREZ OLCINA Y Dña. MILAGRO REIG PEREZ. COCENTAINA AÑO 1940." La primera part de la inscripció indica el nom dels padrins, la segona el del poble i la data de fosa. El fet de que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (2 cordons)
"✱ ✱ MILAGRO DE SAN ANTONIO DE PADUA ✱"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (imatge de Sant Antoni de Pàdua)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)".
(06) (Creu)
(09) (Escut Nacional)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"✱ APADRINADA POR D. SALVADOR PEREZ OLCINA Y Dña. MILAGRO REIG PEREZ. COCENTAINA AÑO 1940."
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i volteig manual des de la Sala de les Campanes. Toc de les Hores.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Disposava de truja de fusta amb algunes peces de formigó, confeccionada a la casa fonedora. Les peces de formigó encara es conserven a la Sala de les Campanes. Disposava d'una maça per accionar el toc de les hores.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Està dotada de truja de ferro Manclús i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Té batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, (09) electromall trifàsic.
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València). La mateixa casa fonedora es va encarregar de dotar-la de truja de fusta amb peces de formigó, com era habitual als anys 40. Una volta beneïda es va pujar al campanar. Als anys 70 la foneria Manclús la va mecanitzar, canviant la truja de fusta per altra de ferro i dotant la campana amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Propostes Vist l'estat en que es troba, proposem la restauració del conjunt. El bronze es deu baixar del campanar per netejar-lo per dins i per fora i la truja de ferro es deu canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. La mecanització actual es deu renovar per un motor d'impuls i electromall monofàsic, que permeten el toc manual i imiten els tocs tradicionals.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan (28-02-2017)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 21-05-2017
21 Fotos

Del Te Deum (1)

(Referència 2375)

Localització Ubicada en la volta superior
Diàmetre 23
Altura del bronze 19
Vora 2
Pes aproximat 7
Any de fosa 1475ca
Descripció La campana té una inscripció en llatí i minúscula gòtica: "te deu # te deum laudamus #". El text procedent d'un motle únic o monotip, utilitzat sovint en campanes gòtiques, i retallat per ocupar tot l'espai superior de la campana. Forma part d'un text més llarg: "TE DEUM LAUDAMUS: TE DOMINUM CONFITEMUR. TE AETERNUM PATREM OMNIS TERRA VENERATUR." que es pot traduir com ET LLOEM OH DÉU, ET CONFESSEM SENYOR, A TU PARE ETERN ET VENERA TOTA LA CREACIÓ. El TE DEUM, anomenat a vegades Himne Ambrosià perquè es va associar amb Sant Ambrosi, és un himne tradicional d’alegria i d’acció de gràcies. Es va atribuir primer a Sant Ambrosi, a Sant Agustí o a Sant Hilari, però pareix segur que el seu autor siga Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). S’utilitza a la conclusió de l’Ofici de Lectures en la Litúrgia de les Hores fora de Quaresma, diàriament en les Octaves de Pasqua i de Nadal, i en les Solemnitats i Festivitats.
La campana té una imatge de la Mare de Déu amb Nen.
Està decorada amb diversos cordons. Cal destacar els tres cordons del medi peu, dels quals el central és més gruix. És una característica de les campanes més antigues, ja que hi havia la creença, encara no contrastada, que aquest reforçament millorava la sonoritat de la peça. Com que desapareix a l'últim terç del XV, permet datar la campana, entre altres motius.
No obstant no figura el nom de l'autor ni la data. Pel volum escàs de la campana es pot deduir que era una campana de senyals, probablement per avisar als campaners de l'inici o l'acabament dels actes que ells havien de senyalar amb els seus tocs.
Terç (T) (Cordó) /
"te deu # te deum laudamus # " (garlanda vegetal) (textos en monotip) [mg] /
(cordó) /
(06) (Mare de Déu amb Nen)
Mig peu (MP) (3 cordons, el central més gruix)
Peu (2 cordons)
Estat anterior Enganxada amb filferros i oblidada en un lloc sense accés normal de la torre, ha estat baixada, netejada i guardada a la Sagristia.
Estat actual Batallera nova
Intervencions Batall fet per la Colla de Campaners d'Ontinyent (20/03/1999)
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). No obstant cal declarar la campana Bé d'Interés Cultural degut al seu valor.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors

  • BALLESTER I GANDIA, Rafel; GÓMEZ i SOLER, Sergi (29-08-1998)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 18-01-2011
13 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2017)
    campaners@hotmail.com
    : 16-12-2017
    Convertir a PDF