Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció de Benimaclet

Parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció de Benimaclet - VALÈNCIA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

La "gica" (desapareguda)

(Referència 6572)

Fonedor	LAFUENTE, SILVESTRE
Any fosa	1665
Notes	Refosa o desapareguda
Editor de la fitxa	BUIGUES METOLA, Marcos
Actualització	13-06-2007
	Fotos

Campanes actuals

Senyalera (0)

(Referència 11899)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	20
Altura del bronze	30
Vora	3
Pes aproximat (en quilos)	5
Any fosa	1940ca
Descripció	No compta amb cap inscripció, sols té dos cordons en el mig.
Mig (M)	(cordó) (cordó)
Tocs tradicionals de campanes	Segurament seria utilitzada per diversos senyals diàries i avisos als campaners per coordinar els tocs de les campanes amb les celebracions litúrgiques del temple.
Tocs actuals de campanes	Actualment, no es toca i possiblement va deixar de fer-ho amb la mecanització del joc de campanes en 1970.
Truja	Fusta original
Estat actual	La campaneta es troba en un bon estat de conservació, penjada al centre de la Sala de Campanes, entre dos bigues de fusta. La truja també està en bon estat, seria convenient un tractament de la fusta per evitar que es degradara més.
Mecanismes de toc	Cigonyal (03)
Propostes	Cal restaurar-la, tractant la truja de fusta i restaurant-la.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013) ALEPUZ CHELET, Joan (02-05-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	05-05-2024
	6 Fotos

Sant Vicent Ferrer (1)

(Referència 3820)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	50
Altura del bronze	40
Vora	6
Pes real (en quilos)	75
Fonedor	ROSES ATZENETA
Any fosa	1970
Descripció	La campana té anses simples i quatre elements decoratius vegetals en l'espatlla. Seguidament, presenta tres cordons en el terç. Entre els dos superiors hi ha quatre flors, mentre que entre els inferiors apareix aquesta inscripció: "✱ ✱ BENIMACLET AÑO 1970 ✱". En el mig presenta una creu de calvari, una flor de pensament, una imatge de Sant Vicent Ferrer i la marca de fàbrica: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA". A continuació, en el mig peu té dos grups de dos cordons i altra inscripció: "✱ DOCTOR D. VICENTE ZARAGOZA Y DÑA AMPARO ORTS DE ZARAGOZA ✱ ". Per altra banda, per davall del grup inferior de cordons hi ha una garlanda de triangles decorats. Per acabar, té tres cordons en el peu.
Espatlla (H)	(02) (04) (08) (10) (decoracions vegetals)
Terç (T)	(cordó) (02) (04) (08) (10) (flor) (cordó) "✱ ✱ BENIMACLET AÑO 1970 ✱" (cordó)
Mig (M)	(00) (Creu de calvari) (03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA" (06) (imatge de Sant Vicent Ferrer) (09) (flor de pensament)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "✱ DOCTOR D. VICENTE ZARAGOZA Y DÑA AMPARO ORTS DE ZARAGOZA ✱ " (2 cordons) (00) (02) (03) (04) (06) (08) (09) (10) (triangle decorat)
Peu	(3 cordons)
Tocs actuals de campanes	Volteig automàtic.
Truja	Ferro ROSES
Estat actual	Es troba en un bon estat de conservació dotada de truja de ferro model ROSES i mecanitzada amb un motor de vol continu. Per altra banda, el batall presenta un sistema de fixació rígid que resulta extremadament perillós, ja que podria arrancar la batallera causant la caiguda del batall al carrer. En aquest cas el cable de seguretat resulta inútil.
Mecanismes de toc	(09) motor de vol continu
Intervencions	En 1970 va ser fosa per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida i mecanitzada. Seria sufragada pels senyors D. Vicente Zaragozá i Amparo Orts, noms que apareixen en les inscripcions de la campana. Poc abans de 2020 es va canviar el motor de vol continu per altre d'impuls.
Propostes	Vist l'estat en què es troba, proposem la restauració del conjunt. Cal baixar-la per a netejar-la per dins i per fora i la truja de ferro s'ha de canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. A més, cal mecanitzar-la amb motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	05-05-2024
	27 Fotos

Santíssim Crist de la Providència (2)

(Referència 3444)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	63
Altura del bronze	56
Vora	7
Pes aproximat (en quilos)	145
Fonedor	ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa	1939
Descripció	Compta al terç amb la següent inscripció: "SANTO CRISTO DE LA PROVIDENCIA BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939.". Al mig indica la marca de fàbrica rodejant l'escut d'Espanya en aquesta època: "C^tres ROSES HERMANOS / VALENCIA". Finalment al mig peu trovem: "SIENDO CURA PARROCO EL R^vdo D^r. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA / Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES". Es tracta de un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en que es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la impossibilitat de que moltes de les que es salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 es situen les màximes dades possibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica en primer lloc el nom (Santíssim Crist de la Providència), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més el any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels sublevats al conflicte. Finalment també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS.
Terç (T)	(2 cordons) "SANTO CRISTO DE LA PROVIDENCIA BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939." (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Sant Crist) (03) (anagrama de Jesús) "JHS" (06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "C^tres ROSES HERMANOS / VALENCIA"
Mig peu (MP)	(2 cordons) "SIENDO CURA PARROCO EL R^vdo D^r. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON IO (aquestes dos últimes incís) MEDINA" (2 cordons) "Y JEFE DE FET Y DE LAS JONS D VICENTE SALES TORRES"
Peu	(2 cordons) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana seria voltejada des de la mateixa Sala de campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre.
Tocs actuals de campanes	Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics.
Truja	Ferro ROSES
Estat original	Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta de perfil valencià i accessoris per al toc manual.
Estat actual	Es troba en regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Per altra banda, el batall està lligat i té soquet.
Mecanismes de toc	(03) electromall monofàsic, (09) motor de vol continu.
Intervencions	Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida.
Propostes	Vist l'estat en què es troba, proposem la restauració del conjunt. Cal baixar-la per a netejar-la per dins i per fora i la truja de ferro s'ha de canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. A més, cal mecanitzar-la amb motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013) ALEPUZ CHELET, Joan (02-05-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	05-05-2024
	28 Fotos

Santa Bàrbera, la mitjana (3)

(Referència 3445)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	84
Altura del bronze	67
Vora	9
Pes aproximat (en quilos)	343
Fonedor	ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa	1939
Descripció	La campana presenta set anses. En el terç disposa de dos grups de dos cordons i aquesta inscripció entre ells: "✱ SANTA BARBARA ✱ BENIMACLET. AÑO DE LA VICTORIA 1939". Seguidament, en el mig té una creu, una decoració vegetal, el monograma de Maria i la marca de fàbrica, que rodeja l'escut nacional: "C^tres ROSES HERMANOS / VALENCIA". A continuació, en el mig peu hi ha dos grups de dos cordons, entre ells apareixen estes inscripcions: "SIENDO CURA PARROCO EL R^vdo DR. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTONIO MEDINA." . Per motius d'espai acaba per davall dels cordons continua la inscripció: "Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS JONS. D. VICENTE SALES TORRES.". A més, en el mig peu hi ha altres dos grups de dos cordons. Es tracta d'un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en què es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la impossibilitat que moltes de les que se salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 se situen les màximes dades possibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica, en primer lloc, el nom (Maria de l'Associo), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més l'any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels revoltats al conflicte. Finalment, també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS.
Terç (T)	(2 cordons) "✱ SANTA BARBARA ✱ BENIMACLET. AÑO DE LA VICTORIA 1939" (2 cordons)
Mig (M)	(00) (Creu) (03) (monograma de Maria) (06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "C^tres ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (decoració vegetal)
Mig peu (MP)	(2 cordons) "SIENDO CURA PARROCO EL R^vdo DR. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTONIO MEDINA." (2 cordons) "Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS JONS. D. VICENTE SALES TORRES."
Peu	(2 cordons) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana seria voltejada des de la mateixa sala de campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre.
Tocs actuals de campanes	Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics.
Truja	Ferro ROSES
Estat original	Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta de perfil valencià i accessoris per al toc manual.
Estat actual	Es troba en regular estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de ferro Roses i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Per altra banda, el batall presenta un sistema de fixació rígid que resulta extremadament perillós, ja que podria arrancar la batallera causant la caiguda del batall al carrer. En aquest cas el cable de seguretat resulta inútil.
Mecanismes de toc	Electromall (03) i (09) motor de vol continu.
Intervencions	Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida i recentment (2013) s'ha substituït el martell per un electromall.
Propostes	Vist l'estat en què es troba, proposem la restauració del conjunt. Cal baixar-la per a netejar-la per dins i per fora i la truja de ferro s'ha de canviar per altra de fusta de perfil tradicional local. A més, cal mecanitzar-la amb motor d'impuls.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013) ALEPUZ CHELET, Joan (02-05-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	05-05-2024
	32 Fotos

Mare de Déu de l'Assumpció, la gran (4)

(Referència 3446)

Localització	Sala de campanes
Diàmetre (en cm)	96
Altura del bronze	81
Vora	10
Pes aproximat (en quilos)	512
Fonedor	ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA)
Any fosa	1939
Descripció	Compta amb set anses i en el terç amb dos grups de dos cordons, entre els quals apareix la següent inscripció: "✱ MARIA DE LA ASUNCION. BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱". En el mig disposa d'una creu, l'anagrama de Jesús, el monograma de Maria i la marca de fàbrica amb l'escut nacional: "C^TRES ROSES HERMANOS / VALENCIA". Seguidament, en el mig peu hi ha quatre motius vegetals i dos grups de dos cordons, entre ells apareixen estes inscripcions: "✱ SIENDO CURA PARROCO EL RVDO. DR. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON MEDINA Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS". Per motius d'espai acaba per davall dels cordons: "JONS. D VICENTE SALES TORRES." Per acabar, en el peu té altres dos grups de dos cordons. Es tracta d'un conjunt d'inscripcions molt típic d'aquests anys i un dels referents per entendre el context en què es van fondre les campanes des del final de la Guerra Civil. La massiva destrucció de campanes durant el conflicte i la impossibilitat que moltes de les que se salvaren no pogueren tornar a les torres originàries explica que en les campanes foses a partir de 1939 se situen les màximes dades possibles per identificar la campana. En aquest cas ens indica, en primer lloc, el nom (Maria de l'Assumpció), el lloc on es destina (Benimaclet) i a més l'any, en aquest cas, acompanyat per una al·lusió a la victòria dels revoltats al conflicte. Finalment, també va ser habitual indicar el nom d'algunes autoritats del lloc, com el rector, l'alcalde i en aquest cas també del cap de FET de las JONS.
Terç (T)	(2 cordons) "✱ MARIA DE LA ASUNCION. BENIMACLET AÑO DE LA VICTORIA 1939 ✱" (2 cordons) (garlanda amb motius decoratius solts)
Mig (M)	(00) (Creu) (03) (anagrama de Jesús) (06) (escut d'Espanya rodejat de la marca de fàbrica) "C^TRES ROSES HERMANOS / VALENCIA" (09) (monograma de Maria)
Mig peu (MP)	(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal) (2 cordons) "✱ SIENDO CURA PARROCO EL RVDO. DR. D. MIGUEL ZARAGOZA BARBER. ALCALDE D. JOSE ANTON MEDINA Y JEFE DE F.E.T. Y DE LAS" (2 cordons) (10) "JONS. D VICENTE SALES TORRES."
Peu	(2 cordons) (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes	La campana seria voltejada des de la mateixa sala de campanes. Per als repics comptaria amb una llarga corda unida al batall que arribava fins als peus de la torre.
Tocs actuals de campanes	Des de la mecanització els tocs són exclusivament automàtics (repic i volteig)
Truja	Fusta 2001 Técnica y Artesanía
Estat original	Suposem que la campana seria dotada en el moment de pujar-la a la torre de una truja de fusta de perfil valencià i accessoris per al toc manual.
Estat anterior	L'any 2013 les anses estaven pintades de blau. Abans de la resturació estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Roses i mecanitzada amb motor de vol i electromall trifàsic.
Estat actual	Es troba en un bon estat de conservació, instal·lada en una de les finestres de la sala de campanes, dotada amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i mecanitzada amb motor d'impuls i electromall monofàsic. Per altra banda, el batall presenta un sistema de fixació rígid que resulta extremadament perillós, ja que podria arrancar la batallera causant la caiguda del batall al carrer. En aquest cas el cable de seguretat resulta inútil.
Mecanismes de toc	(03) electromall monofàsic, (09) motor d'impulsos.
Intervencions	Es una de les tres campanes foses en 1939 per els Hnos Roses, que en aquell moment encara estaven a València. En 1970 va ser mecanitzada per la casa ROSES d'Atzeneta d'Albaida i recentment (2013) s'ha substituït el martell per un electromall. El motor de vol continu va ser substituït en 1999 per un altre d'impulsos per 2001 Bells de Massanassa. Restaurada per 2001 Técnica y Artesanía abans de 2020. La campana es dotà amb una truja de fusta nova i el bronze va ser netejat per dins i per fora. A més, es va renovar l'electromall.
Protecció	Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració	Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació	La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Autors de la documentació MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997) ALEPUZ CHELET, Joan (29-11-2013) ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana restaurada] (02-05-2024)
Editor de la fitxa	ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització	23-05-2024
	74 Fotos