Basílica Parroquial de Santa Maria - MATARÓ CATALUNYA

Campanes desaparegudes

La Semproniana

La Juliana (2)

La de la mar, la Roc (3)

La de la muntanya, la Josepa (4)

La major, la Miquela (5)

(Referència 18369)
	Estat actual Desmuntada i baixada acuradament per una brigada municipal, als primers dies de la guerra, però després va desaparéixer i no va poder ser localitzada de nou. Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 28-11-2021 1 Fotos

La de la mar, la Carme (refosa)

(Referència 18358) Arxiu sonor de la campana

Diàmetre (en cm) 85 Vora 73 Pes aproximat (en quilos) 356 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1954 Descripció MARIA A MONTE CARMELO VOCOR NEC MUSIS DOCTA EN CANTUS MODULABOR AMOENOS NOCTE DIEQUE VIGIL DEPRONAM CARMINA CHRISTO. ANTOLINO VANCELL ET ROCA · PAROCHO. ILURONE : ANNO MARIALI MCMLIV. BARBERI ME FECIT / OLOT Terç (T) (Cordó) (gran garlanda) (cordó) Mig (M) (00) (Mare de Déu del Carme - bust) (03) (escut carmelità) (06) (Mare de Déu i les Santes) (09) (Escut de Mataró) Mig peu (MP) (00) "MARIA A MONTE CARMELO VOCOR" (cordó) "NEC MUSIS DOCTA EN CANTUS MODULABOR AMOENOS" (cordó) "NOCTE DIEQUE VIGIL DEPRONAM CARMINA CHRISTO" (cordó) "ANTOLINO VANCELL ET ROCA · PAROCHO" Peu (Cordó) (petita garlanda) (cordó) Tocs tradicionals de campanes La campana podia repicar, ventar i asseure. Tocs actuals de campanes La campana és repicada i voltejada (toc no tradicional) Truja Ferro BARBERÍ Estat actual Esquerdada en 2018 Mecanismes de toc Toc manual Propostes La campana ha de ser substituïda per una de semblant sonoritat, harmonitzada amb les altres. Ha d'instal·lar-se amb tremuja de fusta, de característiques semblants a les existents en el territori, especialment les que determinen la seva forma tradicional de tocar. La campana ha de ventar, asseure i repicar. Pot ser dotada d'un motor d'impulsos i d'un electromall, ubicats al costat esquerre, per a reproduir els tocs originals i no impedir els possibles tocs manuals. Ha de ser dotada d'una palanca o ballesta en el costat dret, per a permetre el toc mitjançant soga. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 13-03-2024 23 Fotos

Campanes actuals

Campana de senyals (esquerdada)

(Referència 23170)
	Localització Anda processional de pràctiques Diàmetre (en cm) 25 Pes aproximat (en quilos) 9 Descripció Anepígrafa. Mesures aproximades. Antigament utilitzada per senyals i colpida amb un martell exterior, a qualsevol altura de la campana, més que probable motiu del seu trencament. Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 13-03-2024 Fotos

Madrona, Campana dels quarts (A)

(Referència 18370)

Localització Estructura metàl·lica sobre el campanar Diàmetre (en cm) 55 Altura del bronze 49 Vora 4,3 Pes aproximat (en quilos) 96 Any fosa 1410ca Descripció La campana dels quarts compta amb dues inscripcions en minúscula gòtica: la superior, d'uns 5 cm d'alçada i la inferior, a mitja campana, d'1 cm. Dalt hi posa " + qsine ┇ peco ┇ urm ┇ pius ┇ mitat ┇ illapidem ┇ ┇ " La frase, amb moltes variacions i abreviatures, correspón a la segona part del versícul de l'evangeli de Sant Joan 8,7 "Cum autem perseverarent interrogantes eum, erexit se et dixit eis: “ Qui sine peccato est vestrum, primus in illam lapidem mittat ”"; és a dir Qui de vosaltres estigui sense pecat, que li llanci la primera pedra. La part inferior és "te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ da ⁑ m ⁑ " és a dir "te deum laudamus" repetida cinc vegades, amb dos trocets més "da m", per omplir tot l'espai. El signe de separació, usual al final de la frase, és rar entre paraules. La campana no té indicació ni d'autor ni de data de fosa: tots dos són elements, junts a les nombroses abreviatures, d'una gran antiquitat, tot i que la utilització de la minúscula gòtica no permet datar-la abans dels primers anys del segle XV, mentre que la resta d'elements proposa aquella mateixa data. Probablement la intenció dels autors seria recordar, cada cop que sonés la campana, que cap dels oients era lliure de pecat i que per tant hauria d'abstenir-se de parlar mal dels veins... Terç (T) (Cordó) " + qsine ┇ peco ┇ urm ┇ pius ┇ mitat ┇ illapidem ┇ ┇ " (cordó) (03) (09) (Ecce Homo) (cordó) "te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ te ⁑ deum ⁑ lauda ⁑ mus ⁑ da ⁑ m ⁑ " (cordó) Mig (M) (3 cordons) Tocs tradicionals de campanes Toc dels quarts per mall extern per gravetat. Pel seu exclusiu toc civil fou deixada en el campanar durant la guerra. Tocs actuals de campanes Toc dels quarts per electromall. Participa també en diversos tocs litúrgics: àngelus, missa, difunts. Propostes La campana dels quarts ha de tocar exclusivament els quarts durant el dia, i proposem que toqui un sol cop a les mitges, com els rellotges del seu temps, durant la nit. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé Cultural d'Interès Nacional declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a declarar-la Bé Moble Cultural d'Interés Nacional. Notes Mesures aproximades Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) DURO, Conxi / MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA DE MATARÓ (22-04-2022) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 30-09-2023 29 Fotos

Candelària, Campana de les hores (B)

(Referència 18371)

Localització Estructura metàl·lica sobre el campanar Diàmetre (en cm) 121 Altura del bronze 105 Vora 8,6 Pes aproximat (en quilos) 1026 Fonedor PALLÉS, BONAVENTURA Any fosa 1827 Descripció La de les hores té la següent inscripció: CHRISTVS VINCIT - CHRISTVS REGNAT - CHRISTVS IMPERAT AB OMNI MALO NOS DEFENDAT. DEU VOS SALVE MARIA, DE GRASIA SOV PLENA, LO SEÑOR ES AB VOS Y VENEITA SOV VOS. DEBIDA AL CELO DEL ILTRE. AYVNTAMTO. A LOS ESFVERSOS DE UNA COMISION DE BVENOS PATRISIOS Y A LA GENEROSIDAD DE LOS MATARONENSES 1827 / MATARO CANDALARIA BONAVENTURA PALLES ME FECIT. Incompletament documentada, no hi ha dubte que la data és "I827": la primera xifra és una I majúscula mentre que la darrera és una mena de 7. Anses Set nanses, decorades amb cares amb una mena de caputxa envoltada d'una decoració que cau per davant i baix del rostre. Espatlla (H) (10 cordons - el que fa set de dalt a baix més gruixut) Terç (T) (Cordó) "CHRISTVS VINCIT - CHRISTVS REGNAT - CHRISTVS IMPERAT AB OMNI MALO NOS DEFENDAT" (lletres molt decorades d'uns 10 cm d'alçada) (cordó) (cordó) "DEU VOS SALVE MARIA, DE GRASIA SOV PLENA, LO SEÑOR ES AB VOS Y VENEITA SOV VOS" (lletres d'uns 5 cm) (cordó) "DEBIDA AL CELO DEL ILTRE. AYVNTAMTO. A LOS ESFVERSOS DE UNA COMISION DE BVENOS PATRISIOS Y A LA GENEROSIDAD DE LOS MATARONENSES" (lletres d'uns 5 cm) (cordó) (cordó) Mig (M) (Escut de Mataró) / "I827" / "MATARO" Tocs tradicionals de campanes Toc de les hores per mall extern per gravetat. Pel seu exclusiu toc civil fou deixada en el campanar durant la guerra. Tocs actuals de campanes Toc de les hores per electromall. Participa també en diversos tocs litúrgics: àngelus, missa, difunts. Estat actual La campana no té ansa batallera d'origen, la qual cosa vol dir que només era utilitzada per al toc de les hores. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé Cultural d'Interès Nacional declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. Notes Mesures aproximades Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2024) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 13-03-2024 9 Fotos

La Semproniana (1)

(Referència 18359) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 60 Altura del bronze 49 Pes aproximat (en quilos) 125 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1954 Descripció SEMPRONIANA APPELLOR : DONEC TINNIO PLAUDET COELUM TERRAQUE GAUDET ILURONE : ANNO MARIALI MCMLIV ANTOLINO VANCELL ET ROCA · PAROCHO BARBERI ME FECIT · OLOT Tocs tradicionals de campanes La campana podia repicar i ventar Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada Truja Ferro BARBERÍ amb palanca per ventar-la Estat original La Semproniana d'abans la guerra podia ventar i repicar. Estat anterior L'actual Semproniana fou instal·lada en selletes o coixinets de bronze en el moment de la seva instal·lació en 1954. Podria ser ventada, regant convenientment les selletes d'oli, però roman fixa pràcticament des de la seva instal·lació. Mecanismes de toc Corda al batall i politges Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. Ha d'instal·lar-se amb tremuja de fusta, de característiques semblants a les existents en el territori, especialment les que determinen la seva forma tradicional de tocar. La campana ha de ventar i repicar. Pot ser dotada d'un electromall, ubicat al costat esquerre, per a reproduir els tocs originals i no impedir els possibles tocs manuals. Ha de ser dotada d'una palanca o ballesta en el costat dret, per a permetre el toc mitjançant soga. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé Cultural d'Interès Nacional declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 30-09-2023 6 Fotos

La Juliana (2)

(Referència 18360) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 70 Altura del bronze 61 Pes aproximat (en quilos) 199 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1954 Descripció JULIANA NOMINOR : VOX MEA VOX VITAE VOCO VOS AD SACRA VENITE ILURONE : ANNO MARIALI MCMLIV ANTOLINO VANCELL ET ROCA · PAROCHO BARBERI ME FECIT · OLOT Tocs tradicionals de campanes La campana podia repicar i ventar Tocs actuals de campanes La campana és exclusivament repicada Estat original La Juliana d'abans la guerra podia ventar i repicar. Mecanismes de toc Corda al batall i politges Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. Ha d'instal·lar-se amb tremuja de fusta, de característiques semblants a les existents en el territori, especialment les que determinen la seva forma tradicional de tocar. La campana ha de ventar i repicar. Pot ser dotada d'un electromall, ubicat al costat esquerre, per a reproduir els tocs originals i no impedir els possibles tocs manuals. Ha de ser dotada d'una palanca o ballesta en el costat dret, per a permetre el toc mitjançant soga. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé Cultural d'Interès Nacional declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 30-09-2023 10 Fotos

La de la muntanya, la Montserrat (4)

(Referència 18361) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 110 Altura del bronze 84 Pes aproximat (en quilos) 771 Fonedor BARBERÍ Any fosa 1954 Descripció MARIA A MONTE SERRATO MIHI NOMEN EST : LAUDO DEUM VERUM · PLEBEM VOCO · CONGREGO CLERUM · DEFUNCTOS PLORO · NIMBUM FUGO · FESTA DECORO ILURONE : ANNO MARIALI MCMLIV ANTOLINO VANCELL ET ROCA · PAROCHO BARBERI ME FECIT · OLOT Tocs tradicionals de campanes La campana podia repicar, ventar i asseure. Tocs actuals de campanes La campana és repicada i voltejada (toc no tradicional) Truja Ferro BARBERÍ Mecanismes de toc Toc manual Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. Ha d'instal·lar-se amb tremuja de fusta, de característiques semblants a les existents en el territori, especialment les que determinen la seva forma tradicional de tocar. La campana ha de ventar, asseure i repicar. Pot ser dotada d'un motor d'impulsos i d'un electromall, ubicats al costat esquerre, per a reproduir els tocs originals i no impedir els possibles tocs manuals. Ha de ser dotada d'una palanca o ballesta en el costat dret, per a permetre el toc mitjançant soga. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé Cultural d'Interès Nacional declarat. Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2024) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 30-09-2023 10 Fotos

La campana major, la Miquela

(Referència 18357) Arxiu sonor de la campana

Localització Sala de campanes Diàmetre (en cm) 120 Altura del bronze 93 Pes real (en quilos) 1094 Fonedor ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) Any fosa 1927 Descripció La campana, molt decorada com era habitual en aquesta empresa, té les anses decorades amb unes carasses grotesques. Duu una creu envoltada d'àngels a l'exterior i una custòdia a l'interior amb la inscripció "ALABADO SEA EL SANTISIMO SACRAMENTO". A la dreta la marca de fàbrica, envoltant l'escut d'España com era habitual en els distints Roses durant el segle XX (exceptuant els anys de la República) on diu "VALENCIA / (escut d'España) / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS" / "C. TRANSITS JUNTO CTRA MADRID". A l'esquerra una medalla circular amb un àngel gran, aparentment de sexe femení, que duu a sobre un petit àngel que van tirant flors durant el seu vol. Baix de la custòdia hi figura un nom i una data: "MIGUEL. MAYO / ANO 1927". La campana és anomenada habitualment "la Miquela" ja que aquell era el nom de la campana major desapareguda durant la guerra civil. Anses Corona de set anses, tres en línia i dues a cada costat, amb forma de carasses grotesques Espatlla (H) Espatlla decorada amb motius vegetals Terç (T) (2 cordons) (garlanda en zig-zag) (2 cordons) (garlanda amb motius vegetals i óvals amb un calze al mig) Mig (M) (00) (creu envoltada d'àngels i amb tres copons amb sengles formes consagrades - damunt un angelet amb el text INRI) (03) (marca de fàbrica, envoltada de dos àngels) "VALENCIA / (escut d'España) / FUNDICION DE CAMPANAS DE ROSES HERMANOS" / "C. TRANSITS JUNTO CTRA MADRID" (06) "ALABADO SEA EL SANTISIMO SACRAMENTO" / (custòdia envoltada caps d'angelets; sostinguda per un àngel dempeus i adorada per dos àngels) (09) (medalla circular amb àngel femení que duu a sobre un petit àngel i van llençant flors) Mig peu (MP) (04) (entre dos caps d'angelets) "MIGUEL. MAYO / ANO 1927" (4 cordons, el superior i l'inferior més fins) (garlanda amb caps d'angelets i motius vegetals penjants entre un i l'altre) Peu (2 cordons) (garlanda vegetal) (2 cordons) Tocs tradicionals de campanes La campana podia repicar, ventar i asseure. Tocs actuals de campanes La campana és repicada i voltejada (toc no tradicional) Truja Ferro MANCLÚS vella Estat anterior Recuperada d’un magatzem de l’exèrcit proper al temple de la Sagrada Família de Barcelona el 23 de maig de 1939, just quatre mesos després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Requisada durant la guerra, d'origen desconegut. Mecanismes de toc Toc manual Propostes La campana ha de ser netejada, per dins i per fora, per a recuperar la sonoritat original. Ha d'instal·lar-se amb tremuja de fusta, de característiques semblants a les existents en el territori, especialment les que determinen la seva forma tradicional de tocar. La campana ha de ventar, asseure i repicar. Pot ser dotada d'un motor d'impulsos i d'un electromall, ubicats al costat esquerre, per a reproduir els tocs originals i no impedir els possibles tocs manuals. Ha de ser dotada d'una palanca o ballesta en el costat dret, per a permetre el toc mitjançant soga. Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un Bé Cultural d'Interès Nacional declarat. No obstant hauria d'incoar-se expedient per a incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una campana de distinta afinació. Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. Autors de la documentació GRUP DE CAMPANERS DE SANTA MARIA (27-11-2021) LLOP i BAYO, Francesc (28-09-2023) ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (12-03-2024) Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc Actualització 30-09-2023 30 Fotos

Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA

---

© Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 18-04-2024

Convertir a PDF

Connectats: 55 Visitants: 54 Usuaris: 1 - francesc