| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 43 |
| Vora | 33 |
| Pes aproximat (en quilos) | 46 |
| Any fosa | 1524 |
| Descripció |
Se situem davant una magnífica campana gòtica, fosa el 1524 per un autor d'identitat incerta, que potser, deixà la marca del seu pas per l'Espà en la campaneta que segellà a l'inici de la inscripció. Una forma de signatura relativament estesa entre els fonedors de l'època, que difícilment permet accedir al coneixement de les persones que hi ha darrere de l'existència d'aquestes campanes, si no és amb l'ajuda addicional de la documentació d'arxiu. En qualsevol cas, la campana compta al terç amb un breu text, inscrit en una cuidada minúscula gòtica, decorada amb motius geomètrics i vegetals, habituals en l'obra dels fonedors dels segles XV i el XVI. La inscripció podem dividir-la en dos parts ben diferenciades, tant en la manera de presentar-se sobre la superfície de la campana com en el seu contingut: el text s'enceta amb el fragment inicial de la salutació angèlica, "ave maria" (Lc 1, 26), inclòs en un sol motlle, no amb una successió caràcters independents. Sabem que els fonedors, ambulants fins a les últimes dècades del segle XIX, viatjaven carregats de les imatges que inclourien en les campanes, els caràcters per a inscriure els textos que els comitents demanaven, algun motiu ornamental i, a més, amb motlles amb inscripcions prefabricades, ajustades als gustos de l'època. A continuació, ara amb una successió de caràcters autònoms, el fonedor va inscriure: "anoa nativitate dni m d xx iiii". Un text amb alguns errors ortogràfics i en la separació de les paraules -prova d'un coneixement limitat del llatí-, que correctament s'hauria escrit: "anno ad Nativitate Domini mdxxiiii", és a dir, "any de la Nativitat del Senyor 1524". Un dels elements més interessants de la campana és la seva creu, inusualment situada a un lateral de la peça i no en l'eix marcat per les anses, potser com a conseqüència d'un descuit del fonedor; o, en un plànol interpretatiu més profund -com arriscat-, fruit de la intenció de la comunitat de l'Espà de protegir amb ella una àrea determinada del terme. Per aleshores, les creus de gran format tenien una trajectòria limitada als campanars; de fet, la seua difussió definitiva a la Corona d'Aragó la deguem a les dècades centrals del cinc-cents, anys després de la fosa d'aquesta campana. I com és freqüent en els primers anys de l'ús d'aquesta tipologia de creus, el fonedor de l'Espà construeix la seva creu combinant diverses tipologies de motlles: usa tires de motius ornamentals en la creu superior; per fer la canya sobre la qual s'eleva aquesta inclou de nou el motlle amb l'"ave maria" emprat més amunt; i el pedestal el resol amb tres línies de caràcters sense coherència, que acompleixen ací una comesa merament decorativa. |
| Terç (T) |
(Cordó) (Campaneta. ¿Marca del fonedor?) (Motlle d'inscripció reaprofitat) "ave maria anoa nativitate dni m d xx iiii" (Fragment de motlle amb motius ornamentals) (Cordó) |
| Mig (M) | (09) (Creu constituîda de diversos motlles decoratius i d'un altre amb un "ave maria" inscrit. S'eleva sobre un pedestal constituït dels següents caràcters: "brd / rqiq / ruxyz") |
| Mig peu (MP) | (Tres cordons) |
| Peu | (Dos cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | Com és freqüent als campanars de les valls pirenaiques de Catalunya, d'Andorra i, fins i tot, d'algunes zones d'Aragó, la campana de l'Espà és d'instal·lació fixa. La sosté una biga de fusta que descansa, sense cap ancoratge, sobre sengles orificis cisellats en els laterals del finestral. La campana, doncs, mai no va estar preparada per a brandar; el seu toc va cenyir-se a uns pocs repics, per a atendre a les necessitats comunicatives de la petita comunitat de l'Espà. La majoria d'aquells senyals, si no tots, degueren ser realitzats des dels peus del campanar, amb el cordell que descendiria fins allà des del batall de la campana. |
| Tocs actuals de campanes | L'instrument va caure en desús fa gairebé mig segle. |
| Truja | Jou de fusta històric, propi d'una campana fixa. |
| Estat actual | L'interès del campanar de l'Espà no només radica en la presència d'una campana gòtica de principis del segle XVI, sinó també en la instal·lació que l'acompanya, potser tan antiga com el mateix bronze. El jou que suporta la campana, però, mostra evidències del desgast natural d'un objecte exposat a la dura climatologia pirinenca i abandonat des de fa quatre o cinc dècades. L'obscuriment, per aquestes raons, del bronze, va fer que en algun moment el vas de la campana fos pintat amb pintura platejada. La solució, efectiva des de la distància, cobreix, tanmateix, part dels acurats motius geomètrics i vegetals que decoren els caràcters de les inscripcions. |
| Propostes | La campana no necessita més que d'una restauració lleugera, en què s'elimini de manera no-abrasiva la pel·lícula de pintura plàstica que cobreix el bronze, per treure a la llum tots els seus elements; i es consolidin totes les peces, metàl·liques i de fusta, del seu magnífic jou, substituint per rèpliques aquelles que no garanteixin l'estabilitat del conjunt. En cas que fos necessària l'automatització per a l'ús quotidià de l'instrument, caldrà instal·lar un petit motor de tir connectat al batall, que faci sonar la campana de la mateixa manera com ho haguera fet una corda. Donat l'alt valor patrimonial de l'instrument, en cap cas es permetrà la instal·lació d'electromalls externs ni interns, que modifiquen la sonoritat de la campana i deixen marques de colpeig en ella. |
| Valoració | Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica. |
| Instal·lació | La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 27-09-2020 |
| 7 Fotos | |
