Parròquia de Sant Bertomeu - LA JANA COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

La Bertomeua (refosa)

(Referència 6167)

Diàmetre (en cm) 94
Pes aproximat (en quilos) 481
FonedorDE BRACON, JUAN
Any fosa 1588
Terç (T) "sicut # rosa # plantata # in ierico # sancta # dei # genitrix # ano # de # m # d # lxxxuiii " (segell municipal) /

"ioan # de # bracon # me # fecit # (segell municipal) sancte # bartholomee # ora # pro # nobis" (segell municipal)

Estat actual Refosa en 1982.
Notes Documentació de la campana
Editor de la fitxa LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 02-04-2006
3 Fotos

Campanes actuals

Maria dels Àngels (1)

(Referència 3028)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 73
Pes aproximat (en quilos) 225
FonedorROSES E HIJOS, VICENTE
Any fosa 1900
Descripció La campana té diversos triangles decorats al terç que composen una serie de garlandes. També al terç trobem una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada i l'any de fosa: "MARIA DE LOS ANGELES AÑO 1900". A mig té una creu amb pedestal i el monograma de Maria.
Terç (T) (garlanda amb triangles decorats)
(cordó)
(06) "MARIA DE LOS ANGELES AÑO 1900"
(cordó)
(garlanda amb triangles decorats)
(cordó)
(garlanda amb triangles decorats)
Mig (M) (00) (creu amb pedestal)
(06) (monograma de Maria)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Ferro Manclus nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat actual BADADA. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu. Li falta un fragment important al llavi i té un badat que avança cap al mig. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu
Intervencions Entorn de l'any 1982 (quan es va destruir la campana gòtica) la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. Aquest procés va incloure la substitució de la truja de fusta antiga per altra nova de ferro i la mecanització de la campana amb motor de vol continu.
Propostes El precari estat de conservació del conjunt fa urgent la restauració de la campana. Es descarta la seua refosa i caldrà soldar-la per una empresa especialitzada. Igualment cal canviar la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per altra campana.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (01-09-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2020
10 Fotos

Sants de la Pedra (2)

(Referència 2860)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 88
Pes aproximat (en quilos) 395
Any fosa 1770
Descripció La campana té una simple inscripció en espanyol al terç amb les dos advocacions a les quals està dedicada i l'any de fosa: "PATRONOS SИ ABDOИ YSEИEИT AИO I770". Correctament seria: "PATRONOS SANTOS ABDON Y SENENT AÑO 1770". Al mig té una creu amb pedestal. Tot i que no indica el nom del fonedor, podria ser obra d'un fonedor càntabre. La lletra A presenta en lloc d'un pal recte una forma de triangle invertit, motiu habitual als fonedors càntabres de l'època.
Terç (T) (2 cordons)
"PATRONOS SИ ABDOИ YSEИEИT AИO I770"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu potenzada)
Mig peu (MP) (4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclus nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic que colpeja molt baix i podria trencar la campana. Disposa d'un batall antic, lligat i reforçat amb cable de seguretat. Té alguns graffitis al seu interior.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall monofàsic.
Intervencions Entorn de l'any 1982 (quan es va destruir la campana gòtica) la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. Aquest procés va incloure la substitució de la truja de fusta antiga per altra nova de ferro i la mecanització de la campana amb electromall trifàsic i motor de vol continu. En 2019 ja s'havia canviat l'electromall per altre monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per a restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (01-09-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2020
6 Fotos

Sant Jacint (3)

(Referència 3877)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 89
Pes aproximat (en quilos) 408
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1982
Descripció La campana té una inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada: "SAN JACINTO". També al terç disposa d'una garlanda amb motius religiosos i aquesta inscripció: "CONMEMORACIÓN DE LA VENIDA DEL PAPA JUAN PABLO II A ESPAÑA AÑO 1.982". Al mig té un crucifix i la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 37 / VALENCIA". També al mig disposa d'aquesta inscripció amb els noms del rector i l'alcalde: "SIENDO CURA ARCIPRESTE / D FRANCISCO GARCIA ROCA / Y ALCALDE D MARCELINO BELTRAN BALAGUER".
Terç (T) (3 cordons)
(06) "SAN JACINTO"
(2 cordons)
"CONMEMORACIÓN DE LA VENIDA DEL PAPA JUAN PABLO II A ESPAÑA AÑO 1.982"
(cordó)
(garlanda amb motius religiosos)
Mig (M) (00) (crucifix)
(02) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 37 / VALENCIA"
(06) "SIENDO CURA ARCIPRESTE / D FRANCISCO GARCIA ROCA / Y ALCALDE D MARCELINO BELTRAN BALAGUER"

Mig peu (MP) (4 cordons)
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclus nova
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall monofàsic
Intervencions La campana és resultat de la destrucció d'altra de gran valor històric i patrimonial, que datava de l'any 1588, i que es va refondre en lloc de conservar-la o bé soldar-la. Els treballs els va realitzar la foneria de Salvador Manclús i segurament al mateix temps es va fabricar la truja de ferro i la mecanitzaren.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per a restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (01-09-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2020
10 Fotos

La gran (4)

(Referència 2830)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 111
Pes aproximat (en quilos) 792
FonedorGUITARTE, JOSEP
Any fosa 1736
Descripció La primera presa de dades va documentar aquesta inscripció: "+ CHRS + VICIT + CHRS + REGNAT + CHRS + IMPERAT + CHRS + AB OMNI MALO FVLGVRE ET TEMPESTATE NOS DEFENDAT / ANNO + I736 / JOSEP GVITARTE / DE / CANTAVIEJA / ME FECIT".

La documentació fotogràfica mostra que el nom de Crist està representat amb les abreviatures greges (XPS) i no les llatines (CHRS). Per tant la inscripció del terç diu així: "✱ XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ ABOMNIMALOFVLGVRE ET TEMPESTATE NOSDEFENDAT". Aquesta correctament seria: "XPS VINCIT XPS REGNAT XPS IMPERAT XPS AB OMNI MALO, FULGURE ET TEMPESTAT NOS DEFENDAT". En valencià es tradueix així: "CRIST VENÇ, CRIST REGNA, CRIST IMPERA, CRIST ENS DEFENSA DE TOT MAL, LLAMP I TEMPESTAT". Pareix que aquesta expressió procedeix de les anomenades aclamacions Carolines, emprades en el segle VIII a França, i posteriorment utilitzades com l’himne oficial de ràdio Vaticà en el segle XX. A més hi ha una referència explícita a la protecció enfront de mals no sols espirituals, sinó també per a fenòmens atmosfèrics adversos. També al terç té quatre imatges religioses: una Mare de Déu, un fragment de l'Adoració dels Reis, una Santa Bàrbera i una imatge que podria correspondre amb Sant Bertomeu. Baix d'aquestes imatges hi ha una sanefa amb motius vegetals (fulles).

Abans d'aquestes inscripcions i imatges té sis anses decorades amb motius antropomorfs. Al mig té una creu amb pedestal i dos segells i aquesta inscripció amb l'autor: "JOSEPHGVITARTE / DE / CANTAVIEJA / ME FECIT". Aquesta combina l'espanyol i el llatí i es tradueix així: "JOSEP GUITARTE DE CANTAVIEJA EM VA FER".
Anses Anses amb decoracions antropomorfes.
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
✱ XPS ✱ VINCIT ✱ XPS ✱ REGNAT ✱ XPS ✱ IMPERAT ✱ XPS ✱ ABOMNIMALOFVLGVRE ET TEMPESTATE NOSDEFENDAT"
(2 cordons)
(00) (Mare de Déu)
(03) (Sants Reis)
(09) (Sant Bertomeu)
(09) (Santa Bàrbera
(2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i dos segells)
(06) "JOSEPHGVITARTE / DE / CANTAVIEJA / ME FECIT"
Mig peu (MP) (7 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Volteig manual des de la sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic.
Truja Ferro Manclus nova
Estat original Fins a la dècada dels anys 80 del segle XX va conservar la instal·lació tradicional. D'aquesta, la truja de fusta era un dels elements més valuosos perquè igual que altres localitats properes presentava algunes lleugeres variacions respecte del perfil tradicional valencià.
Estat actual Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València i mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Disposa d'un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu i electromall monofàsic.
Intervencions Entorn de l'any 1982 (quan es va destruir la campana gòtica) la foneria de Salvador Manclús la va mecanitzar. Aquest procés va incloure la substitució de la truja de fusta antiga per altra nova de ferro i la mecanització de la campana amb electromall trifàsic i motor de vol continu. En 2019 ja s'havia canviat l'electromall per altre monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana s'ha de baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. El motor s'ha de canviar per altre d'impuls que permeta el toc manual i imite la forma tradicional de tocar.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per a restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica de la campana i fitxa] (01-09-2018)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-05-2020
15 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 20-04-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 86 Visitants: 86 Usuaris: 0