Assumpció de Nostra Senyora - ALBOCÀSSER COMUNITAT VALENCIANA

Campanes actuals

Sants de la Pedra, Campaneta de tocar a missa (0)

(Referència 2794)

Localització Espadanya
Diàmetre (en cm) 40
Pes aproximat (en quilos) 37
Any fosa 1689
Descripció La campana té una inscripció en llatí al terç: "S ADON ET SENENT ORATE PRO NOBIS / 1689". Aquesta inscripció té algunes errades i correcta seria: "SANCTI ABDON ET SENNEN ORATE PRO NOBIS / 1689". Es tradueix així al valencià: "SANTS ABDÓ I SENENT PREGUEU PER NOSALTRES / 1689". Aquesta senzilla oració deriva de les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església Catòlica i que es canta en determinades celebracions litúrgiques (Vetlla Pasqual i ordenacions sagrades) i també durant les rogatives i altres actes penitencials. Igualment és un text molt comú a la pietat popular. Al mig té quatre segells de la Vila d'Albocàsser amb la següent inscripció: "+ DE LA VILA DE ALBOCASER".
Terç (T) (2 cordons)
"S ADON ET SENENT ORATE PRO NOBIS / 1689"
(2 cordons)
Mig (M) (2 cordons)
"+ DE LA VILA DE ALBOCASER/ + DE LA VILA DE ALBOCASER / + DE LA VILA DE ALBOCASER/ + DE LA VILA DE ALBOCASER"
(2 cordons)
Mig peu (MP) (02) (estreles agrupades en forma de rombe)
(4 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Segurament es tocava a distància per avisar als campaners quan calia interpretar alguns tocs durant les celebracions litúrgiques.
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Xapa de ferro imitant fusta
Estat original Disposaria d'una truja de fusta, de la qual segurament es conserva el capçal. Igualment tenia algun accessori (ballesta o cigonyal) per tocar-la a distància.
Estat actual Està en regular estat de conservació. Té una truja amb el capçal de fusta, segurament antiga, i el braç de ferro amb cigonyal i un cable per tocar-la des de l'església. Disposa de batall lligat amb cuir però no està reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) cigonyal
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1689 per un campaner desconegut i es va pujar a l'espadanya de la nova església quan es finalitzaren les obres de construcció. Als anys 60-70 del segle XX es va modificar parcialment la seua instal·lació tradicional. El braç de fusta antic va ser canviat per altre de ferro amb cigonyal.
Propostes Vist l'estat de conservació de la campana, recomanem restaurar-la. Com que conserva el capçal de l'antiga truja de fusta, aquesta peça s'havia de restaurar. La resta de la truja es deu fer nova, de manera que s'adapte al capçal. En cas de motorització es deu instal·lar sols un motor d'impuls. El batall s'ha de reforçar amb un cable de seguretat per evitar la seua caiguda en cas de trencament.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc (03-10-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Fitxa] (10-03-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 27-08-2018
2 Fotos

Sagrada Familia (1)

(Referència 3830)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 64
Altura del bronze 51
Vora 7
Pes aproximat (en quilos) 152
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1970
Descripció La campana té, en primer lloc, la següent inscripció al terç: "✱ ✱ JESUS MARIA Y JOSE . ✱". En ella habituals a les inscripcions de les campanes des del segle XVII fins ben entrat el XX.. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA". Finalment té al mig peu altra inscripció amb el nom del poble i la data de refosa: "✱ ✱ ALBOCACER REFUNDIDA AÑO 1970. ✱ ✱". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (cordó)
(cordó)
"✱ ✱ JESUS MARIA Y JOSE . ✱"
(cordó)
(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
(03) (marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (imatge de la Sagrada Família)
(09) (pensament)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "✱ ✱ ALBOCACER REFUNDIDA AÑO 1970. ✱ ✱"
(2 cordons)
(sanefa amb motius vegetals)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteig i repic automàtic.
Truja Fusta Manclús vella.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro Manclús. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) electromall monofàsic, (09) motor de vol continu
Intervencions Va ser refosa l'any 1970 als tallers de la foneria Roses d'Atzeneta d'Albaida pel trencament d'una campana més antiga de la qual no coneixem més dades. La truja de ferro i el motor de vol continu són de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València, instal·lats poc abans o després de la refosa d'aquesta campana. L'electromall monofásic és posterior.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. La campana es deu mecanitzar amb motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (10-03-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-08-2018
15 Fotos

Santíssim Sacrament (2)

(Referència 3700)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 76
Altura del bronze 56
Vora 8
Pes real (en quilos) 284
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1955
Descripció La campana té la marca de fàbrica al mig, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA, 27/ VALENCIA". També al mig trobem una inscripció amb l'advocació a la qual està dedicada la campana i la data de refosa: "SANTISIMO SACRAMENTO / REFUNDIDA EN EL AÑO 1955". Finalment té al mig peu una inscripció amb el nom del poble: "ALBOCACER". El fet que figure el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Terç (T) (3 cordons)
(3 cordons)
(garlanda amb motius católics)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C INDUSTRIA, 27/ VALENCIA"
(06) "SANTISIMO SACRAMENTO / REFUNDIDA EN EL AÑO 1955"
(09) (Custòdia)
Mig peu (MP) (4 cordons)
(06) "ALBOCACER"
(cordó)
(garlanda)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejava des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Volteig manual.
Truja Ferro Manclús vella.
Estat original Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, així com diversos accessoris per tocar-la manualment. Possiblement tenia una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro Manclús. Està mecanitzada amb motor de vol continu. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu.
Intervencions Va ser refosa l'any 1955 als tallers de la foneria de Salvador Manclús del Grau de València pel trencament d'una campana més antiga. Part de la inscripció de la vella (suposem que la referent a l'advocació de la campana) es va copiar a la campana. La nova es va instal·lar amb els accessoris de la vella. Als anys 60 o 70 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar, dotant-la amb truja de ferro i mecanitzant-la amb motor de vol continu.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. La campana es deu mecanitzar amb motor d'impuls i electromall monofàsic.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (10-03-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-08-2018
11 Fotos

Assumpció (3)

(Referència 2950)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 94
Altura del bronze 74
Vora 10
Pes aproximat (en quilos) 481
FonedorCALBETÓ, JOSEP (BARCELONA)
Any fosa 1857
Descripció La campana té la següent inscripció en llatí al terç amb lletres decorades: "✱ ASSUMPTA EST MARIA IN COLUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM". Aquesta es tradueix al valencià així: "MARIA ASSUMPTA ALS CELS, ELS ÀNGELS GAUDEIXEN MENTRE LLOEN I BENEEIXEN AL SENYOR". La inscripció és l'antífona del primer salm de les vespres i laudes de la solemnitat de l'Assumpció de la Mare de Déu de la forma extraordinària del rite romà. Al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "CONSTRUIDA POR JOSE CALBETO". També al mig, baix de la imatge de l'Assumpció, està la data de fosa: "1857.". Al mig peu té una inscripció amb el nom del rector i tres membres de la corporació municipal de l'any en què es va fondre la campana: "SIENDO RECTOR DON AGUSTIN LLUCH ALCALDE DON MANUEL MONTAÑES PRIMER TENIENTE DON PABLO MONTAÑES Y SEGUNDO DON MANUEL SEGURA".
Terç (T) (cordó)
"✱ ASSUMPTA EST MARIA IN COLUM GAUDENT ANGELI LAUDANTES BENEDICUNT DOMINUM"
(cordó)
(garlanda amb motius geomètrics)
Mig (M) (00) (marca de fàbrica) "CONSTRUIDA POR JOSE CALBETO"
(06) (imatge de l'Assumpció de la Mare de Déu) / "1857."
Mig peu (MP) "SIENDO RECTOR DON AGUSTIN LLUCH ALCALDE DON MANUEL MONTAÑES PRIMER TENIENTE DON PABLO MONTAÑES Y SEGUNDO DON MANUEL SEGURA"
(3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejava des de la mateixa sala de les campanes.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca els quarts.
Truja Ferro Manclús vella.
Estat original Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, així com diversos accessoris per tocar-la manualment. Possiblement tenia una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Estava dotada des de la seua mecanització amb electromall trifàsic, mecanisme que es va substituir per altre monofàsic.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro Manclús. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Té un batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Electromall monofàsic, (09) motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa l'any 1857 per Josep Calbetó, fonedor resident a Barcelona. Possiblement es va refondre pel trencament d'una campana més antiga de similars proporcions. Als anys 60 o 70 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar, dotant-la amb truja de ferro i mecanitzant-la amb motor de vol continu. Posteriorment s'ha renovat l'electromall per altre monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. La campana es deu mecanitzar amb motor d'impuls. El batall sembla antic, per tant caldria conservar-lo.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (10-03-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 27-08-2018
20 Fotos

Santíssima Trinitat i Santa Maria, la gran (4)

(Referència 2911)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre (en cm) 121
Altura del bronze 97
Vora 12
Pes aproximat (en quilos) 1026
FonedorROSES, RAMÒN; TORMO, DOMINGO
Any fosa 1803
Descripció La campana té en primer lloc la següent inscripció en llatí al terç: "• SANCTA TRINITAS • UNUSDEUS MISERERE NOBIS • SANCTA • MARIA • ORA PRO NOBIS". Aquesta uneix dos súpliques dirigides respectivament a la Santíssima Trinitat i a la Mare de Déu. Es tradueix al valencià així: "SANTA TRINITAT UN SOL DÉU TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES SANTA MARIA PREGA PER NOSALTRES". Les dos súpliques formen part de les diverses lletanies, un conjunt de súpliques habituals als rituals de protecció. Al mig hi ha una inscripció en espanyol amb el nom dels seus autors i la data de fosa: "RAMON ROSES / I DOMINGO TOR / MO ME I CIERON / AÑO I803". Aquesta té diverses errades i correctament seria: "RAMON ROSES Y DOMINGO TORMO ME HICIERON AÑO 1803".
Espatlla (H) (cordó)
(cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"• SANCTA TRINITAS • UNUSDEUS MISERERE NOBIS • SANCTA • MARIA . ORA PRO NOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal i motius vegetals)
(06) "RAMON ROSES / I DOMINGO TOR / MO ME I CIERON / AÑO I803"
Mig peu (MP) (6 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Sembla que es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall i es voltejava des de la mateixa sala de les campanes. Segurament també tocava les hores.
Tocs actuals de campanes Repic i volteig automàtic. Toca les hores.
Truja Ferro Manclús vella.
Estat original Estava dotada amb truja de fusta de perfil tradicional local, així com diversos accessoris per tocar-la manualment. Possiblement tenia una corda al batall per repicar-la des dels peus del campanar. Disposaria també d'una maça exterior per tocar les hores.
Estat anterior Estava dotada des de la seua mecanització amb electromall trifàsic, mecanisme que es va substituir per altre monofàsic.
Estat actual La campana es troba en regular estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes amb truja de ferro Manclús. Està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall monofàsic. Té un batall lligat a una batallera postissa i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) Electromall monofàsic, (09) motor de vol continu
Intervencions Va ser fosa l'any 1803, segurament pel trencament d'una campana més antiga. És obra dels campaners de la Vall d'Albaida Ramon Roses i Domingo Tormo, fonedors itinerants que estan documentats actius a terres castellonenques a principis del segle XIX. Als anys 60 o 70 la foneria de Salvador Manclús del Grau de València la va mecanitzar, dotant-la amb truja de ferro i mecanitzant-la amb motor de vol continu. Posteriorment s'ha renovat l'electromall per altre monofàsic.
Propostes La instal·lació actual no afavoreix la conservació de la campana ni té cap vinculació amb la tradició local, per tant devia ser restaurat el conjunt. La campana es deu baixar del campanar per netejar-la per dins i per fora, canviant la truja de ferro per altra de fusta de perfil tradicional local. La campana es deu mecanitzar amb motor d'impuls.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.
Notes

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (01-01-1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc [Fotogràfies exteriors] (02-10-2008)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (10-03-2016)
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 26-08-2018
13 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 85 Visitants: 85 Usuaris: 0