| | Localització |
Espadanya |
|---|
| Diàmetre (en cm) |
40 |
|---|
| Pes aproximat (en quilos) |
37 |
|---|
| Fonedor | USICH, FONERIA DE FRANCISCO |
|---|
| Any fosa |
1950ca |
|---|
| Mig (M) |
(00) (Creu)
(06) "FRANCESC / MAR [...] / JUAN / SORRIBES / 4 OCTUBRE [...]" |
|---|
| Tocs tradicionals de campanes |
Algunes fonts orals de la població ens han indicat que la campana era tocada quan un temporal se cernia sobre el nucli, per tal que els ramaders que hi eren en aquell moment a la muntanya s'assabentaren i s'afanyaren en retornar a les seues cases. Ara bé, possiblement, aquest toc de temporal va tindre en els seus orígens un sentit protector. Així mateix, els nostres informants ens han parlat de l'existència d'un toc d'alarma i, per descomptat, d'un senyal per convocar els veïns de Sorribes a les celebracions a l'interior de la capella. No sembla probable, en canvi, que a aquest petit nucli pirenaic es realitzaren tocs d'oració, per regular la jornada.
|
|---|
| Tocs actuals de campanes |
La campana és repicada manualment per convocar a les celebracions a l'interior de la capella. |
|---|
| Truja |
Truja de fusta tradicional. |
|---|
| Estat actual |
La campana, d'instal·lació fixa, conserva una interessant truja de fusta de fabricació segurament recent, però mereixedora de la seua íntegra conservació. El jou, de reduïdes dimensions, s'uneix al bronze amb l'ajuda de dues cunyes metàl·liques al capçal i altres dues a les anses, que uneixen els tirants. Tanmateix, l'instrument està mal muntat, és a dir, amb les anses en paral·lel a la truja. |
|---|
| Mecanismes de toc |
Cadena al batall per repicar la campana des de la base de l'espadanya. |
|---|
| Notes |
Mesures aproximades. |
|---|
Autors de la documentació- SARRIÓ ANDRÉS, Pau [Documentació de la campana i dels tocs tradicionals de Sorribes] (10-08-2017)
| | Editor de la fitxa |
CIURANA I ABELLÍ, Blai |
|---|
| Actualització |
17-03-2023 |
|---|
| Fotos |
|---|
|
