Parròquia de Sant Josep - TORRENT COMUNITAT VALENCIANA

Campanes desaparegudes

Campana

(Referència 11724)
Diàmetre (en cm) 62
Pes real (en quilos) 141
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1958
Editor de la fitxa ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 04-07-2013
Fotos

Campanes actuals

Maria (1)

(Referència 2871)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 39
Pes aproximat (en quilos) 34
Any fosa 1781
Descripció Se situem davant d'una campaneta ben interessant, fosa el 1781 per un fonedor ambulant d'identitat incerta, sovint al marge de les convencions més esteses entre els seus col·legues. En aquest sentit, l'element més interessant de la peça el constitueix la seua creu exterior, ara capgirada cap a l'interior del campanar. Front a l'estés costum d'elevar les creus sobre pedestals escalonats, el fonedor opta per realçar-la sobre una peanya entre dos aletons, d'aires decididament barrocs. Més senzills són els textos. Al terç, el fonedor va limitar-se a traduir, del llatí a l'espanyol, les primeres paraules de la Salutació Angèlica (Lc 1, 28): "ABEMARIA DEGRACIA PLENA". I a continuació, va inscriure l'any de la fosa de la campana: "ANO DE M D CC LXXXI".
Terç (T) (Cordó)
"ABEMARIA DEGRACIA PLENA ANO DE M D CC LXXXI"
(Cordó)
Mig (M) (06) (Creu radiant elevada sobre un pedestal barroc, amb la cartel·la de l'"INRI")
Mig peu (MP) (Tres cordons)
Tocs actuals de campanes En desús.
Truja Truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original Segons algunes fonts orals, la campaneta fou donada a la nova parròquia de sant Josep per la veïna comunitat de les Trinitàries, quan a la dècada de 1970 va abandonar el seu antic col·legi. Les religioses s'havien establert a Torrent només unes dècades abans, al setembre de 1933. Per tant, el col·legi de les Trinitàries no fou sinó una parada més en el llarg periple d'aquesta campana, amb tot, d'orígens incerts.
Estat actual La campana es troba en un estat bastant precari. El desgast de les instal·lacions és especialment patent en les peces metàl·liques (truja, motor, batall, etc.), cobertes d'una espessa capa de rovell; i en els seus rudimentaris mecanismes de toc automàtic, avariats des de fa prop d'una dècada. L'única peça que resta com a testimoni de la seua instal·lació tradicional és el batall, una antiga peça de forja, ben lligada a l'ansa amb corda plàstica.
Mecanismes de toc Motor de volteig continu i electromall trifàsic.
Intervencions En el transllat des de l'antic col·legi de les Trinitàries fins a sant Josep, a la campana se li degué substituïr l'antiga truja de fusta per la metàl·lica que ara coneixem. Va ser també aleshores quan els Roses d'Atzeneta van mecanitzar-la, amb un motor de volteig continu i un electromall trifàsic.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada, per tal de dotar a l'instrument de valors genuïns. Caldria substituir el vell contrapés metàl·lic per un nou de fusta de perfil tradicional valencià; restaurar l'antic batall, dotant-lo després de cable de seguretat; netejar el bronze interior i exteriorment; i finalment, dotar la campana de mecanismes de toc automàtic, que no dificulten el toc manual i reproduïsquen tocs propers a la tradició local.
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la a l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Documentació fotogràfica] (24-10-2012)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 01-01-2022
19 Fotos

Sant Vicent Ferrer (2)

(Referència 3911)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 64
Pes aproximat (en quilos) 152
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1989
Descripció Ens trobem davant d'una campana d'un marcat caire industrial. De fet, la peça a penes compta amb tres línies de text, en commemoració de la seua fosa i dedicació, inscrites en uns caràcters molt esquemàtics. Així, al terç la campana és dedicada a "SAN VICENTE FERRER". I a l'àrea central, es recorda que la peça fou fosa "SIENDO CURA PARROCO D. VICENTE RODRIGO RAMOS AÑO 1.989". A aquestes inscripcions només acompanyen la marca de la fàbrica fonedora i la consuetudinària creu exterior, en record d'una tradició campanera ja extingida.
Terç (T) (Dos cordons)
(06) "SAN VICENTE FERRER"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu barroca)
(03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 27 / VALENCIA"
(06) "SIENDO CURA PARROCO / D. VICENTE RODRIGO RAMOS / AÑO 1.989"
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Tocs actuals de campanes Repics i voltejos exclusivament automàtics.
Truja Truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat original Aquesta campana és el fruit de la refosa d'un bronze anterior, obra dels Roses d'Atzeneta d'Albaida el 1958. De fet, en eixir dels forns de Salvador Manclús, l'empresa fonedora va instal·lar a la campana la truja metàl·lica de la seua predecessora.
Estat actual La campana es troba en un estat bastant precari, com a conseqüència de la falta continuada de manteniment. El desgast de les instal·lacions és especialment patent en les peces metàl·liques (truja, motor, suports de l'electromall, etc.), cobertes d'una espessa capa de rovell. Al seu entorn hi ha, també, les restes abandonades d'antigues instal·lacions (cables de seguretat del batall, un soquet, peces d'un antic mall, etc.). Abans del 2012, el batall original va ser substituït per un de nou, obra de l'extingida empresa Industrias Manclús (Rafelbunyol).
Mecanismes de toc Motor de vol continu i electromall monofàsic Ecat.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada, per tal de dotar a l'instrument de valors genuïns. Caldria substituir el vell contrapés metàl·lic per un nou de fusta de perfil tradicional valencià; netejar el bronze interior i exteriorment; canviar el batall actual per un de nou de ferro dolç, de grandària adeqüada i amb cable de seguretat; i finalment, dotar la campana de mecanismes de toc automàtic, que no dificulten el toc manual i reproduïsquen tocs propers a la tradició local.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.
Instal·lació La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Documentació fotogràfica] (24-10-2012)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 21-12-2021
11 Fotos

Sant Agustí (3)

(Referència 3812)

Localització Sala de campanes
Diàmetre (en cm) 75
Pes aproximat (en quilos) 244
FonedorROSES ATZENETA
Any fosa 1968
Descripció La campana compta amb uns textos breus, en commemoració de la seua fosa i dedicació. Així, al terç compta amb dos línies d'inscripció ben diferenciades: una superior, en què en primera persona, la mateixa campana assegura "ME LLAMO SAN AGUSTIN"; i una segona, en la qual es recorda als benefactors de la peça, els "CLAVARIOS DE SAN JOSE". Els textos es completen més avall, al mig peu, amb l'apunt de l'any de l'obra i la seua destinació final: "TORRENTE 1968".
D'altra banda, en record d'una extingida tradició campanera, el fonedor va incloure a l'àrea central del bronze quatre imatges: la consuetudinària creu exterior, ací envoltada d'una aura radiant; una imatge de sant Agustí, identificat com a bisbe; una custòdia de sol amb dos àngels adoradors, basada en altres contemporànies; i, per últim, la marca de fàbrica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Terç (T) (Cordó)
"✱ ✱ ME LLAMO SAN AGUSTIN ✱ ✱"
(Cordó)
"✱ CLAVARIOS DE SAN JOSE ✱ ✱"
(Cordó)
(Garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu radiant)
(03) (Marca de fàbrica) "ROSES / ADZANETA / VALENCIA / ESPAÑA"
(06) (Sant Agustí)
(09) (Custòdia de sol amb dos àngels adoradors)
Mig peu (MP) (Dos cordons)
"✱ ✱ ✱ TORRENTE 1968 ✱ ✱ ✱"
(Dos cordons)
(Fulles d'acant)
Peu (Tres cordons)
Tocs tradicionals de campanes Durant un breu període de temps, la campana es repicà manualment des de la porta del campanar, fins on descendia la corda que hi havia unida al seu mall.
Tocs actuals de campanes Voltejos i repics exclusivament automàtics.
Truja Truja metàl·lica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida.
Estat anterior A la presa de dades del 2012, un recent error en la instal·lació de l'electromall venia causant importants desperfectes en la vora de la campana, en colpejar-la amb la canya i relliscar-se per la superfície del bronze. Inclús havent-se reparat l'avaria, aquesta ha deixat rere seu un ampli desgast sobre la campana.
Estat actual La campana conserva bona part de la instal·lació que li fou donada per part de l'empresa fonedora el 1968. Penja del seu finestral amb la truja metàl·lica característica dels Roses d'Atzeneta d'Albaida, la signatura dels quals apareix al capçal. El contrapés té els eixos considerablement rebaixats, amb la finalitat de facilitar les tasques del rudimentari motor de volteig. A l'altra banda, al mur es conserven els suports d'un antic electromall trifàsic, substituït abans de 2012 per un altre de nou, més net i de resposta més ràpida.
Ara, el pas dels anys i la falta d'un manteniment assidu han deixat la campana en un estat bastant precari. El desgast de les instal·lacions és especialment patent en les peces metàl·liques, cobertes d'una espessa capa de rovell. A l'entorn de la campana hi ha, també, les restes abandonades d'antigues instal·lacions.
Mecanismes de toc Motor de volteig continu i electromall monofàsic.
Propostes Suggerim que la campana siga restaurada, per tal de dotar a l'instrument de valors genuïns. Caldria substituir el vell contrapés metàl·lic per un nou de fusta de perfil tradicional valencià; netejar el bronze interior i exteriorment; canviar el batall actual per un de nou de ferro dolç, de grandària adeqüada i amb cable de seguretat; i finalment, dotar la campana de mecanismes de toc automàtic, que no dificulten el toc manual i reproduïsquen tocs propers a la tradició local.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Primera presa de dades] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Documentació fotogràfica] (24-10-2012)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Les veus de l'Horta Sud. Campanars, campanes, campaners i tocs tradicionals] (27-07-2016)
Editor de la fitxa SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 28-12-2021
15 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 29-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 68 Visitants: 68 Usuaris: 0