| Localització | Campanar |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 33 |
| Pes aproximat (en quilos) | 21 |
| Any fosa | 1750 ca. |
| Descripció | Aquesta extraordinària campana setcentista compta al terç amb una inscripció llatina d'una gran senzillesa, que segurament cal posar en correspondència amb el text que decora el bronze menor de la parròquia de Sant Joan Baptista d'Alzira. D'aquesta manera, a la campana d'Aldaia podem llegir: "ABE MARIA". La inscripció, que el fonedor hauria d'haver escrit "AVE MARIA", hem de traduïr-la com "Et salude, Maria". Aquesta breu inscripció està extreta, en conseqüència, de l'inici del passatge de l'Anunciació a la Mare de Déu (Lc. 1, 28). |
| Terç (T) |
(Cordó) "ABE MARIA" (Tres cordons) |
| Mig (M) | (00) (Creu sobre pedestal) |
| Mig peu (MP) | (Quatre cordons) |
| Peu | (Dos cordons) |
| Tocs tradicionals de campanes | La campana era balancejada des de la base del campanar, mitjançant un cordell que baixava des de l'extrem de la seua llarga ballesta. I així, depenent de la força que l'intèrpret exercira sobre l'instrument, podia simular el volteig amb un ritme ternari o simplement realitzar un mig vol amb un ritme binari. Per mitjà d'aquestes tècniques de toc, la campana realitzava les senyals diàries i, especialment amb motiu de les festes, anunciava els campaners els moments en què havien de tocar (cant del Glòria, Alçar a Déu, eixida i entrada de processons, etc.). No obstant, sembla que durant les últimes dècades de tocs manuals la campana ja havia caigut en desús i les seues funcions havien sigut suplantades per les campanes litúrgiques. |
| Tocs actuals de campanes | El 12 de gener de 2018, després de la restauració de la campana major, el bronze va recobrar les seues funcions tradicionals, encara que parcialment, degut a les característiques de la seua instal·lació actual. Amb aquest objectiu, la campana ha sigut exclosa, en primer lloc, de tots els repics, d'una banda, perquè l'instrument mai va participar d'aquestos tocs; i d'altra banda, perquè l'electromall posava en greu perill la seua conservació. Així mateix, el bronze també ha sigut exclòs dels voltejos de les cinc campanes litúrgiques, dels que mai degué prendre part, per tractar-se d'una campana senyalera. Atenent-nos a les seues funcions tradicionals, l'instrument realitza un breu volteig (donades les limitacions de la instal·lació) cada diumenge, després de l'última senyal repicada de la missa; i, en cas de ser restaurada, aquesta campana serà l'encarregada d'assenyalar la missa diària amb el seu balanceig. |
| Truja | Truja metàl·lica de braç recte, obra de Salvador Manclús (València), en el seu estil modern. |
| Estat original |
La campana va ser fosa, possiblement, entorn a la segona meitat del segle XVIII per part del mateix fonedor anònim que, potser en dates properes, va fondre l'actual campana menor de la parròquia de Sant Joan Baptista d'Alzira, a la Ribera Alta. Així ens ho prova, en primera instància, la senzilla inscripció llatina amb què compten ambdós bronzes al terç. Igualment, les dos campanes, de grandària reduïda, presenten al mig una creu sobre pedestal de característiques idèntiques, així com unes anses triples i un conjunt de cordons de factura similar. Després de la seua fosa, realitzada segurament a les rodalies del nucli urbà d'Aldaia, l'instrument fou proveït d'una truja de fusta amb una llarga ballesta metàl·lica, habitual a les campanes de senyals, que va conservar fins a temps recents. Igualment, en aquest moment la campana seria dotada del batall, de bola grossa i sense "peçonet", que hem tingut la fortuna de conservar als nostres dies. En ser pujada al campanar, el bronze, segurament amb l'objectiu de diferenciar-lo de les campanes litúrgiques, fou instal·lat a una espadanya que, fins a l'última restauració del campanar, va existir sobre la balustrada oest de la terrassa de la torre. Des d'allà, aquest xicotet bronze va acomplir, des de la seua fosa fins a la segona meitat del segle XX, les funcions de campana de senyals, tocant a mig vol des de la distància, amb l'ajuda del cordell que hi havia unit a la seua ballesta. Aquesta campana mai va formar part, en conseqüència, ni espacial ni funcionalment, del conjunt de campanes litúrgiques de la parròquia. |
| Estat anterior | Durant les primeres preses de dades la campana es trobava en un estat de conservació semblant a l'actual. Si bé, fins al gener de 2018, la campana repicava cada dia a l'Àngelus. |
| Estat actual | Actualment, la campana es troba instal·lada al finestral on fou situada després de la destrucció de la seua espadanya primigènia. L'instrument, d'alt valor patrimonial, conserva, així mateix, la truja metàl·lica i el motor de volteig continu de què fou proveïda durant el seu canvi d'ubicació. En posterioritat, la campana fou dotada d'un electromall desproporcionadament gran per a la seua grandària, que a més, picava excessivament baix, i posava, amb tot, en greu perill la conservació de l'instrument. Aquestes raons, unides al fet que la campana mai no va repicar, han suscitat que al gener de 2018 l'electromall haja sigut anul·lat. Però, a pesar d'aquestes intervencions, la campana encara conserva, bastant solt, el seu batall original de bola grossa i sense "peçonet", summament habitual a les campanes senyaleres. El bronze conserva, per últim, marques de policromia roja, potser el color de l'antiga truja de fusta, ja que la metàl·lica no conserva cap marca d'haver sigut pintada d'aquest color. |
| Mecanismes de toc | Motor de volteig continu i electromall a les (09). |
| Intervencions | A la dècada de 1990 el campanar va ser sotmés a una dura intervenció arquitectònica, que no va prendre en consideració les qualitats acústiques ni els usos tradicionals de la torre i de les seues campanes. Bona prova d'això fou la destrucció de l'espadanya de la terrassa, on s'havia situat la campana de senyals de la parròquia, segurament, des de la seua fosa al segle XVIII. Després de l'enderrocament de la seua espadanya primigènia, aquest valuós bronze va ser desproveït de la seua antiga instal·lació, que possiblement era l'original setcentista, formada per una truja de fusta amb una llarga ballesta metàl·lica, per balancejar l'instrument. A continuació, a la campana li fou instal·lada una nova truja metàl·lica, obra de l'empresa valenciana Salvador Manclús. Finalment, mecanitzada amb un motor de volteig continu, va ser instal·lada a un finestral que, abans de la restauració, estava parcialment cobert per l'escala helicoïdal d'accés a la terrassa, que també fou derruïda. |
| Propostes | Suggerim que la campana siga restaurada per tal de retornar a l'instrument els valors tradicionals, materials i immaterials. Amb aquesta finalitat, caldria substituïr el contrapés metàl·lic per un nou de fusta amb ballesta; netejar el bronze interior i exteriorment, amb l'objectiu de recuperar el seu so primigeni; restaurar el batall original; i finalment dotar la campana d'un motor d'impulsos que solament permeta el mig vol. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
| Instal·lació | La instal·lació ha sigut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l'instrument, així com els tocs tradicionals. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 12-03-2018 |
| 19 Fotos | |
