| Localització | Sala de les campanes |
|---|---|
| Diàmetre (en cm) | 36 |
| Pes aproximat (en quilos) | 27 |
| Fonedor | ARGOS, FERMÍN DE (NAVARRA) |
| Any fosa | 1793 |
| Descripció |
La campana arribà a Alaquàs en temps de la postguerra, des dels magatzems que el govern de la República disposà el 1936 per emmagatzemar les campanes que durant la guerra havien sigut despenjades des dels seus campanars. Encara que sobre els seus orígens planen un bon nombre d'interrogants difícilment resolubles amb la documentació exhumada fins el moment, no és improbable que la campana arribara a aquells magatzems des d'algun campanar de l'interior de Castelló o de les comarques del Baix Aragó, els territoris on es concentra la major part de l'obra documentada dels Argos. De fet, hi ha documentada la presència del fonedor de la campana, el navarrés Fermín de Argos, el 1772 a terres de Castelló, primer a Càlig i poc després a Castelló; i el 1794, a penes uns mesos després de la fosa d'aquesta campana, a la catedral del Pilar de Zaragoza. Com és freqüent en l'obra que aquesta extensa nissaga de fonedors va estendre entre aquells territoris, aleshores immersos en l'efervescència econòmica que el comerç de la seda va propiciar, ens trobem davant d'una peça quasi artística, ben fosa i amb una profusió de decoracions que evidencia el coneixement que el seu autor devia tindre –a diferència d'altres col·legues, amb una obra molt més mediocre– de l'estètica de l'època, açò és, dels gustos artístics de l'últim barroc. Al terç, amb uns acurats caràcters, va inscriure una invocació a la Sagrada Família, omnipresent als campanars d'arreu del territori espanyol entre el sis-cents i els primers compassos del segle XX. De fet, encara hui algun fonedor continua fent ús d'aquesta formula, que bé és presentada en solitari –com en aquest cas– o com la introducció a una invocació més extensa. La major profusió decorativa, però, es concentra en les sanefes geomètriques que recorren la circumferència de la campana, de les quals pengen una classe de flors molt esteses en l'obra dels Argos, i sobretot en l'extraordinària creu exterior, elevada sobre un complex pedestal de rocalles i flanquejada per dos tulipes. |
| Terç (T) |
(Dos cordons) "JESUS MARIA Y JOSEF AИO DE I793" (Dos cordons) |
| Mig (M) | (00) (Creu sobre pedestal) |
| Mig peu (MP) | (06) (Marca de fàbrica) "Argos me Yzo" (incís) |
| Tocs tradicionals de campanes | A la capella de l'escola, la primera ubicació documentada de la peça, la campana era voltejada a diari des de l'interior del temple, per a anunciar els actes que se celebraven en ell. |
| Tocs actuals de campanes | Volteja automàticament junt amb la resta dels bronzes en els voltejos generals. |
| Truja | Truja de fusta de perfil valencià, obra de 2001 Técnica y Artesanía. |
| Estat original | La campana, de procedència incerta, va ser entregada pel Servei de Recuperació de la postguerra a l'aleshores convent de les Oblates d'Alaquàs, que van situar-la a l'espadanya de la capella de l'escola, en substitució d'una campana fosa a principis de segle, presumiblement desapareguda en els espolis de 1936. En derruir-se la capella per obrir-se l'actual jardí de la biblioteca, la campana va dipositar-se al cambril de la Mare de Déu de l'Olivar, a l'interior de la parròquia, fins que en 2003 va ser pujada al campanar. |
| Estat anterior | Potser el 1964, coincidint amb l'electrificació de les campanes del campanar, la foneria de Salvador Manclús va instal.lar-li a aquesta campana, aleshores situada a l'espadanya d'una capella propera, una truja metàl.lica. |
| Estat actual | Després d'un llarg periple per diversos indrets, la campana està instal.lada a la part superior del finestral oest del campanar, amb truja de fusta i mecanismes per al toc automàtic. |
| Mecanismes de toc | Motor de vol per impulsos i electromall a les (09). |
| Intervencions | Al març de 2003 la campana va ser conduïda als tallers de 2001 Técnica y Artesanía, aleshores situats a Catarroja, per a procedir a la seua restauració. Durant la intervenció, la truja metàl.lica que dècades enrere li havia sigut instal.lada va ser substituida per una nova de fusta, que segueix el perfil valencià genèric; i el bronze va ser netejat superficialment. Com a mecanismes de toc li van ser instal.lats un motor de volteig per impulsos i un electromall, encara que aquest últim, en la pràctica, no va funcionar mai. |
| Valoració | Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una altra campana de distinta afinació. |
Autors de la documentació
| |
| Editor de la fitxa | SARRIÓ ANDRÉS, Pau |
| Actualització | 02-10-2020 |
| 16 Fotos | |
