Parròquia de Sant Joan Baptista - MANISES (L'HORTA OEST) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes actuals

Campanó d'hores (A)

(Referència 2896)

Localització Espadanya del rellotge
Diàmetre 65
Pes aproximat 159
Any fosa 1799
Terç (T) (06) " ANO I799 "
Truja Penjada d´una barra de ferro
Mecanismes de toc Maça mecànica en (00)
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i pe

Autors

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (1997)
  • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (24-06-2002)
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 07-01-2019
5 Fotos

Sant Vicent Ferrer, el Tiplet (1)

(Referència 3441)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 61
Altura del bronze 52
Vora 6
Pes aproximat 131
FonedorROSES (VALÈNCIA)
Any fosa 1935ca
Descripció Tant al terç, com al mig, presenta unes inscripcions parcialment esborrades, possiblement a causa d'un canvi d'opinió del mecenes de la seua refosa. Compta amb la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / VALENCIA / ESPAÑA". Seguidament al mig peu trobem alguna de les inscripcions esborrades i que es poden llegir en part, a més d'una data: "DE DON ENRIQUE SANCHIS ... (VALENCIA) ..." / "1835". Per últim al mig peu trobem una inscripció en llatí, al·lusiva a l'advocació a la qual es dedica la campana: "S. VINCENTIUS F.". Completa seria: "SANCTE VINCENTIUS FERRARI". Aquesta la podem traduir per: "SANT VICENT FERRER".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
(sanefa de flors) (03) (inscripció esborrada)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal))
(03) "DE DON ENRIQUE SANCHIS ... (VALENCIA) ..." / (sanefa de flors) (inscripció esborrada) "1835"
(06) (marca de fàbrica) "ROSES / VALENCIA / ESPAÑA"
(09)(Sant Enric Emperador)
Mig peu (MP) (06) "S. VINCENTIUS F."
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
Truja Fusta Nova 2001 Técnica y Artesanía.
Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposava de corda al batall per a repicar-la des dels peus del campanar.
Estat anterior Des de la mecanització de l'any 1956 estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic. Abans de la restauració, presentava dos badats a les 00 i les 02. Aquest segurament es deurien a defectes de fosa.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, disposant a més de ballesta per al toc manual. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor d'impulsos i eletromall monofàsic.
Intervencions A la campana figura la data de 1835, no obstant la campana té la marca de fàbrica dels Hermanos Roses de València (Roses-València simplement durant la II República). La data que apareix a la campana possiblement correspon amb la de l'antic bronze, que seria refós l'any 1935, juntament amb la Grossa. Les noves campanes varen ser beneïdes a un entarimat preparat per a l'ocasió i pujades després al campanar. Una volta dalt es dotaren de truges de fusta (segurament de les antigues campanes) i s'instal·laren a les respectives finestres.

L'any 1956 va ser mecanitzada per la casa Manclús. La truja de fusta va ser canviada per altra de ferro i es va instal·lar un motor de vol continu i electromall trifàsic per tal de tocar automàticament. En el 2002 amb motiu de la restauració de la torre, el conjunt de campanes es va baixar del campanar. El bronze es va netejar i traslladar a Lachenmeyer (Alemanya) per ser soldat. Seguidament es va dotar de nova truja de fusta. Abans de ser pujat al campanar va participar amb la resta de campanes a una mostra de tocs a la Fira de Silla amb motiu de les festes de Sant Sebastià de l'any 2003. També va participar a una segona mosta, aquesta a Manises, amb motiu de la benedicció de les obres de restauració del campanar i les campanes. Finalment va quedar ubicada a la seua finestra habitual, instal·lada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va estar a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía amb subvenció de la Generalitat Valenciana.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-10-2002)
  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (18-07-2007)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (06-05-2015)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-04-2016
25 Fotos

Sant Antoni de Pàdua, de l'Albat (2)

(Referència 3034)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 73
Altura del bronze 60
Vora 8
Pes aproximat 225
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc, la campana compta amb la següent inscripció llatina al terç: "# SANCTE ANTONI ORA PRO NOBIS". Aquesta es pot traduir com: "SANT ANTONI PREGA PER NOSALTRES". En ella hi ha una aclamació dirigida a Sant Antoni de Pàdua, que deriva de les Lletanies dels Sants. Aquesta és una de les súpliques més solemnes de l'Església Católica i molt difosa entre la religiositat popular. Al mig té la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA) ". Finalment al mig peu indica el nom del poble i la data de fosa: "# # MANISES ANNO 1853 #". Aquesta la podem traduir per: "MANISES ANY 1953".

Les inscripcions semblen procedents d'una campana més antiga, fosa l'any 1853 i copiades a la nova. El nom del poble és un afegit. El fet d'indicar-ho està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# SANCTE ANTONI ORA PRO NOBIS"
(2 cordons)
(02) (04) (08) (10) (decoració vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA)"
(06) (Sant Antoni de Padua)
(09) (Anagrama de Jesús en llatí) "JHS"
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# # MANISES ANNO 1853 #"
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
Truja truja de fusta que substitueix a una de ferro Manclús vella
Estat original La campana va ser dotada en el moment de la seua fosa amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposava de cigonyal per voltejar. Segurament disposaria a més d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
Estat anterior Des de la mecanització de 1956 estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, disposant a més de ballesta per al toc manual. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) motor d'impulsos i eletromall monofàsic.
Intervencions Com hem indicat, la campana sembla resultat de la refosa d'una més antiga, datada de l'any 1853, que es deuria trencar entorn a 1940. Tot i no indicar la data, sembla adequat datar-la al 1940, quan es va fondre la Mitjana. A més la presència de la marca de fàbrica de la foneria Hermanos Roses de Silla, indica que no es va fer amb anterioritat a 1939, ja que la foneria va estar fins eixe any ubicada a la ciutat de València. Per tal d'efectuar la benedicció es va preparar un entarimat a la porta de l'església. Després es pujaren les dos campanes a la torre, dotant-les de truja de fusta.

L'any 1956 va ser mecanitzada per la casa Manclús. La truja de fusta va ser canviada per altra de ferro i es va instal·lar un motor de vol continu i electromall trifàsic per tal de tocar automàticament. En el 2002 amb motiu de la restauració de la torre, el conjunt de campanes es va baixar del campanar. El bronze es va netejar i dotar de nova truja de fusta. Abans de ser pujat al campanar va participar amb la resta de campanes a una mostra de tocs a la Fira de Silla amb motiu de les festes de Sant Sebastià de l'any 2003. També va participar a una segona mosta, aquesta a Manises, amb motiu de la benedicció de les obres de restauració del campanar i les campanes. Finalment va quedar ubicada a la seua finestra habitual, instal·lada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va estar a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía amb subvenció de la Generalitat Valenciana.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
Notes
  • Exposada en la Fira de Sant Sebastià de Silla (17 al 19/01/2003)
  • Autors

    • LLOP i BAYO, Francesc; MARTÍN NOGUERA, Francesc Xavier (14-10-2002)
    • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc (18-07-2007)
    • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (06-05-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 16-04-2016
    29 Fotos

    Santes Justa i Rufina, la Mitjana (3)

    (Referència 2903)

    Localització Sala de les Campanes
    Diàmetre 91
    Altura del bronze 73
    Vora 9
    Pes aproximat 436
    FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
    Any fosa 1940
    Descripció Compta en primer lloc amb la següent inscripció al terç que indica l'advocació a la que està dedicada, en aquest cas a les patrones de Manises: "SANTAS / JUSTA / Y / RUFINA". Seguidament al mig trobem la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA) ". Finalment al mig peu indica el nom del poble i la data de fosa: "MANISES 1940". El fet d'indicar el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars de bronzes es retiraren dels campanars sense cap control ni inventari. Per no indicar les inscripcions el lloc d'origen, la majoria no es pogueren recuperar, per tant acabada la Guerra a les noves campanes es va afegir el nom del poble, per poder-les recuperar si es repetia aquesta situació.
    Espatlla (H) (cordó)
    Terç (T) (2 cordons)
    (00) (03) (06) (09) (flor)
    (2 cordons)
    (garlanda amb flors)
    Mig (M) (00) (Creu)
    (03) (Escut Nacional)
    (06) "SANTAS / JUSTA / Y / RUFINA"
    (09) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES HNOS / SILLA (VALENCIA) "
    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (06) "MANISES 1940"
    (2 cordons)
    Peu (2 cordons)
    (2 cordons)
    Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
    Tocs actuals de campanes Repica i volteja automàticament.
    Truja Fusta Nova 2001 Técnica y Artesanía.
    Estat original La campana va ser dotada en el moment de la seua fosa amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposava de cigonyal per voltejar. Segurament disposaria a més d'una llarga corda unida al batall per repicar-la des dels peus de la torre.
    Estat anterior Des de la mecanització de 1956 estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
    Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, disposant a més de ballesta per al toc manual. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
    Mecanismes de toc (03) Ballesta, (09) motor d'impulsos, electromall monofàsic.
    Intervencions La campana va ser fosa l'any 1940 als tallers de la foneria Hermanos Roses de Silla (València), conjuntament amb la campana de l'Albat. Per tal d'efectuar la benedicció es va preparar un entarimat a la porta de l'església. Després es pujaren les dos campanes a la torre, dotant-les de truja de fusta.

    L'any 1956 va ser mecanitzada per la casa Manclús. La truja de fusta va ser canviada per altra de ferro i es va instal·lar un motor de vol continu i electromall trifàsic per tal de tocar automàticament. En el 2002 amb motiu de la restauració de la torre, el conjunt de campanes es va baixar del campanar. El bronze es va netejar i dotar de nova truja de fusta. Abans de ser pujat al campanar va participar amb la resta de campanes a una mostra de tocs a la Fira de Silla amb motiu de les festes de Sant Sebastià de l'any 2003. També va participar a una segona mosta, aquesta a Manises, amb motiu de la benedicció de les obres de restauració del campanar i les campanes. Finalment va quedar ubicada a la seua finestra habitual, instal·lada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va estar a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía amb subvenció de la Generalitat Valenciana.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet
    Notes
  • Exposada en la Fira de Sant Sebastià de Silla (17 al 19/01/2003)
  • Autors

    • LLOP i BAYO, Francesc (14-10-2002)
    • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (06-05-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 16-04-2016
    17 Fotos

    Sant Joan, la Grossa (4)

    (Referència 3442)

    Localització Sala de les Campanes
    Diàmetre 115
    Altura del bronze 85
    Vora 12
    Pes aproximat 881
    FonedorROSES (VALÈNCIA)
    Any fosa 1935
    Descripció En primer lloc, compta amb la següent inscripció llatina al terç: "# SANCTE JOANNES BAPTISTA ORA PRO NOBIS PAROCHUS VICENTIUS AVIÑO". Aquesta es pot traduir com: "SANT JOAN BAPTISTA PREGA PER NOSALTRES RECTOR VICENT AVIÑO". En ella hi ha una aclamació dirigida a Sant Joan Baptista, titular del temple parroquial, que deriva de les Lletanies dels Sants. Aquesta és una de les súpliques més solemnes de l'Església Católica i molt difosa entre la religiositat popular. Al mig compta amb la marca de fàbrica, element habitual a les campanes industrials: "ROSES / VALENCIA / ESPAÑA". Finalment al mig peu està la data de fosa amb la numeració romana, inusual en aquesta època: "ANNO DOMINI MCMXXXV.". La seua traducció seria: "ANY DEL SENYOR 1935".
    Espatlla (H) (cordó)
    (sanefa vegetal)
    Terç (T) (2 cordons)
    "# SANCTE JOANNES BAPTISTA ORA PRO NOBIS PAROCHUS VICENTIUS AVIÑO"
    (2 cordons)
    (garlanda vegetal)
    Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
    (03) (Àngels adorant la Custòdia)
    (06) (imatge de Sant Joanet)
    (09) (marca de fàbrica) "ROSES / VALENCIA / ESPAÑA"
    Mig peu (MP) (2 cordons)
    (sanefa de flors) / (06) "ANNO DOMINI MCMXXXV."
    (2 cordons)
    (garlanda vegetal)
    Peu (2 cordons)
    (2 cordons)
    Tocs tradicionals de campanes Es repicava des dels peus del campanar per mitjà d'una llarga corda unida al batall. Voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes.
    Tocs actuals de campanes Volteja i repica automàticament.
    Truja Fusta Nova 2001 Técnica y Artesanía.
    Estat original Comptava amb truja de fusta de perfil tradicional valencià. Disposava de corda al batall per a repicar-la des dels peus del campanar.
    Estat anterior Des de la mecanització de l'any 1956 estava instal·lada amb truja de ferro de la casa Manclús. Comptava amb motor de vol continu i electromall trifàsic.
    Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una de les finestres de la Sala de les Campanes. Disposa de truja de fusta de perfil tradicional valencià. Està mecanitzada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic, disposant a més de ballesta per al toc manual. Compta amb batall lligat i reforçat amb cable de seguretat.
    Mecanismes de toc (03) motor d'impulsos i eletromall monofàsic, (09) ballesta.
    Intervencions La campana Grossa, nom popular que rep per ser la més gran del campanar, fa ser refosa l'any 1935. A principis de la dècada dels anys 30 del segle XX es va badar, mentre tocava un Dimecres Sant de vesprada. La campana va ser baixada de la torre amb el Tiplet per tal de refondre les dos campanes als tallers de la foneria que els Hermanos Roses tenien oberta a la ciutat de València. Les noves campanes varen ser beneïdes a un entarimat preparat per a l'ocasió i pujades després al campanar. Una volta dalt es dotaren de truges de fusta (segurament de les antigues campanes) i s'instal·laren a les respectives finestres.

    L'any 1956 va ser mecanitzada per la casa Manclús. La truja de fusta va ser canviada per altra de ferro i es va instal·lar un motor de vol continu i electromall trifàsic per tal de tocar automàticament. En el 2002 amb motiu de la restauració de la torre, el conjunt de campanes es va baixar del campanar. El bronze es va netejar i dotar de nova truja de fusta. Abans de ser pujat al campanar va participar amb la resta de campanes a una mostra de tocs amb motiu de la benedicció de les obres de restauració del campanar i les campanes l'any 2003. Finalment va quedar ubicada a la seua finestra habitual, instal·lada amb motor d'impulsos i electromall monofàsic. La restauració va estar a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía amb subvenció de la Generalitat Valenciana.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

    Autors

    • LLOP i BAYO, Francesc (14-10-2002)
    • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (06-05-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 16-04-2016
    23 Fotos

    El Simbolet, d'Alçar a Déu (0)

    (Referència 5060)

    Localització Tercer cos del campanar
    Diàmetre 30
    Altura del bronze 25
    Vora 3
    Pes real 15
    Any fosa 1924
    Descripció Compta amb la següent inscripció incisa al terç: "MARIA - VICENTA / 8 - SEPbre-1924. En ella indica en primer lloc el nom de la campana i una data, segurament la de la benedicció.
    Terç (T) (2 cordons)
    Mig (M) (06) "MARIA - VICENTA / 8 - SEPBRE - 1924"
    Mig peu (MP) (3 cordons)
    Peu (2 cordons)
    Tocs tradicionals de campanes Com indica un dels noms que rep popularment la campana, tocava per a l'Alçar a Déu (el moment de la missa que coincidia amb l'elevació del Cos i la Sang de Crist), interpretat per mitjà d'una llarga corda que arribava fins als peus del campanar.
    Tocs actuals de campanes Volteja automàticament en alguns tocs de missa.
    Truja Fusta 2001 Técnica y Artesanía.
    Estat original Disposava de truja de fusta. Estava instal·lada a la mateix ubicació que ocupa actualment. Comptava amb cigonyal per voltejar-la des dels peus del campanar.
    Estat anterior Fins la restauració de l'any 2003 estava ubicada al Cementeri de Manises.
    Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada al tercer cos del campanar (ubicació original de la campana). Compta amb truja de fusta de perfil tradicional valencià i està mecanitzada amb motor d'impulsos. Disposa de ballesta per al toc manual.
    Mecanismes de toc (03) ballesta, (09) Motor d'impulsos.
    Intervencions A la campana figura la data de 8 de setembre de 1924. Aquesta data possiblement indica la data en que va ser beneïda, ja que al ser incisa es va afegir quan la campana estava ja fosa. Amb la mecanització del conjunt de campanes va perdre el seu us i finalment es va ubicar al Cementeri de Manises. Després d'un robatori va ser recuperada. L'any 2003, quan es restauraren la resta de campanes es va portar també als tallers. El bronze es va netejar i dotar de nova truja de fusta. Després de la benedicció es va ubicar al seu lloc original, el tercer cos del campanar, mecanitzant-la amb motor d'impulsos. La restauració va estar a càrrec de 2001 Técnica y Artesanía amb subvenció de la Generalitat Valenciana.
    Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
    Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
    Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permet

    Autors

    • LLOP i BAYO, Francesc (14-10-2002)
    • MARTÍNEZ ROIG, Eliseo (19-07-2007)
    • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació de la campana] (06-05-2015)
    Editor ALEPUZ CHELET, Joan
    Actualització 15-04-2016
    9 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 18-10-2019
    Convertir a PDF