Castell - BENABARRE / BENAVARRI (ARAGÓN)

Campanes actuals

Campana dels quarts (A)

(Referència 14914)
Localització Part alta de la sala de les campanes
Diàmetre 50
Pes aproximat 72
FonedorMESTRES, JAUME (CALAF)
Any fosa 1770ca
Descripció Una reixa impedeix la documentació completa de la campana. A la cara exterior es pot llegir la següent inscripció: "SANCTA ✱ AGATHA ✱ ORA". Aquesta completa podria ser: "SANCTA AGATHA ORA PRO NOBIS". És un text inspirat a les Lletanies dels Sants, una de les súpliques més solemnes de l'Església Catòlica que forma part de diverses celebracions litúrgiques i rituals de protecció. La inscripció es tradueix així: "SANTA ÀGATA PREGA PER NOSALTRES". Segurament també disposa de l'any de fosa.
Terç (T) (2 cordons)
(inscripció incompleta) "SANCTA ✱ AGATHA ✱ ORA (...)"
(2 cordons)
Mig (M) (03) (Creu amb pedestal)
(06) (imatge de Sant Miquel Arcàngel) (imatge de la Immaculada Concepció)
(cordó)
(sanefa amb motius vegetals i sivella)
(cordó)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Exclusivament toc dels quarts.
Tocs actuals de campanes Toca els quarts.
Truja No té
Estat original Segurament disposava d'una maça exterior connectada a la maquinària del rellotge per tocar els quarts.
Estat actual Està instal·lada a una finestra superior de la sala de les campanes, damunt de la campana horària. Penja d'una anella que agafa les anses i està mecanitzada amb electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (04) electromall monofàsic
Intervencions La campana sembla obra d'un Mestres, una família de fonedors catalans del segle XVIII. Les lletres decorades i la imatge de Sant Miquel remeten a les campanes foses per Jaume Mestres i es podria datar entorn dels anys 70 del segle XVIII. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes La campana sols s'ha utilitzat per a tocs horaris i en conseqüència la instal·lació tradicional s'ha adequat a aquesta necessitat. Per aquest motiu cal descartar qualsevol intent de mecanització o canvi d'instal·lació orientats alterar aquest ús tradicional. La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l'Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Cal documentar amb més detall la campana, especialment la cara interior. El diàmetre és aproximat.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació parcial de la campana] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-11-2018
1 Fotos

Campana de les hores (B)

(Referència 14915)
Localització Part alta de la sala de les campanes
Diàmetre 90
Pes aproximat 422
Any fosa 1300ca
Descripció La campana té un conjunt d'inscripcions al terç molt habituals a l'època, totes elles amb lletra minúscula gòtica. Les hem documentades parcialment perquè la campana és inaccessible sense mitjans extraordinaris i a més una reixa tapa la cara interior. Les inscripcions es troben al terç, repartides en dos nivells. La primera és aquesta: "X P Ƨ ┇R E X ┇V E N I T┇I N┇P A C E┇D E U Ƨ". Completa seria: "XPS REX VENIT IN PACE DEUS HOMO FACTUS EST". Aquesta es tradueix així: "CRIST REI VA VENIR EN PAU DÉU ES VA FER HOME". És un text protector i que forma part de diverses oracions per protegir de les tronades i altres mals. Seguidament té una altra inscripció també amb caràcter protector: "+ M E┇N T E M┇Ƨ A N T A M┇Ƨ P O N T A". Completa seria: "MENTEM SANCTAM SPONTANEAM HONOREM DEO ET PATRIE LIBERATIONEM". La font d'aquest text està a la llegenda de Santa Àgata, contada per Jacobo de Varazze o Voràgine. Durant el soterrar de la santa un jove amb blanques vestidures va deixar com a epitafi de la seua tomba una taula o Tabola Angelica amb aquest text. Segons la tradició quan un any després l'Etna va entrar en erupció i quan la lava anava a arrasar la ciutat de Catània un miracle de la santa ho va evitar. Per aquest motiu Santa Àgata es va associar amb la protecció de volcans, tronades i llamps; i el text de la Tabola l'utilitzaren a les inscripcions de les campanes. Voràgine interpreta el text així: "Ànima santa, generosa, honor de Déu i alliberadora de la pàtria".
Espatlla (H) (3 cordons)
Terç (T) (3 cordons)
(inscripció documentada parcialment) "X P Ƨ ┇R E X ┇V E N I T┇I N┇P A C E┇D E U Ƨ"
(3 cordons)
(inscripció documentada parcialment) "+ M E┇N T E M┇Ƨ A N T A M┇Ƨ P O N T A"
(3 cordons)
(3 cordons)
(02) (Calvari)
(10) (Pantocràtor amb els tetramorfs)
Mig peu (MP) (3 cordons, el central més gruix)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Tocs horaris i repic manual des de la sala de les campanes per a determinats tocs amb la resta de les campanes.
Tocs actuals de campanes Toca les hores de forma automàtica.
Truja Biga de fusta
Estat original La campana tenia una maça exterior que estava connectada a la maquinària del rellotge i servia per interpretar el toc de les hores. Disposava d'una corda al batall per repicar-la.
Estat actual Es troba en bon estat de conservació, instal·lada a una finestra superior de la sala de les campanes junt amb la campana dels quarts. La instal·lació és tradicional amb una biga de fusta i diversos tirants que fixen la campana. Té batall i un electromall monofàsic.
Mecanismes de toc (06) electromall monofàsic
Intervencions Aparentment la campana no té la data de fosa, però el tipus de lletra i la seua forma podríem datar-la a principis del segle XIV i per tant seria una de les campanes més antigues de la Ribagorça. El seu extraordinari valor patrimonial es reforça pel fet que continua complint la mateixa funció per a la qual va ser fosa. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes La campana sols s'ha utilitzat per a tocs horaris i alguns repics manuals, per tant la instal·lació tradicional s'ha adequat a aquesta necessitat. Per aquest motiu cal descartar qualsevol intent de mecanització o canvi d'instal·lació orientats alterar aquest ús tradicional. La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d'Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal·lació és tradicional i cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica parcial i fitxa] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-11-2018
2 Fotos

Salvador (1)

(Referència 1593)
Localització Sala de les campanes
Diàmetre 40
Altura del bronze 35
Pes aproximat 37
Any fosa 1701
Descripció La campana té una senzilla inscripció en llatí al terç: "+SALVATOR❖M(VN)DI❖SALVANOS". Algunes lletres no es poden llegir perquè es perderen durant una soldadura cassolana. La inscripció es tradueix així: "+SALVADOR DEL MÓN SALVEU-NOS". Aquesta recull una invocació a Jesús baix l'advocació del Salvador. Al mig peu, repartida entre la creu, està la data de fosa: "I7 / 0I".
Terç (T) (cordó)
(2 cordons)
"+SALVATOR❖M(VN)DI❖SALVANOS"
(2 cordons)
Mig (M) (06) "I7" (Creu amb pedestal) "0I"
Mig peu (MP) (3 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic exclusivament manual per mitjà d'un corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes Repic automàtic.
Truja Fusta original.
Estat anterior Disposava d'una corda al batall per repicar-la manualment.
Estat actual Regular - campana fixa. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Conserva la instal·lació tradicional amb la truja de fusta (pensada per a una campana fixa i de repic), així com els ferratges que es fixen per mitjà de diverses falques i el batall original. No té rodaments ni cap altre accessori pensat per al seu moviment.
Mecanismes de toc (09) electromall monofàsic
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1701 per un fonedor anònim, segurament pel trencament d'una campana més antiga. La instal·lació que té sembla antiga perquè utilitza diverses falques. La batallera es va trencar fa temps perquè utilitza també falques per fixar la postissa. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes La campana sols s'ha tocat de forma repicada i en conseqüència la instal·lació tradicional s'ha adequat a aquesta necessitat. Per aquest motiu cal descartar qualsevol intent de mecanització o canvi d'instal·lació orientats alterar aquest ús tradicional. La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles.

Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre es substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Campana mal orientada (creu cap a dins)

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (18-09-1984)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-11-2018
12 Fotos

Mare de Déu del Pilar (2)

(Referència 1594)
Localització Sala de les campanes
Diàmetre 43
Altura del bronze 39
Vora 6
Pes aproximat 46
FonedorMENEZO (MERUELO)
Any fosa 1943
Descripció La campana té una simple inscripció al terç amb l'advocació a la qual està dedicada i la data de fosa: "VIRGEN DEL PILAR ANO 1943".
Terç (T) (2 cordons)
"VIRGEN DEL PILAR ANO 1943"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu amb pedestal)
Mig peu (MP) (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Repic manual des de la sala de les campanes per mitjà d'una corda unida al batall.
Tocs actuals de campanes No es toca.
Truja Fusta antiga de perfil tradicional local.
Estat anterior Disposava d'una corda al batall per repicar-la manualment.
Estat actual Regular - campana fixa. Està instal·lada a una de les finestres de la sala de les campanes. Conserva la instal·lació tradicional amb la truja de fusta (pensada per a una campana fixa i de repic), així com els ferratges que es fixen per mitjà de diverses falques i el batall original. No té rodaments ni cap altre accessori pensat per al seu moviment.

Té al mig un badat que arriba quasi fins al terç i per tant la sonoritat de la campana és totalment deficient.
Mecanismes de toc corda al batall
Intervencions La campana va ser fosa l'any 1943, segurament pel trencament d'una més antiga de similars proporcions. Tot i que no indica el nom del seu autor/s amb seguretat va ser fosa pels Menezo que disposaven d'un taller a Barbastro. La nova campana va aprofitar la instal·lació de l'antiga. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes Vist l'estat de la campana caldria refondre-la perquè no té excessiu valor històric i ja està documentada.

Respecte a la instal·lació, com que la campana sols s'ha tocat de forma repicada la instal·lació tradicional s'ha adequat a aquesta necessitat. Per aquest motiu cal descartar qualsevol intent de mecanització o canvi d'instal·lació orientats alterar aquest ús tradicional. La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles.

Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració per a la futura campana. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre es substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (18-09-1984)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 05-11-2018
10 Fotos

Campana gòtica (3)

(Referència 1595)
Localització Sala de les campanes
Diàmetre 85
Altura del bronze 75
Vora 10
Pes aproximat 356
Any fosa 1435
Descripció La campana té diverses inscripcions en llatí amb lletra minúscula gòtica. En primer lloc trobem al terç la següent: "+⁑+⁑+ihs⁑autem⁑tranciens⁑per⁑medium⁑illorum⁑ibat⁑ano⁑dni⁑m⁑cccc⁑xxxxv. Aquesta té algunes abreviatures (algunes assenyalades al text per mitjà d'una ratlla sobre les lletres) i completa seria: "IHS (O IESUS) AUTEM PER MEDIUM ILLORUM IBAT ANNO DOMINI MCCCCXXXV". Es podria traduir així: "PERÒ ELL PASSANT ENTRE ELLS ES VA ANAR ANY DEL SEÑOR 1435". El text és una adaptació d'un fragment de l'Evangeli de Sant Lluc (Llc 4,30) i amb seguretat té un sentit diferent del passatge evangèlic, possiblement referent a què la campana amb el seu so porta el missatge de Jesús entre la gent. Per altra banda la data de fosa té una errata i caldria escriure: "MCDXXXV". Seguidament, també al terç, trobem diverses voltes el text "⁑tedeum⁑laudamus". Aquest es repeteix quasi nou voltes, tantes com cap, i la novena vegada es talla per la meitat la primera lletra "u" de "laudamus". El fragment és l'inici del Te Deum, tradicionalment utilitzat a la litúrgia catòlica com a himne d'acció de gràcies i que forma part de l'Ofici de Matines alguns dies. Tradicionalment era atribuït a Sant Ambròs de Milà i Sant Agustí, però segurament és obra de Nicetas, bisbe de Remesiana (segle IV). Es tradueix així: "ET LLOEM OH DÉU". Al mig peu té una cinta amb la inscripció "aue maria". Aquesta es correspon amb les primeres paraules de l'Ave Maria, l'oració més popular de les dirigides a la Mare de Déu. És una variant del text narrat per l'evangelista Lluc (Llc, 1:28), que inclou el nom de Maria (no present al relat evangèlic, però si a l'oració).
Anses Anses decorades.
Espatlla (H) (2 cordons)
(3 cordons)
Terç (T) (2 cordons)
"+⁑+⁑+ihs⁑autem⁑tranciens⁑per⁑medium⁑illorum⁑ibat⁑ano⁑dni⁑m⁑cccc⁑xxxxv"
(2 cordons)
(00) (Crist Varó de Dolors)
(03) (Mare de Déu)
(06) (Crist Varó de Dolors)
(09) (Sant Miquel)
(2 cordons)
"⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑laudamus⁑tedeum⁑lau"
Mig (M) (sanefa amb fors i sivella) "aue maria"
Mig peu (MP) (5 cordons, el central més gruix)
Peu (cordó)
(sanefa amb motius vegetals)
(cordó)
Tocs tradicionals de campanes La campana es tocava de forma repicada des de la mateixa sala de les campanes. Per a la major part dels tocs es repicava per mitjà d'una corda. Dins d'alguns tocs festius es voltejava amb les mans.
Tocs actuals de campanes Repic automàtic.
Truja Fusta amb un contrapés de cement.
Estat actual La campana està en regular estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la sala de les campanes. Conserva la instal·lació tradicional amb truja de fusta de perfil local i una peça de formigó, així com diverses falques per fixar les diverses parts de la truja. Té una ballesta de fusta que servia per a alçar-la. Disposa de batall lligat amb el sistema tradicional i un electromall monofàsic per repicar-la automàticament. La reixa, que sols es pot obrir parcialment, impedeix el moviment de la campana.
Mecanismes de toc (03) ballesta fusta (utilitzada per alçar la campana), electromall monofàsic.
Intervencions Va ser fosa l'any 1435 per un mestre campaner anònim, que segurament viatjava de forma itinerant. Després de beneïda es va pujar al campanar. Durant els segles posteriors a penes es va intervenir, limitant-se aquestes actuacions a la substitució de les peces de fusta o ferratges en mal estat. A mitjans del segle XX es va canviar la peça de pedra per altra de formigó. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.

Es podria dotar amb motor d'impuls per voltejar d'acord amb els tocs tradicionals, però és recomanable conservar el seu toc manual. Igualment caldria dotar el batall amb cable de seguretat.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Cal incoar expedient per declarar-la Bé d´Interés Cultural. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Campana magnífica, que deu ser conservada en la seua integritat (Nota de F. LLOP)

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (18-09-1984)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-11-2018
25 Fotos

Santa Maria (4)

(Referència 1596)
Localització Sala de les campanes
Diàmetre 98
Altura del bronze 80
Vora 10
Pes aproximat 545
FonedorMESTRES, ADJUTORI (CALAF)
Any fosa 1742
Descripció La campana té a l'espatlla dos segells amb la imatge de Sant Medard. Els segells tenen aquesta inscripció en llatí: "SAИTE / MEDARDE". Correctament seria: "SANCTE MEDARDE". La inscripció es tradueix així: "SANT MEDARD". Seguidament trobem al terç dos textos també en llatí: "SANCTVS DEVS (medalla redona amb el bust del Salvador) SANCTVS FORTIS SANCTVS IMMMORTALIS MISERERE NOBIS SAT MARIA (imatge gòtica de la Mare de Déu) ORA PRO NOBIS". La es pot traduir així: "SANT DÉU, SANT FORT, SANT IMMORTAL TINGUEU PIETAT DE NOSALTRES / SANTA MARIA PREGA PER NOSALTRES". La primera part està dirigida a la Santíssima Trinitat. Els origens d'aquest cant els conta Jacobo da Varazze en la Llegenda Daurada i prenen com a font el Llibre Tercer de Sant Joan Damascè: durant la celebració d'unes rogatives a Constantinopla amb motiu d'una terrible calamitat un xiquet que participava va ser pujat al cel i va escoltar als àngels cantar aquest càntic. En el moment de tornar a la terra va entonar aquest cant i la calamitat va cesar eixe moment. El Concili de Calcedonia va aprovar aquest cant, finalitzant Sant Joan el seu relat amb aquestes paraules: "Estic segur de que els dimonis fugen ràpidament en escolar la seua lletra". La segona part té una sencilla oració dirigida a la Mare de Déu que procedeix tant de l'Ave Maria com de les diverses lletanies.


Al mig dispos d'una creu amb quatre med.També té aquesta inscripció: "DE CALAF / ADYVTORI MESTRES / ME FEV LO ANY 1742". Aquesta indica la procedència del mestre fonedor (Calaf a Barcelona), el seu nom (Adjutori Mestres) i la data de fosa.
Espatlla (H) (2 cordons)
(2 cordons)
(06) (Creu entre dos segells amb la imatge de Sant Medard) "SAИTE / MEDARDE"
Terç (T) (2 cordons)
"SANCTVS DEVS (medalla redona amb el bust del Salvador) SANCTVS FORTIS SANCTVS IMMMORTALIS MISERERE NOBIS SAT MARIA (imatge gòtica de la Mare de Déu) ORA PRO NOBIS"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (creu amb una medalla central redona amb la Ecce Homo i quatre medalles als extrems de la creu amb la imatge de Sant Medard) "SAИTE / MEDARDE" (a cada medalla)
(06) (Creu) (Sant Josep) (Sant Antoni de Padova) (Sant Sebastià) (Creu) "DE CALAF / ADYVTORI MESTRES / ME FEV LO ANY 1742" (imatge gòtica de Sant Miquel)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es tocava de forma repicada des de la mateixa sala de les campanes. Per a la major part dels tocs es repicava per mitjà d'una corda. Dins d'alguns tocs festius es voltejava amb les mans.
Tocs actuals de campanes Repic automàtic.
Truja Fusta amb un contrapés de pedra
Estat actual La campana està en regular estat de conservació, ubicada a una de les finestres de la sala de les campanes. Conserva la instal·lació tradicional amb truja de fusta de perfil local i una peça de pedra, així com diverses falques per fixar les diverses parts de la truja. Té fragments d'una ballesta de fusta que servia per a alçar-la. Disposa de batall lligat amb el sistema tradicional i un electromall monofàsic per repicar-la automàticament. Les estructures preparades per a la visita al mirador del castell impedeixen el moviment de la campana.
Mecanismes de toc (03) fragment de la ballesta fusta (utilitzada per alçar la campana), (09) electromall monofàsic
Intervencions Va ser fosa l'any 1742, segurament pel trencament d'una campana més antiga. El mestre campaner Adjutori Mestres de Calaf, membre d'una de les famílies més importants de fonedors catalans del segle XVIII la va fondre. Durant els segles posteriors a penes es va intervenir, limitant-se aquestes actuacions a la substitució de les peces de fusta o ferratges en mal estat. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.

Es podria dotar amb motor d'impuls per voltejar d'acord amb els tocs tradicionals, però és recomanable conservar el seu toc manual. Igualment caldria dotar el batall amb cable de seguretat.

Per altras banda és necessari replantejar l'estructura del mirador per tal que aquesta no impedisca el moviment de la campana i per tant no limite els seus usos tradicionals.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Magnífica campana per la seua iconografia barroca (Nota de F. LLOP i BAYO)

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (18-09-1984)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-11-2018
20 Fotos

Medarda (5)

(Referència 1597)
Localització Sala de les campanes
Diàmetre 122
Altura del bronze 103
Vora 13
Pes aproximat 1051
FonedorMANZANA; VENTURA (TOLVA)
Any fosa 1785
Descripció La campana té l'espatlla una sanefa amb medalles que representen dos tipus iconogràfics: la Transverberació de Santa Teresa de Jesús i Jesús Natzaré. El segon tipus està acompanyat pel següent fragment: "NAZ / AREN". Aquest text està retallat i al mig apareix complet. Seguidament trobem al terç la següent inscripció: "CAMPANA MEDARDA SE FVNDIO EL AÑO 1785 SV PESO BEINTE Y QUATRO QVINTALES". És un text poc habitual a l'època, quan és més comú utilitzar oracions o altres inscripcions amb caràcter sagrat. Indica la denominació popular de la campana (pel patró del poble), l'any de fosa i el seu pes en quintans. Al mig té diversos motius iconogràfics religiosos acompanyats per altres vegetals, campanes i penjolls. Les imatges de Jesús Natzaré estan acompanyades pel següent text: "IESVS NAZ / AREN". Aquest complet seria: "IESVS NAZARENVS". Es tradueix així: "JESÚS NATZARÉ". Les imatges de Sant Josep tenen aquesta inscripció: "SAN IOSEPH". També està incompleta perquè "SAN" en llatí s'escriu "SANCTE". Es tradueix així: "SANT JOSEP".

També al mig hi ha una inscripció amb el nom del seu autor i repeteix la data de fosa: "BENTURA (campana) / MANZANA (campana) / DE TOLVA (campana) / MEIZO EL (campana) / AON I785 (campana)". Té algunes errades i correctament seria: "VENTURA MANZANA DE TOLVA ME HIZO EL AÑO I785. A més té tres medalles amb la imatge de Jesús Natzaré i la inscripció que les acompanya descrita anteriorment.
Espatlla (H) (sanefa amb medalles de la Transverbació de Santa Teresa a la cara exterior i a l'interior medalles amb Jesús Natzaré amb inscripció) "NAZ / AREN"
Terç (T) (2 cordons)
(sanefa amb flors) (nom de Jesús) (campana) "CAMPANA MEDARDA SE FVNDIO EL AÑO 1785 SV PESO BEINTE Y QUATRO QVINTALES"
(2 cordons)
(medalla) (sanefa amb penjolls)
(2 cordons)
(sanefa amb flors de lis)
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu composada de diverses medalles, motius vegetals i querubins)
(02) (Transverbació de Santa Teresa de Jesús)
(03) (Jesús Natzaré) "IESVS NAZ / AREN"
(04) (Transverbació de Santa Teresa de Jesús)
(06) (Jesús Natzaré) "IESVS NAZ / AREN"
(08) (Sant Josep) "SAN / IOSEPH"
(09) (Jesús Natzaré) "IESVS NAZ / AREN"
(10) (Sant Josep) "SAN / IOSEPH"
(garlanda de creus amb dos pel•lícans als seus peus)
(2 cordons)
(06) (creu entre dos pel·lícans) (inscripció rodejada per una sanefa amb motius vegetals i querubins) (tres medalles de Jesús Natzaré) "BENTURA (campana) / MANZANA (campana) / DE TOLVA (campana) / MEIZO EL (campana) / AON I785 (campana)" / (creu entre dos pel·lícans)
Mig peu (MP) (5 cordons)
Peu (2 cordons)
(sanefa amb flors de lis)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Durant els segles posteriors a penes es va intervenir, limitant-se aquestes actuacions a la substitució de les peces de fusta o ferratges en mal estat. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Tocs actuals de campanes Repic automàtic.
Truja Fusta amb un contrapés de pedra
Estat actual La campana té un badat al mig, junt a la creu. Aquest s'estén verticalment, però no arriba al llavi. Conserva la instal·lació tradicional amb truja de fusta de perfil local i una peça de pedra, així com diverses falques per fixar les diverses parts de la truja. Té fragments d'una ballesta de fusta que servia per a alçar-la. Disposa de batall lligat amb el sistema tradicional i un electromall monofàsic per repicar-la automàticament. La reixa, que sols es pot obrir parcialment, impedeix el moviment de la campana.
Mecanismes de toc (03) ballesta fusta (tulitzada per alçar la campana), (04) electromall monofàsic
Intervencions Va ser fosa l'any 1785 per Ventura Manzana, campaner de la veïna localitat de Tolva. Durant els segles posteriors a penes es va intervenir, limitant-se aquestes actuacions a la substitució de les peces de fusta o ferratges en mal estat. Entorn de l'any 2013 la mecanitzaren amb electromall monofàsic.
Propostes Atés el valor històric i patrimonial de la campana cal soldar-la per a evitar que es trenque més i que el badat afecte a la iconografia. És necessari que aquest procés el porte a terme una empresa especialitzada.

La instal·lació s'ha de conservar en la mesura de les possibilitats de forma íntegra perquè tots els elements que la formen (truja, ferratges i batall) són testimonis de l'ús de la campana al llarg dels segles. Aquesta idea es deu traduir en la conservació de la instal·lació i la seua restauració. Sols es podran canviar els elements que no asseguren l'estabilitat del conjunt i sempre se substituiran per altres de formes semblants als tradicionals.

Es podria dotar amb motor d'impuls per voltejar d'acord amb els tocs tradicionals, però és recomanable conservar el seu toc manual. Igualment caldria dotar el batall amb cable de seguretat.
Protecció Protecció genèrica per formar part d'un immoble protegit amb la categoria de BIC (Castell de Benavarre / Benavarri).
Valoració Cal incoar expedient per incloure-la en l´Inventari General de Béns Mobles. En cas de trencament sols pot ser soldada. Pot ser remplaçada per un altra campana de distinta afinació.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.
Notes Magnífica campana per la seua iconografia barroca (nota de F. LLOP i BAYO)

Autors de la documentació

  • ÁLVARO MUÑOZ, Mari Carmen; LLOP i BAYO, Francesc [Primera presa de dades] (18-09-1984)
  • ALEPUZ CHELET, Joan [Documentació fotogràfica i fitxa] (27-10-2018)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 15-11-2018
32 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 25-02-2021
    Convertir a PDF