Parròquia de l'Assumpció - ALAQUÀS (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

"El cimboriet" (desapareguda)

(Referència 10578)
Localització Espadanya sobre el presbiteri
Tocs tradicionals de campanes Com era freqüent entre les campanes de senyals d'arreu de la nostra geografia, comptem amb la certesa que la campana era tocada diàriament a l'alba, per assenyalar la missa primera, i més tard, cap al capvespre, per convocar a la feligresia a les funcions litúrgiques (rosaris, exposicions menors del Santíssim, etc.). Durant la missa major diària, independentment de la classe del dia, era tocada també mentre durava l'Alçar a Déu; i en els enterraments dels adults es feia sonar quan el clero parroquial eixia en processó de la parròquia per recollir al difunt. Encara que no en tenim constància, és presumible que la campana –com la majoria de les seues homònimes– fora tocada en dies de festa, mentre els campaners eren a la torre, per coordinar la litúrgia amb el campanar.
La campaneta, que penjava a una espadanya a les cobertes del temple, era tocada pel sagristà o algun acòlit des de la porta de la sagristia, on penjava un cordell per ser tocada a "mitja vela" (el nom local del mig vol), amb l'ajuda de la palanca metàl·lica que devia haver encastada a la truja de la campana.
Truja Truja de fusta.
Estat original D'aquella antiga campana, desapareguda en els espolis de l'estiu de 1936, ens han arribat alguns testimonis orals, escrits i gràfics, ben concloents pel que fa als sobrenoms que van associar-se a ella, a algun tret de la seua instal·lació i als usos que va acomplir. Aquesta campana pertanyia al reduït grup de senyaleres de l'Horta que eren conegudes –com a la propera ciutat de València– baix el sobrenom de "cimboriet". Una denominació popular que, és clar, derivava de la seua ubicació a les cobertes de l'església, sobre el mur de tancament del presbiteri, allà on a les grans esglésies diocesanes s'haguera alçat el cimbori. De fet, en un singular exercici de metonímia, encara a mitjans del nou-cents, dècades després de la desaparició de la campana, a l'espadanya on va ubicar-se se la continuava coneixent baix aquell sobrenom. L'espadanya, però, va seguir el destí pres per la campana anys enrere, i en els últims anys 1980 va desaparèixer en el context d'una presumpta restauració de les cobertes, que malauradament, no va suposar sinó el primer pas d'un seguici d'obres de reforma ben poc encertades, que també afectaren profundament al campanar. En qualsevol cas, des de la ballesta que degué haver encastada a la truja del "cimboriet" descendia un cordell per l'exterior de l'església, fins assolir la porta de la sagristia major, aleshores situada en el costat oposat del presbiteri, en l'espai que hui ocupa el museu parroquial.
Mecanismes de toc La campana degué comptar –com altres campanes de senyals de l'Horta, com la de la veïna Aldaia– amb una palanca metàl·lica encastada al braç de la truja, per ser balancejada des de la sagristia de la parròquia.

Autors de la documentació

  • ESTEVE FORRIOL, José [Primeres dades escrites sobre la campana] (1992)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Fitxa] (2011)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 10-05-2020
1 Fotos

Mare de Déu de l'Olivar, la "campana de la Mare de Déu" (desapareguda)

(Referència 16908)
Localització Sala de les campanes
Any fosa 1881
Tocs tradicionals de campanes Com a Alfafar i a Xirivella, el veïnat d'Alaquàs va atribuir –probablement a partir del segle XVIII– a una de les campanes del campanar de la parròquia l'honor de ser el bronze baix el qual havia sigut trobada, allà pel segle XIV, la imatge de la Mare de Déu de l'Olivar, la patrona del poble. La vinculació de la campana amb aquestos fets miraculosos li conferiren poders taumatúrgics per protegir a la població davant de perills. I així, com expressen els testimonis escrits que conservem d'ella, sabem que era feta sonar per a allunyar tempestes –que la creença popular assegurava, fugien cap a Picanya– i en les rogatives de dolors de part. La primera referència documental als presumptes poders protectors de la "campana de la Mare de Déu" –que com a Alfafar i a Xirivella, així era coneguda aquesta campana– és la segona versió dels gojos de la patrona, impresos en els primers anys del segle XIX. La primera versió de la peça, documentada a finals del set-cents, encara no inclou cap cita a una campana vinculada amb la troballa de la Mare de Déu. Ara bé, no s'ha de descartar que la campana a la qual van atribuir-se aquestos successos miraculosos en els albors dels segles XVIII al XIX, acomplira ja abans funcions protectores semblants.
Truja Truja de fusta de perfil valencià.
Estat original En la primavera de 1881 la junta de fàbrica de la parròquia expressa la voluntat de refondre l'emblemàtica "campana de la Mare de Déu", davant el badat que se li havia obert anys enrere. Poques setmanes després, en maig d'aquell any la nova campana és beneïda i passejada pels carrers del poble damunt d'una carrossa, acompanyada per les dos bandes de música, un fet que posa de manifest la importància de l'efemèride, donada la resistència d'ambdós institucions a unir sinergies.

Autors de la documentació

  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau M. [Fitxa] (2020)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 18-06-2020
Fotos

Campanes actuals

Maria de l'Olivar Teresa, la "campana de la Mare de Déu" (1)

(Referència 3660)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 48
Pes aproximat 64
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1950
Descripció La campana degué ser concebuda per l'il·lustre sacerdot alaquaser Mn. José Esteve Forriol, expert en llengües clàssiques i bon coneixedor de la presència al campanar de l'Assumpció, fins als espolis de l'estiu de 1936, d'una campana a la qual els seus veïns atribuïen l'honor de ser el bronze baix el qual fou trobada la imatge de la patrona. D'ací que la nova campana, donada a la parròquia per la família d'Esteve Forriol, fora fosa amb la vocació de recuperar l'espai deixat anys enrere per l'emblemàtica "campana de la Mare de Déu". La nova campana va ser dedicada a la patrona, afegint-li, però, el nom de Teresa, segurament en memòria de la mare de la família, Teresa Forriol Nebot. I en record de les antigues atribucions protectores de la campana de la patrona, en el mig peu de la peça va ser inclosa una cuidada inscripció llatina, que resa: "DOMINVM LAVDO. VIRGINEM CANO. PVERPERAS ADIVVO. PROCELLAS REPELLO.".
Terç (T) (Dos cordons)
"MARIA DEL OLIVAR TERESA ALACUAS ANO 1950 ✱"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu flordelisada)
(03) (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / ROSES HNOS / SILLA VALENCIA"
(06) "A EXPENSAS DE LA FAMILIA / ESTEVE FORRIOL / M C M L"
(09) (Immaculada Concepció)
Mig peu (MP) (Dos cordons)
"DOMINVM LAVDO. VIRGINEM CANO. PVERPERAS ADIVVO. PROCELLAS REPELLO. ✱"
(Dos cordons)
Peu (Dos cordons)
Tocs tradicionals de campanes En el període transcorregut entre la seua instal·lació al campanar i la primera electrificació, la campana era repicada des dels peus del campanar, fins on descendien sengles cordes des dels batalls de les campanes perquè pogueren ser tocades sense necessitat de pujar a la torre cada vegada que hi haguera que fer-ho. Així era tocada a les misses majors dels diumenges, que eren assenyalades amb un toc repicat de les tres campanes, i als senyals de difunts, en què també era tocada a "mitja vela" (la denominació local del mig vol). En les festes era voltejada a mans del campaner.
Encara que, simbòlicament, va fondre's amb la vocació de substituir l'antiga "campana de la Mare de Déu", aquesta campana mai no va acomplir les comeses protectores que Alaquàs va atribuir al bronze baix el qual –segons la tradició popular– va ser trobada la imatge de la patrona. Tampoc degué voltejar per a cap albat, com li correspondria com a campana menor de la torre, donada la mala premsa que els rituals festius celebrats entorn a la mort dels xiquets i les xiquetes van començar a tindre a partir dels primers compassos del nou-cents.
Tocs actuals de campanes La campana volteja i repica de manera automàtica i, més puntualment, és tocada de manera manual.
Truja Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús.
Estat original El 1950 la família Esteve Forriol va donar a la parròquia una nova campana dedicada a la Mare de Déu de l'Olivar, amb la vocació d'emplenar el buit que havia deixat l'antiga campana de la patrona. El nou bronze havia sigut fos a la foneria dels Hermanos Roses de la veïna Silla, l'empresa que el proveiria, també, d'una truja de fusta amb peces de formigó, un model de truja molt estés entre les campanes de la postguerra, que garantia contrapés sense necessitat d'augmentar el volum de la peça i, per tant, amb un cost relativament baix. La truja de què va ser proveïda la campana, de fet, degué ser produïda en sèrie, açò és, construïda sense una destinació definida. Així ho posa de manifest que, en arribar al campanar, la finestra escollida per ubicar la campana va haver de ser estretida per adaptar-la a les mesures del braç de la truja.
En qualsevol cas, l'arribada de la nova campana a la torre suposà el punt i final al procés de reconstrucció del conjunt de campanes després dels espolis de la guerra, que va donar-se per conclòs amb un bronze menys. No seria fins a dècades més tard que al campanar foren afegides dos noves campanes, lluny ja, però, de qualsevol voluntat restitutòria.
Estat anterior Pocs anys després d'haver sigut fosa, a l'octubre de 1969 la campana fou mecanitzada pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Fou en aquesta intervenció quan la campana va perdre l'antiga truja de fusta, per ser substituïda per una altra metàl·lica, l'únic model de contrapés amb què –d'acord amb les teories d'aquelles empreses– seria possible mecanitzar el volteig de l'instrument. La campana, a més, va ser proveïda d'un electromall trifàsic per al repic automàtic.
Aquella intervenció, en què van vore's implicades també les dos campanes majors, va tractar de ser revertida a mitjans de la dècada de 1990, en una intervenció encarregada a la recent nascuda –i ja extingida– Industrias Manclús, en el context de la restauració del campanar. L'actuació, però, va saldar-se amb pocs èxits. A les campanes van ser instal·lades noves truges de fusta, comprades pels Manclús a la –també desapareguda– foneria catalana dels Barberí, d'escassa qualitat, mal contrapesades i alienes a qualsevol model tradicional, tant en alçat com en perfil. En substitució dels antics mecanismes de toc, van ser instal·lats electromalls monofàsics de resposta molt més ràpida que els anteriors; i motors de volteig per impulsos, amb deficiències importants –mai solucionades– en la seua instal·lació, a les quals cal atribuir, segurament, les continues avaries que s'han succeït en els últims anys. Els nous batalls, llunyans també a qualsevol model tradicional, no han aportat tampoc solucions satisfactòries.
Estat actual La campana ha vingut manifestant amb una agudesa creixent les conseqüències que les deficiències de la intervenció dels anys 1990 han tingut sobre ella. El motor de volteig ha sigut una font permanent de problemes de conservació, que cal vincular amb l'aclaparadora falta de pes a la truja, però sobretot, amb la seua instal·lació en la vertical de la campana, que no possibilita que les articulacions del mecanisme s'adapten a la curvatura de la roda. Inexplicablement, el batall continua sense comptar amb un cable de seguretat que evite la caiguda de la peça a la via pública en cas de despreniment. El braç de la truja, insuficientment llarg, tampoc impediria la caiguda de l'instrument.
Mecanismes de toc Motor de vol d'impulsos i electromall a les (09).
Propostes Seria recomanable revertir amb una restauració ben concebuda les intervencions que la campana va experimentar durant la segona meitat del segle XX, que com hem vist, mai aconseguiren resultats satisfactoris ni en el plànol de la conservació ni –molt menys– en el terreny patrimonial. Qualsevol actuació sobre la campana hauria de contemplar la substitució de la truja actual per una nova, també de fusta, amb un contrapés adequat a la seua grandària, que en la seua confecció seguisca els models tradicionals locals, ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics publicats als Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Caldria estudiar la possibilitat de netejar interior i exteriorment el bronze, i de substituir el batall actual per un altre nou de ferro dolç, més adient a les proporcions de la campana i que comptara sempre amb un cable de seguretat. L'electromall actual podria conservar-se, però el motor de volteig hauria de canviar-se per un de nou, que s'ubicara en una posició adequada per al seu correcte funcionament. L'ordinador que gestiona els tocs automàtics de la campana també podria ser mantingut, només caldria reprogramar-lo, per tal que reproduisca els senyals tradicionals locals, ben documentats en successives campanyes de recollida de la memòria oral inherent a les campanes del poble.
Protecció Protecció genèrica per trobar-se en un immoble protegit (BIC).
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de la seua documentació.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesis doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 01-07-2020
9 Fotos

Crist de la Bona Mort (2)

(Referència 10577)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 67
Pes aproximat 174
FonedorPORTILLA, HERMANOS (GAJANO)
Any fosa 1997
Descripció La campana va ser un regalada pels Clavaris del Crist de l'any 1997, amb els fons sobrants de la festa, com indica el mateix bronze a les inscripcions i una placa commemorativa que va instal·lar-se junt a ella, en què figuren els noms dels membres de la clavaria. La fosa de la campana va ser encarregada per Industrias Manclús a la foneria càntabra dels Hermanos Portilla, malgrat que al bronze no aparega la signatura dels veritables fonedors, sinó el segell de la –ja per aleshores desapareguda– foneria valenciana de Salvador Manclús, germen de l'empresa instal·ladora de l'instrument. El bronze va dedicar-se al Crist de la Bona Mort, la efígie del qual apareix a l'àrea central de la campana, junt a una imatge del Castell-Palau del poble, cap al qual, de fet, està orientat l'instrument. Les inscripcions de la campana es tanquen al mig peu, amb la data de benedicció de la campana i una inscripció en primera persona, en què la mateixa campana indica: "VEU DE TRISTOR, FESTA Y ALEGRIA / ESCOLTEU-LA. AQUESTA ES LA MEUA VEU".
Terç (T) (Dos cordons)
"▲ CRIST DE LA BONA MORT ▲"
(Dos cordons)
(Sanefa de motius vegetals)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal)
(06) "CLAVARIS DEL CRIST / 97 (incís)" / (imatge del Castell-Palau d'Alaquàs i bust del Santíssim Crist de la Bona Mort)
(09) (Marca de l'empresa instal·ladora) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA, 37 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (06) "VEU DE TRISTOR, FESTA Y ALEGRIA / ESCOLTEU-LA. AQUESTA ES LA MEUA VEU"
(Dos cordons)
(06) "ALACUAS 30-11-1997"
(Dos cordons)
Tocs actuals de campanes La campana és repicada i voltejada setmanalment per acció dels seus mecanismes de toc automàtic i, més puntualment, és tocada de manera manual.
Truja Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús.
Estat actual La instal·lació de la campana presenta algunes deficiències, que podrien tindre conseqüències negatives sobre el funcionament del conjunt a curt termini. Una vegada més el motor de volteig pot vore's afectat per la falta de contrapés a la truja i per la seua ubicació en la vertical de la campana, de manera que el seu sistema d'articulació no s'adapta a la curvatura de la roda.
Mecanismes de toc Motor de vol d'impulsos i electromall (09).
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 25-06-2020
7 Fotos

Pilar (3)

(Referència 6723)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 80
Pes aproximat 296
FonedorECAT
Any fosa 2007
Descripció La campana va ser un obsequi de la família Sena Montoro a la parròquia, com indica el mateix bronze a les seues inscripcions, de manera explícita però també implícitament, ja que si la campana fou dedicada a la Mare de Déu del Pilar –una advocació mariana sense massa arrelament a Alaquàs– fou en memòria de la mare de la família, Pilar Montoro Sena. Una vegada més, l'empresa valenciana Industrias Manclús va actuar de mitjancera per a la fosa de l'instrument, en aquest cas a la foneria italiana d'Ecat (Mondovì). D'ací que aparega, junt al segell de la foneria, el nom dels "MANCLÚS".
En aparença, es tracta d'una campana amb un marcat caràcter industrial, com d'habitual entre les peces fabricades per aquesta foneria norditaliana, només decorada amb una sanefa al terç, amb les inscripcions a l'àrea central i sense cap cita visual a les funcions protectores que la societat tradicional va atribuir a les campanes, encara latents a l'obra de nombrosos fonedors actuals.
Terç (T) (Dos cordons)
(Garlanda vegetal) (00) (Marca de fàbrica) "FONDERIE / ECAT / Mondoví-Cu"
(Dos cordons)
Mig (M) (06) "PILAR / AUSPICIADA POR LA FAMILIA / SENA · MONTORO / ALAQUÀS"
Mig peu (MP) (Dos cordons)
(00) (Marca de l'empresa instal·ladora) "MANCLÚS"
(06) 2007
(Cordó)
Peu (Dos cordons)
Tocs actuals de campanes La campana és repicada i voltejada setmanalment per acció dels seus mecanismes de toc automàtic i, més puntualment, és tocada de manera manual.
Truja Truja de fusta de perfil genèric valencià, obra d'Industrias Manclús.
Estat actual La campana, instal·lada en temps relativament recents, es troba en un excel·lent estat de conservació.
Mecanismes de toc Motor de vol d'impulsos a les (03) i electromall a les (09).
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • INDUSTRIAS MANCLÚS S. C. V. (25-09-2007)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 06-07-2020
9 Fotos

Maria de l'Assumpció (4)

(Referència 3868)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 94
Pes aproximat 481
FonedorMANCLÚS, SALVADOR
Any fosa 1979
Descripció La campana segueix uns models d'articulació de l'epigrafia prototípics de l'obra de Manclús, que es repeteixen en centenars de peces eixides dels forns d'aquesta foneria. Al terç apareix entre cordons la dedicació de la campana, "MARIA ASUNCION", seguida d'una garlanda vegetal amb el monograma de Maria, omnipresent en les campanes de Manclús. Les inscripcions es reprenen a l'àrea central amb una llegenda de caràcter eminentment funcional, disposada a la falsa campana seguint unes línies mestres, a manera de renglons, visibles en la superfície del bronze: "PARROQUIA DE LA ASUNCION / DE NUESTRA SEÑORA / ALACUAS REFUNDIDA EN 1.979". Els textos amb què compta la campana manifesten implícitament la consideració que els fonedors noucentistes tenien de les seues obres: objectes funcionals buits, sense cap dels valors socioculturals que les societats antigues van atribuir-los, malgrat el caràcter eminentment comunicatiu que les campanes van tindre també per a elles, que és, de fet, la font de l'origen i de la seua continuïtat entre nosaltres. L'única referència als valors protectors que la societat tradicional va atribuir a les campanes el trobem a l'exterior, en el crucifix que, per a antigues comunitats, hauria allunyat el perill de la contornada.
Terç (T) (Tres cordons)
"MARIA ASUNCION"
(Dos cordons)
(Garlanda vegetal amb el monograma de Maria)
Mig (M) (00) (Crucifixió)
(06) "PARROQUIA DE LA ASUNCION / DE NUESTRA SEÑORA / ALACUAS REFUNDIDA EN 1.979" / (Marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
Mig peu (MP) (Quatre cordons)
Tocs tradicionals de campanes En el període transcorregut entre la seua instal·lació al campanar i la primera electrificació, la campana era repicada des dels peus del campanar, fins on descendien sengles cordes des dels batalls de les campanes perquè pogueren ser tocades sense necessitat de pujar a la torre cada vegada que hi haguera que fer-ho. Així era tocada a les misses majors dels diumenges, que eren assenyalades amb un toc repicat de les tres campanes, i als senyals de difunts, en què també era tocada a "mitja vela" (la denominació local del mig vol). En les festes era voltejada a mans del campaner.
Tocs actuals de campanes És repicada automàticament a diari, en els senyals de la missa vespertina, i voltejada en les grans solemnitats. Més puntualment, és tocada de manera manual.
Truja Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús.
Estat original La campana és el fruit de la refosa d'un bronze fos en l'entorn de 1940, que probablement es badà com a conseqüència dels efectes adversos de la truja metàl·lica que li fou instal·lada en 1969 pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. En eixir dels forns de la foneria de Salvador Manclús, en compte de reutilitzar el contrapés dels Roses –una pràctica ben estesa per aleshores arreu del territori valencià–, l'empresa encarregada de la fosa de la nova campana li va instal·lar una nova truja metàl·lica d'acord amb els seus dissenys. No és improbable, tanmateix, que l'electromall monofàsic i/o el motor de volteig continu de la primera electrificació foren reaprofitats pels Manclús, per tal d'abaratir costos.
Estat anterior Aquella intervenció va tractar de ser revertida a mitjans de la dècada de 1990, en una intervenció encarregada a la recent nascuda –i ja extingida– Industrias Manclús, en el context de la restauració del campanar. L'actuació, però, va saldar-se amb pocs èxits. A les campanes van ser instal·lades noves truges de fusta, comprades pels Manclús a la –també desapareguda– foneria gironina dels Barberí, d'escassa qualitat, mal contrapesades i alienes a qualsevol model tradicional, tant en alçat com en perfil. En substitució dels antics mecanismes de toc, van ser instal·lats electromalls monofàsics de resposta molt més ràpida que els anteriors; i motors de volteig per impulsos, amb deficiències importants –mai solucionades– en la seua instal·lació, a les quals cal atribuir, segurament, les continues avaries que s'han succeït en els últims anys. Els nous batalls, llunyans també a qualsevol model tradicional, no han aportat tampoc solucions satisfactòries.
Estat actual La campana ha vingut manifestant amb una agudesa creixent les conseqüències que les deficiències de la intervenció dels anys 1990 han tingut sobre ella. El motor de volteig ha sigut una font permanent de problemes de conservació, que cal vincular amb l'aclaparadora falta de pes a la truja, però sobretot, amb la seua instal·lació en la vertical de la campana, que no possibilita que les articulacions del mecanisme s'adapten a la curvatura de la roda.
Mecanismes de toc Electromall a les (09) i motor de vol d'impulsos a les (03).
Propostes Seria recomanable revertir amb una restauració ben concebuda les intervencions que la campana va experimentar durant la segona meitat del segle XX, que com hem vist, mai aconseguiren resultats satisfactoris ni en el plànol de la conservació ni –molt menys– en el terreny patrimonial. Qualsevol actuació sobre la campana hauria de contemplar la substitució de la truja actual per una nova, també de fusta, amb un contrapés adequat a la seua grandària, que en la seua confecció seguisca els models tradicionals locals, ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics publicats als Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Caldria estudiar la possibilitat de netejar interior i exteriorment el bronze, i de substituir el batall actual per un altre nou de ferro dolç, més adient a les proporcions de la campana i que comptara sempre amb un cable de seguretat. L'electromall actual podria conservar-se, però el motor de volteig hauria de canviar-se per un de nou, que s'ubicara en una posició adequada per al seu correcte funcionament. L'ordinador que gestiona els tocs automàtics de la campana també podria ser mantingut, només caldria reprogramar-lo, per tal que reproduisca els senyals tradicionals locals, ben documentats en successives campanyes de recollida de la memòria oral inherent a les campanes del poble.
Valoració Campana sense cap valor, que pot refondre's després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 06-07-2020
4 Fotos

Jesús, Maria i Josep, la "grossa" (5)

(Referència 2971)

Localització Sala de les campanes
Diàmetre 97
Pes aproximat 528
Any fosa 1868
Descripció Els orígens de la campana, arribada a Alaquàs en l'estiu de 1940, estan envoltats d'interrogants de difícil resposta amb la documentació exhumada fins el moment. Les característiques de la campana, però, fan plausible que ens trobem davant d'una de les desenes de campanes castellanes que en guerra foren despenjades dels seus campanars i transportades desenes de quilòmetres fins als magatzems que el govern de la República va disposar per a emmagatzemar els bronzes que eren llançats des de les seues torres, potser inicialment amb intencions bèl·liques.
Com és habitual gairebé fins a temps de la postguerra, la inscripció del terç no aporta cap dada rellevant per a esclarir els orígens de la campana. Es limita a indicar l'any de la seua fosa i a realitzar una invocació a la Sagrada Família, omnipresent als campanars d'arreu del territori espanyol entre el sis-cents i els primers compassos del segle XX. De fet, encara hui algun fonedor continua fent ús d'aquesta formula, que bé és presentada en solitari –com en aquest cas– o com la introducció a una invocació més extensa.
El principal indici que ens condueix a situar a la campana fora de la tradició campanològica valenciana és la inusual presència a l'àrea central de la peça de dos creus oposades, l'una orientada cap a l'exterior del campanar, que segueix en línies generals els patrons compositius més estesos entre els fonedors de l'època; i una altra a l'interior, d'unes característiques molt menys usuals: la creu, elevada sobre un pedestal, està construïda amb uns infreqüents motlles quadrangulars amb flors de lis inscrites al seu interior i coronada amb una cartel·la, no menys estesa, amb la llegenda "JHS". La presència de dos o més creus orientades cap a diferents punts cardinals és relativament freqüent a la campanologia castellana, sobretot en campanes –com potser va ser aquesta– concebudes per a ser situades en espais alts i oberts (terrasses de campanars i edificis municipals, remats de torres, etc.), des dels quals la campana poguera divisar i per tant protegir amb les seues imatges els diferents punts del territori que tenia als seus peus.
Terç (T) (Dos cordons)
"▲ ▲ JHS MARIA Y JOSE AÑO DE I868 ▲ ▲"
(Dos cordons)
Mig (M) (00) (Creu sobre pedestal, constituïda de motlles amb motius vegetals quadrifoliats i coronada amb una classe de palma)
(06) (Creu sobre pedestal, construïda amb motlles amb flors de lis i coronada amb una cartel·la amb la llegenda "JHS" i una nova palma sobre aquesta).
Mig peu (MP) (Tres cordons)
Peu (Cordó)
Tocs tradicionals de campanes Com és habitual entre els sistemes de tocs d'arreu dels nostres territoris, a Alaquàs la "grossa" era la campana a la qual s'atribuïen més usos, donada la seua potència sonora. Diàriament era tocada des de la porta del campanar per assenyalar l'oració de l'alba, l'alçar a Déu de la missa major, les batallades del migdia, els Set Dolors de la Mare de Déu, l'Avemaria del capvespre i, a la nit, les Ànimes. Era tocada també en els tocs repicats de les misses majors dels diumenges, per assenyalar alarmes i en els senyals de difunts, en què també seria tocada a mitja vela. Era voltejada a mans del campaner junt a les tres menors en les grans solemnitats i en solitari als pernoliars.
Tocs actuals de campanes En recobrar-li al campanar el servei horari a mitjans de la dècada de 1990, a la campana se li van atribuir les funcions horàries. Encara que si bé és cert aquesta campana mai abans havia acomplert aquestes funcions, ja que el rellotge de la parròquia va deixar de funcionar alguns anys abans de l'arribada del bronze a la torre, la seua condició de campana major legitima aquestes atribucions. A més, la campana participa en els tocs repicats de caràcter litúrgic i, feliçment, el seu volteig és reservat per a les grans solemnitats. De manera més puntual és tocada manualment.
Truja Truja de fusta dels Barberí, instal·lada per Industrias Manclús.
Estat original Les primeres referències documentals que fan referència a la campana se situen en l'estiu de 1940, en què la junta de fàbrica de la parròquia manifesta estar a l'aguait de la repartició de campanes que el delegat diocesà està realitzant entre els campanars que havien quedat buits durant la guerra. Entre les comissions de reconstrucció de la parròquia, la junta de fàbrica en crea una per a encarregar-se de portar la campana promesa per la diòcesi a Alaquàs, potser des dels magatzems del Servei de Recuperació del port de València, i de construir amb urgència una nova truja, per tal que el bronze poguera voltejar per primera vegada el 15 d'agost, festa de l'Assumpció de la Mare de Déu, titular de la parròquia.
Estat anterior A l'octubre de 1969 la campana fou mecanitzada pels Roses d'Atzeneta d'Albaida. Fou en aquesta intervenció quan la campana va perdre l'antiga truja de fusta, per ser substituïda per una altra metàl·lica, l'únic model de contrapés amb què –d'acord amb les teories d'aquelles empreses– seria possible mecanitzar el volteig de l'instrument. La campana, a més, va ser proveïda d'un electromall trifàsic per al repic automàtic.
Aquella intervenció va tractar de ser revertida a mitjans de la dècada de 1990, en una intervenció encarregada a la recent nascuda –i ja extingida– Industrias Manclús, en el context de la restauració del campanar. L'actuació, però, va saldar-se amb pocs èxits. A les campanes van ser instal·lades noves truges de fusta, comprades pels Manclús a la –també desapareguda– foneria gironina dels Barberí, d'escassa qualitat, mal contrapesades i alienes a qualsevol model tradicional, tant en alçat com en perfil. En substitució dels antics mecanismes de toc, van ser instal·lats electromalls monofàsics de resposta molt més ràpida que els anteriors; i motors de volteig per impulsos, amb deficiències importants –mai solucionades– en la seua instal·lació, a les quals cal atribuir, segurament, les continues avaries que s'han succeït en els últims anys. Els nous batalls, llunyans també a qualsevol model tradicional, no han aportat tampoc solucions satisfactòries.
Estat actual La campana ha vingut manifestant amb una agudesa creixent les conseqüències que les deficiències de la intervenció dels anys 1990 han tingut sobre ella, com la falta de pes a la truja o la instal·lació del motor de volteig en la vertical de la campana, que no possibilita que les articulacions del mecanisme s'adapten a la curvatura de la roda i que, com altres campanes de la torre han posat de manifest, podria causar problemes de conservació sobre el mecanisme a curt termini.
Mecanismes de toc Motor de vol per impulsos a les (09) i electromall a les (03).
Intervencions L'electromall monofàsic que li va ser instal·lat a la intervenció dels anys 1990 va ser substituït en 2013 per un nou, que va instal·lar-se al costat contrari del motor de volteig.
Propostes Seria recomanable revertir amb una restauració ben concebuda les intervencions que la campana va experimentar durant la segona meitat del segle XX, que com hem vist, mai aconseguiren resultats satisfactoris ni en el plànol de la conservació ni –molt menys– en el terreny patrimonial. Qualsevol actuació sobre la campana hauria de contemplar la substitució de la truja actual per una nova, també de fusta, amb un contrapés adequat a la seua grandària, que en la seua confecció seguisca els models tradicionals locals, ben coneguts gràcies a nombrosos testimonis gràfics publicats als Quaderns d'Investigació d'Alaquàs. Caldria estudiar la possibilitat de netejar interior i exteriorment el bronze, i de substituir el batall actual per un altre nou de ferro dolç, més adient a les proporcions de la campana i que comptara sempre amb un cable de seguretat. L'electromall actual podria conservar-se, però el motor de volteig hauria de canviar-se per un de nou, que s'ubicara en una posició adequada per al seu correcte funcionament. L'ordinador que gestiona els tocs automàtics de la campana també podria ser mantingut, només caldria reprogramar-lo, per tal que reproduisca els senyals tradicionals locals, ben documentats en successives campanyes de recollida de la memòria oral inherent a les campanes del poble.
Valoració Campana interessant, que pot refondre's en cas de trencament després de documentar-la.

Autors de la documentació

  • MOLLÀ i ALCAÑIZ, Salvador-Artemi [Tesi doctoral] (01-01-1997)
  • SARRIÓ ANDRÉS, Pau (28-08-2011)
Editor SARRIÓ ANDRÉS, Pau
Actualització 15-07-2020
10 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 19-01-2021
    Convertir a PDF