Parròquia dels Sants Joans - MELIANA (L'HORTA NORD) (COMUNITAT VALENCIANA)

Campanes desaparegudes

Campana major

(Referència 16876)
FonedorBRU, MARTÍ
Any fosa 1608
Descripció Contracte de fosa de la campana major de Meliana
Editor LLOP i BAYO, Francesc
Actualització 22-04-2020

Campanes actuals

Sant Josep (1)

(Referència 12111)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 65
Altura del bronze 52
Vora 7
Pes aproximat 159
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "# SAN JOSE. MELIANA JUNIO 1940. ". En ella trobem l'advocació a la que està dedicada la campana (Sant Josep), el nom del poble i la data de fosa i benedicció. Seguidament al mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)"; i junt aquesta el nom dels padrins: "PADRINOS / D. LUCAS / FERRER RIERA / Dña CARMENCITA / FERRER BAUSET". Finalment al mig peu trovem els donants de la campana: "# A EXPENSAS DE D. JOSE FERRER ESTEVE Dña CARMEN / BAUSET / BALAGUER Y Stas MARIA FERRER BAUSET Y JOSEFA FERRER BAUSET".

El fet que indique el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars d'elles es retiraren de les seues torres originals i per no indicar el nom del poble en la major part de les inscripcions moltes no tornàren. En aquest cas a més trobem el nom dels donants i padrins de la campana, ja que a nivell local resultava prestigiós vore el nom propi o de la família.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# SAN JOSE. MELIANA JUNIO 1940. "
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)"
(06) "PADRINOS / D. LUCAS / FERRER RIERA" (Sant Josep) "Dña CARMENCITA / FERRER BAUSET"
(09) (Escut franquista)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# A EXPENSAS DE D. JOSE FERRER ESTEVE Dña CARMEN / BAUSET / BALAGUER Y Stas MARIA FERRER BAUSET Y JOSEFA FERRER BAUSET"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement a més es repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per als tocs de difunt.
Tocs actuals de campanes Actualment tan sols volteja, guardant els tocs actuals poca relació amb els tradicionals.
Truja Ferro Manclús
Estat original Segurament comptaria en primer moment amb truja de fusta i ballesta. Hi ha algunes peces metàliques conservades per tota l'escala, per tant, a més comptaria amb una corda unida al batall que arribaria fins als peus del campanar per repicar-la manualment.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro. A més està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Aquesta instal·lació no reproduïx els tocs tradicionals ni facilita tocar la campana manualment, per tant seria recomanable iniciar els treballs de restauració per tal de recuperar els valors tradicionals de l'instrument. També es deuria netejar per dins i per fora, reposant la truja de fusta (segons els perfils tradicionals), i mecanitzant-la de nou amb motor d'impulsos i electromall. Es deurien a més recuperar els usos tradicionals de la campana, com el repic i el toc a mig vol per als tocs de difunts.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu
Intervencions L'any 1940 el rector de la parròquia D. Vicente Carbonell va sol·licitar autorització a l'Arquebisbat de València per fondre les noves campanes, sent aquesta la menuda del joc. Es va dedicar a Sant Josep, fosa a la foneria Hnos. Roses de Silla, i pagada per la família Ferrer Bauset. Va ser beneïda i pujada al campanar. L'any 1975 la casa Manclús va mecanitzar la campana, instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic i substituïnt la truja de fusta per altra de ferro. A més va canviar el batall original.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (07-08-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 17-09-2014
29 Fotos

Sant Joan Pau II (2)

(Referència 3946)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 91
Altura del bronze 68
Vora 9
Pes aproximat 436
FonedorMANCLÚS, SALVADOR (VALÈNCIA)
Any fosa 1991
Descripció Al terç trobem el nom de la campana: "JUAN PABLO II", dedicada al papa del moment en que es va fondre la campana. Al mig continu amb la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA", i junt a ella trobem els donants i el rector que la va encarregar: "COMUNIDAD PARROQUIAL SANTOS JUANES / SIENDO CURA PARROCO D. ENRIQUE ARCE NAVARRO". Finalment al mig peu està el nom del poble i la data de fosa: "MELIANA 1991".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
(06) "JUAN PABLO II"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Crucifix)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / SALVADOR MANCLUS / C. INDUSTRIA 27 / VALENCIA"
(06) "COMUNIDAD PARROQUIAL SANTOS JUANES / SIENDO CURA PARROCO D. ENRIQUE ARCE NAVARRO"
(09) (Custòdia)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "MELIANA 1991"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs actuals de campanes Volteja, repica i toca al mig vol automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro. A més està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Aquesta instal·lació no reproduïx els tocs tradicionals ni facilita tocar la campana manualment, per tant seria recomanable iniciar els treballs de restauració per tal de recuperar els valors tradicionals de l'instrument. També es deuria netejar per dins i per fora, reposant la truja de fusta (segons els perfils tradicionals), i mecanitzant-la de nou amb motor d'impulsos i electromall.
Mecanismes de toc (03) motor de vol continu, electromall
Intervencions L'any 1991 va ser encarregada a la foneria Manclús del Grau de València pel rector D. Enrique Arce i sufragada per la comunitat parroquial dels Sants Joans. Va ser beneïda i pujada al campanar, quedant instal·lada amb l'actual truja de ferro i mecantzada.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (07-08-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-09-2014
14 Fotos

Mare de Déu de la Misericòrdia i Crist de la Providència (3)

(Referència 970)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 100
Altura del bronze 83
Vora 10
Pes aproximat 579
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "# SANTISIMO CRISTO DE LA PROVIDENCIA # VIRGEN DE LA MISERICORDIA", que indica les advocacions a la que està dedicada la campana, en aquest cas als patrons del poble. Al mig està en primer lloc la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)" i junt aquesta el nom dels padrins: "PADRINOS: / D. MIGUEL / RIERA UBEDA / Sta CARMEN / RIERA GENOVES". Baix d'aquesta trobem el nom del poble i la data de fundició: "MELIANA JUNIO 1940". Finalment al mig peu trobem aquesta inscripció amb el nom dels donants: "# A EXPENSAS DE D. JAIME RIERA MARTI Dña CARMEN GENOVES BAILACH. Y D. JAIME RIERA GENOVES. D. ENRIQUE RIERA MARTI Y Sta AMPARO UBEDA VALLES. #".

El fet que indique el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars d'elles es retiraren de les seues torres originals i per no indicar el nom del poble en la major part de les inscripcions moltes no tornàren. En aquest cas a més trobem el nom dels donants i padrins de la campana, ja que a nivell local resultava prestigiós vore el nom propi o de la família.
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"* VIRGEN DE LA MISERICORDIA * SANTISIMO CRISTO DE LA PROVIDENCIA"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Santíssim Crist)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)"
(06) "PADRINOS: / D. MIGUEL / RIERA UBEDA" (Mare de Déu dels Desamparats) Sta CARMEN / RIERA GENOVES / MELIANA JUNIO 1940".
(09) (Escut franquista)
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# A EXPENSAS DE D. JAIME RIERA MARTI Dña CARMEN GENOVES BAILACH. Y D. JAIME RIERA GENOVES. D. ENRIQUE RIERA MARTI Y Sta AMPARO UBEDA VALLES. #"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
(2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement a més es repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per als tocs de difunt.
Tocs actuals de campanes Volteja, repica i toca al mig vol automàticament.
Truja Ferro Manclús Vella
Estat original Segurament comptaria en primer moment amb truja de fusta i ballesta. Hi ha algunes peces metàliques conservades per tota l'escala, per tant, segurament comptaria amb una corda unida al batall que arribaria fins als peus del campanar per repicar-la manualment.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro. A més està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Aquesta instal·lació no reproduïx els tocs tradicionals ni facilita tocar la campana manualment, per tant seria recomanable iniciar els treballs de restauració per tal de recuperar els valors tradicionals de l'instrument. També es deuria netejar per dins i per fora, reposant la truja de fusta (segons els perfils tradicionals), i mecanitzant-la de nou amb motor d'impulsos.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu, electromall
Intervencions L'any 1940 el rector de la parròquia D. Vicente Carbonell va sol·licitar autorització a l'Arquebisbat de València per fondre les noves campanes, sent aquesta la mitjana d'elles. Es va dedicar als patrons de Meliana, fosa a la foneria Hnos. Roses de Silla, i pagada per una família del poble. Va ser beneïda i pujada al campanar. L'any 1958 la casa Manclús va substituir la truja de fusta per altra de ferro i la mecanitzà en 1975, instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic. ELECTRORECAMP ha substituït el batall per un altre nou i instal·lat un electromall.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • ALEPUZ CHELET, Joan (07-08-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-09-2014
21 Fotos

Sants Joans (4)

(Referència 3233)

Localització Sala de les Campanes
Diàmetre 116
Altura del bronze 84
Vora 12
Pes aproximat 904
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció En primer lloc trobem al terç aquesta inscripció: "# SANTOS JUANES # MELIANA JUNIO 1940". En ella indica l'advocació a la que està dedicada la campana (els titulars del temple parroquial), el nom del poble i la data de la seua fosa i benedicció. Seguidament al mig i envoltant l'escut franquista està la marca de fàbrica: "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA (VALENCIA)"; i junt aquesta el nom dels padrins: "PADRINOS / D. MANUEL / PALANCA MONTALT / Sta ROSA / SAURI MOLINS". El fet que indique el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars d'elles es retiraren de les seues torres originals i per no indicar el nom del poble en la major part de les inscripcions moltes no tornaren. En aquest cas a més trobem el nom dels padrins de la campana, ja que a nivell local resultava prestigiós aparèixer el nom propi o de la família.

Al mig peu trobem una inscripció en llatí: "# LAUDO DEUM PLEBEM VOCO CONGREGO CLERUM DEFUNTO PLORO NIMBUM FUGO FESTA DECORO #". Aquesta es correspon amb les "sex in campane dicuntur commoda sancta" o les "sis expressions de les campanes i adequades de les campanes", procedents de les Gloses del Corpus Juris Civilis. No sempre són les mateixes, en aquest cas i completa la inscripció seria: "LAUDO DEUM VERUM CONGREGO CLERUM DEFUNCTOS PLORO NIMBUM FUGO FESTA DECORO" i es pot traduir com: "LLOE A DÉU CONGREGUE AL CLERO PLORE ELS DIFUNTS FAIG FUGIR LES TRONADES ADORNE LES FESTES".
Espatlla (H) (cordó)
Terç (T) (2 cordons)
"# SANTOS JUANES # MELIANA JUNIO 1940"
(2 cordons)
(garlanda vegetal)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (Sant Joan Baptista)
(06) (escut franquista amb la marca de fàbrica) "Ctrs ROSES HERMANOS / SILLA (VALENCIA)"
(09) "PADRINOS / / D. MANUEL / PALANCA MONTALT" (Sant Joan Evangelista) "Sta ROSA / SAURI MOLINS"
Mig peu (MP) (2 cordons)
"# LAUDO DEUM PLEBEM VOCO CONGREGO CLERUM DEFUNTO PLORO NIMBUM FUGO FESTA DECORO #"
(2 cordons)
Peu (3 cordons)
Tocs tradicionals de campanes La campana es voltejava des de la mateixa Sala de les Campanes. Possiblement a més es repicara des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall. A més tocava a mig vol per als tocs de difunt.
Tocs actuals de campanes Actualment tan sols volteja, guardant els tocs actuals poca relació amb els tradicionals.
Truja Ferro Manclús Vella.
Estat original Segurament comptaria en primer moment amb truja de fusta i ballesta. Hi ha algunes peces metàliques conservades per tota l'escala, per tant, a més comptaria amb una corda unida al batall que arribaria fins als peus del campanar per repicar-la manualment.
Estat actual La campana es troba instal·lada a la Sala de les Campanes amb truja de ferro. A més està mecanitzada amb motor de vol continu i electromall. Aquesta instal·lació no reproduïx els tocs tradicionals ni facilita tocar la campana manualment, per tant seria recomanable iniciar els treballs de restauració per tal de recuperar els valors tradicionals de l'instrument. També es deuria netejar per dins i per fora, reposant la truja de fusta (segons els perfils tradicionals), i mecanitzant-la de nou amb motor d'impulsos i electromall. Es deurien a més recuperar els usos tradicionals de la campana, com el repic i el toc a mig vol per als tocs de difunts.
Mecanismes de toc (09) motor de vol continu
Intervencions L'any 1940 el rector de la parròquia D. Vicente Carbonell va sol·licitar autorització a l'Arquebisbat de València per fondre les noves campanes, sent aquesta la mitjana d'elles. Es va dedicar als Sants Joans, fosa a la foneria Hnos. Roses de Silla, i pagada per una família del poble. Va ser beneïda i pujada al campanar. L'any 1975 la casa Manclús va mecanitzar la campana, instal·lant un motor de vol continu per al seu toc automàtic i substituïnt la truja de fusta per altra de ferro. ELECTRORECAMP ha substituït el batall per un altre nou.
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació ha segut substituïda i cal reconstruir-la per restaurar els valors sonors i culturals de l´instrument, així com els tocs tradicionals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (07-08-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 27-01-2015
29 Fotos

Santíssim Sacrament (0)

(Referència 1175)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 45
Altura del bronze 30
Vora 5
Pes aproximat 53
FonedorROSES, HERMANOS (SILLA)
Any fosa 1940
Descripció Al terç trobem l'advocació a la que està dedicada la campana: "# SANTISIMO SACRAMENTO #". Al mig està la marca de fàbrica: "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)". Finalment al mig peu trobem la marca de fàbrica: "# # MELIANA #". El fet que indique el nom del poble està relacionat amb la destrucció de campanes durant la Guerra Civil (1936-1939), quan centenars d'elles es retiraren de les seues torres originals i per no indicar el nom del poble en la major part de les inscripcions moltes no tornàren
Terç (T) (2 cordons)
(06) "# SANTISIMO SACRAMENTO #"
(2 cordons)
Mig (M) (00) (Creu)
(03) (marca de fàbrica) "FUNDICION / DE / CAMPANAS / DE / ROSES Hnos / SILLA (VALENCIA)"
(06) (Motiu eucarístic)
(09) (Querubí)
Mig peu (MP) (2 cordons)
(06) "# # MELIANA #"
(2 cordons)
Peu (2 cordons)
Tocs tradicionals de campanes Es voltejava des dels peus del campanar amb una llarga corda unida al batall, utilitzada com a campana senyalera i tocs relacionats amb el Santíssim Sacrament.
Tocs actuals de campanes No toca.
Truja Fusta original
Estat actual La campana es troba instal·lada al tercer cos del campanar, en una de les finestres. Conserva la instal·lació tradicional, amb una truja de fusta de perfil tradicional valencià, pintada de verd, i un cigonyal per voltejar-la. També conserva el batall, lligat i repretat.
Mecanismes de toc (03) cigonyal
Intervencions L'any 1940 el rector de la parròquia D. Vicente Carbonell va sol·licitar autorització a l'Arquebisbat de València per fondre les noves campanes, fent un conjunt de tres a les que van afegir una campaneta més. Tant per l'advocació com per la instal·lació, ubicada al tercer cos, sembla que era la campaneta de les senyals. No es va mecanitzar .
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració Campana interessant. Pot refondre´s en cas de trencament després de documentar-la.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (07-08-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 16-09-2014
15 Fotos

Maria del Pilar, Timbre d'Hores (A)

(Referència 2972)

Localització Tercer cos del campanar
Diàmetre 68
Pes aproximat 119
FonedorQUILES, MANUEL
Any fosa 1871
Descripció Compta amb aquesta inscripció, al·lusiva a la Mare de Déu del Pilar i amb l'any de fundició: "# # # # MARIA DEL PILAR. 1871 # # # #".
Peu (cordó)
"# # # # MARIA DEL PILAR. 1871 # # # #"
(cordó)
Tocs actuals de campanes Toca les Hores amb repetició
Truja Biga de ferro
Estat actual Conserva la instal·lació tradicional, penjada d'una biga de ferro al tercer cos del campanar. Compta amb una maça exterior per al toc de les hores.
Mecanismes de toc (09) maça
Protecció Protecció genèrica al trobar-se en un immoble protegit (Bé de Rellevància Local). En conseqüència les intervencions en les campanes han de ser comunicades a la Direcció General del Patrimoni Cultural Valencià adjuntant el projecte prèviament a l'inici dels treballs.
Valoració En cas de trencament només pot ser soldada. Pot ser reemplaçada per una rèplica.
Instal·lació La instal•lació és original cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, reproduir els tocs tradicionals i permetre els tocs manuals.

Autors

  • MOLLÀ ALCAÑIZ, Salvador-Artemi (01-01-1997)
  • ALEPUZ CHELET, Joan (07-08-2014)
Editor ALEPUZ CHELET, Joan
Actualització 02-08-2019
3 Fotos
  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 31-05-2020
    Convertir a PDF