• Introducció
  
• El Campanar i les campanes
  
  
  
  • El Campanar Nou de la Catedral o Torre del Micalet
    
  • Obres de restauració recents
    
  • Tocs manuals de campanes
    
  • Les campanes per als tocs ordinaris i extraordinaris
    
    
    
    0. L'Eloi
       
    1. L'Úrsula
       
    2. La Violant
       
    3. La Caterina
       
    4. La Bàrbera
       
    5. L'Arcís
       
    6. El Pau
       
    7. El Vicent
       
    8. L'Andreu
       
    9. El Manuel
       
    10. El Jaume
        
    11. La Maria
        
    
    
  • Les campanes del rellotge
    
    
    
    1. La campana dels Quarts
       
    2. El Micalet
       
    
    
  • La campana dels senyals
    
    
    
    1. El Cimboriet
       
    
    
  • Anàlisi acústic de les campanes
    
  • Les Matraques
    
  
  
• Els rellotges i altres tocs automàtics
  
  
  
  • Els rellotges històrics
    
  • L'ordinador per al toc de les hores i d'altres senyals quotidians
    
  • Dels tocs automàtics i mecànics
    
  • Els tocs automàtics (cicle diari)
    
    
    
    1. El cor
       
    2. Oració (àngelus, Batallades o Ave Maria)
       
    3. Tancar les muralles
       
    4. Oració (ànimes)
       
    5. Tocs dels quarts i de les hores
       
    
    
  • Tocs automàtics (cicle setmanal)
    
    
    
    1. Sabatina
       
    2. Batallades i Ave Maria
       
    
    
  • Altres tocs automàtics
    
    
    
    1. Toc de tronada
       
    2. Vol general
       
    
    
  • Calendari anual
    
    
    
    1. Canvi de rellotge (horari civil)
       
    2. Canvi de rellotge (horari litÚrgic)
       
    
    
  
  
• El repic i els tocs de cor
  
  
  
  • La coordinació entre la Catedral i el Campanar
    
  • El repic
    
    
    
    1. El repic (Consueta Nova)
       
    2. El repique (Herrera)
       
    3. El repique (Aguado)
       
    
    
  • Tocs de cor
    
  • Cor bisbal de dues parades
    
    
    
    1. Cor Bisbal de dues parades (Consueta Nova)
       
    2. Doble de primera clase, que en esta S.ta Igl.a llaman Bisbal de dos paradas (Herrera)
       
    3. Doble de primera clase o sea Bisbal de dos paradas (Aguado)
       
    
    
  • Cor bisbal d'una parada
    
  • La Dominica Morada
    
    
    
    1. Dominica (Herrera)
       
    2. Dominica (Aguado)
       
    
    
  • Parts del toc: el Cor, l'Alçar a Déu i la Missa Solta
    
    
    
    1. El Cor
       
    2. L'Alçar a Déu
       
    3. La Missa Solta
       
    
    
  
  
• Els vols de campanes
  
  
  
  • Els vols de campanes
    
    
    
    1. Ordre dels tocs
       
    2. Normes estètiques
       
    3. Senyal a les parròquies
       
    4. Senyal de processó general
       
    5. El Vol de Lluminàries
       
    6. Vols al nomenament d'Arquebisbe
       
    7. Toc medieval de festa: Quan torna la processó
       
    8. Toc de les morlanes
       
    
    
  
  
• Els tocs de mort
  
  
  
  • Els tocs de mort
    
    
    
    1. L'entrada
       
    
    
  • El Clamoreig
    
    
    
    1. Tocar a cors general (Consueta anònima del XV)
       
    2. El Clamoreo (Herrera)
       
    3. El Clamoreo (Aguado)
       
    
    
  • Mort de l'Arquebisbe
    
  • Quarta Funeral (Aguado)
    
  • Mort de Beneficiat o de Prevere
    
    
    
    1. Tocar a cors ab quatre campanes (Consueta Anònima del XV)
       
    2. En los toques de clerigo sacerdote (Herrera)
       
    
    
  • Altres tocs de mort
    
    
    
    1. Toques por muerte de Ss. Altezas los Infantes, Excmo. Sr. Presidente del Consejo de Ministros y Personajes Célebres (Aguado)
       
    2. Tocs de mort civils
       
    
    
  
  
• Altres tocs ordinaris i extraordinaris que es solen tocar
  
  
  
  
  
  
  
  1. Repic del Micalet
     
  2. la Presa de possessió d'un Canonge o Dignitat
     
  3. A l'ordenació de preveres en la Santa Església Catedral
     
  4. Toc de Vigília
     
  
  
  
  
  
  
• El calendari de tocs anuals
  
  
  
  • L'any litúrgic
    
  • Horari aproximat de les festes anuals
    
  • Característiques de les festes anuals
    
    
    
    1. DIUMENGE D'ADVENT
       
    2. 07 desembre VESPRA IMMACULADA
       
    3. 08 desembre IMMACULADA
       
    4. 24 desembre NIT DE NADAL
       
    5. 25 desembre DIA DE NADAL
       
    6. 26 desembre
       
    7. 27 al 30 desembre
       
    8. 31 desembre
       
    9. 1gener SANTA MARIA
       
    10. 5 gener VESPRA DELS REIS
        
    11. 6 gener REIS
        
    12. 21 gener VESPRA S. VICENT
        
    13. 22 gener S. VICENT
        
    14. 2 febrer PURIFICACIÓ
        
    15. DIMECRES CENDRA
        
    16. DIUMENGE QUARESMA
        
    17. 19 març SANT JOSEP
        
    18. Darrer diumenge de març
        
    19. DIUMENGE RAMS
        
    20. DIMECRES SANT
        
    21. DIJOUS SANT
        
    22. DIVENDRES SANT
        
    23. DISSABTE SANT
        
    24. DIUMENGE PASQUA
        
    25. VESPRA S. VICENT FERRER
        
    26. S.VICENT FERRER
        
    27. 3 de maig. LA SANTÍSSIMA CREU
        
    28. DIVENDRES: PRIMERES VESPRES MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
        
    29. DISSABTE: FESTA LITÚRGICA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
        
    30. DIUMENGE: FESTA PÚBLICA DE LA MARE DE DÉU DELS DESEMPARATS
        
    31. VESPRA DE L'ASCENSIÓ
        
    32. ASCENSIÓ
        
    33. VESPRA DE LA PENTECOSTA
        
    34. PENTECOSTA
        
    35. VESPRA DE LA TRINITAT
        
    36. TRINITAT
        
    37. VESPRA DEL CORPUS
        
    38. CORPUS CHRISTI
        
    39. COR DE JESÚS
        
    40. 28 juny VESPRA SANT PERE I SANT PAU
        
    41. 29 juny SANT PERE I SANT PAU
        
    42. 24 juliol VESPRA S. JAUME
        
    43. 25 juliol SANT JAUME
        
    44. 10 agost SANT LLORENÇ
        
    45. 14 agost VESPRA DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. TITULAR DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL
        
    46. 15 agost FESTA DE LA MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. TITULAR DE LA CATEDRAL
        
    47. 14 de setembre LA SANTÍSSIMA CREU
        
    48. Darrer diumenge de setembre (o d'octubre,segons els anys)
        
    49. 8 d'octubre: VESPRA DE SANT DONíS
        
    50. 9 octubre: DEDICACIó DE LA SANTA ESGLÉSIA CATEDRAL
        
    51. 31 d'octubre: VESPRA DE TOTS SANTS
        
    52. 01 novembre: TOTS SANTS
        
    53. 02 novembre DIFUNTS
        
    54. novembre VESPRA DE CRIST REI
        
    55. CAP DE L'ANY LITÚRGIC
        
    
    

• Els tocs de la Catedral i les Parròquies
  
  
  
  
  
  1. Tocs anuals de cada parròquia
     
  2. Tocs anuals de totes les parròquies
     
  3. Tocs generals de mort
     
  4. Control informàtic dels tocs
     
  
  
  
  
• Conservació de les campanes
  
  
  
  
  
  1. Conservació de les campanes
     
  2. Conservació de la sala
     
  3. Conservació dels mecanismes per al toc automàtic
     
  
  
  
  
• Tocs alternatius
  
  
  
  
  
  1. Cor bisbal de dues parades
     
  2. Vol de festa
     
  3. Cor diari
     
  4. Oracions de dissabte i diumenge
     
  
  
  
  
• Bibliografia utilitzada
  
• Colofó
  

Relació justificada dels tocs, manuals i automàtics, interpretats al Campanar Nou de la Catedral de València, dit "Campanar del Micalet", després de la seua restauració

La Consueta està basada en la del Dr. Theodosio de Herrera y Bonilla, Mestre de cerimònies de la Santa Metropolitana Església de València, en 1705, millorada per les aportacions de la Consueta de Rafael Aguado Romaguera de 1917 i adaptada als canvis litúrgics i a les necessitats actuals en 1993 pel Gremi de Campaners Valencians, responsable del toc de les campanes d'aquesta Santa Església Catedral.

La Consueta marca els tocs d'acord amb la tradició, i tenint en compte les onze campanes històriques de la Seu, amb un notable canvi, marcat per la motorització de 1968: la campana Bàrbera es gastava sols per als repics i per als cors dobles de primera i de segona classe, que en aquesta Santa Església Catedral tenen el nom de Bisbal de dos parades i Bisbal d'una parada, respectivament, mentre que l'Arcís voltejava per als dobles, simples i fèries. L'electrificació va invertir radicalment l'Ús de les campanes, i és ara la Bàrbera, de so tan peculiar, la qual s'encarrega d'anunciar els cors diaris.
Com a conseqüència els tocs manuals dels cors seguiran estrictament la Consueta de Herrera, amb el sol canvi, que suposa una millora sonora evident, de tocar l'Arcís repicant el Pau tant per als cors bisbals com per als repics, en compte de la Bàrbera amb el repic de la Caterina, toc que queda reservat per al senyal a les parròquies.

Així mateix, i seguint a Herrera, els vols de les campanes seran sols de les cinc campanes grans: no se tocan mas, porque ninguna de las otras dizen bien con estas. No obstant, considerant l'aportació més recent (ja que a partir dels darrers anys del segle XIX voltejaven les onze campanes per les tres festes principals i les extraordinàries) cal tenir en compte els villancicos, és a dir la combinació de les campanes menors amb una de les grans, la Maria, el Jaume o el Manuel per a marcar certes festes de l'any litúrgic com ara el Corpus, la Mare de Déu o l'Assumpció, reservant un Únic vol general per al mig dia del Corpus Christi, o amb motiu de festes realment extraordinàries.

Els tocs són interpretats pel Gremi de Campaners Valencians, una associació cultural, amb el fi d'investigar, divulgar i tocar les campanes de València i de manera principal les d'aquesta Santa Església Catedral. Els tocs de la vespra a mig dia queden dificultats per la múltiple ocupació laboral dels agremiats, quedant substituïts pels vols o els repics a les 12 del dia de la festa, ajudant així a construir l'ambient sonor festiu de la Ciutat Vella. Aquesta solució ja era apuntada per Herrera en el cas dels canvis de festes por lluuias ô lodos.

Per tant, i en tot el que no estiga marcat per aquesta Consueta Nova, es seguirà, com a referència i com a base, el que diu Herrera en la seua, tenint en compte els matisos d'Aguado, que ja suposen una adaptació a una realitat social, cultural i litúrgica més pròximes a les nostres.

Bibliografia

• Per a la realització d'aquesta Consueta Nova hem utilitzat, preferentment la Consueta de Theodosio de Herrera y Bonilla de 1705, publicada en la revista "Campaners" nº 1/2 - Gremi de Campaners Valencians - València - 1989.
  
  
• També hem utilitzat la Consueta de Francisco Mas Gadea, escrita en 1977, i publicada en la mateixa revista, així com la Consueta incompleta de José Estellés, escrita cap a 1945, i publicada així mateix en "Campaners" nº 1/2.
  
  
• Ha segut extremadament Útil el Cuaderno de todos los toques de campanas así ordinarios como extraordinarios que se tocan en esta Santa Iglesia Metropolitana de Valencia escrito por el campanero Rafael Aguado Romaguera en el año 1912, publicada en "Campaners" nº 5 - Gremi de Campaners Valencians - València - 1991.
  
  
• No oblidem José Sanchis Sivera Contribución al estudio de la ferretería valenciana en los siglos XIV y XV - Archivo de Arte Valenciano - València - 1922
  
  
• També del mateix autor, com Editor del Libre de Antiquitats - València - 1926 i La Catedral de València - València - 1909
  
  
• Finalment la Consueta Anònima està publicada per José Ruiz de Lihory La Música en Valencia - Diccionario Biográfico y Crítico - ANÓNIMOS Campanas de Valencia - València - 1903 - f. 39/47
  
  

Regresar a la página anterior