 |
||
© VilaWeb (2002) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 25-04-2024 |
||
El meu país, que és el vostre, no és pla com el d'en Brel i les catedrals no són, ni de prop, les seves úniques muntanyes, com cantava el belga. Llevat d'alguna plana escadussera, les catedrals i, per extensió, els campanars de les esglésies, perden indefectiblement la batalla davant les muntanyes que, més lluny o més a prop, es miren de dalt estant les seves imitacions humanes. A Tiana prou que en tenim, de muntanyes, tot i que segurament les seves germanes grans de més amunt del mapa es riuen de l'altura dels nostres modestos turons, però el campanar de la nostra església manté una digna competència amb ells, propiciada per la seva posició alterosa, en la carena a partir de la qual, terreny avall fins les rieres que fins fa ben poc delimitaven la zona urbana, va créixer el nostre poble. Es pot veure gairebé des de qualsevol racó del poble i, amb ell, el rellotge que, als quatre vents, ha estat l'encarregat de marcar el pas de les hores als tianencs i encara, des de dalt de tot, d'assenyalar amb el toc de campanes aquest breu espai de temps que va des del bateig fins a la mort dels que compartim la condició de vilatans.
Tempus fugit que dirien els clàssics i, paradoxalment, els anys han passat també per als que s'han encarregat de mesurar-nos, en hores o en tota la vida, el nostre temps. El rellotge espatllat, després de molt de temps de no ser gens fiable l'hora que ens donava, i els vells batalls de les campanes necessitaven la seva modernització per seguir complint amb el seu deure, i sembla que els ha arribat l'hora.
Ara, l'electrònica, més exacta i també molt més freda, substituirà aquell vell art, de la mateixa manera que una sirena farà les vegades de l'esvalotat repicar per cridar l'atenció del poble en casos d'emergència
Segons ha explicat el regidor del ram, es procedirà al canvi de maquinària i, meravelles de la tecnologia, l'ajustament horari, fins i tot quan es produeixen els dos canvis anuals es farà automàticament via satèl·lit, la qual cosa garanteix l'hora exacta sense la intervenció de la persona que tot sovint havia d'enfilar-se al campanar per fer-ho manualment. Fantàstic. Pel que fa a les campanes, una vegada renovats alguns batalls, un sistema electrònic farà que, prement un simple botó, ens assabentem de la mort d'algun veí, del bateig d'algun altre o del moment de la consagració a la missa, i aquí, què voleu que us digui, la modernitat ja no em convenç tant, perquè vol dir que, com ha passat gairebé arreu, desapareix la figura del campaner, que, més que un ofici, és un art. Els vells encara us podrien explicar que, simplement amb el toc de campanes, podien saber si el difunt era home o dona i també el sexe del batejat (no-és-nen-que-és-nena o no-és-nena-que-és-nen, per a qui ho recordi) i d'altres senyals intel·ligibles únicament per aquells capaços de desxifrar les subtils diferències entre els diferents tocs. Ara, l'electrònica, més exacta i també molt més freda, substituirà aquell vell art, de la mateixa manera que una sirena farà les vegades de l'esvalotat repicar per cridar l'atenció del poble en casos d'emergència. Inevitable solució, ja se sap, però que deixa el regust de les coses que han format part de les nostres vides i que desapareixen per sempre.
Com que ja ho era, d'electrònic, el mecanisme que abans de les hores en punt combinava el so de les diferents campanes per escampar els primers compassos dels goigs de la Mare de Déu de l'Alegria, el seu arranjament, que també s'anuncia, provoca simple satisfacció, perquè es tracta d'una tonalitat característica que en prepara per saber l'hora en punt. Els tianencs que vulguin aplegar-se al peu del campanar per celebrar el canvi d'any podran preparar els grans de raïm quan comencin a sentir allò de Oh, Verge de l'Alegria, oïu sempre nostra veu.
|
||
© VilaWeb (2002) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 25-04-2024 |
||