 |
||
© Rl Nacional (2018) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||
Tal dia com avui de l’any 1900, fa 118 anys, Josep Martorell Llorca Pinet, el darrer gran bandoler valencià, es lliurava al governador civil d’Alacant, Felipe García Marchante, en virtut d’un pacte negociat entre les dues parts que li garantia la llibertat i la reinserció social a canvi d’abandonar la seva activitat. El governador civil, però, no compliria la seva paraula, i quan Pinet va entrar al quarter de la Guàrdia Civil de Tibi (País Valencià) va ser detingut i empresonat. Posteriorment, Pinet seria jutjat i condemnat a cadena perpètua, i passaria els darrers anys de la seva vida reclòs als penals de Màlaga i de Ceuta. Va ser excarcerat pocs mesos abans de morir (1909) afectat per una greu malaltia que havia contret durant la seva reclusió.
La història de Pinet, però, no era la dels coetanis: el Tio Joan de la Marina, el Campaner de Xàbia, el Tona de Pedreguer, el Tomaset de Petrer o el Pansit, fills de les classes més humils d’aquella societat. Havia nascut en una família de classe mitjana a Finestrat (Marina Baixa) l’any 1868. I res indicava el seu destí fins que l’any 1888, mentre complia el servei militar, va ser brutalment agredit per un sergent de l’exèrcit espanyol. Pinet es venjaria assassinant el seu agressor. Algunes fonts indiquen que, tot seguit, va intentar suplantar la personalitat del mort, fins que va ser descobert. El cert és que a partir del fet, Pinet viuria ocult, emparat per Andreu Devesa, rector parroquial de la Nucia (Marina Baixa) ―popularment Rector Poma―, i allà iniciaria la seva activitat bandolera.
Pinet va ser especialment cèlebre durant la darrera dècada del segle XIX. Responia al perfil del bandoler social, que no tan sols assaltava o segrestava els terratinents per a rescabalar els pagesos arrendataris, sotmesos a pagaments de rendes abusives, sinó que també venjava les humiliacions i els maltractaments que els cacics propinaven a les classes humils. Pinet, que arribaria a dirigir una colla de roders (bandolers) formada per vint-i-set homes a cavall, assoliria la categoria d’heroi popular. El seu camp d’actuació va ser sempre les comarques del sud del País Valencià. Especialment odiat per les classes privilegiades, seria declarat enemic públic per les autoritats governatives d’Alacant. S’ocultava a l’escarpada serra d’Aitana i mai va ser capturat fins que es va lliurar.
|
||
© Rl Nacional (2018) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.com Actualització: 19-04-2024 |
||