Xavier Juan: «Les campanes van ser el Whatsapp veïnal anys enrere»

Pagès i ramader, Crist a la Passió de Cervera i campaner des dels 10 anys. Cervera Capital de la Cultura li dona feina

A l’ombra del campanar de Santa Maria de Cervera, 50 metres de torre octogonal, va viure la seva infància Xavier Juan (Cervera, 1979). Amb la seva colla esgotava els dies jugant en carrers i places. Un dia van veure la porta de l’església oberta, i sentint les campanes, van sentir ganes de pujar els 130 esglaons fins a dalt. Allà hi havia Jaume Font, el campaner que els ensenyaria l’art de tocar les campanes, una cosa que 30 anys després aquest agricultor i criador de bens continua fent. Xavier viu sempre a les alçades. Si no és al volant del tractor o la recol·lectora, és sobre l’escenari de la Passió de Cervera, on interpreta Jesús, o més alt, al campanar, des del qual aquest any la designació de Cervera Capital de la Cultura Catalana el porta a recuperar antics tocs.

Una vida sense vertigen la seva, i ¿religiosa?
No gaire. Si vaig a alguna missa és en alguna festa. Poc. Suposo que el que s’ha escrit sobre Jesucrist sí que es va inspirar en algú que sí que va haver d’existir. Jo pujo a l’escenari com ho fan els actors de teatre. I entre el públic que ve a veure la Passió de Cervera hi ha qui ho fa per un motiu religiós, que coneix minuciosament al detall els textos, i altres que venen a veure un espectacle.
Un altre espectacle que fa possible és el toc de campanes. ¿Què el motiva en això?
Va començar com una curiositat i avui ho visc com un servei al poble i una manera de mantenir viu un patrimoni cultural. D’una banda, mantenint el costum de diversos tocs: el de festa, per al qual es necessiten 13 campaners, o el de difunts, que desgraciadament és el que més toco. I també pel valor de les mateixes campanes i campanars. Aquest any, que som Capital de la Cultura a Catalunya, aprofitem per recuperar diversos tocs que ja s’havien deixat de tocar.
¿Quins són?
El dels parenostres, els divendres de Quaresma a les tres de la tarda, que és l’hora en què va morir Jesucrist, i són 33 batallades (cops de batall), que era la seva edat al morir. A aquest toc se’l coneix com la 'marxa dels arengaders', perquè el moment en què es tocava coincidia també amb l’hora en què els paradistes se n’anaven del mercat els divendres, entre ells, els que venien arengades. Un altre toc recuperat, el 6 de març passat, és el d’inici de la Quaresma. Al juliol farem dos concerts de campanes.
¿Tenen suficient relleu de campaners a Cervera de les següents generacions?
Sí. Som uns 50 en la colla; de totes les edats. I es van incorporant mares dels nens que venen a aprendre. Fem visites guiades al campanar per a turistes i als nens els explico que les campanes eren el WhatsApp dels veïns temps enrere.
¿Es necessita molta força per tocar-les?
No és un tema de força; és sobretot tècnica, saber quan s’ha de donar el toc.
Diu que el toc de difunts és el més habitual. ¿Com l’avisen perquè ho faci?
Em porten una nota a casa un dia abans de l’enterrament i tinc un marge de 10 hores per tocar. El toc de funeral sí que ha de ser mitja hora abans de l’enterrament. Històricament, s’havien tocat fins a set tipus diferents de toc de difunts, depenent de la classe social del mort. Com més ric era, més llarg era el toc. I el més important de tots era el de general de primera. Avui sí que conservem la distinció de tocs segons si el difunt és home o dona o si viu a la part vella o nova de Cervera.
¿Com viu la designació de Capital Cultural de Cervera (www.ccc.cat)?
És l’ocasió per donar a conèixer més Cervera. Els campaners també hi contribuïm. Hem fet 19 propostes, entre les quals hi ha la recuperació dels tocs de campana i la preparació d’un llibre dels nostres campanars. En tenim 32. 9.000 habitants i 32 campanars.

ESCALES, Carme

El Periódico (21-03-2019)

  • CERVERA: Campanes, campaners i tocs
  • CAMPANERS DE CERVERA (CERVERA): Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © El Periódico (2019)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 20-08-2019
    Convertir a PDF