En Figuera; tres rellotges i tres campanes (1436)

El bisbe de Mallorca distribueix els béns de la Sinagoga dels Jueus, després dita de Monti-sion, entre les principals institucions religioses, reservant-ne alguns per a la catedral. Tanmateix sembla que els llibres litúrgics dels rabins foren cremats en públic i també bona part del mobiliari.

Però... quin tresor era aquest?

Aquí, llegenda i història es confonen. En primer lloc podríem parlar del rellotge que precedí el famosíssim Figuera. Explica Grasset de Saint-Sauveur: «Aquesta màquina antiquíssima és anomenada Rellotge del Sol i assenyala les hores des de la sortida fins a la posta d'aquest astre, segons l'extensió major o menor de l'arc diürn o nocturn. De manera que el 10 de juny marca la primera hora del dia a les cinc i mitja i la catorzena a les set i mitja; la primera de la nit a les vuit i mitja i la novena a les quatre i mitja del matí següent. A partir del 10 de desembre s'esdevé a la inversa. Durant tot el decurs de l'any les hores estan exactament regulades segons les variacions de la sortida i la posta de sol.

Aquest rellotge no és de gran utilitat per a les gents del país, que es regeixen pels rellotges moderns, però serveix als jardiners per determinar les hores de reguiu. S'ignora l'època i el lloc d'on fou duita aquesta màquina a Palma. No se suposa que sia d'Espanya, de França, d'Alemanya o d'Itàlia, on els romans havien introduït l'ús de dividir el dia en dotze hores a partir de la sortida del sol. Així i tot, un eclesiàstic, rector de la Universitat de Palma, en la tercera part d'una obra sobre la religió seràfica, afirma que uns jueus fugitius retiraren aquest famós rellotge de les ruïnes de Jerusalem, en temps de Vespasià, i el translladaren a Mallorca, on s'havien refugiat».

Però l'historiador Dameto, i el seu continuador Mut, no fan remuntar més que a l'any 1385 l'antiguitat d'aquest rellotge. Segons això fou comprat als pares dominics i col·locat a una torre que George Sand anomena de Sant Esteve i de la qual no tenim referències. El traductor Casán diu que es tractaria, probablement, de la torre de l'església de Santa Fe. Però esglésies de Santa Fe n'hi ha hagut dues. L'actual i la de Monti-sion, que primer es va dir així. En tot cas seria aquesta. Hauríem, doncs, de raonar que han existit tres rellotges anomanats d'En Figuera: el primitiu, que fou portat de Jerusalem i ornava una torre de la sinagoga en el Call Major, el segon que prenia el nom del plater Pere Figuera, que en fabricà la campana el 1380 per ordre de la municipalitat de Palma, col·locant-la a l'antiga torre homònima el 27 de setembre de 1387. Aquella campana, que pesava 27 quintals, era anomenada «campana dels via fores» i «del seny del lladre». Aquesta campana, «Na Figuera», durà fins el 1680, quan fou fusa i substituïda per una de nova. Un nou rellotge li fou connectat el 1823.

En resum, això serien tres rellotges i tres campanes amb el mateix nom, havent acabat el tercer i la tercera sobre la façana de les cases de la Vila o de Cort. Tanmateix, En Figuera esdevingué un símbol de la Mallorca atàvica i, fins i tot, del 2 de setembre de 1893 al 2 de desembre del mateix any sortí publicat un setmanari que duia per títoEn Figuera, que en clau d'humor, era «mallorquí fins a l'arrel dels cabells i sortia cada dissabte, clenxa feta i ben endiumenjat», irònic i costumista, amb col·laboradors com Mateu Obrador, Miquel dels Sants Oliver, Pere d'Alcàntara Penya, Gabriel Llabrés, etc.

FERRÀ i MARTORELL, Miquel

dBalears (22-02-2004)

  • PALMA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (història general i tòpics): Bibliografia
  • Rellotges: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © dBalears (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 27-05-2019
    Convertir a PDF