Els "Àngels de la Guarda" de la torre del Micalet

La construcció de la torre del Micalet esdevingué en el seu temps tota una fita per a aquella València de principis dels segle XV, encara ancorada en l’edat mitjana.

La Catedral de València s’havia construït entre els anys 1262 i 1356, amb un campanar original de traça quadrangular d’estil tardo-romànic, ubicat on actualment es troba el carrer Barcella.

Les successives ampliacions que es van anar realitzant a la Catedral, l’anaven fent cada volta més bella i grandiosa, per la qual cosa el seu modest campanar li desmereixia, al parer del bisbe i des Jurats de la ciutat.

Per aquesta raó, es va decidir construir una nova torre campanar, però molt més alta, bella i majestuosa, que fera honor a la gran Catedral que ja en la segona meitat del segle XIV tenia el Cap i Casal.

El “Campanar nou”, com es coneixia el Micalet durant la seua construcció, en contraposició a l’antic existent, es va encetar l’any 1381 separat de la Catedral, en una plaça annexa anomenada “de les cols”, per ser el principal producte que allà es venia.

L’extraordinària alçada de la seua estructura, de 51 metres fins a la terrassa, anava a suposar tota una fita en el “skyline” d’aquella ciutat, ja que anava a destacar molt per sobre de tots els campanars existents a València. I a més anava a ser ben visible en un radi de diversos quilòmetres, des de tots els pobles i alqueries de l’horta que l’envoltava.

Però també aquella gran alçada que anava a tindre feia témer a les autoritats civils i religioses de la ciutat que poguera ser danyat o destruït pels llamps durant alguna gran tempesta. Per aquesta raó l’any 1419, quan tot just s’estava construint el quart cos de la torre, on ara es troben les campanes i la traceria gòtica de l’exterior, es va ordenar traslladar la primera de les campanes del vell campanar. Aquell esdeveniment va succeir precisament el dia de Sant Miquel Arcàngel, el sant protector de la ciutat contra tempestes i catàstrofes. Per això aquell “campanar nou” començà a se conegut com amb el nom de “el Micalet”.

Però allò sembla que no va ser prou per a esvair els temors de les autoritats civils i religioses.

I sabem que no va ser així perquè just quatre anys abans, l’any 1415, el cabildo catedralici va encarregar al pintor Jacme Matheu que fera les traces de quatre làpides de pedra que deurien d’incloure versicles i oracions de les Sagrades Escriptures, amb la fi de protegir el nou campanar. Com una mena d'”àngels de la guarda”.

Tot açò està perfectament documentat en el Llibre d’obres de la Catedral d’aquell any, en què a més s’assenyala que Jacme Matheu va cobrar la quantitat de 20 sòls per aquestes làpides: “Item doní an Jacme Matheu pintor de fer uns versos de letres cavades fetes de megre en les pedres del campanar nou les quals son contra lo lamp e costaren de pintar entre toto vint sol”.

Les quatre inscripcions van ser col·locades en els quatre punts cardinals de la torre, junt a la part inferior de les finestres del cos de campanes, on sis-cents anys més tard encara hi romanen. Amb prou feines són visibles des del carrer per l’altura en què es troben i pel desgast que amb el pas del temps han sofert. No obstant això, a simple vista es poden veure, i amb uns xicotets prismàtics s’hi poden observar molt bé.

Hi adjunte a continuació sengles fotografies, on hi he assenyalat amb una fletxa i un quadrat de color groc la posició d’alguna d’elles:

La de la façana nord no es conserva ja pel desgast de la pedra, que l’ha convertit en il·legible. Aquesta inscripció es trobava en dues pedres, una damunt de l’altra.

La làpida de la façana sud, escrita també sobre dues pedres, diu: “Barbara nos / serva Christi sanc / tisima serva”. Santa Bàrbara és la protectora contra les tempestes, llamps i tempestes, per la qual cosa es normal s’hi faça al·lusió a ella:

La de la façana est està feta sobre tres pedres, i diu el següent: “Christus vincit, Christus regnat, Christus / imperat Christus / ab omni malo / nos defendat”. S’hi fa al·lusió a Crist Rei com a protector.

I la inscripció de la façana oest es va realitzar també en dues pedres, i diu: “Ipse (Christus) autem tran / siens per medium / illorum ibat”. S’hi fa al·lusió també a Jesucrist, encara que el seu significat és molt més ambigu.

La col·locació de les quatre làpides es va realitzar mentre es construïa el darrer cos de la torre, deu anys abans de què el Micalet quedara completament acabat, a excepció de l’espadanya del seu remat.

PASSEJANT PER VALÈNCIA

Actualitat Valenciana (28-06-2019)

  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: usos visuals i simbòlics: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Actualitat Valenciana (2019)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 20-08-2019
    Convertir a PDF