CRIVILLÉ i BARGALLÓ, Josep; VILAR i HERMS, Ramon; ROVIRA i FERRÉ, Robert - Toc de campanes - Campanes de l’església parroquial de l’Arboç

Toc de campanes - Campanes de l’església parroquial de l’Arboç

E. LES TONADES ACTUALS DE LA FESTA MAJOR DE L’ARBOÇ. ENTRE EL LLOC COMÚ I LA DIFERÈNCIA

25. Toc de campanes

Campanes de l’església parroquial de l’Arboç. F. 2006-02-01. 0:23

Tradicionalment ha estat el primer anunci sonor i oficial de la Festa Major de l’Arboç i, concretament, de l’inici dels actes protocol·laris. Es fa el dissabte al migdia, tot i que durant els dies de les festes les campanes se sentiran en altres moments, especialmente anunciant els actes religiosos. La missió de les campanes ha estat, i és encara, la de comunicar o anunciar a la població d’una manera ràpida i directa, diferents circumstàncies de la vida de la comunitat.

Hi havia una gran diversitat de tocs de campanes que tant podien estar relacionats amb el cicle de la vida (des del naixement a la mort), com amb el cicle de l’any (Pasqua, Festa Major...) i també relacionats amb els fenòmens de la natura (tempesta, pedregada, bon temps, etc.).

Una de les circumstàncies més esperades per la ciutadania és la seva Festa Major. Com en altres diades assenyalades aquí no hi podia mancar el toc de festa que convida a entrar-hi i celebrar-la. Malauradament, com en altres indrets, les campanes de l’Arboç han estat mecanitzades i han perdut el ritme espontani que hi aportaven els campaners, ofici secular que havia estat molt valorat.

Actualment el toc esdevé monòton perquè és un mecanisme qui el regula, però les campanes continuen sent les mateixes, amb el dring i la ressonància propis del moment en què es varen fer i beneir.

Les campanes actuals són joves. No van més enllà del 1941, ja que amb motiu de la Guerra Civil, les antigues (la grossa Juliana, la segona Bàrbara, la tercera Dolorida, la quarta Basilisa, i la petita coneguda per la Nyeu-nyeu o de l’Ave Maria) foren destinades a material de guerra. Des del final d’aquest conflicto bèl·lic fins a la col·locació de les actuals, s’utilitzaren les dues del rellotge, i per als repics d’importància es feren servir dos trossos de rail de tren penjats a la torratxa o de les matraques o tenebres, que també havien estat cremades.

En el moment present hi ha les campanes següents: la Teresa de Jesús Infant (la més grossa i obsequi del Sindicat Vitivinícola Comarcal) i l’anomenada Montserrat-Carme (ambdues beneïdes el 1941); l’Honorata, en honor al patró dels forners, i la Juliana, en honor del patró de la parròquia, foren beneïdes el 1942 (aquestes quatre campanes varen ser foses per la casa Fundición de Hijos de Esteban Barberi d’Olot).

Publicació: La Festa Major de l'Arboç
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana
FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA
Sèrie 3. Festes tradicionals. Volum 3
Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació

CRIVILLÉ i BARGALLÓ, Josep; VILAR i HERMS, Ramon; ROVIRA i FERRÉ, Robert

Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (2008)

  • L'ARBOÇ: Campanas, campaneros y toques
  • Toques actuales de campanas: Bibliografía

     

  • Volver a la página anterior
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanario, población, fundidor, año fundición, epigrafía, autor, artículo
    © Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (2008)
    © Campaners de la Catedral de València (2019)
    campaners@hotmail.com
    : 11-12-2019
    Convertir a PDF