Els tocs de campanes a Catalunya: una espècie cultural extingida (i 2)

M'acaba d'arribar l'article, publicat a "Catalunya Cristiana" pel Germà Valentí Tenas, a qui estimo fraternament, i que vol respondre, amb el nom de "les campanes catalanes: una espècie cultural viva", al meu anterior "els tocs de campanes catalans: una espècie cultural en via d'extinció". No és el meu estil entrar en polèmica, i aquest serà el darrer article dedicat al tema, al menys en aquesta publicació, però no puc evitar de matisar, fraternament, una sèrie de punts dels quals discrepo.

En primer lloc, jo parlava de tocs tradicionals, no pas de campanes: els tocs, al llarg dels segles, foren la manera de crear un llenguatge propi, "català", per tocar les campanes de manera diferent, nostra. El major o menor contrapès no era tan sols una qüestió de comoditat, sinó de control i de creativitat: les campanes sense jou, a l'alemanya, oscil·len metòdicament i rítmica, però sense cap control possible per part del campaner; les campanes a la catalana es poden aixecar i parar de manera a produir tocs alternats dels senys majors, de les campanes grosses, mentre les petites produeixen un rerafons rítmic, una mena de continu agut. Control de campanes i tocs, i per tant tocs diferents, que no pas millors ni més dolents; diferents, nostres.

Un segon tema, el dels finestrals. Naturalment, la llista de campanars on "ara" estan les campanes a dintre pot deixar tancat l'argument, però és una llista molt discutible. Pel que jo conec, les campanes de la Seu de Lleida i les de Girona estaven, abans de la guerra civil als finestrals. En la primera fonen introduïdes al moment de la mecanització, mentre que a Girona, disposades a l'exterior, decidiren de posar-les a dintre, en 1946 per resultes de l'accidentada caiguda de la campana major al carrer durant les festes del Corpus. Caiguda deguda, per cert a un toc massa impulsiu d'una campana mal conservada. Tampoc estan a l'interior, ara mateix, ni ho han estat abans, les campanes de Reus, llevat de la campana de les hores, ubicada en un altre nivell i que podria ser ventada i duta a seure. Però el cas de les campanes horàries és diferent: ubicades al centre del campanar, un nivell més alt, i generalment colpejades pel rellotge, ben poques vegades podien ser ventades, ja que el seu toc era diferent, més cíclic i regular.

Respecte a la ubicació de les campanes als finestrals em dol especialment l'expressió "influència castellana", que sembla desconèixer la història comÚ de valencians, aragonesos i catalans. Ni les campanes ni els tocs castellans tenen a veure amb nosaltres. D'entrada, els castellans, encara avui, volten poc les campanes, i les fan més repicar, de manera molt peculiar: ràpidament i al mateix temps deixant el batall pegat a la campana, produint ritmes ràpids i al mateix temps opacs. Per altra banda compten amb més campanars d'espadanya o campanars-mur que nosaltres, amb dues campanes grosses, que ells anomenen "romanes" com ara les dues majors de la Seu de Vic. La oscil·lació lenta de les campanes, fins i tot la volta completa, és més un costum d'Aragó i de València que de Castella. També ho és d'algunes comarques catalanes, tot i que costi de reconèixer.

Finalment, i no el menys important: a punt de ser les festes de Santa Tecla a Tarragona, i a punt de cometre's un dels majors crims culturals contra les campanes catalanes dels Últims segles. Perquè, com escriu Salvador RAMON, canonge arxiver de la Catedral, les campanes foren posades als finestrals a la fi del segle XVI, és a dir fa 400 anys... La qual cosa vol dir que han estat més anys a l'exterior que a l'interior del campanar construït, com les campanes més antigues existents, a l'inici del XIV. No es pot parlar de que les campanes de la Seu de Tarragona ".. molt modernament van passar als finestrals". Si 400 anys és modernament...

Em dol, per acabar, que la Confraria de Campaners de Catalunya s'ocupi més de campanes que tocs. Es una pena, i haurem de limitar-se a tornar, cada any, a Os de Balaguer, per escoltar els darrers campaners catalans, una espècie cultural perseguida, en nom de la història i del progrés.

Dr. Francesc LLOP i BAYO
València, 18/09/2000
  • Santa Església Catedral Basílica Metropolitana i Primada de les Espanyes de Santa Tecla - TARRAGONA: Campanes, campaners i tocs
  • TARRAGONA: Campanes, campaners i tocs
  • Destruccions de campanars i campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (2000)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 49 Visitants: 49 Usuaris: 0