Campaners i Campaneres

Part 1: Joan Marquès i Francesca Ventosa

Hem parlat de campanes, però i els campaners?

Malauradament els arxius parroquial i de l’Ajuntament han passat moltes vicissituds: guerres, incendis... i no disposem d’una documentació completa, per tant s’hauria de fer una tasca de recerca important per anar trobant informació sobre els campaners que hi ha hagut des d’època medieval.

La primera referència que tenim (de moment, i sense fer una recerca) és que, des de l’any 1897 quan Joan Marquès Figueras i la seva esposa Francisca Ventosa Vidal varen ser campaners de la parròquia de Sant Julià.

El 14 de setembre de 1947 es va celebrar un homenatge al 50 anys de servei dels campaners.

Amb motiu d’aquesta celebració es va entregar a la parella un diploma amb la inscripció

“En recordança de les Noces d’Or de campaners de l’església de Sant Julià M[artir] d’Arbós del Panadès dels consorts Joan Marquès Figueras Francisca Ventosa Vidal 1897 – 1947 Ofrena de la Parròquia”

i signen el document les autoritats de la parròquia.

El 7 de maig de 1955 va morir Joan Marquès i la revista local Fe i Vida va dedicar un emotiu comiat escrit per Josep Soler Ribé.

Des de la seva mort es va fer càrrec de tocar les campanes dues de les seves tres filles: Teresina Marquès Ventosa i Maria Marquès Ventosa, que varen fer-se càrrec d’aquesta tasca fins l’any 1980.

Part 2:La Teresina i la Maria deixen de tocar, però...


Participants a la última tocada de campanes abans de la represa. 8 de juny de 1980. Joan Rovira Pagès, Manel Bundó Teixidó, Jordi Altarriba Guitart, ?, Maria Morató Ribas, Teresina Marquès Ventosa, Jaume Sevé, Joan Anselm Canals Clavé. (BUNDO, Josep)

Al 1980, en fer-se grans la Teresina i la Maria i no trobar successor, mossèn Jordi Rossell, rector de la parròquia, va decidir mecanitzar el toc de campanes aplicant la nova tecnologia del moment.

Aquesta primera mecanització amb energia elèctrica constava d’un mecanisme fet per l’empresa Manclús de València i l’electricista i un paleta de l’Arboç. Es varen instal•lar uns motors a les campanes religioses per a poder tocar, mentre que les horàries ja incorporaren martells laterals. Va costar 623.905 pessetes i es va inaugurar el 28 de juny de 1980, la vigília de Sant Pere, a la sortida de la missa de la tarda.

El dia 8 de juny del mateix any s’havia fet l’últim toc a mà abans de la mecanització.

Es varen tocar tots els tocs que es feien en aquell moment, un darrere l’altre i Maria Teresa Roquer Bundó els va enregistrar en una cinta magnetofònica des d’un terrat proper. Gràcies a aquest enregistrament s’han conservat els tocs de campana, tot i la interrupció del toc durant 28 anys.

Aquest últim toc es va enregistrar i es pot escoltar al web campaners.com.


MARQUÈS VENTOSA, Maria; MARQUÈS VENTOSA, Teresina Últim toc manual de les campanes de L'Arboç (08-06-1980)

CAMPANERS DE L'ARBOÇ
CAMPANERS DE L'ARBOÇ (02-04-2020)
  • L'ARBOÇ: Campanes, campaners i tocs
  • MANCLÚS, INDUSTRIAS (VALÈNCIA) : Intervencions
  • MANCLÚS, INDUSTRIAS (VALÈNCIA) : Inventari de rellotges
  • MARQUÈS VENTOSA, MARIA (L'ARBOÇ) : Tocs i altres activitats
  • MARQUÈS VENTOSA, TERESINA (L'ARBOÇ) : Tocs i altres activitats
  • MARQUÈS, JOAN (L'ARBOÇ) : Tocs i altres activitats
  • VENTOSA, FRANCESCA (L'ARBOÇ) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © CAMPANERS DE L'ARBOÇ (2020)
    © Campaners de la Catedral de València (2020)
    campaners@hotmail.com
    : 05-12-2020
    Convertir a PDF