Com sonava el segle XVI?


Lizarte assenyala l’esquerda, d’uns 15 centímetres de llarg. La campana en fa 42 d’alçada i pesa 40 quilos. - Autor: MÀXIMUS / BONDIA.AD

La parroquial d’Encamp restaura la campana Jesús i Maria, fosa el 1597 i procedent de Sant Jaume dels Cortals, amb un nou mètode que permet soldar el tall que se li va practicar ara fa un segle. L’operació ha sigut possible gràcies a una col·lecta popular, i d’aquí tres mesos tornarà a Santa Eulàlia.

Si tenen alguna curiositat per saber com sonava el segle XVI, aviat serà possible, i ben a prop. Ahir va sortir cap al taller que l’empresa Relojes y campanas monumentals té a la localitat valenciana de Rafelbunyol la Jesús i Maria, històrica campana que a mitjans segle XX va ser hissada al campanar de Santa Eulàlia –al tercer pis, per concretar. Hi va arribar després que un feligrès se la topés als prats del costat de Sant Jaume dels Cortals, l’ermita per a la qual va ser fosa –el 1597, segons la data que el fonedor va tenir el detall de deixar-hi, al costat de l’advocació, + IHS MA SIT NOMEN DNI BENEDICTVM, i d’una estupenda decoració, un calvari i un Sant Miquel pelant el diable.

Resulta que cap als anys 20, quan es va dessacralitzar Sant Jaume, la campana va ser abandonada sense contemplacions. Abans, els rústics paisans que la van fer caure de l’espadanya encara van tenir l’ocurrència de practicar-li un tall de proporcions considerables, uns quinze centímetres entre el que tècnicament es diu la panxa i el llavi de la campana. El raonament era que com que a Sant Jaume ja no s’hi tornaria a dir Missa, la campanya no havia de tornar a sonar.

Ho recordava ahir Robert Lizarte, campaner suplent de la parroquial. I a fe que aquells hòmens se’n van sortir, perquè la Jesús i Maria –que es diu així per l’advocació, IHS MA– “sona avui a llauna”. Però això serà ben aviat història, perquè Santa Eulàlia va engegar el juliol del 2019 una col·lecta popular per reunir els 3.997 euros –amb 22 cèntims, per ser exactes– que costa cosir la cicatriu que li van fer els nostres rebesavis. Des d’aleshores la campana s’havia estat al costat de l’altar, perquè els feligresos li poguessin veure les nafres i agafar-li carinyo. Quinze dies enrere es van cobrir per fi els 4.000 euros, i ahir, precisament ahir, la campana va sortir cap a València.


Franciso Gómez, a l’esquerra, col·loca la campana a l’estoig ‘ad hoc’ amb què viatjarà fins al taller de Rafelbunyol. - Autor: MÀXIMUS / BONDIA.AD

La gràcia de tot plegat és que el mestre campaner Francisco Gómez –segona generació al capdavant de Relojes y Campanas Monumentales, 30 anys d’experiència a les espatlles– soldarà el tall i recuperarà, assegura, el so original de la campana, exactament el que tenia quan va ser fosa, el 1597. Per això quan pels volts de Nadal la Jesús i Maria torni a Encamp serà possible escoltar el segle XVI, que no és una cosa que passi cada dia. Perquè això sigui possible caldrà aplicar-li l’anomenat mètode Lachenmeyer, que consisteix a escalfar el bronze de la campana fins als 1.100 graus –el metall es fon als 1.500– i just en aquest moment cosir la cicatriu. Soldar-la. I després, deixar-la refredar molt lentament, en un procés que es pot allargar 24 hores. Aquest és el secret. I no és poca cosa, perquè fins a la invenció d’aquest mètode, una campana trencada no tenia solució. Com un cavall coix. Mai més tornava a sonar igual, i l’única opció era treure’n un motlle i tornar-la a fondre. No era exactament el mateix, perquè el resultat era una campana nova.

La Jesús i Maria serà la de sempre, però a la vegada una sorpresa perquè no queda viu ningú que mai l’hagi sentit tocar. Lizarte assegura que sonarà estupendament, “com totes les seves coetànies, prodigis de la tècnica renaixentista”. No ho hem dit encara, però la Jesús i Maria fa 40 centímetres de diàmetre i 42 d’alçada, la nansa té set forats, set, i pesa 40 quilos. Un pes ploma comparada amb la Santa Eulàlia, veïna seva al campanar, que s’enfila fins als 1,20 metres d’alçada i 880 quilos de pes, i que va ser fosa el 1587 per Pedro de Villanueva, el gran mestre campaner del XVI espanyol. Completen la nòmina de campanes encampadanes la Santa Bàrbara, la més moderna, que data del 1840 i és obra d’Ignatius Jaqueti, i la Santa Maria, germana petita de la Santa Eulàlia i filla també de Villanueva.

LUENGO, A.

bondia.ad (24-09-2020)

  • ENCAMP: Campanes, campaners i tocs
  • LIZARTE, ROBERT (ENCAMP) : Tocs i altres activitats
  • RELOJES & CAMPANAS MONUMENTALES (RAFELBUNYOL) : Intervencions
  • Restauració de campanes: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © bondia.ad (2020)
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 26-02-2021
    Convertir a PDF