El concepte de restauració aplicat a les campanes

Si entenem bé el concepte de restauració, aquesta actuació pretén recuperar, posar en valor i difondre els valors originals d'un bé patrimonial. De la mateixa manera suposem que l'efecte patrimonial és un valor afegit, que converteix al bé, en el seu conjunt, com a element que té i que dona sentit a una comunitat. El concepte de restauració requereix un projecte previ, unes actuacions documentades i en la mesura que siga possible reversibles, i un informe final de les accions realitzades. Generalment el projecte no és realitzat per l'empresa que efectua la restauració, excepte en processos molt especialitzats i que requereixen actuacions específiques i amb ampli suport científic. Fins i tot, el projecte és independent del titular de l'edifici, encara que és convenient, i sovint necessari, que els usuaris intervinguen en el projecte, de manera que el bé restaurat puga complir, en la mesura de les necessitats actuals, amb el propòsit per al que va ser concebut.

Naturalment, aquests conceptes són usuals en les intervencions tant arquitectòniques com artístiques. No cal recordar que les empreses de restauració arquitectònica apliquen un projecte, redactat per un tècnic superior i aprovat per les autoritats competents, i que sovint actua de director de les obres el mateix redactor del projecte. En les actuacions sobre béns mobles (des d'obres pictòriques fins a orfebreria passant pels documents o per la indumentària) no és inusual que un projecte aprovat siga executat pel mateix equip tècnic que ho va proposar, però aquest està format per especialistes, de titulació superior, i amb una formació i una preparació teòrica i tecnològica adequades.

De la mateixa manera els titulars dels béns restaurats són conscients que la restauració d'aquests objectes ha de seguir el procés indicat: projecte realitzat per tècnics competents, autorització no sols dels titulars sinó i sobretot d'aquelles autoritats competents, oferta pública atenent criteris de qualitat, de reversibilitat i de competència tècnica abans que d'economia, documentació prèvia dels béns així com un estudi final que justifique i explique les restauracions.

Doncs bé: cap d'aquests conceptes és aplicat en el cas dels campanars, les campanes i els tocs. S'actua generalment sense projecte, no es té autorització administrativa i es tria l'empresa no tant per la seua competència sinó pel seu pressupost més baix.

Aquest “model” d'actuació, oposat directament al concepte de restauració i per descomptat en clara contradicció amb la legalitat vigent ha suposat la destrucció de nombrosos conjunts de campanes, la refosa de campanes històriques així com la impossible execució d'aquells tocs de campanes que definien la personalitat sovint multisecular del conjunt.

Intentarem, amb aquest estudi preliminar, aportar elements per a recuperar els valors originals d'un element patrimonial singular: el campanar, les campanes i els tocs.

El campanar com a instrument musical

Fins ara s'entenia que únicament les campanes eren un objecte sonor, o millor dita, un objecte que produïa sons per a anunciar esdeveniments religiosos. Ni tan sols se suposava que les campanes produïen música, sinó exclusivament un soroll, més o menys harmoniós, per a cridar a l'església. Aquesta simplificació hi ha privat a les campanes, els campanars i els tocs de molts dels seus valors tradicionals.

Nosaltres proposem una visió molt més àmplia i cultural de les campanes, els campanars, les instal•lacions i els tocs, que enriqueix a cada conjunt i que complica les actuacions i els usos d'aquest artefacte sonor peculiar.

Pensem, en primer lloc, que es tracta d'un instrument musical en el qual tant la torre, amb les seues característiques acústiques, les campanes, les instal•lacions i els tocs, conformen una unitat cultural, en la qual qualsevol modificació d’un sol dels seus elements pot privar-nos d'un ric llegat cultural.

Diem que el campanar és part important de l'instrument: més enllà dels seus innegables valors arquitectònics, la torre es construeix per a servir de referència a la comunitat (valor icònic) i per a transmetre missatges col•lectius (valor comunicatiu). Per tant hi ha elements aparentment “afegits”, de mala arquitectura, que no estaven per a llevar pors o gratuïtament, sinó per a millorar l'acústica del conjunt. I encara hi ha més, com direm al parlar dels grafits, el campanar és un element documental, que transmet nombrosa informació escrita sobre la història quotidiana de l'edifici.

Les campanes són aquell objecte sonor tan singular que sona, produint almenys cinc notes musicals, que alguns anomenen harmònics i altres concomitants. La campana és un objecte musical que sona sempre igual, si es conserven els accessoris originals, ja que aquests no modifiquen les notes produïdes però sí que canvien la seua potència, destacant unes o altres, i canviant en conseqüència el timbre. Diem que sona sempre igual: la campana produeix, al llarg dels segles, el mateix conjunt de tons, i és per tant l'únic so cultural que podem escoltar del passat.

Les instal•lacions determinen el mode de tocar la campana, i per tant repercuteixen directament en la seua sonoritat. Els jous de fusta, més antics, produeixen una sonoritat més melodiosa i potent, modificada per la distinta relació entre bronze i contrapès, o per la distinta ubicació de la campana (generalment les més agudes instal•lades en la part alta del campanar o almenys en la part superior de la sala, mentre que les greus es posen, generalment, en la part baixa, no tant pel seu pes sinó per una millor difusió de les freqüències més baixes. Les instal•lacions determinen els tocs possibles: campanes sense jou no poden voltejar, i tampoc aquelles que estan fixes. De la mateixa manera certs batalls impedeixen el repic, mentre que altres, de diversos materials, eviten la ruptura freqüent. La distinta altura de les campanes no impedeix el seu toc: a vegades hi ha tècniques per a voltejar grans campanes a cinc i més metres de distància, mentre que diversos mecanismes per mitjà de cordes, corrioles o altres enginyosos sistemes, permeten el toc de dos o més campanes per una sola persona.

Els tocs justifiquen l'existència del campanar i de les campanes. Tradicionalment ordenaven no sols la vida del temple, sinó de la població o de la zona fins on arribava el so de les seues campanes. Els tocs de les campanes marcaven els ritmes quotidians, més enllà dels rellotges, obrint o tancant muralles, alhora que cridaven a oració; construint el calendari comunitari, per mitjà de diversos tocs que indicaven els resos corals a laudes, a nona o a vespres, i que organitzaven la vida ciutadana. També tocaven a mort, assenyalant el sexe, l'edat, la categoria social i també la pertinença a certes associacions del difunt, i acompanyaven les processons i altres esdeveniments espacials, marcats i assenyalats amb els corresponents tocs.

Els tocs de campanes tradicionals

Els tocs tradicionals són una de les aportacions culturals més singulars de les nostres esglésies. Construïts al llarg dels segles, adaptaven l'acústica dels edificis, el nombre de campanes, la seua instal•lació, les tècniques aplicades per a tocar-les a les necessitats comunicació d'un grup social tan significatiu com un campanar i la rica vida litúrgica generada pel capítol o conjunt de sacerdots ocupats del culte.

Cal recordar dos punts importantíssims respecte als tocs tradicionals de les campanes: cada església important tenia una forma peculiar, un llenguatge propi en els seus tocs de campanes. Hi havia, i encara queden en part, formes regionals de tocar les campanes, on la catedral corresponent marcava, amb les seues maneres, l'estil, els modes de tocar en el seu territori. No hi ha, en absolut, modes comuns de tocar, ni tan sols els tocs de difunts. En alguns llocs totes les campanes voltegen, en altres no ho fa més que una xicoteta; en molts campanars les campanes oscil•len, mentre que en altres el repic, açò és el moviment dels batalls estant les campanes fixes, és quelcom prohibit.

En conseqüència cada actuació en un campanar ha de servir de model de recuperació d'una sonoritat original, d'uns tocs diferenciats, i d'una possibilitat d'intervenir manualment en eixes campanes. De la mateixa manera cada campanar important marcava construïa i organitzava el paisatge sonor de la població, marcant l'inici i el final dels tocs compartits, des de l'oració matutina fins al toc més festiu.

Davant d'aquesta immensa varietat d'actuacions amb les campanes no podem considerar que uns o altres modes de tocar siguen “superiors” o “més excel•lents”. Al contrari, cada mode de tocar és fruit d'un procés de creació, més o menys culte, per descomptat oficial, i que ha durat diversos segles. La seua substitució no es pot deure més que a causes extremadament justificades, i mai estètiques ni d'aplicació de normes actuals, com l'afinació d’objectes més antics, com les multiseculars campanes medievals.

Campanes religioses i cíviques

No és propòsit nostre entrar en una discussió interminable sobre la titularitat de les campanes, tema delicat que genera a vegades apassionades reaccions. Creiem que la titularitat, és a dir la propietat d'unes campanes ubicades en un campanar, és un tema irrellevant, ja que es tracta de béns associats a un monument, i per tant inamovibles. Pareix molt més important parlar dels usos associats a les campanes. De manera general les campanes associades als rellotges són denominades campanes “cíviques”, i des d'antic s'utilitzen exclusivament per al toc d'hores i a vegades de quarts. També, de manera general, aquestes campanes associades als rellotges, poden portar l'escut municipal, però en tot cas, i excepte molt comptades excepcions, ja tradicionals, no se “mesclen” amb les altres. Les campanes del rellotge estan ubicades, generalment, en el mateix campanar, però en un lloc diferent, ja que no s'utilitzen per als tocs ordinaris. Sovint la campana de les hores, fixa i antiga, té un batall interior (els senyals horaris es fan amb un maça externa) per a tocs realment extraordinaris, mentre que la dels quarts fins i tot no té aquest accessori per al toc.

La ubicació d'aquestes campanes en la mateixa torre no és casual. Fins i tot són fruit de la nostra història: mentre que en els Països Baixos, fa sis o set segles, construïen torres diferents per al rellotge, a càrrec del municipi i per a les campanes de torre principal, nosaltres, per mitjà de “Concòrdies” o altres convenis, ubicàvem en un mateix edifici campanes amb diferents usos. En conseqüència han de mantenir-se aquests usos separats, mantenint aquesta ubicació altament simbòlica i fruit de la història.

Epigrafia i grafits: la xicoteta història escrita de la torre

Lamentablement manquem a España d'una tradició culta d'estudis epigràfics de les campanes. Certament algunes campanes van ser estudiades, encara que, sovint, se citen les seues inscripcions sense verificar-les o sense assegurar-se de l'existència d'una campana ja refosa. Menys encara hi ha estudis dels grafits i altres epigrafies més o menys populars que existeixen o han existit en tots els campanars. Certament les inscripcions de les campanes constitueixen una expressió solemne, sovint culta i litúrgica, i que transmet dades històriques molt concretes, que es poden completar sovint per mitjà d'altres fonts cultes, com l'arxiu del temple.

No obstant això els grafits constitueixen, molt sovint, l'única font directa sobre els campaners i els seus tocs, així com sobre els visitants, informació molt menys rellevant. Aquestes informacions escrites, moltes vegades molt antigues, i que utilitzen els més diversos suports, desapareixen moltes vegades durant el procés de restauració arquitectònica, perdent-se unes dades irrecuperables.

La protecció legal de les campanes

Probablement tots els temples històrics són Béns d'Interès Cultural, i en conseqüència estarien emparats aquells objectes mobles o immobles que formen part inseparable de l'edifici.

No entrarem en la discussió de considerar les campanes com béns mobles o immobles: hi ha opinions tècniques que defenen una o altra opció.

No obstant això creiem que les campanes, especialment les més antigues, han de tenir una incoació i una declaració específica segons la seua rellevància, com Bé d'Interès Cultural (per a aquelles anteriors a 1700 o per a aquelles més simbòliques per al grup); incloses en l'Inventari General de Béns Mobles (per a aquelles foses entre 1701 i 1820 o per a les de menor interès comunitari), protegint de manera genèrica les posteriors.

Siga com siga, la incoació i posterior declaració ha d'incloure la campana i les seues instal•lacions, açò és el jou, el batall, fins i tot el sistema de tocs.

Tampoc pot excloure's la declaració del conjunt, de manera específica, amb la corresponent delimitació d'aquells elements protegits, que de cap mode han de limitar-se als mers bronzes, per molt antics que siguen.

Conservació de l'immoble: els cables, els coloms i altres agressions

És evident que els campanars no van ser concebuts originàriament amb cables elèctrics o altres conductors, d'aigua, d'aire o d'electricitat. No obstant això, aquestes instal•lacions, necessàries en el nostre temps no sols per a la il•luminació dels edificis sinó per a la dotació de certs serveis (des d'alarmes a protecció contra incendis, sense descartar els mecanismes per als tocs automàtics de les campanes), han d'harmonitzar-se amb els valors del monument, sense oblidar els efectes acústics i també estètics que puguen produir als visitants.

No obstant això la major agressió que pateixen en aquests moments els campanars radica en els coloms i altres plagues animals o vegetals, que introdueixen brutícia, deteriorament, contaminació i degradació, a part de ser font segura de malalties i paràsits. És innegable que els coloms gaudeixen d'una fama immerescuda com a adorns urbans, que no correspon amb la degradació que produeixen en els elements mobles i immobles, i que no és compartida per altres plagues urbanes com les rates o les panderoles, que també formen part del patrimoni biològic de la humanitat.

Davant dels coloms només cap la defensa passiva (ja que l'activa apareix com a impossible o poc popular). No obstant això les defenses (reixes millors que les xarxes, unides a rostes i també a instal•lacions elèctriques, més cares de mantenir) han de tenir en compte el fi principal del campanar, és a dir el servir d'instrument musical; per tant no poden instal•lar-se “darrere de” de les campanes o impedir que aquestes puguen tocar al mode històric, agressió semblant a substituir els bronzes per altaveus, o canviar els paraments originals per masses de vidre i ciment.

Una altra agressió usual, per part de les empreses instal•ladores de les campanes, de rellotges i d'altres mecanismes, consisteix en l'aplicació de publicitat en molts d'aquests elements. La indicació de l'empresa instal•ladora en l'esfera del rellotge, o fins i tot en cada un dels elements electromecànics que conformen la instal•lació, constitueix sens dubte una publicitat innecessària i que està estrictament prohibida tant per la Llei del Patrimoni Històric Espanyol com per les corresponents lleis de Patrimoni Cultural de les comunitats autònomes.

Tampoc podem oblidar la utilització del campanar com a símbol visual de la comunitat, durant el cicle festiu anual. Deixant a banda la il•luminació de l'immoble, que sovint consisteix en una innecessària contaminació lumínica per l'excés de focus utilitzats, no podem oblidar la instal•lació durant el cicle de Nadal d'una estrella lluminosa, que sovint es deixa en la torre durant tot l'any. De la mateixa manera la utilització del campanar com a base per als focs artificials de les festes, constitueix sens dubte una aplicació tradicional de l'immoble, però ha d'aplicar-se la cautela amb totes estes aplicacions lluminoses, més o menys efímeres, que sovint fan malbé l'edifici i sobretot la seua imatge, de manera irreversible.

Actuacions en el conjunt de campanes: la necessitat un projecte

Després del que hi ha dit, no cal reiterar la necessitat d’elaborar un projecte de restauració del conjunt de campanes relacionat amb els valors originals del conjunt: l'acústica de l'edifici, l'afinació de les campanes, el timbre peculiar aportat per les instal•lacions, els tocs com a part integrant de la història i dels usos de l'edifici.

En conseqüència el projecte arquitectònic, i per tant, el pla director de restauració del temple, ha d'incloure aquestes necessitats acústiques, històriques i de comunicació que no sols conformen el procés de creació del campanar, de les campanes i dels seus tocs sinó que fins i tot configuren i determinen la peculiar configuració arquitectònica de l'edifici.

Les condicions per a una restauració de les campanes d'un campanar

Per tant, el projecte de restauració de les campanes d'un campanar deurà no sols estudiar les característiques actuals del conjunt i aportar informació sobre la història i les tècniques tradicionals, sinó que adaptarà uns i altres a les necessitats actuals del temple, de la població i també de la comunitat d'usuaris, en sentit molt ampli.

De manera especial el projecte ha d'incloure:

En conseqüència un projecte mantindrà la sonoritat original del conjunt, reproduirà els tocs històrics i no impedirà la interpretació manual d'aquests tocs tradicionals.

informe preliminar i Pla director

Ha de considerar-se, igualment, el present informe preliminar com un avançament, com un avantprojecte de restauració, que creiem ha de formar part del Pla director del temple corresponent.

Metodologia utilitzada

La informació arreplegada al llarg dels últims 30 anys ha tornat a ser verificada directa i personalment, revisant, ampliant o arreplegant informació de cada una de les campanes i dels campanars estudiats.

Igualment s'ha procedit a fotografiar, en la mesura que siga possible, tota l'epigrafia i decoracions de cada una de les campanes estudiades, el total de fotografies de la qual figura junt amb cada campanar o campana. Aquestes imatges digitals poden consultar-se en dos grandàries en la fitxa corresponent.

També es grava digitalment totes aquelles campanes que ha sigut possible, incloent les trencades, gravacions que seran analitzades al llarg del projecte i que seran incorporades a la memòria final.

De la mateixa manera s'ha iniciat la consulta als arxius escrits i també orals, per completar les informacions arreplegades, junt amb l'accés als Planes directors dels temples, en allò que ha sigut possible. Fins i tot, en els pocs casos en què encara hi ha campaners tradicionals o nous grups de campaners, s'han iniciat les entrevistes per a incloure el seu coneixement immaterial la memòria definitiva.

Part important del projecte ha sigut la utilització d'una base de dades MySQL, i la redacció de nombroses consultes en llenguatge PHP, que permeten no sols introduir tot tipus d'informacions i de consultes, sinó fer accessible eixa informació constantment actualitzada, en la seua totalitat o en la part que es considere, a través d'Internet.

  • Restauració de campanes: Bibliografia
  • Francesc LLOP i BAYO: bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © LLOP i BAYO, Francesc (2010)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 44 Visitants: 44 Usuaris: 0