Les campanes de Castellfort

Foto Pere Enric BARREDA (1998)

L'Ajuntament de Castellfort ha obtingut un ajut de la Generalitat Valenciana per restaurar les quatre campanes de l'Església Parroquial. Aquesta església es dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, i es va edificar entre les dècades de 1720 i 1730, consagrant-se l'any 1734. A la dreta de la porta principal es troba el campanar, que també demana una bona restauració interior.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)

Les campanes es troben a finestrals de la cambra superior del campanar, amb la particularitat que el finestral que mira cap al nord és tapat. Des del finestral que mira a l'est hi ha una bona perspectiva del poble.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)

Les campanes són quatre, de diversos tamanys i antiguitat, que conserven els jous originals de fusta de carrasca. A l'est, enfront de la Sala, es troba la campana gran (nÚm. 1), que és la que marca les hores. Al sud hi ha una campana mitjana (la nÚm. 3), però a la banda de l'est hi ha, a més, un finestral més reduït amb la campana petita (nÚm. 2). A l'oest es troba una altra campana mitjana (la nÚm. 4). En una cambra inferior es troba la maquinària del rellotge.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)

La campana nÚm. 1 és la gran, de l'any 1916 i dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció. Presenta als costats l'escut del bisbe de Tortosa, en Pere Rocamora, i l'anagrama de la fundició, amb un escut d'Espanya (que ha eixit en negatiu per no haver-se gravat bé en el motlle), com la nÚm. 3.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)

La campana nÚm. 2 és la petita, de l'any 1802 i dedicada a JesÚs, Maria i Josep. Presenta només un gravat, en forma de creu.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)

La campana nÚm. 3 és mitjana, de l'any 1924 i dedicada a Sant Joan Baptista. Presenta, com la primera, l'escut del bisbe Rocamora i l'anagrama de la fundició. Com a diferència amb les altres, té molts ornaments a la part superior i inferior, i és la que demostra una major elaboració artística.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)

La campana nÚm. 4 és també mitjana, i és la més antiga i decorada de totes: és de 1746, any que figura a la part exterior, al peu d'un gravat del qual n'oferim un detall. Porta una llegenda dedicada a l'"Ave Maria" al voltant, i a la cara anterior tres gràfics (la Mare de Déu, dos sants, Sant Cristòfol) i una inscripció sobre el capellà que la manà fondre: mossèn Josep Messeguer.

Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)
Foto Pere Enric BARREDA (1998)

La bibliografia sobre Castellfort es pot trobar a nom de Mossèn Josep Miralles Sales, i a més el "Boletín de Amigos de Morella y su comarca" 9, de 1987-88, és dedicat en la seua major part a dita vila.

Pere-Enric BARREDA
barreda@lingua.fil.ub.es
"Aspectes de Benassal" (1998)
  • CASTELLFORT: Campanes, campaners i tocs
  • Campanes (epigrafia, descripció): Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    Buscar campana, campanar, població, fonedor, epigrafia, any fosa, autor, article
    © Pere-Enric BARREDA (1998)
    © Campaners de la Catedral de València (2018)
    campaners@hotmail.com
    : 16-11-2018
    Convertir a PDF