El Micalet, més que un campanar

La mítica edificació ha servit de fanal gegant, telègraf òptic, torre guaita, base de focs artificials i defensa antiaèria.


Símbol de la ciutat i del seu poder en l'antic Regne de València, el Micalet continua sent un referent per als valencians - Autor: GUTIÉRREZ NAVARRO, Víctor / AVAN

Si hi ha una construcció que ha servit durant segles per a reconéixer la ciutat de València, i que encara ho continua fent, és la torre del Micalet. El campanar de la Catedral guarda un simbolisme identitari que transcendeix de la seua funció original i que té a veure tant amb el seu doble caràcter religiós i cívic com amb la seua altura.

El resultat d'aquesta combinació s'ha concretat en una gran versatilitat d'usos al llarg dels segles, perquè ha anat molt més allà del toc de campanes: ha sigut utilitzat com a rellotge, fanal gegant, telègraf òptic, torre guaita, defensa antiaèria i fins i tot com a base per al tret de focs artificials.

La seua construcció, iniciada en 1381 sota la direcció d'Andreu Julià, al qual van seguir després Josep Franch i Pere Balaguer, es va prolongar fins al segle XV. Va obeir a la voluntat del Consell Municipal de la ciutat i de la pròpia Catedral, que volien “fer una torre que fóra espectacular, perquè la ciutat ho mereixia. A més ho diuen així: per a una ciutat tan insigne com aquesta”, explica el president de l'associació Campaners de la Catedral de València, Francesc Llop.


El nom de la torre ve de la seua campana més gran, anomenada Miquel. El toc d'aquests elements ha marcat durant segles la vida dels valencians i dels qui acudien a la ciutat, perquè assenyalava l'obertura de les muralles o situacions de perill.Víctor Gutiérrez / AVAN

El Micalet va substituir a l'antic Campanar Vell, que se situava a l'altura de l'actual carrer de la Barchilla. L'historiador Vicent Baydal subratlla la importància d'aquesta “col·laboració eclesiàstic-cívica”, ja que el solar sobre el qual s'alçarà la torre és municipal, en concret de la Fàbrica de Murs i Valls, que era una institució municipal. En principi, el campanar estava separat físicament del temple.

“Des d'un primer moment va haver-hi un acord entre l'Ajuntament i el Capítol de la Catedral perquè hi haguera un rellotge i un rellotger pagats pel municipi. Des del segle XV quasi sempre eren enginyers que venien de fora (napolitans, alemanys), ja que era una tecnologia punta importada d'altres llocs”. El rellotge extern va funcionar fins a 1968, quan es va mecanitzar el toc de campanes. Quan les autoritats civils i eclesiàstiques van decidir alçar la torre van pensar en dos usos principals: rellotge i campanes.


Vista de la ciutat des de l'emblemàtic campanar de la Catedral.Víctor Gutiérrez / AVAN

“El primer rellotge de la península havia estat en l'altra torre vella. En la societat tradicional era una màquina de poder, però inútil. Solament les ciutats potents podien permetre's un rellotge, que era una maquinària cara, però era inútil perquè la gent no podia guiar-se pel rellotge, ho feia pels tocs de campanes. El toc d'alba de la Catedral obria les muralles, i cal pensar que en una ciutat medieval no hi ha llum pels carrers”, afirma Llop.

Una vegada construït, el Micalet com la resta de campanars d'altres pobles i ciutats, va fer gala d'una gran versatilitat. Segons detalla Baydal, tenia la funció religiosa de cridar als creients per als oficis divins o per a les festivitats, però també marcava les hores, convocava als ciutadans per a qüestions de caràcter general, de defensa, quan s'havia de traure a la milícia o quan hi havia un incendi.


El Micalet ha permés definir la vista de València i el seu entorn i, al mateix temps, ha posat a la vista dels veïns de la ciutat l'arribada de vaixells al port o de pirates a les costes.Víctor Gutiérrez / AVAN

“També, no sols a València sinó en molts altres llocs, ha servit com a torre guaita davant els atacs pirates o com a torre de defensa. Tot això ha fet que els campanars hagen sigut un símbol d'identitat molt forta, i a València també ho ha sigut", afig el també professor d'Història del Dret a la Universitat Jaume I de Castelló.

Aquest caràcter multiusos es va traduir en un disseny amb diverses estades. De fet, en una primera etapa hi havia dues portes d'accés: una per a la Catedral, per a accedir a les campanes, i una altra per a la ciutat, per al rellotge.

Per nivells, la part superior és una terrassa on estan les campanes del rellotge. Just davall hi havia una habitació, que és on estan les campanes, i una altra estada inferior que és on vivia el campaner. Encara més a baix es trobava l'anomenada presó, encara que en realitat era un refugi. “Era com una ambaixada: els perseguits polítics que no havien matat a ningú es refugiaven en la catedral” a l'espera de sotmetre's a la jurisdicció eclesiàstica.

L'ús defensiu es va concretar com a sistema d'alerta mitjançant fogueres (tant a la població com a la resta de torres de la costa) davant l'arribada de pirates barbarescos i posteriorment va servir com a fortificació en la Guerra de les Germanies i com a defensa antiaèria en la Guerra Civil de 1936-1939.

De fet, una bomba dirigida a l'alt comandament republicà situat en l'antiga presó va caure molt a prop i va destrossar un tramvia, però no va danyar la torre, els murs de la qual superen els sis metres de gruix. “Fins i tot en el segle XIX van inventar unes boles a manera de mitjà de comunicació visual que indicaven si els vaixells venien del nord o del sud, si eren de comerç o de guerra”, inaugurant el seu nou ús com a telègraf òptic, indica Llop.


Torre del Micalet. EUROPA PRESS - Arxiu

A nivell lúdic, la torre va servir com a base des de la qual es disparaven focs artificials fins a la seua prohibició en el segle XVIII, i també va ser utilitzada com a fanal gegant els dies de festa despenjant amb cordes des de la terrassa unes cassoletes de paper impregnades d'oli amb ciris dins o tocant tambors des de l'alt en plena nit.

Els experts coincideixen en la necessitat de posar en valor el Micalet i de potenciar el seu protagonisme, sobretot davant la pròxima reurbanització de la plaça de la Reina. “Fins a 1950, el Micalet de la Seu era el gran símbol de la ciutat i crec que s'ha perdut una mica” enfront de nous referents turístics i culturals. Per a Llop, en canvi, continua sent “una gran icona que representa a la ciutat”, no sols en el passat, també hui.

Símbol de poder i d'identitat

Les dimensions del Micalet i de les seues campanes no estan només relacionades amb la seua capacitat de marcar el pas del temps i la vida de la ciutat, sinó també amb la importància de València com a nucli de poder. Amb el pas del temps es va convertir en “la referència visual, auditiva i identitària per excel·lència”, afirma Baydal, i en un element cohesionador. Durant els segles XIX i XX va haver-hi revistes, publicacions, cançons i dites populars amb el seu nom. Hui, moltes falles tenen en el seu estendard l'emblemàtica torre.

OBRADOR, J. L.

20minutos.es (04-01-2021)

  • Catedral de Santa Maria - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • Torre del Micalet: usos icònics i simbòlics - VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • VALÈNCIA: Campanes, campaners i tocs
  • LLOP I BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Investigador, escriptor, compositor
  • LLOP I BAYO, FRANCESC (VALÈNCIA) : Tocs i altres activitats
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © 20minutos.es (2021)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 41 Visitants: 41 Usuaris: 0