Barret barroc en campanar romànic

Del campanar de la Catedral el que ens crida l'atenció és el seu acabament atípic

Ran de la visita organitzada fa pocs anys (juny de 2018) per “Catalonia Sacra” a les obres barroques de la Catedral de Vic, ens plau afegir un detall exterior no menys important d’una actuació antiga obrada al cloquer que marcaria indefectiblement la seva visual de futur. Les penúltimes reformes obrades al campanar de la Catedral durant la dècada dels anys seixanta sota els auspicis del canonge i romanista de Vic Dr Eduard Junyent ; reforç interior dels murs, obertura de finestrals romànics (tapiats l’any a causa dels terratrèmols de 1428) i rehabilitació de la coberta i coronament, s’havien perllongat pràcticament durant quinze anys. L’any 1976 s’emplaçava de nou la campana de les hores al seu lloc i s’ancoraven les ferramentes del seny superior dels quarts, amb el penell i la creu corresponents.

El que ens crida l’atenció del cloquer de Vic, el de la catedral, és el seu acabament atípic, impropi del romànic. Ho és pels farratges del cimal que sustenten la campana dels quarts, però també, pels vuit immensos finestrals escairats de pràcticament 3x3 metres, que permeten sense destorb l’expansió sonora de la campana de les hores. ¿Seria una sorpresa dir que es pot justificar històricament aquest canvi formal, amb l’enlairament de tot el conjunt, per la voluntat de fer arribar el so de les campanes del rellotge (servei religiós i civil no ho oblidem) fins als extrems d’una ciutat que a partir de mitjans del XVII i fins ben entrat el segle XVIII, s’expansionava cap al nord pel traçat del nou barri de l’Eixample Morató?

Dels plets i enraonies per tenir un rellotge civil a la Casa de la Ciutat, a la Plaça, amb l’argument insòlit que no arribava la veu del de la Catedral als ravals de la ciutat, se’n podria parlar llargament. Conflicte de jurisdiccions allargat artificialment en el temps des del segle XV per l’oposició del Capítol Catedral que es negava cedir aquest privilegi, invocant vells pactes i ordinacions que comprometien al Consell de la Ciutat al pagament de dues terceres parts per la reparació del rellotge, campanes horàries i jornals del campaner.

Ens pot sobtar que en la reforma dels anys setanta, no s’hagués assajat de retornar el vell cloquer al model original romànic, desproveint-lo d’aquestes immenses obertures escairades i rebaixant alguns metres el coronament superior del teulat . El Dr. Junyent amb els tècnics de la Diputació que l’assessoraven en aquells moments, s’ haurien plantejat un possible ”retorn als orígens” -arquitectònicament parlant- però declinaren per dos motius: No hi havia un model segur de la forma original. Copiar Ripoll o St. Martí del Canigó amb els seus cloquers emmerletats, era seguir una via errònia que ja s’havia produït a finals del XIX; clarament en el cas de Ripoll, on a pesar de l’existència de documentació gràfica, s’optà -sota el parer de l’arquitecte barceloní Elies Rogent- per un acabament més romàntic que romànic. L’altre raó de pes, la que s’imposà finalment a Vic, consistí en mantenir la fidelitat vers aquella estructura formal que la història havia propiciat. Un model, el d’avui, observable en els dibuixos i gravats. Els més antics, de mitjans del segle divuitè


Gravat de la ciutat de Vic segle XVIII amb la Catedral al centre

Una nota personal de l’il•lustre canonge signada el mes de desembre de 1976, ens dóna més detalls sobre el procés de restauració “el cloquer romànic del segle XI acabava en l’ampit corresponent a la part alta i no hi havia indicis de com va quedar resolta la coberta a teulada a quatre vessants com a Casserres i Tavèrnoles, probablement amb volta de cúpula”

Es per això que finalment com ens acaba reblant Eduard Junyent s’optà per refer l’estructura coneguda, la que havia prevalgut, amb poques variacions, des de finals del XVII, principis del XVIII: S’imposava doncs no canviar la silueta de la part alta del campanar tornada a l’època barroca que va configurar-la: “s’ha tingut especialment en compte (finalment) que s’expressés en aquella estructura de factura barroca dintre la silueta viscuda pels vigatans”.

Així es tancava un dubte i es donava una sol•lució arquitectònica de cara a l’immediat futur. Curiosament la campana dels quarts, allotjada al gabial barroc superior de teulat, consta fabricada a Olot per Miquel Coromina l’any 1724. Datació patrimonial segura que confirma totes les hipòtesis de l’estructura barroca que ens ha arribat.

(juny del 2018)

CAÑELLAS, Miquel S.

Blog Miquel de Vic (22-02-2021)

  • VIC: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © Blog Miquel de Vic (2021)
    © Campaners de la Catedral de València (2021)
    campaners@hotmail.com
    : 12-04-2021
    Convertir a PDF