Pere Xarrié: "La tecnologia marcarà la fi del toc manual de campanes"

Xarrié és dels pocs campaners que segueixen fent sonar les campanes manualment

Abans els pagesos sabien quan era hora d’anar a la vinya o tornar-ne en funció del que anunciaven les campanes


Pere Xarrié, campaner d'Alella - Autor: SURTDECASA

De campanes n’hi ha a tot arreu, són moltes les cultures que es serveixen d’aquest instrument com a eina de comunicació, una de les xarxes socials més antigues que hi ha. Amb tot, sembla que el seu és un llenguatge que ens pot costar desxifrar perquè té els seus tons, ritmes i particularitats. Parlem amb en Pere Xarrié, (Alella, 1959) campaner d’Alella i cinquena generació en l'art de tocar campanes en aquesta població del Maresme. Entrem al campanar per descobrir tots els racons.

- Ets la cinquena generació de la saga Xarrié que fa tocar les campanes d’Alella. Com portes aquest bagatge?
Per mi és una continuació més, com la que ja havia fet el meu pare, el meu avi o el besavi. La veritat és que segueixo sense plantejar-m’ho massa. Amb mi acabarà també perquè no tinc descendència. Un cop plantejat a nebots, tampoc no crec que ho facin. Entenc que les coses s’acaben i en aquest cas, el context i la tecnologia marcarà la fi del toc manual de campanes. Jo ja sóc dels últims que ho estic fent manualment. Pràcticament a tot arreu ja s’ha perdut la figura del campaner.
- El llenguatge de les campanes ha evolucionat en tot aquest temps?
No, els tocs són sempre iguals. El que ha canviat és que hi ha tocs que ja no hi són, com el toc de sometent, el toc de foc… Ara ja no tenen motiu de ser. Alertaven d’algun aldarull o incident i a través de les campanes es feia una crida a la defensa del poble, això ara, ja és història.
- La resta de tocs es mantenen i els fas tots tu?
Sí. Bé, els tocs civils, és a dir, els que indiquen les hores, estan tots mecanitzats ja. Són els que corresponen a les campanes de dalt de tot del campanar. Però tots els tocs de les campanes litúrgiques, just les de sota, els faig jo manualment.


Anotacions visibles a les parets interiors del campanar d'Alella - Autor: SURTDECASA

- Creus que la gent sap diferenciar el que anuncien les campanes?
No. Penso que tan sols identifiquen la idea general. Hi ha molt poca gent que ho sàpiga. A mi m’ho han preguntat moltes vegades i els ho explico. Si sona de tal manera, anuncia difunt, home, casat; si sona de tal altra casament. Però la gent ho oblida, és lògic. A més, a cada poble les campanes es toquen lleugerament diferent. Cada indret té el seu toc, tot que i s’assemblen molt. El toc de difunts és lent i trist, el de batejos és alegre. Es reconeixen amb facilitat.
- Com en poden aprendre els qui en tinguin interès?
Sempre m’ho poden preguntar a mi, i encantat ho explico! Quan jo falli suposo que s’acabaran mecanitzant tots els tocs. Jo ho faig per seguir el rol familiar i perquè visc aquí al costat. Però és clar, jo tinc la meva feina també, i si algun dia tinc un servei a l’hora de l’àngelus, posem pel cas, doncs aquell dia no el puc fer sonar. El toc d’oració de les vuit del matí sí que el faig cada dia.
- Les campanes sonen en funció de la disponibilitat que pots tenir?
Jo no puc dedicar-m’hi com feia el meu pare, ell les tocava en el moment precís. Si hi havia un difunt, doncs tocava en el moment en què se sabia que havia mort, en el que sortia de l’església i quan l’enterraven. Jo no ho puc fer amb tanta exactitud horària pel que fa als esdeveniments, però ho faig. És clar que el meu pare era pagès, treballava aquí i tenia una altra disponibilitat. Si ell no podia de vegades les tocava la meva mare.


Església de Sant Feliu d'Alella, amb Cal Campaner al costat - Autor: SURTDECASA

- Què determina el so d’una campana?
La mida, el material, el gruix, la forma o el pes. Jo sempre he vist les que hi ha ara, que són les que van instal·lar després de la Guerra Civil. La grossa orientada a la plaça és la Madrona, la que dóna a Teià és la Felisa, i les petites són la Núria i la Joaquima. Aquestes campanes van ser apadrinades el dia que les van posar i així les van anomenar. De fet, porten els noms gravats.
A algunes poblacions les campanes s’han arribat a fer callar per les queixes dels veïns. Què n’opines?
Tot ha canviat. Ara qui vol saber l’hora ja té rellotge o telèfon mòbil. Abans els pagesos sabien quan era hora d’anar a la vinya o tornar-ne en funció del que anunciaven les campanes. A més, érem pocs al poble i de seguida que es tocava a difunts els veïns estaven atents i segons el toc ja deduïen qui podia ser. Ara hi ha altres maneres d’informar-se. Alella ha crescut moltíssim, hi ha nous veïns a qui les campanes molesten i han demanat de silenciar-les, però han acabat per acostumar-s’hi. Algun m’ha arribat a dir que ara ja ni les sent.
- El poble compta amb més campanars, els altres no sonen?
Els altres són particulars, però les queixes dels veïns d'urbanitzacions han fet callar les campanes, com ha passat amb el campanar de Can Cortès, que ja ha emmudit.
- Què comporta la feina de tocar campanes?
Cal tenir disponibilitat horària, estar a prop, tenir força, tenir destresa per mantenir els ritmes amb bona tècnica i ser constant.


Pere Xarrié, al peu de les escales que enfilen cap al campanar - Autor: SURTDECASA

- Es podria trobar algú a qui li agradés aprendre’n al teu costat per agafar-te el relleu?
De tant en tant m’acompanya algun veí del poble que hi posa interès per una temporada, però diàriament qui les fa sonar sóc jo. Les meves germanes també les tocaven, però per fer segons quins tocs es necessita força i tècnica per quadrar el ritme. Podrien fer el toc d’oració, però el toc de difunts, per exemple, només el sé fer jo, és el més complicat.
- S’havien fet trobades de campaners del Maresme.
Hi ha uns veïns de Teià que ho van impulsar, van contactar amb els que quedem i cada dos anys fèiem trobades. L’objectiu era precisament conservar i difondre el llenguatge de les campanes.
- Com veus el futur del toc de campanes més enllà de l’anunciament horari?
Mecanitzat, això si a la gent no els fa nosa i deixen que segueixin sonant! Per una banda, perquè crec que aquí a Alella amb mi acaba el toc litúrgic de les campanes, però per l’altra, perquè crec que la gent hi posarà de la seva part per acabar amb qualsevol dels tocs de campanes, encara que convivim amb molts altres sorolls estridents que no anuncien res. A més, la gent cada cop és menys religiosa i això també hi fa. Els missatges de les campanes van quedant obsolets.

PERICH, Idoia

surtdecasa.cat/ (27-01-2021)

  • Parròquia de Sant Feliu - ALELLA: Campanes, campaners i tocs
  • ALELLA: Campanes, campaners i tocs
  • XARRIÉ, PERE (ALELLA) : Tocs i altres activitats
  • Campaners: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © surtdecasa.cat/ (2021)
    © Campaners de la Catedral de València (2022)
    campaners@hotmail.com
    : 17-01-2022
    Convertir a PDF