Campanar de la Seu Vella

Té forma d'octàedre amb un diàmetre de 12,65 metres a dalt de les seves quatre plantes de 50,98 metres. El coronament o part superior, de 9,62 metres d'alçada, redueix el diàmetre a 9,45 metres, per tant, l'alçada total supera els 60 metres.

Al segle XVII, després de l'ocupació militar, el bisbat es va veure obligat a comprar el campanar als militars per 3.000 monedes d'or per tal que es poguessin utilitzar les campanes per anunciar els serveis religiosos i en cas d'alarma.

La planificació inicial del temple comptava ja amb el campanar exterior a les naus, peró amb la porta d'entrada des de la nau de ponent del claustre. La construcció s'inicià a mitjans del segle XIV i després de períodes llargs d'interrupció s'acabà, l'any 1420. El seu enorme volum s'equilibra per mitjà del claustre, creant-se una conjunció harmònica entre el cimbori i el campanar.

Allotjà fins a setze enormes campanes de perfecta fundició i acabat amb les quals s'obtenia la més amplia i completa escala musical.

Actualment podem escoltar cada dia la campana anomenada Mònica tocant els quarts, i la seva germana gran, la Silvestra, tocant les hores amb una quasi perfecta puntualitat. És accessible la pujada fins a la terrasa superior, totalitzant 238 esgraons.

Molts han estat els poetes que han dedicat obres al Campanar de Lleida, però la més famosa i coneguda és el sonet de Magí Morera i Galicia. Amb motiu de la Festa Major de l'any 1912, es va col·locar una làpida de marbre al peu del campanar en la qual, a sota del retrat en bronze del poeta, s'hi gravà aquella poesia. El pianista i compositor Ricard Vinyes, amic i admirador del poeta, va escriure l'any 1918 un sonet per honrar la seva memòria. Aquesta composició, gravada en pedra, es va col·locar al peu de la torre del campanar a la tardor de l'any 1980.


El campanar de Lleida

A dalt de la montanya que domina
la hermosura dels termes lleidatans,
s'axeca un campanar fet per titans
ó per homes de rassa gegantina.

Quan guayta cap a vall, l'aygua vehina
del riu li dona espill y l'horta encants;
y guaytant cap amunt, toca amb les mans
y conversa amb la lluna y la boyrina.

Pugemhi, donchs... l'escala cargolada
qu'als ulls dona mareig y al cor neguit
sembla qu'estigui desde'l cel penjada.

Y amunt, amunt, ja ets dalt, ara, esperit,
si't sents d'áliga'l cor, pren revolada,
que ja ets a mitx camí del infinit!

Magi MORERA i GALICIA
Lleida al seu poeta, (Maig 1912)



A l'homenatjat del Castell

Ja que un sol sentiment avui domina
l'anima i el cor de tots els lleidatans
probem que per l'afecte som titans
al poeta de raça gegantina.

I que ell assaborint dolçor veina
d'aquella del seu verb tan ple d'encants
guardi un record d'apretades de mans
mai desfetes del temps per la boirina.

Pugem-la sí, l'escala cargolada
mes ara, sens mareig i sens neguits
puig que el seu peu, com bandera preuada
hi trobe, per companys de revolada
l'hermos sonet que parla d'infinit.

Ricard VIÑES (1918)


ASSOCIACIÓ AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA (2004)
  • Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA: Campanes, campaners i tocs
  • LLEIDA: Campanes, campaners i tocs
  • Campanars: Bibliografia

     

  • Tornar cap enrere
  • Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
    Campaners de la Catedral de València
    © ASSOCIACIÒ AMICS DE LA SEU VELLA DE LLEIDA (2004)
    © Campaners de la Catedral de València (2024)
    campaners@hotmail.com
    Actualització: 19-03-2024
    Convertir a PDF

    Connectats: 38 Visitants: 38 Usuaris: 0