Informe sobre l'estat actual de les campanes de la Seu Vella de Lleida
El proppassat 28 d'octubre de 2001, dia de la Seu Vella, vam assistir al toc d'algunes de les campanes de la Seu Vella. Esperàvem veure i sentir les cinc campanes de baix, que anomenem litÚrgiques i fins i tot l'horària, tot i que ja hem escrit en altres llocs que aquesta campana ha de romandre fixa, per tocar exclusivament les hores de dia i de nit.
El nostre desencant fou gran, per diversos motius:
- El toc, malgrat l'anunci de participació de membres de la Confraria de Campaners de Catalunya, era mecànic, perdent gran part del seu interès.
- Únicament les tres campanes menors litÚrgiques funcionaren, amb els motors instal·lats, i amb greus problemes, ja que cal engegar-les manualment, per defectes dels mecanismes.
- Les dues campanes majors litÚrgiques no poden tocar.
- Tampoc (afortunadament) pot tocar la gran campana horària, ja que el seu mecanisme no funciona.
Se'ns parlà d'una possible reparació per què els mecanismes puguen tornar a funcionar, i així “recuperar” un toc mecànic, ben allunyat de les nostres tradicions.
Creiem que és el moment de fer una petita actuació molt més atrevida, per recuperar poc a poc el sentit principal del campanar, ço és el seu gran valor com a instrument musical.
També és de veres que en la nostra comunicació al Simposi “El Campanar de la Seu Vella de Lleida - Els Campanars Gòtics a la Corona d'Aragó” nosaltres vam proposar un ample conjunt d'actuacions, entre els quals hi destacava la reposició de l'estructura fixa de la campana horària, la refosa d'un conjunt de campanes nou i la ubicació de les actuals campanes en altre lloc.
No obstant, i sense perdre de vista aquesta actuació global, hi proposem les següents actuacions a curt termini:
- no reposar el motor de balanceig de la campana horària, deixant només un electromall per als tocs horaris (actualment en té dos)
- limitar les campanes dels quarts i de les hores per al seu Ús de marcar el pas de temps, tot i deixant en aquesta primera actuació l'estructura metàl·lica ubicada al bell mig de la sala
- desmuntar l'estructura metàl·lica de la sala de les campanes
- ubicar les actuals campanes litÚrgiques (cinc) en la part alta del campanar (gairebé totes les finestres tenien dues campanes; les majors a la part de baix i les menors a dalt) amb jous de fusta a la catalana, i motors d'impulsos compatibles amb el toc manual realitzat mitjançant les palanques i cordes corresponents.
Amb aquesta actuació, que no supera els tres milions de pessetes (18.000 €) es recupera
- la sonoritat original d'unes campanes (que per la seua fabricació semblen molt més antigues, tant acÚstica com estèticament)
- la possibilitat de tocs manuals, posant sengles cordes a les palanques, que es llevarien entre toc i toc, per evitar que foren sonades pels turistes.
- la visita al pÚblic (ja que les campanes romandrien a uns 5 metres d'alçada i sense possibilitat de ser tocades), fins i tot en moments de tocs, ja que no hi ha perill per als visitants si les campanes funcionen de manera automàtica
Naturalment, en una fase posterior, caldrà replantejar els temes ja indicats en la nostra comunicació, però aquesta actuació pot servir no sols per recuperar el toc de les campanes actuals, així com per marcar la línia d'actuació futura, de respecte a la sonoritat, i d'accessibilitat a una sala actualment vedada als visitants.
Dr. Francesc LLOP i BAYO
Antropòleg
València, 22 de novembre de 2001Catedral de Santa Maria, Seu Vella - LLEIDA: Campanes, campaners i tocsLLEIDA: Campanes, campaners i tocsRestauració de campanes: BibliografiaFrancesc LLOP i BAYO: bibliografia
Tornar cap enrere
Menu inicial CAMPANERS DE LA CATEDRAL DE VALÈNCIA
|
|
|
© LLOP i BAYO, Francesc (2001) © Campaners de la Catedral de València (2024) campaners@hotmail.comActualització: 19-04-2024 |
|
Convertir a PDF